08
de març
del
2022
Actualitzat
el
10
de març
a les
14:09h
Des del passat octubre, la comissaria de Vic dels Mossos d'Esquadra compta amb dues noves agents: la Sandra i la Cristina (noms ficticis). La capital d'Osona és la nova destinació de la Sandra com a sergenta, l'única que hi ha actualment. El 2006 va entrar al cos i, al cap de quatre anys, el 2010 va ascendir com a caporala. Pel que fa a la Cristina acaba d'entrar al cos i està en període de pràctiques.
Tot i la diferència d'anys, totes dues s'han trobat amb entrebancs en les seves actuacions pel fet de ser dones. "Hi ha cultures, creences o ideologies en què la dona no té cap valor i costa molt interactuar amb els implicats", explica la sergenta. "És frustrant. Hi ha persones que pensen que és indigne que una dona els doni una ordre", lamenta la Sandra, que s'hi ha trobat sovint.
"L'objectiu és solucionar-ho. Si ho ha de fer el meu company, que ho faci", explica la Sandra, apuntant que "aquesta guerra no la guanyaré". Ara bé, si el cas és greu, com de violència de gènere, en què s'ha d'actuar ràpidament, "s'actua i no perdem el temps". "No els donem temps perquè es posin amb el gènere", etziba.
Per contra, conten que al cos dels Mossos no han tingut "cap problema" pel fet de ser dones. "Quan vaig ascendir a caporal, tenia el neguit de si podria comanar els companys que fins llavors m'havien ensenyat. Però, m'ho van posar fàcil perquè sabien que treballava bé", explica la Sandra. "Ens hauríem de deixar de fixar en el sexe i fixar-nos com la persona fa la feina", diu la Cristina, per la seva banda.
Poques mosses, a dalt i baix
Tot i això, hi segueixen havent-hi poques mosses a la base del cos dels Mossos d'Esquadra i als comanaments. Ni la Sandra ni la Cristina, tot i els anys de diferència, van tenir gaires companyes a la seva promoció. A l'època de la Sandra ni tan sols es promocionava que les dones entressin el cos. A la de la Cristina s'han fet campanyes: "Recordo que el cartell de la meva promoció hi apareixien dues dones i un home, i hi deia: 'Ens faltes tu!'".
No ha estat fins aquest 2022 que s'han reservat places per a dones als Mossos i altres cossos. Tot i això, "encara queda molt per fer", coincideixen les agents. Un exemple clar és la comissaria de Vic, on la Sandra és l'única sergenta. Als altres escamots hi ha dones, però no n'hi ha cap altra que ho sigui.
Tot i això, a l'ABP d'Osona -a la comissaria de Vic, un 26,7% són dones, una xifra que està per sobre de la mitjana catalana (21,8%). A la Catalunya Central, la regió policial està dirigida per Cristina Manresa, la primera comissària del cos.
Pel que fa als comanaments, la Sandra recorda que sempre ha treballat "sola", tant quan era caporala com ara sergenta. Ni tampoc ha tingut una mossa cap en totes les comissaries que ha recorregut. Segurament per això, "no he tingut cap referent de dona comanament", explica. Sempre ha tingut companyes "molt bones", però cap com a superior.
La Cristina, per la seva banda, pensa en les sergentes que ha tingut a l'acadèmia de policia com a referents. "Veure que algú com jo està on està, fa veure que és possible", destaca. La mossa explica que "hi ha menys dones i per això hi ha menys comanaments. A mesura que n'hi hagi més, hi haurà més dones que promocionin", opina.
Un reflex que trigarà a canviar
Capgirar aquesta situació no és fàcil. "Som un reflex de la societat", diu la Sandra, remarcant que aquesta feina és una professió molt associada al món masculí, com la de Bombers. "També es considera que s'ha de tenir molta força", afegeix la Cristina.
Com en molts altres àmbits, un dels grans reptes del cos és la conciliació familiar. "Si vols promocionar i ascendir, has de fer les Amèriques", diu la Sandra, remarcant que "moltes companyes no es presenten perquè són mares". Abans, tal com recorda la sergenta, "una mare no podia allunyar-se més de 50 quilòmetres de casa". Aquesta mesura, però, ja no existeix. "El cos hauria d'afavorir més la conciliació familiar", opina.
Per tot plegat, perquè hi hagi una proporció semblant entre homes i dones "encara queden uns quants anys", reflexiona la sergenta. "El cos ha de fer una feina i la societat també", conclou.
Tot i la diferència d'anys, totes dues s'han trobat amb entrebancs en les seves actuacions pel fet de ser dones. "Hi ha cultures, creences o ideologies en què la dona no té cap valor i costa molt interactuar amb els implicats", explica la sergenta. "És frustrant. Hi ha persones que pensen que és indigne que una dona els doni una ordre", lamenta la Sandra, que s'hi ha trobat sovint.
"L'objectiu és solucionar-ho. Si ho ha de fer el meu company, que ho faci", explica la Sandra, apuntant que "aquesta guerra no la guanyaré". Ara bé, si el cas és greu, com de violència de gènere, en què s'ha d'actuar ràpidament, "s'actua i no perdem el temps". "No els donem temps perquè es posin amb el gènere", etziba.
Per contra, conten que al cos dels Mossos no han tingut "cap problema" pel fet de ser dones. "Quan vaig ascendir a caporal, tenia el neguit de si podria comanar els companys que fins llavors m'havien ensenyat. Però, m'ho van posar fàcil perquè sabien que treballava bé", explica la Sandra. "Ens hauríem de deixar de fixar en el sexe i fixar-nos com la persona fa la feina", diu la Cristina, per la seva banda.
Poques mosses, a dalt i baix
Tot i això, hi segueixen havent-hi poques mosses a la base del cos dels Mossos d'Esquadra i als comanaments. Ni la Sandra ni la Cristina, tot i els anys de diferència, van tenir gaires companyes a la seva promoció. A l'època de la Sandra ni tan sols es promocionava que les dones entressin el cos. A la de la Cristina s'han fet campanyes: "Recordo que el cartell de la meva promoció hi apareixien dues dones i un home, i hi deia: 'Ens faltes tu!'".
No ha estat fins aquest 2022 que s'han reservat places per a dones als Mossos i altres cossos. Tot i això, "encara queda molt per fer", coincideixen les agents. Un exemple clar és la comissaria de Vic, on la Sandra és l'única sergenta. Als altres escamots hi ha dones, però no n'hi ha cap altra que ho sigui.
Tot i això, a l'ABP d'Osona -a la comissaria de Vic, un 26,7% són dones, una xifra que està per sobre de la mitjana catalana (21,8%). A la Catalunya Central, la regió policial està dirigida per Cristina Manresa, la primera comissària del cos.
Les dues mosses creuen que hi ha molta feina per fer perquè hi hagi més dones al cos. Foto: Adrià Costa.
Pel que fa als comanaments, la Sandra recorda que sempre ha treballat "sola", tant quan era caporala com ara sergenta. Ni tampoc ha tingut una mossa cap en totes les comissaries que ha recorregut. Segurament per això, "no he tingut cap referent de dona comanament", explica. Sempre ha tingut companyes "molt bones", però cap com a superior.
La Cristina, per la seva banda, pensa en les sergentes que ha tingut a l'acadèmia de policia com a referents. "Veure que algú com jo està on està, fa veure que és possible", destaca. La mossa explica que "hi ha menys dones i per això hi ha menys comanaments. A mesura que n'hi hagi més, hi haurà més dones que promocionin", opina.
Un reflex que trigarà a canviar
Capgirar aquesta situació no és fàcil. "Som un reflex de la societat", diu la Sandra, remarcant que aquesta feina és una professió molt associada al món masculí, com la de Bombers. "També es considera que s'ha de tenir molta força", afegeix la Cristina.
Com en molts altres àmbits, un dels grans reptes del cos és la conciliació familiar. "Si vols promocionar i ascendir, has de fer les Amèriques", diu la Sandra, remarcant que "moltes companyes no es presenten perquè són mares". Abans, tal com recorda la sergenta, "una mare no podia allunyar-se més de 50 quilòmetres de casa". Aquesta mesura, però, ja no existeix. "El cos hauria d'afavorir més la conciliació familiar", opina.
Per tot plegat, perquè hi hagi una proporció semblant entre homes i dones "encara queden uns quants anys", reflexiona la sergenta. "El cos ha de fer una feina i la societat també", conclou.