18
de març
del
2022
El Centre Tecnològic Beta de la UVic-UCC ha rebut els primers investigadors ucraïnesos. Fa uns dies se sumava a la iniciativa internacional #ScienceForUkraine on universitats de tot el món estan buscant la manera de contractar científics perquè puguin continuar els projectes en un indret segur.
Després de moltes gestions, Mykola Kharytonov, Svitlana Mykolenko i Liudmyla Fihurska, van arribar diumenge a Catalunya i, amb el suport d'entitats d'Osona, ja tenen allotjament. Ha sigut un viatge difícil, però tenen clar que volen aprofitar al màxim aquesta oportunitat laboral. "Soc mes útil fent d'investigador a Vic, estudiant com fer fertilitzants més barats per als pagesos d'allà, que no quedant-me a Ucraïna", afirma Kharytonov.
Els tres investigadors, procedents de les universitats de Dnipró i d'Odessa, són especialistes en camps com l'agroalimentació i la sostenibilitat. "Són professionals de primer nivell, que vénen a fer una estada i amb qui intentarem enriquir-nos amb el seu coneixement", afirmava Albert Palou, responsable de Comunicació del Centre Tecnològic Beta. De moment els han fet un contracte de sis mesos com a tècnics i els han buscat un allotjament amb el suport de la iniciativa "Osona amb Ucraïna".
El Centre Beta no havia treballat encara amb cap investigador ucraïnès, però admeten que el seu sistema universitari i científic és "molt potent" en camps com les tecnologies alimentàries i altres àmbits tecnològics, que també es desenvolupen des del centre de Vic.
Un dels investigadors que han contractat ara, Mykola Kharytonov, ja havia participat fa uns anys amb científics de la Universitat de Girona, a través d'un Erasmus+, i van ser aquests antics companys que van enviar-li fa uns dies informació sobre la crida del Centre Tecnològic Beta i la iniciativa #ScienceForUkraine. I a partir d'aquí van començar les gestions que han permès la seva arribada a Catalunya.
Un viatge molt llarg
Svitlana Mykolenko, de 35 anys i estudiant de doctorat en ciències de l'alimentació, explica que ha fet el "viatge més llarg de la seva vida" i el més difícil. "Va ser una evacuació de 7 dies", precisa, amb 26 hores en tren envoltada de dones i molts infants, sense lavabo. "Ens deien que a la nit no féssim servir el telèfon per no atraure míssils", recorda, tot enumerant les diferents parades que va fer durant la fugida. Una amiga la va acollir tres nits a Lviv, on es va poder recuperar una mica, i verbalitzar tot el que havia vist i viscut. I uns dies més tard, i amb l'ajuda d'un amic, va aconseguir arribar a la frontera amb Hongria per després, agafar un vol cap a Barcelona.
Quan se li pregunta per la seva vida, detalla que feia un any que vivia sola i que no té fills. "Tinc molts amics a Ucraïna, tenia molta vida social: ballava salsa, batxata, tango, també feia classes d'anglès... coneixia molta gent allà i les tinc al meu cor, fa mal", recorda.
Entoma aquesta nova etapa amb moltes ganes. Ja fa anys que participa en projectes internacionals, amb investigadors de la República Txeca i Croàcia. A Ucraïna dirigia un grup de recerca sobre tecnologies d'estalvi per reciclar en l'agricultura. "Els objectius són molt similars als de Beta, en camps com la sostenibilitat", remarca.
Una oportunitat laboral que també vol aprofitar Liudmila Fihurska, investigadora de 34 anys i professora associada a la universitat d'Odessa, especialitzada en la qualitat dels aliments per animals. És el primer cop que visita Catalunya, però ha viatjat molt a l'estranger per temes laborals. "El meu principal objectiu és estar a un lloc segur mentre duri la guerra, i continuar o intentar continuar amb el meu treball", detalla.
"Sóc més útil com a investigador"
Mykola Kharytonov, de 69 anys, admet que mai havia pensat que Rússia atacaria Ucraïna perquè són pobles "germans". "Fins que va començar la intervenció militar", recorda amb dolor. Explica que la seva intenció era quedar-se al seu país però que, després de deu dies de guerra, va tenir-ho clar: "Què puc fer, a la meva edat? Vaig pensar que, primer de tot, soc científic i que puc ser més útil a Vic, estudiant com fer fertilitzants més barats i desenvolupar projectes que puguin ajudar als pagesos d'allà".
Pensar en el que ha deixat enrere és inevitable i "dramàtic", afirma. I tot seguit explica com, un seu estudiant de postgrau de 24 anys, va morir mentre feia tasques humanitàries per l'explosió d'una mina". També pensa en un altre estudiant, que viu a Mariúpol i de qui ja no té notícies des de fa uns dies. Malgrat tot, el seu principal desig és poder tornar a Ucraïna i poder començar la reconstrucció el més aviat possible.
Després de moltes gestions, Mykola Kharytonov, Svitlana Mykolenko i Liudmyla Fihurska, van arribar diumenge a Catalunya i, amb el suport d'entitats d'Osona, ja tenen allotjament. Ha sigut un viatge difícil, però tenen clar que volen aprofitar al màxim aquesta oportunitat laboral. "Soc mes útil fent d'investigador a Vic, estudiant com fer fertilitzants més barats per als pagesos d'allà, que no quedant-me a Ucraïna", afirma Kharytonov.
Els tres investigadors, procedents de les universitats de Dnipró i d'Odessa, són especialistes en camps com l'agroalimentació i la sostenibilitat. "Són professionals de primer nivell, que vénen a fer una estada i amb qui intentarem enriquir-nos amb el seu coneixement", afirmava Albert Palou, responsable de Comunicació del Centre Tecnològic Beta. De moment els han fet un contracte de sis mesos com a tècnics i els han buscat un allotjament amb el suport de la iniciativa "Osona amb Ucraïna".
El Centre Beta no havia treballat encara amb cap investigador ucraïnès, però admeten que el seu sistema universitari i científic és "molt potent" en camps com les tecnologies alimentàries i altres àmbits tecnològics, que també es desenvolupen des del centre de Vic.
Un dels investigadors que han contractat ara, Mykola Kharytonov, ja havia participat fa uns anys amb científics de la Universitat de Girona, a través d'un Erasmus+, i van ser aquests antics companys que van enviar-li fa uns dies informació sobre la crida del Centre Tecnològic Beta i la iniciativa #ScienceForUkraine. I a partir d'aquí van començar les gestions que han permès la seva arribada a Catalunya.
Un viatge molt llarg
Svitlana Mykolenko, de 35 anys i estudiant de doctorat en ciències de l'alimentació, explica que ha fet el "viatge més llarg de la seva vida" i el més difícil. "Va ser una evacuació de 7 dies", precisa, amb 26 hores en tren envoltada de dones i molts infants, sense lavabo. "Ens deien que a la nit no féssim servir el telèfon per no atraure míssils", recorda, tot enumerant les diferents parades que va fer durant la fugida. Una amiga la va acollir tres nits a Lviv, on es va poder recuperar una mica, i verbalitzar tot el que havia vist i viscut. I uns dies més tard, i amb l'ajuda d'un amic, va aconseguir arribar a la frontera amb Hongria per després, agafar un vol cap a Barcelona.
Quan se li pregunta per la seva vida, detalla que feia un any que vivia sola i que no té fills. "Tinc molts amics a Ucraïna, tenia molta vida social: ballava salsa, batxata, tango, també feia classes d'anglès... coneixia molta gent allà i les tinc al meu cor, fa mal", recorda.
Dos dels científics ucraïnesos parlant amb un investigador del Beta de la UVic-UCC. Foto: ACN.
Entoma aquesta nova etapa amb moltes ganes. Ja fa anys que participa en projectes internacionals, amb investigadors de la República Txeca i Croàcia. A Ucraïna dirigia un grup de recerca sobre tecnologies d'estalvi per reciclar en l'agricultura. "Els objectius són molt similars als de Beta, en camps com la sostenibilitat", remarca.
Una oportunitat laboral que també vol aprofitar Liudmila Fihurska, investigadora de 34 anys i professora associada a la universitat d'Odessa, especialitzada en la qualitat dels aliments per animals. És el primer cop que visita Catalunya, però ha viatjat molt a l'estranger per temes laborals. "El meu principal objectiu és estar a un lloc segur mentre duri la guerra, i continuar o intentar continuar amb el meu treball", detalla.
"Sóc més útil com a investigador"
Mykola Kharytonov, de 69 anys, admet que mai havia pensat que Rússia atacaria Ucraïna perquè són pobles "germans". "Fins que va començar la intervenció militar", recorda amb dolor. Explica que la seva intenció era quedar-se al seu país però que, després de deu dies de guerra, va tenir-ho clar: "Què puc fer, a la meva edat? Vaig pensar que, primer de tot, soc científic i que puc ser més útil a Vic, estudiant com fer fertilitzants més barats i desenvolupar projectes que puguin ajudar als pagesos d'allà".
Pensar en el que ha deixat enrere és inevitable i "dramàtic", afirma. I tot seguit explica com, un seu estudiant de postgrau de 24 anys, va morir mentre feia tasques humanitàries per l'explosió d'una mina". També pensa en un altre estudiant, que viu a Mariúpol i de qui ja no té notícies des de fa uns dies. Malgrat tot, el seu principal desig és poder tornar a Ucraïna i poder començar la reconstrucció el més aviat possible.