21
de març
del
2022
La sequera intensa i sostinguda de l'any passat, el 2021, ha posat en relleu la mala qualitat d'alguns rius d'Osona. També s'ha notat un increment de concentració de nutrients a l’aigua (nitrats, nitrits i fosfats) en cursos fluvials com el torrent del Rimentol, el Gurri i el Meder, ja que la capacitat de dilució dels contaminants de l’aigua es va veure afectada. Així ho recull la memòria de l’avaluació de l’estat ecològic dels cursos fluvials d'Osona del 2021, que acaben de fer pública el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC i elMuseu del Ter de Manlleu, coincidint amb la proximitat del Dia Mundial de l’Aigua, que es commemora aquest dimarts 22 de març.
Generalment, la qualitat de l’aigua es va veure afectada en la majoria d'estacions on es van fer mostreigs. Tot i això, tal com recull la UVic en una nota, els paràmetres fisicoquímics dels cursos fluvials d'Osona mostren una diferència clara entre dues tipologies de rius. Els que circulen per àrees més forestals (riuGes, riera Major i riu Ter) mostren qualitats bones o molt bones a la majoria de paràmetres, mentre que els que circulen per terrenys agrícoles, industrials i urbans (torrent del Rimentol, riu Gurri i riu Meder) mostren qualitats entre mediocres i dolentes.
A l’estiu del 2021, juntament amb la disminució del cabal a tots els rius d'Osona, es va observar un retrocés molt significatiu de la concentració d'oxigen dissolt a l’aigua. En canvi, la concentració de nutrients (compostos de nitrogen i fòsfor) va augmentar tant a la primavera com, sobretot, a l’estiu. En aquest aspecte també hi va haver diferències significatives entre els dos tipus de rius analitzats.
A banda de mesurar paràmetres fisicoquímics, el cabal, la qualitat de l’hàbitat fluvial, i la qualitat biològica de l’aigua fent servir els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, sabaters, cuques de capsa, etc.) com a indicadors biològics de qualitat, també es va mesurar la qualitat del bosc de ribera. Aquest últim es manté de manera molt similar a la dels anys anteriors. El bosc de riu, que acull biodiversitat i serveix de filtre de la contaminació difusa que ve dels camps de conreu -un dels impactes més importants de les aigües superficials d’Osona-, manté en tots els punts de mostreig el mateix rang de qualitat que l’any 2020, amb categories intermèdies-bones a la majoria de trams estudiats.
Assignatures pendents: menys aigua, menys adobs i restaurar boscos de ribera
Davant d'aquesta situació de sequera i en moments d'escassedat d'aigua, els rius i rieres d'Osona veuen la seva qualitat molt afectada per la contaminació, directa o difusa. Per això, Núria Sellarès, investigadora del CERM, apunta que “caldria treballar en la reducció de l'ús de l'aigua, domèstic, industrial i agrari, incloent-hi els salts hidroelèctrics”.
Un altre repte pendent és implementar mesures de gestió forestal que adaptin la coberta vegetal del conjunt de la conca per incrementar el flux d’aigua a rius i rieres, fet que també hauria d’aconseguir una major resiliència davant dels incendis forestals.
Finalment, el tercer aspecte a tenir en compte és que cal continuar treballant per millorar la qualitat fisicoquímica i biològica dels punts que no arriben al llindar establert, així com millorar la mala qualitat del bosc de ribera en molts punts, aspecte recurrent any rere any. "Una aplicació menor d'adobs als camps, el canvi dels barems d’abocament de les depuradores a l’estiu i en períodes de sequera, i la restauració dels boscos de ribera són, doncs, les principals assignatures pendents als rius d’Osona”, destaca Marc Ordeix, coordinador del CERM.
Generalment, la qualitat de l’aigua es va veure afectada en la majoria d'estacions on es van fer mostreigs. Tot i això, tal com recull la UVic en una nota, els paràmetres fisicoquímics dels cursos fluvials d'Osona mostren una diferència clara entre dues tipologies de rius. Els que circulen per àrees més forestals (riuGes, riera Major i riu Ter) mostren qualitats bones o molt bones a la majoria de paràmetres, mentre que els que circulen per terrenys agrícoles, industrials i urbans (torrent del Rimentol, riu Gurri i riu Meder) mostren qualitats entre mediocres i dolentes.
A l’estiu del 2021, juntament amb la disminució del cabal a tots els rius d'Osona, es va observar un retrocés molt significatiu de la concentració d'oxigen dissolt a l’aigua. En canvi, la concentració de nutrients (compostos de nitrogen i fòsfor) va augmentar tant a la primavera com, sobretot, a l’estiu. En aquest aspecte també hi va haver diferències significatives entre els dos tipus de rius analitzats.
A banda de mesurar paràmetres fisicoquímics, el cabal, la qualitat de l’hàbitat fluvial, i la qualitat biològica de l’aigua fent servir els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, sabaters, cuques de capsa, etc.) com a indicadors biològics de qualitat, també es va mesurar la qualitat del bosc de ribera. Aquest últim es manté de manera molt similar a la dels anys anteriors. El bosc de riu, que acull biodiversitat i serveix de filtre de la contaminació difusa que ve dels camps de conreu -un dels impactes més importants de les aigües superficials d’Osona-, manté en tots els punts de mostreig el mateix rang de qualitat que l’any 2020, amb categories intermèdies-bones a la majoria de trams estudiats.
Assignatures pendents: menys aigua, menys adobs i restaurar boscos de ribera
Davant d'aquesta situació de sequera i en moments d'escassedat d'aigua, els rius i rieres d'Osona veuen la seva qualitat molt afectada per la contaminació, directa o difusa. Per això, Núria Sellarès, investigadora del CERM, apunta que “caldria treballar en la reducció de l'ús de l'aigua, domèstic, industrial i agrari, incloent-hi els salts hidroelèctrics”.
Un altre repte pendent és implementar mesures de gestió forestal que adaptin la coberta vegetal del conjunt de la conca per incrementar el flux d’aigua a rius i rieres, fet que també hauria d’aconseguir una major resiliència davant dels incendis forestals.
Finalment, el tercer aspecte a tenir en compte és que cal continuar treballant per millorar la qualitat fisicoquímica i biològica dels punts que no arriben al llindar establert, així com millorar la mala qualitat del bosc de ribera en molts punts, aspecte recurrent any rere any. "Una aplicació menor d'adobs als camps, el canvi dels barems d’abocament de les depuradores a l’estiu i en períodes de sequera, i la restauració dels boscos de ribera són, doncs, les principals assignatures pendents als rius d’Osona”, destaca Marc Ordeix, coordinador del CERM.
Tretze trams fluvials mostrejats, tres de nous
El 2021 es van mostrejar un total de 23 trams fluvials a la primavera i a l’estiu: el riu Ter, als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló; el torrent del Rimentol; els rius Meder i Gurri, als termes municipals de Vic i Gurb; la riera Major, a Viladrau, i el riu Ges, a Sant Pere de Torelló.
L'estudi ha continuat comptant amb el suport, mantingut des del 2002, dels ajuntaments de Vic i de Manlleu, i la col·laboració del laboratori de Depuradores d'Osona, SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic. Aquest any s’hi han afegit tres punts nous: dos a càrrec de Liquats Vegetals, SA i un, d’Aigües de Vic, SA.
Els indicadors i els resultats complets de la memòria es poden consultar en aquest enllaç.
El 2021 es van mostrejar un total de 23 trams fluvials a la primavera i a l’estiu: el riu Ter, als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló; el torrent del Rimentol; els rius Meder i Gurri, als termes municipals de Vic i Gurb; la riera Major, a Viladrau, i el riu Ges, a Sant Pere de Torelló.
L'estudi ha continuat comptant amb el suport, mantingut des del 2002, dels ajuntaments de Vic i de Manlleu, i la col·laboració del laboratori de Depuradores d'Osona, SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic. Aquest any s’hi han afegit tres punts nous: dos a càrrec de Liquats Vegetals, SA i un, d’Aigües de Vic, SA.
Els indicadors i els resultats complets de la memòria es poden consultar en aquest enllaç.