10
de març
del
2022
Actualitzat
a les
22:11h
La granja de Cal Ros de Muntanyola fa un temps que acull una planta pilot per convertir els purins en fertilitzants. Aquesta biorefineria forma part del projecte Fertimanure, liderat pel Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC. Aquesta instal·lació és pionera a l'Estat espanyol i hi ha quatre plantes pilots més a Alemanya, Bèlgica, França, i Holanda.
La iniciativa vol canviar el paradigma actual i convertir les dejeccions ramaderes en una oportunitat. És a dir, que es puguin vendre com a fertilitzants. De la planta de la granja de porcs de Muntanyola, per exemple, se n'obtenen cinc productes biofertilitzants. Entrevistem a la coordinadora del projecte i subdirectora del BETA Laia Llenas per aprofundir en el projecte.
- Aquest gener es va presentar la biorefineria pionera a Muntanyola. Quant temps fa que està funcionant?
- La planta pilot es va instal·lar l'estiu passat. El sistema està format per diverses unitats de tractament col·locades en cascada i a mesura que es van anar tenint es van anar col·locant. Es va endarrerir una mica perquè vam tenir limitacions per la potència elèctrica que necessitàvem. Tot i això, des de la segona meitat del 2021 funciona de manera òptima.
- Aquestes instal·lacions són exactament iguals que les que estan instal·lades en altres països?
- No. Els cinc pilots del projecte són totalment diferents i complementaris. Buscàvem diferents tecnologies, diferents configuracions, etc. S'han instal·lat als països en funció de les necessitats de cada territori i l'expertesa dels socis que tenim allà. Les característiques són diferents i les tecnologies també. Aquí teníem claríssim que ens havíem de focalitzar en els purins. En altres zones, però, com Holanda, es van seleccionar els fems de vaca. A França, hi ha un sistema mòbil que es focalitza en diferents tipus de dejeccions, tant purins, fems de vaca com també gallinassa; i a Bèlgica també se centra en els purins.
- A Catalunya només hi pot haver aquest model?
- No. A Catalunya tenim aquest model, però no significa que si un ramader català veu les altres opcions, pugui quedar-se amb una o combinar els diferents esquemes de tractaments proposats. No vol dir que el nostre cas sigui l'únic vàlid a Catalunya. Aprenem del que s'està fent als altres països.
- Aquestes característiques tecnològiques a utilitzar de les quals parla venen donades pel tipus de dejecció que es tracta?
- Ve donat sobretot per si l'afluent és més o menys sòlid, és a dir, si és una fracció sòlida o líquida. Això, pot afectar a l'hora d'escollir les tecnologies. Per exemple, a Muntanyola, el tractament de la fracció sòlida també el provarem amb gallinassa i fems de vaca, a banda de purins. Volem veure quins nutrients recuperaríem o com l'hauríem d'adaptar en cada cas. A Osona veurem unes tecnologies concretes, però en tot el projecte Fertimanure en veurem un ventall perquè cada ramader pugui escollir aquella que li sigui més interessant pel tipus de dejecció a tractar, per la inversió o pels productes que vulgui obtenir o que li resulti més atractius. En tot cas, no vol dir que la que només que s'utilitzi a Holanda, només es pugui fer servir a Holanda.
- A la planta de Muntanyola s'obtenen 5 productes. I a la resta?
- En total se n'obtenen 19 entre els cinc pilots del projecte.
- Aquests productes poden ser útils per a ramaders d'arreu independentment de si tenen la planta a prop o no?
- En el projecte es recuperen els nutrients en forma de producte, que molts d'ells poden ser equivalents a productes existents oficialment. Els nutrients estan separats selectivament, cosa que permet al ramader utilitzar-los de manera més eficient que si directament aplica les dejeccions com a fertilitzant. També els pot vendre a ramaders del voltant, d'Osona a Catalunya. Nosaltres contemplem que els puguin vendre a l'empresa productora de fertilitzants. És a dir, que sigui una matèria primera que utilitzen les empreses productores de fertilitzants per obtenir productes que posteriorment vagin al mercat. Els ramaders vendran una font de nutrients que després podrà ser un producte comercial, igual de segur amb la mateixa eficiència agronòmica. Això ens ha de servir per ser una font d'ingressos i vendre aquesta matèria primera, que són aquests nutrients.
- El que vindrien a ser els fertilitzants fets a mida...
- Es barregen diferents nutrients per complir amb unes característiques d'un cultiu determinat o d'un tipus de sòl determinat. Això els fa productes de més valor afegit. Un cultiu de patates, tomàquets, espinacs... té uns requeriments de nutrients específics. Amb els productes obtinguts en aquests pilots es poden fer fertilitzants fets a mida, que tenen més valor afegit que no el propi producte que es recupera directament.
- A Cal Ros tot el residu que es genera acaba convertint-se sent aigua, energia i productes? És a dir, no hi ha cap residu?
- Sí, el residu és zero. És el que vam buscar en aquest pilot, que tot el que en traguéssim, es pogués recuperar i no els quedés cap residu a gestionar.
- Per què la ramaderia sigui sostenible hi hauria d'haver una biorefineria a cada granja o en una zona?
- Apliquem el concepte de bioeconomia a l'àmbit rural i en negocis que són molt importants al territori. Fins ara els purins eren un problema: els hem de gestionar, enviar aquí, transportar amb el cost que comporta, no hi havia llocs per aplicar-los... Amb aquest concepte pensem què en fem dels purins, com els introduïm en una activitat ramadera i en traiem un profit: aigua reutilitzada, energia que la poden fer servir a la mateixa granja i productes que puguin utilitzar-los de manera més eficient o puguin fer-ne un model de negoci. És a dir, vendre'ls a altres ramaders o a l'empresa fertilitzant.
- Es tracta d'una prova pilot. Quins resultats intuïu que hi haurà d'aquestes biorefineries?
- En els propers dos anys -2022 i 2023-, els cinc pilots estaran funcionant totalment. Acabarem d'optimitzar-los, anirem recuperant productes, farem assajos agronòmics i farem tota l'avaluació de consums energètics. També farem l'anàlisi de tots els processos perquè busquem demostrar que els productes són igual de bons i de segurs, i tenen el mateix rendiment de productes que hi ha actualment al mercat. D'altra banda, hem de fer una avaluació tecnoeconòmica de les tecnologies, és a dir, quin seria el consum energètic, de reactius, quin cost tindria utilitzar aquestes tecnologies, d'inversió... I en base d'això, poder posar un preu als productes. Què em costa obtenir aquest producte? Què em costa comprar-lo comercialment? Què em costa gestionar les dejeccions? A partir d'aquí, segurament hi haurà granges que voldran posar una refineria i d'altres que hauran de pensar en fer-ho de manera conjunta i deforma descentralitzada, on hi vagin diverses explotacions. De fe, en el marc del projecte, hi ha una biorefineria mòbil, que es mou per les granges petites i la comparteixen. La inversió també és a compartir.
- I finalment, també cal tenir en compte la legislació.
- Per tal que els productes siguin reconeguts i puguin entrar al mercat cal assegurar que està en línia amb la regulació i la legislació de fertilitzants. Cal contemplar les barreres que hi ha.
- Disposar d'una biorefineria va en funció de la mida de l'explotació?
- Va en funció de la inversió que es vulgui fer. Si es vol construir una biorefinera a l'engròs o no. Cadascuna tindrà uns costos de construcció i operacions diferents. És evident, però, que els petits ramaders tindran més dificultats a l'hora de fer la inversió. En cada cas s'haurà de fer una avaluació i a partir d'aquí contemplar si cal optar per tractaments de gestió mòbils o que una mateixa biorefineria tracti les dejeccions de diverses explotacions.
- A quins països o territoris es podrien exportar aquests productes?
- A Europa, hi ha països amb excedents de nutrients i, en canvi, n'hi ha d'altres que hi ha un dèficit. Però per exemple a Bèlgica hi ha àrees on hi ha un excés i d'altres on hi ha un dèficit. Cal fer una anàlisi d'on hi ha el dèficit. Però no ens ho mirem tant des del punt de vista d'on aniran aquests nutrients, sinó si es poden utilitzar a Catalunya. Potser a Osona no es pot utilitzar, però potser fem un fertilitzant a mida per les vinyes del Penedès. Ja hem identificat possibles aplicacions en l'àmbit català d'alguns dels productes que produïm.
- Les empreses productores de fertilitzants hi juguen un paper important.
- Necessiten unes fonts de nutrients per desenvolupar els seus productes, però algunes d'aquestes s'estan esgotant i necessiten alternatives. Les grans empreses de fertilitzants tenen molt interès en el projecte de biorefinera. Ens estan demanant informacions dels nostres productes perquè són els primers interessats a tenir noves fonts de nutrients, alternatives a les que ells utilitzen actualment. Hem de veure que potser el ramader pot enviar el producte a un altre país, però també ho podem centralitzar tot en l'empresa de fertilitzants que és qui rep la demanda i assegura que tingui una sortida al mercat.
La iniciativa vol canviar el paradigma actual i convertir les dejeccions ramaderes en una oportunitat. És a dir, que es puguin vendre com a fertilitzants. De la planta de la granja de porcs de Muntanyola, per exemple, se n'obtenen cinc productes biofertilitzants. Entrevistem a la coordinadora del projecte i subdirectora del BETA Laia Llenas per aprofundir en el projecte.
- Aquest gener es va presentar la biorefineria pionera a Muntanyola. Quant temps fa que està funcionant?
- La planta pilot es va instal·lar l'estiu passat. El sistema està format per diverses unitats de tractament col·locades en cascada i a mesura que es van anar tenint es van anar col·locant. Es va endarrerir una mica perquè vam tenir limitacions per la potència elèctrica que necessitàvem. Tot i això, des de la segona meitat del 2021 funciona de manera òptima.
- Aquestes instal·lacions són exactament iguals que les que estan instal·lades en altres països?
- No. Els cinc pilots del projecte són totalment diferents i complementaris. Buscàvem diferents tecnologies, diferents configuracions, etc. S'han instal·lat als països en funció de les necessitats de cada territori i l'expertesa dels socis que tenim allà. Les característiques són diferents i les tecnologies també. Aquí teníem claríssim que ens havíem de focalitzar en els purins. En altres zones, però, com Holanda, es van seleccionar els fems de vaca. A França, hi ha un sistema mòbil que es focalitza en diferents tipus de dejeccions, tant purins, fems de vaca com també gallinassa; i a Bèlgica també se centra en els purins.
- A Catalunya només hi pot haver aquest model?
- No. A Catalunya tenim aquest model, però no significa que si un ramader català veu les altres opcions, pugui quedar-se amb una o combinar els diferents esquemes de tractaments proposats. No vol dir que el nostre cas sigui l'únic vàlid a Catalunya. Aprenem del que s'està fent als altres països.
- Aquestes característiques tecnològiques a utilitzar de les quals parla venen donades pel tipus de dejecció que es tracta?
- Ve donat sobretot per si l'afluent és més o menys sòlid, és a dir, si és una fracció sòlida o líquida. Això, pot afectar a l'hora d'escollir les tecnologies. Per exemple, a Muntanyola, el tractament de la fracció sòlida també el provarem amb gallinassa i fems de vaca, a banda de purins. Volem veure quins nutrients recuperaríem o com l'hauríem d'adaptar en cada cas. A Osona veurem unes tecnologies concretes, però en tot el projecte Fertimanure en veurem un ventall perquè cada ramader pugui escollir aquella que li sigui més interessant pel tipus de dejecció a tractar, per la inversió o pels productes que vulgui obtenir o que li resulti més atractius. En tot cas, no vol dir que la que només que s'utilitzi a Holanda, només es pugui fer servir a Holanda.
- A la planta de Muntanyola s'obtenen 5 productes. I a la resta?
- En total se n'obtenen 19 entre els cinc pilots del projecte.
- Aquests productes poden ser útils per a ramaders d'arreu independentment de si tenen la planta a prop o no?
- En el projecte es recuperen els nutrients en forma de producte, que molts d'ells poden ser equivalents a productes existents oficialment. Els nutrients estan separats selectivament, cosa que permet al ramader utilitzar-los de manera més eficient que si directament aplica les dejeccions com a fertilitzant. També els pot vendre a ramaders del voltant, d'Osona a Catalunya. Nosaltres contemplem que els puguin vendre a l'empresa productora de fertilitzants. És a dir, que sigui una matèria primera que utilitzen les empreses productores de fertilitzants per obtenir productes que posteriorment vagin al mercat. Els ramaders vendran una font de nutrients que després podrà ser un producte comercial, igual de segur amb la mateixa eficiència agronòmica. Això ens ha de servir per ser una font d'ingressos i vendre aquesta matèria primera, que són aquests nutrients.
- El que vindrien a ser els fertilitzants fets a mida...
- Es barregen diferents nutrients per complir amb unes característiques d'un cultiu determinat o d'un tipus de sòl determinat. Això els fa productes de més valor afegit. Un cultiu de patates, tomàquets, espinacs... té uns requeriments de nutrients específics. Amb els productes obtinguts en aquests pilots es poden fer fertilitzants fets a mida, que tenen més valor afegit que no el propi producte que es recupera directament.
- A Cal Ros tot el residu que es genera acaba convertint-se sent aigua, energia i productes? És a dir, no hi ha cap residu?
- Sí, el residu és zero. És el que vam buscar en aquest pilot, que tot el que en traguéssim, es pogués recuperar i no els quedés cap residu a gestionar.
- Per què la ramaderia sigui sostenible hi hauria d'haver una biorefineria a cada granja o en una zona?
- Apliquem el concepte de bioeconomia a l'àmbit rural i en negocis que són molt importants al territori. Fins ara els purins eren un problema: els hem de gestionar, enviar aquí, transportar amb el cost que comporta, no hi havia llocs per aplicar-los... Amb aquest concepte pensem què en fem dels purins, com els introduïm en una activitat ramadera i en traiem un profit: aigua reutilitzada, energia que la poden fer servir a la mateixa granja i productes que puguin utilitzar-los de manera més eficient o puguin fer-ne un model de negoci. És a dir, vendre'ls a altres ramaders o a l'empresa fertilitzant.
- Es tracta d'una prova pilot. Quins resultats intuïu que hi haurà d'aquestes biorefineries?
- En els propers dos anys -2022 i 2023-, els cinc pilots estaran funcionant totalment. Acabarem d'optimitzar-los, anirem recuperant productes, farem assajos agronòmics i farem tota l'avaluació de consums energètics. També farem l'anàlisi de tots els processos perquè busquem demostrar que els productes són igual de bons i de segurs, i tenen el mateix rendiment de productes que hi ha actualment al mercat. D'altra banda, hem de fer una avaluació tecnoeconòmica de les tecnologies, és a dir, quin seria el consum energètic, de reactius, quin cost tindria utilitzar aquestes tecnologies, d'inversió... I en base d'això, poder posar un preu als productes. Què em costa obtenir aquest producte? Què em costa comprar-lo comercialment? Què em costa gestionar les dejeccions? A partir d'aquí, segurament hi haurà granges que voldran posar una refineria i d'altres que hauran de pensar en fer-ho de manera conjunta i deforma descentralitzada, on hi vagin diverses explotacions. De fe, en el marc del projecte, hi ha una biorefineria mòbil, que es mou per les granges petites i la comparteixen. La inversió també és a compartir.
- I finalment, també cal tenir en compte la legislació.
- Per tal que els productes siguin reconeguts i puguin entrar al mercat cal assegurar que està en línia amb la regulació i la legislació de fertilitzants. Cal contemplar les barreres que hi ha.
- Disposar d'una biorefineria va en funció de la mida de l'explotació?
- Va en funció de la inversió que es vulgui fer. Si es vol construir una biorefinera a l'engròs o no. Cadascuna tindrà uns costos de construcció i operacions diferents. És evident, però, que els petits ramaders tindran més dificultats a l'hora de fer la inversió. En cada cas s'haurà de fer una avaluació i a partir d'aquí contemplar si cal optar per tractaments de gestió mòbils o que una mateixa biorefineria tracti les dejeccions de diverses explotacions.
"Les grans empreses de fertilitzants tenen molt interès en el projecte de biorefinera de dejeccions"
- A quins països o territoris es podrien exportar aquests productes?
- A Europa, hi ha països amb excedents de nutrients i, en canvi, n'hi ha d'altres que hi ha un dèficit. Però per exemple a Bèlgica hi ha àrees on hi ha un excés i d'altres on hi ha un dèficit. Cal fer una anàlisi d'on hi ha el dèficit. Però no ens ho mirem tant des del punt de vista d'on aniran aquests nutrients, sinó si es poden utilitzar a Catalunya. Potser a Osona no es pot utilitzar, però potser fem un fertilitzant a mida per les vinyes del Penedès. Ja hem identificat possibles aplicacions en l'àmbit català d'alguns dels productes que produïm.
- Les empreses productores de fertilitzants hi juguen un paper important.
- Necessiten unes fonts de nutrients per desenvolupar els seus productes, però algunes d'aquestes s'estan esgotant i necessiten alternatives. Les grans empreses de fertilitzants tenen molt interès en el projecte de biorefinera. Ens estan demanant informacions dels nostres productes perquè són els primers interessats a tenir noves fonts de nutrients, alternatives a les que ells utilitzen actualment. Hem de veure que potser el ramader pot enviar el producte a un altre país, però també ho podem centralitzar tot en l'empresa de fertilitzants que és qui rep la demanda i assegura que tingui una sortida al mercat.