06
d'abril
del
2022
L'escriptora Irene Solà (Malla, 1990) ha presentat aquesta setmana a la popular llibreria Foyles de Londres la traducció a l'anglès de la seva celebrada proposta literària Canto jo i la muntanya balla, When I sing, mountains dance (Granta Books). En l'acte ha estat acompanyada pel també exitós escriptor i editor Max Porter, premiat per l'obra Grief is the thing with feathers, que es pot llegir en més de vint llengües diferents, i autor també de Lanny and the death of Francis Bacon. Amb un centenar de persones entre el públic, Solà ha revelat que va necessitar allunyar-se de Catalunya per escriure-la, un espai creatiu que va trobar a Londres. L'objectiu, ha explicat, era que tingués un "so" propi i begués de la tradició popular.
Canto jo i la muntanya balla (Anagrama) és un experiment literari sobre la llengua i la literatura, on hi té una importància cabdal la mirada. S'estructura a partir dels punts de vista dels animals, les gotes d'aigua d'una tempesta, els fantasmes, les muntanyes o els personatges mitològics i fantàstics. El relat imagina històries, veus i sons amb una història familiar que és transversal.
El seu debut literari, Els dics (L'Altra Editorial), també escrita des d'Anglaterra, va ser quan Solà es va adonar que volia escriure, "explicar històries i explorar maneres de dir-ho", segons ha explicat en la presentació londinenca. De fet, la primera novel·la també ofereix una perspectiva personal, amb la veu d'algú que és mort.
Segons l'escriptora de Malla, el llibre és també una reflexió sobre la vida i la mort i el moment en què un se n'adona que, quan tot s'acaba, els núvols "continuen volant i el riu continua baixant ple d'aigua, tot segueix". "Es trist però és sort que això passi", ha opinat. Preguntada pels autors que li agrada llegir, ha citat Mercè Rodoreda, Víctor Català, Cristina Morales o Virgina Wolf. En la presentació, Solà també ha volgut posar en valor la traducció de l'obra en anglès, a càrrec de Mara Faye Lethem, que afirma que apostant per la ironia, l'ha fet "renéixer".
Canto jo i la muntanya balla (Anagrama) és un experiment literari sobre la llengua i la literatura, on hi té una importància cabdal la mirada. S'estructura a partir dels punts de vista dels animals, les gotes d'aigua d'una tempesta, els fantasmes, les muntanyes o els personatges mitològics i fantàstics. El relat imagina històries, veus i sons amb una història familiar que és transversal.
El seu debut literari, Els dics (L'Altra Editorial), també escrita des d'Anglaterra, va ser quan Solà es va adonar que volia escriure, "explicar històries i explorar maneres de dir-ho", segons ha explicat en la presentació londinenca. De fet, la primera novel·la també ofereix una perspectiva personal, amb la veu d'algú que és mort.
Segons l'escriptora de Malla, el llibre és també una reflexió sobre la vida i la mort i el moment en què un se n'adona que, quan tot s'acaba, els núvols "continuen volant i el riu continua baixant ple d'aigua, tot segueix". "Es trist però és sort que això passi", ha opinat. Preguntada pels autors que li agrada llegir, ha citat Mercè Rodoreda, Víctor Català, Cristina Morales o Virgina Wolf. En la presentació, Solà també ha volgut posar en valor la traducció de l'obra en anglès, a càrrec de Mara Faye Lethem, que afirma que apostant per la ironia, l'ha fet "renéixer".