01
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
19
d'abril
a les
11:57h
Vic va col·locar aquest dimecres 10 llambordes Stolpersteine en memòria de deu vigatans deportats en camps de concentració nazi, sis dels quals van ser assassinats i quatre alliberats. Es tracta d'unes llambordes cobertes amb una fulla de llautó amb les dades gravades de cada persona deportada.
L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, va subratllar que era un "acte de justícia, responsabilitat i reconeixement" per a tots aquells vigatans que van fugir "amb esperança" de la repressió franquista i es van trobar amb l'horror dels camps de concentració. "Vic vol honrar la seva vida", deia l'alcaldessa.
L'acte va comptar amb la presència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que remarcava que calia treballar diàriament per "desactivar el feixisme". "Cal prendre consciència del que ens hi jugem: la democràcia, la igualtat i la llibertat", afegia la consellera, que va llegir els 10 noms dels vigatans víctimes de la deportació nazi.
Els vigatans que van morir als camps nazis van ser sis: Joaquim Delgado Ribadulla, Josep Franquesa Vidal, Artur Piqué Fargas, Lluís Serradell Santanera, Felicià Tona Bassas i Josep Verdaguer Anglada. Els deportats en camps nazis i que finalment van ser alliberats van ser Ramir Badia Quintilla, Carles Franquesa Güell, Miquel Gudiol Rivera i Joan Rodríguez Pons.
Ciuró va recordar que amb aquestes llambordes, Catalunya en sumarà més de 400 en memòria de persones deportades, maltractades, i la majoria d'elles, assassinades pel nazisme.
Per la seva banda, Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, destacava que aquestes "cèl·lules" d'un "supermonument" -n'hi ha arreu del món- busquen la personalització d'aquella gent que van anar a parar en camps de concentració "on deixaven de ser persones". "Tornen a ser persones amb noms i cognoms i tornen al seu lloc d'origen", afegia.
A l'acte també hi havia familiars d'aquestes 10 persones. Després dels parlaments, conjuntament amb la resta d'assistents, van poder deixar una rosa blanca sobre les llambordes. S'han col·locat al terra de l'estació de tren com a símbol de nexe comú de la gent que va haver de marxar de la Guerra Civil cap a França. De fet, busquen que la gent s'hi entrebanqui i acoti el cap en senyal de respecte.
L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, va subratllar que era un "acte de justícia, responsabilitat i reconeixement" per a tots aquells vigatans que van fugir "amb esperança" de la repressió franquista i es van trobar amb l'horror dels camps de concentració. "Vic vol honrar la seva vida", deia l'alcaldessa.
L'acte va comptar amb la presència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que remarcava que calia treballar diàriament per "desactivar el feixisme". "Cal prendre consciència del que ens hi jugem: la democràcia, la igualtat i la llibertat", afegia la consellera, que va llegir els 10 noms dels vigatans víctimes de la deportació nazi.
Els vigatans que van morir als camps nazis van ser sis: Joaquim Delgado Ribadulla, Josep Franquesa Vidal, Artur Piqué Fargas, Lluís Serradell Santanera, Felicià Tona Bassas i Josep Verdaguer Anglada. Els deportats en camps nazis i que finalment van ser alliberats van ser Ramir Badia Quintilla, Carles Franquesa Güell, Miquel Gudiol Rivera i Joan Rodríguez Pons.
Ciuró va recordar que amb aquestes llambordes, Catalunya en sumarà més de 400 en memòria de persones deportades, maltractades, i la majoria d'elles, assassinades pel nazisme.
Per la seva banda, Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, destacava que aquestes "cèl·lules" d'un "supermonument" -n'hi ha arreu del món- busquen la personalització d'aquella gent que van anar a parar en camps de concentració "on deixaven de ser persones". "Tornen a ser persones amb noms i cognoms i tornen al seu lloc d'origen", afegia.
A l'acte també hi havia familiars d'aquestes 10 persones. Després dels parlaments, conjuntament amb la resta d'assistents, van poder deixar una rosa blanca sobre les llambordes. S'han col·locat al terra de l'estació de tren com a símbol de nexe comú de la gent que va haver de marxar de la Guerra Civil cap a França. De fet, busquen que la gent s'hi entrebanqui i acoti el cap en senyal de respecte.