23
de març
del
2022
Actualitzat
a les
9:45h
Les sequeres extremes i continuades que s'han vist els últims anys a Catalunya per culpa del canvi climàtic han empitjorat la qualitat de l'aigua dels rius i han reduït la biodiversitat. Així ho constaten des del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), adscrit a la UVic-UCC, que alerten que la baixada del nivell dels aqüífers ha afavorit la proliferació d'algues i també de peixos exòtics, més resistents a aquesta nova situació. També ha desplaçat espècies autòctones com la truita de riu a zones de muntanya mentre que d'altres, com la bagra, han desaparegut de molts rius. "És un drama, aquesta disminució d'espècies també es veu en els ocells; la merla d'aigua, per exemple, ja ha desaparegut de la serra de Prades", afirma Marc Ordeix, coordinador del centre.
"La sequera és un fenomen natural i els organismes que viuen en entorns mediterranis estan acostumats a les oscil·lacions d'aigua, però no pas a episodis tan extrems i continuats", explica a l'ACN, Ordeix. I aquest any, malauradament, no està essent una excepció. Des del CERM, porten anys estudiant els impactes en ambients aquàtics a diferents punts del territori i el que han vist amb la irrupció del canvi climàtic no els porta a ser optimistes.
"Hem vist que la qualitat de l'aigua cada cop està pitjor i que el sistema de fauna aquàtica als rius és més simple", afirma Ordeix. L'investigador remarca que el canvi climàtic no és només que a l'estiu faci més calor sinó que comporta un conjunt de distorsions que estan reduint la biodiversitat a tot el país.
Una d'elles és l'acumulació de contaminants pel volum d'aigua que queda, sobretot d'adobs, i també la proliferació d'algues quan hi ha poca circulació d'aigua. Segons l'investigador, són algues que creixen ràpidament en qüestió de dies i que, un cop es van morint i descomponent, deixen l'aigua sense oxigen, arribant a provocar la mort de peixos.
Una situació que també pot desencadenar brots de botulisme per un bacteri, com va passar el 2019 als rius Gurri i Mèder a Vic on van morir més de 200 ànecs. "Episodis de botulisme a rius eren molt estranys fins ara i aquell en concret va reduir a la meitat la població d'ànecs de la zona", recorda Ordeix.
Menys peixos autòctons
L'augment de temperatura dels rius ha expulsat espècies autòctones com la bagra, un peix molt comú als rius de Catalunya, que ha desaparegut de molts punts del territori. D'altres, com la truita de riu, molt present en trams mitjans com el Ter a la Plana de Vic, s'han desplaçat fins a zones de muntanya on l'aigua és més freda.
Per contra, els peixos exòtics han proliferat en molts punts, com ara zona de rescloses i aigües tranquil·les, i ara ja són més del 90% del total d'espècies. "Peix sol, carpa, peix de Birmània... tenim espècies de tots els països, és com l'ONU", es lamenta. I la tendència, segons han constatat, és que els peixos autòctons siguin més petits perquè els sistemes estan "més estressats".
Implantar canvis de forma urgent
La sequera està lligada a múltiples causes, però, per Ordeix, cal implantar canvis de forma urgent. La primera passa per reduir al màxim el consum d'aigua i critica que encara avui hi hagi qui rega la gespa.
Una pràctica que, segons denuncia, multiplica per dos el consum d'aigua d'una família. També creu que l'ACA ha de potenciar encara més la reutilització de l'aigua alhora que cal revisar els cabals ecològics de rius en aquells punts on es produeix energia hidràulica. "No podem esperar a demà si es pot fer avui", afegeix.
"La sequera és un fenomen natural i els organismes que viuen en entorns mediterranis estan acostumats a les oscil·lacions d'aigua, però no pas a episodis tan extrems i continuats", explica a l'ACN, Ordeix. I aquest any, malauradament, no està essent una excepció. Des del CERM, porten anys estudiant els impactes en ambients aquàtics a diferents punts del territori i el que han vist amb la irrupció del canvi climàtic no els porta a ser optimistes.
"Hem vist que la qualitat de l'aigua cada cop està pitjor i que el sistema de fauna aquàtica als rius és més simple", afirma Ordeix. L'investigador remarca que el canvi climàtic no és només que a l'estiu faci més calor sinó que comporta un conjunt de distorsions que estan reduint la biodiversitat a tot el país.
Una d'elles és l'acumulació de contaminants pel volum d'aigua que queda, sobretot d'adobs, i també la proliferació d'algues quan hi ha poca circulació d'aigua. Segons l'investigador, són algues que creixen ràpidament en qüestió de dies i que, un cop es van morint i descomponent, deixen l'aigua sense oxigen, arribant a provocar la mort de peixos.
Una situació que també pot desencadenar brots de botulisme per un bacteri, com va passar el 2019 als rius Gurri i Mèder a Vic on van morir més de 200 ànecs. "Episodis de botulisme a rius eren molt estranys fins ara i aquell en concret va reduir a la meitat la població d'ànecs de la zona", recorda Ordeix.
Menys peixos autòctons
L'augment de temperatura dels rius ha expulsat espècies autòctones com la bagra, un peix molt comú als rius de Catalunya, que ha desaparegut de molts punts del territori. D'altres, com la truita de riu, molt present en trams mitjans com el Ter a la Plana de Vic, s'han desplaçat fins a zones de muntanya on l'aigua és més freda.
Un entorn fluvial a tocar del riu Ter, a prop de la passera de Manlleu. Foto: ACN.
Per contra, els peixos exòtics han proliferat en molts punts, com ara zona de rescloses i aigües tranquil·les, i ara ja són més del 90% del total d'espècies. "Peix sol, carpa, peix de Birmània... tenim espècies de tots els països, és com l'ONU", es lamenta. I la tendència, segons han constatat, és que els peixos autòctons siguin més petits perquè els sistemes estan "més estressats".
Implantar canvis de forma urgent
La sequera està lligada a múltiples causes, però, per Ordeix, cal implantar canvis de forma urgent. La primera passa per reduir al màxim el consum d'aigua i critica que encara avui hi hagi qui rega la gespa.
Una pràctica que, segons denuncia, multiplica per dos el consum d'aigua d'una família. També creu que l'ACA ha de potenciar encara més la reutilització de l'aigua alhora que cal revisar els cabals ecològics de rius en aquells punts on es produeix energia hidràulica. "No podem esperar a demà si es pot fer avui", afegeix.