17
de març
del
2022
Vic va acollir aquest dimecres al vespre la primera presentació territorial del Pacte Nacional per la Llengua. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, explicava que l'objectiu és fer arribar el document inicial elaborat per experts a una quinzena de ciutats de tot el país perquè els ciutadans "hi diguin la seva". "Hem entrat en una nova etapa en política lingüística i la llengua passa a ser la prioritat del Govern", destacava Garriga. La consellera apuntava que amb el Pacte es genera una gran quantitat de dades al voltant del català que cal "conèixer, reconèixer i explicar a la ciutadania". De moment hi ha programades altres sessions a Tortosa, Manresa, Girona, Tarragona, Lleida i Sort.
L'objectiu de la presentació a Vic ha estat animar les entitats que hi ha al territori a desenvolupar actes per debatre constructivament sobre llengua, reflexionar sobre la situació del català i fer propostes de millora per incorporar al Pacte Nacional per la Llengua.
L'Informe Acadèmic sobre la situació de la llengua l'ha elaborat un grup de set experts independents coordinats per Isidor Marí i Miquel Àngel Padilla, tots dos membres de l'Instiut d'Estudis Catalans (IEC). El document és una síntesi dels coneixements i estadístiques preexistents sobre la situació de la llengua, feta amb l'ànim de "socialitzar el debat, prendre consciència dels reptes i proposar solucions". La consellera Natàlia Garriga explicava que l'estudi constata que la situación del català és "complexa" i "delicada" però que no està en amenaça d'extinció imminent a Catalunya.
El procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials com la que va tenir lloc dimecres a Vic. Posteriorment, fins al juliol, tindran lloc a Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès. Així doncs, Vic és la primera passa d'un procés participatiu que culminarà al juliol amb una síntesi de les aportacions recollides.
La previsió és que a la tardor s'assoleixi un acord marc, i que aquest es presenti i signi al desembre. Tot plegat, servirà de base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
També van participar en la presentació el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, i un dels coordinadors de l'informe acadèmic sobre la situació de la llengua, Miquel Àngel Pradilla.
Continguts i objectius
El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les.
A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d'incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.
L'informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d'especial incidència per a l'accés al coneixement i l'ús de les llengües oficials com l'ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l'adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida.
L'objectiu de la presentació a Vic ha estat animar les entitats que hi ha al territori a desenvolupar actes per debatre constructivament sobre llengua, reflexionar sobre la situació del català i fer propostes de millora per incorporar al Pacte Nacional per la Llengua.
L'Informe Acadèmic sobre la situació de la llengua l'ha elaborat un grup de set experts independents coordinats per Isidor Marí i Miquel Àngel Padilla, tots dos membres de l'Instiut d'Estudis Catalans (IEC). El document és una síntesi dels coneixements i estadístiques preexistents sobre la situació de la llengua, feta amb l'ànim de "socialitzar el debat, prendre consciència dels reptes i proposar solucions". La consellera Natàlia Garriga explicava que l'estudi constata que la situación del català és "complexa" i "delicada" però que no està en amenaça d'extinció imminent a Catalunya.
El procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials com la que va tenir lloc dimecres a Vic. Posteriorment, fins al juliol, tindran lloc a Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès. Així doncs, Vic és la primera passa d'un procés participatiu que culminarà al juliol amb una síntesi de les aportacions recollides.
La previsió és que a la tardor s'assoleixi un acord marc, i que aquest es presenti i signi al desembre. Tot plegat, servirà de base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
També van participar en la presentació el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, i un dels coordinadors de l'informe acadèmic sobre la situació de la llengua, Miquel Àngel Pradilla.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, intervé durant la presentació a Vic del Pacte Nacional per la Llengua. Foto: ACN.
Continguts i objectius
El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les.
A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d'incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.
L'informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d'especial incidència per a l'accés al coneixement i l'ús de les llengües oficials com l'ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l'adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida.