08
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
13
d'abril
a les
15:31h
Laia Llenas (Sallent, 1984) és enginyera química i doctora en Enginyeria Química. És subdirectora del Centre Tecnològic BETA, centre de recerca de la UVic que s'ha convertit en referència en l'àmbit català en bioeconomia.
Precisament, la capital d'Osona ha acollit aquesta setmana el primer Congrés de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT 2022) on, entre altres molts projectes, s'hi ha presentat el que coordina aquesta investigadora per transformar els purins i altres dejeccions ramaderes en fertilitzants. L'objectiu? Com tota la bioeconomia: convertir els residus en nous productes i tancar el cercle.
- Per algú que no hagi sentit mai el concepte: què és la bioeconomia?
- La bioeconomia circular és un concepte relativament nou i que ha evolucionat molt els darrers anys. Posa el focus en fomentar la utilització sostenible i eficient dels recursos d’origen biològic al sector industrial. Té en compte les diverses opcions de valorització dels residus i subproductes orgànics que genera la cadena de producció i ajuda a tancar el cercle de les explotacions. En l'actual context de crisi climàtica i ambiental, el món de la recerca i la innovació s’està movent per oferir solucions en noves maneres de produir i consumir que respectin els límits ecològics del planeta. És el que fem des del Centre Tecnològic BETA i des d'altres grups de recerca.
- Per què, ara i aquí –Vic i 2022-, se celebra el primer Congrés de Bioeconomia?
- És un projecte que vam començar a treballar-lo fa dos anys i que la pandèmia va frenar. Arran de la importància que està assolint el sector de la bioeconomia, des d'Osona vam creure necessari tenir un congrés. L'àmbit comarcal no era suficient i ràpidament vam involucrar-hi diversos territoris, especialment Ponent.
- A Lleida hi haurà una segona edició aquest mateix 2022...
- Sí, a Lleida se celebrarà una nova edició del BIT aquest setembre, coincidint amb la Fira de Sant Miquel. En aquest sentit, s'han escollit dos esdeveniments claus del sector primari, com el Mercat del Ram i la Fira de Sant Miquel, per promoure la bioeconomia en un context favorable.
- Les dates no són cap casualitat i tampoc ho deu ser que la UVic i el Centre BETA siguin les entitats catalanes que capten més recursos en bioeconomia...
- Nosaltres sempre hem volgut ser un centre de referència en bioeconomia, ja que hem buscat tenir impacte en el sector i el territori. Volem ajudar el territori, a ser més competitiu, a tirar endavant i posicionar-se i, en aquest sentit, creiem que la bioeconomia és un àmbit clau per aconseguir-ho. Hem treballat sempre en aquesta direcció i els resultats són que, segons la Generalitat, l'any 2020 la UVic –en molt gran part pel Centre BETA- va ser l'entitat catalana que més recursos competitius va aconseguir amb quasi 3,8 milions d'euros.
- Molt breument, quines línies de treball en bioeconomia teniu?
- Tenim tota la part de tecnologies ambientals on destaca la valorització de residus, no només dejeccions ramaderes com purins sinó també d'escorxadors, de producció de llets vegetals, del sector làctic... que permetin generar productes de valor afegit: fertilitzants, bioplàstics i bioenergia. També treballem en avaluació de la sostenibilitat, impactes econòmics, petjada ambiental de producte, serveis ecosistèmics, solucions basades en la natura, entre altres.
- En el seu cas, a banda de ser subdirectora del Centre BETA és coordinadora del projecte Fertimanure. Què preteneu aconseguir?
- Volem trobar una solució a la gestió de les dejeccions ramaderes. És un projecte que treballem en tecnologia, en avaluació agronòmica de productes, en models de negoci, en sostenibilitat i també en barreres polítiques. Volem aconseguir que les dejeccions ramaderes deixin de veure's com un problema i que passin a ser una oportunitat de negoci. En aquest sentit, apostem per obtenir productes fertilitzants que puguin sortir al mercat.
- L'any 2014 van tancar les plantes de valorització energètica de purins quan es van eliminar les primes. Per què ha de funcionar la transformació en fertilitzants?
- Les plantes de biogàs tornen a estar en auge, però sovint s'han de fer codigestió amb diversos tipus de residus. En tot cas, la solució del Fertimanure no crec que sigui única, però el que proposem es basa en la recuperació de nutrients. Cada vegada hi ha més demanda de productes fertilitzants, però depens de recursos finits, de processos molt costosos energèticament i amb uns preus que en alguns casos s'han arribat a triplicar. Aquest fet contrasta en tenir uns residus amb un elevat contingut de nutrients i que actualment no s'estan gestionant adequadament.
- La tecnologia ja existeix?
- Volem recuperar aquests nutrients dels purins i tenim la tecnologia per fer-ho. Tant per aplicar-ho directament, com per vendre a empreses de fertilitzants per als seus productes. Volem fer models de negoci per a aquestes empreses i també per als ramaders. Plantejar-los que hauran de fer una inversió, però que els permetrà deixar de comprar fertilitzants, ja que se'ls podran produir ells mateixos o treure'n un benefici perquè els vendran.
- No només sona molt bé sinó que sembla mentida que no s'hagi fet abans... Els resultats de la planta pilot indiquen que és factible tecnològicament i rendible econòmicament?
- El projecte Fertimanure té cinc plantes pilot en diversos països europeus, amb aproximacions tecnològiques diferents. Estic convençuda que algunes de les propostes plantejades serà econòmicament viables, també per l'encariment de les matèries primeres i dels costos de la gestió d'aquestes dejeccions. També és important que la gent aprengui a acceptar aquests productes i entendre la importància que tenen: potser costen un 10% més, però estan contribuint a solucionar un problema ambiental de primera magnitud. Cal una feina de conscienciació.
- L'administració com veu el projecte, més enllà de finançar-lo?
- Estem contents de la percepció del projecte per part de l'administració pública. L'avantatge que tenim és que el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és soci de projecte i hi està participant activament. Sabem que ens trobarem barreres polítiques, però des del projecte es proporcionaran evidències científiques i tècniques per contribuir a fer els canvis normatius que siguin necessaris.
- Hem parlat de purins, per ser al país i a la comarca on estem, però el projecte va més enllà...
- Sí, amb les diverses dejeccions ramaderes. A la planta pilot de la granja de cal Ros de Muntanyola tractarem purins i gallinassa mentre que el projecte també inclou els fems de vaca.
- Aquesta planta pilot és una biorefineria. A banda de fer fertilitzants, quin tipus de productes permet obtenir?
- Una gran varietat de bioproductes: bioenergia, bioplàstics, biofertilitzants, aigua regenerada, grafè i, fins i tot, productes d'alimentació animal i/o humana. En dissenyar una planta cal saber el potencial del residu del qual parteixes i quins productes seran d'interès a l'entorn proper de la planta. Les biorefineries busquen tancar el cercle.
- Ja per acabar. Quina valoració fan d'aquesta posada en comú del sector que ha suposat el Congrés BIT?
- En fem una valoració molt positiva. S'han fet xerrades molt diferents i amb perfils molt diversos: administració pública, entitats de recerca i empreses. Ha permès donar una visió molt àmplia del que representa avui el sector de la bioeconomia a Catalunya. En definitiva, és la primera edició de moltes: cal creure-hi, conscienciar i invertir-hi.
Precisament, la capital d'Osona ha acollit aquesta setmana el primer Congrés de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT 2022) on, entre altres molts projectes, s'hi ha presentat el que coordina aquesta investigadora per transformar els purins i altres dejeccions ramaderes en fertilitzants. L'objectiu? Com tota la bioeconomia: convertir els residus en nous productes i tancar el cercle.
- Per algú que no hagi sentit mai el concepte: què és la bioeconomia?
- La bioeconomia circular és un concepte relativament nou i que ha evolucionat molt els darrers anys. Posa el focus en fomentar la utilització sostenible i eficient dels recursos d’origen biològic al sector industrial. Té en compte les diverses opcions de valorització dels residus i subproductes orgànics que genera la cadena de producció i ajuda a tancar el cercle de les explotacions. En l'actual context de crisi climàtica i ambiental, el món de la recerca i la innovació s’està movent per oferir solucions en noves maneres de produir i consumir que respectin els límits ecològics del planeta. És el que fem des del Centre Tecnològic BETA i des d'altres grups de recerca.
- Per què, ara i aquí –Vic i 2022-, se celebra el primer Congrés de Bioeconomia?
- És un projecte que vam començar a treballar-lo fa dos anys i que la pandèmia va frenar. Arran de la importància que està assolint el sector de la bioeconomia, des d'Osona vam creure necessari tenir un congrés. L'àmbit comarcal no era suficient i ràpidament vam involucrar-hi diversos territoris, especialment Ponent.
- A Lleida hi haurà una segona edició aquest mateix 2022...
- Sí, a Lleida se celebrarà una nova edició del BIT aquest setembre, coincidint amb la Fira de Sant Miquel. En aquest sentit, s'han escollit dos esdeveniments claus del sector primari, com el Mercat del Ram i la Fira de Sant Miquel, per promoure la bioeconomia en un context favorable.
Laia Llenas, subdirectora del Centre BETA Foto: Adrià Costa
- Les dates no són cap casualitat i tampoc ho deu ser que la UVic i el Centre BETA siguin les entitats catalanes que capten més recursos en bioeconomia...
- Nosaltres sempre hem volgut ser un centre de referència en bioeconomia, ja que hem buscat tenir impacte en el sector i el territori. Volem ajudar el territori, a ser més competitiu, a tirar endavant i posicionar-se i, en aquest sentit, creiem que la bioeconomia és un àmbit clau per aconseguir-ho. Hem treballat sempre en aquesta direcció i els resultats són que, segons la Generalitat, l'any 2020 la UVic –en molt gran part pel Centre BETA- va ser l'entitat catalana que més recursos competitius va aconseguir amb quasi 3,8 milions d'euros.
- Molt breument, quines línies de treball en bioeconomia teniu?
- Tenim tota la part de tecnologies ambientals on destaca la valorització de residus, no només dejeccions ramaderes com purins sinó també d'escorxadors, de producció de llets vegetals, del sector làctic... que permetin generar productes de valor afegit: fertilitzants, bioplàstics i bioenergia. També treballem en avaluació de la sostenibilitat, impactes econòmics, petjada ambiental de producte, serveis ecosistèmics, solucions basades en la natura, entre altres.
- En el seu cas, a banda de ser subdirectora del Centre BETA és coordinadora del projecte Fertimanure. Què preteneu aconseguir?
- Volem trobar una solució a la gestió de les dejeccions ramaderes. És un projecte que treballem en tecnologia, en avaluació agronòmica de productes, en models de negoci, en sostenibilitat i també en barreres polítiques. Volem aconseguir que les dejeccions ramaderes deixin de veure's com un problema i que passin a ser una oportunitat de negoci. En aquest sentit, apostem per obtenir productes fertilitzants que puguin sortir al mercat.
- L'any 2014 van tancar les plantes de valorització energètica de purins quan es van eliminar les primes. Per què ha de funcionar la transformació en fertilitzants?
- Les plantes de biogàs tornen a estar en auge, però sovint s'han de fer codigestió amb diversos tipus de residus. En tot cas, la solució del Fertimanure no crec que sigui única, però el que proposem es basa en la recuperació de nutrients. Cada vegada hi ha més demanda de productes fertilitzants, però depens de recursos finits, de processos molt costosos energèticament i amb uns preus que en alguns casos s'han arribat a triplicar. Aquest fet contrasta en tenir uns residus amb un elevat contingut de nutrients i que actualment no s'estan gestionant adequadament.
- La tecnologia ja existeix?
- Volem recuperar aquests nutrients dels purins i tenim la tecnologia per fer-ho. Tant per aplicar-ho directament, com per vendre a empreses de fertilitzants per als seus productes. Volem fer models de negoci per a aquestes empreses i també per als ramaders. Plantejar-los que hauran de fer una inversió, però que els permetrà deixar de comprar fertilitzants, ja que se'ls podran produir ells mateixos o treure'n un benefici perquè els vendran.
- No només sona molt bé sinó que sembla mentida que no s'hagi fet abans... Els resultats de la planta pilot indiquen que és factible tecnològicament i rendible econòmicament?
- El projecte Fertimanure té cinc plantes pilot en diversos països europeus, amb aproximacions tecnològiques diferents. Estic convençuda que algunes de les propostes plantejades serà econòmicament viables, també per l'encariment de les matèries primeres i dels costos de la gestió d'aquestes dejeccions. També és important que la gent aprengui a acceptar aquests productes i entendre la importància que tenen: potser costen un 10% més, però estan contribuint a solucionar un problema ambiental de primera magnitud. Cal una feina de conscienciació.
Laia Llenas, subdirectora del Centre BETA Foto: Adrià Costa
- L'administració com veu el projecte, més enllà de finançar-lo?
- Estem contents de la percepció del projecte per part de l'administració pública. L'avantatge que tenim és que el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és soci de projecte i hi està participant activament. Sabem que ens trobarem barreres polítiques, però des del projecte es proporcionaran evidències científiques i tècniques per contribuir a fer els canvis normatius que siguin necessaris.
- Hem parlat de purins, per ser al país i a la comarca on estem, però el projecte va més enllà...
- Sí, amb les diverses dejeccions ramaderes. A la planta pilot de la granja de cal Ros de Muntanyola tractarem purins i gallinassa mentre que el projecte també inclou els fems de vaca.
- Aquesta planta pilot és una biorefineria. A banda de fer fertilitzants, quin tipus de productes permet obtenir?
- Una gran varietat de bioproductes: bioenergia, bioplàstics, biofertilitzants, aigua regenerada, grafè i, fins i tot, productes d'alimentació animal i/o humana. En dissenyar una planta cal saber el potencial del residu del qual parteixes i quins productes seran d'interès a l'entorn proper de la planta. Les biorefineries busquen tancar el cercle.
- Ja per acabar. Quina valoració fan d'aquesta posada en comú del sector que ha suposat el Congrés BIT?
- En fem una valoració molt positiva. S'han fet xerrades molt diferents i amb perfils molt diversos: administració pública, entitats de recerca i empreses. Ha permès donar una visió molt àmplia del que representa avui el sector de la bioeconomia a Catalunya. En definitiva, és la primera edició de moltes: cal creure-hi, conscienciar i invertir-hi.