02
de març
del
2022
L'ONG Osona amb els Nens té un centenar de famílies de Catalunya disposades a acollir persones refugiades d'Ucraïna. L'entitat porta més de 20 anys acollint infants de la zona afectada pel desastre nuclear de Txernòbil, oferint-los estades d'estiu amb famílies catalanes. Ara estan fent tots els esforços per localitzar els nens, molts d'ells ja adults, i les seves famílies un cop aconsegueixin sortir. "El més important és que, un cop aquí, puguin tenir els papers d'asil a l'acte, per ser considerats refugiats quan abans millor" per començar un nou projecte vital. Són conscients que no se sap si la seva estada serà de tres mesos o tres anys. Per això demanen que la solidaritat que s'ha despertat ara amb força es mantingui en el temps.
Els mòbils de l'ONG no han parat de sonar des que va començar la guerra de Rússia contra Ucraïna. La seva principal preocupació és localitzar i saber que els nens i joves que van acollir i amb qui tenen forts vincles estan bé i buscar la manera de trobar una casa d'acollida per quan puguin arribar a Catalunya. "No els podem tenir en una tenda en un parc", afirma la seva presidenta, Mercè Fiol, que subratlla la importància de dignificar la seva arribada i poder-los donar un projecte de vida el més aviat possible. Per això, reclamen que les administracions treballin per agilitzar els documents d'asil tan aviat com es pugui.
Són moments durs, afirmen, perquè no poden ajudar als que encara estan a Ucraïna i segueixen els seus avenços amb molta por. Expliquen que les xarxes socials són una bona eina perquè, malgrat no poder parlar amb molts d'ells, veuen si s'han connectat al llarg del dia i segueixen vius. I mentrestant, estan fent tots els esforços per buscar aliances amb altres entitats, com ara el Consell Comarcal d'Osona, amb qui ja s'han reunit per ampliar al màxim la cobertura que podran rebre un cop arribin. "Ajuda psicològica segur, al marge d'allotjament", afirma Ceci Arenyes, una mare d'acollida de l'entitat que també està seguint amb molta angoixa el conflicte.
Ella ja fa temps que va acollir una nena de 10 i un de 4, amb qui la seva filla biològica ha tingut sempre molt bona relació. "Són de la família", explica Arenyes, que porta tots aquests dies seguint-los la pista per comprovar que estan bé. La noia, que ara té 35 anys i una filla, ha aconseguit sortir del país després d'un llarg periple. Ja li ha dit, però, que no anirà a Catalunya sinó que es vol quedar a la frontera per ajudar a més refugiats que ho necessitin.
Pel que fa al nen que va acollir, que ara té 24 anys i està cridat a lluitar, va intentar sortir del país amb la seva dona, el seu germà i la cunyada, que està embarassada, i una criatura. I encara ho estan intentant. "Espero que puguin venir tots, els acollirem a tots ells, amb moltes ganes", remarca Arenyes. També diu que pateixen molt per ells i que ho viuen amb molta impotència perquè no poden fer res des d'aquí.
"Ho tornem a reviure tot per segon cop, és molt injust"
La Svetlana Povarenkova té 36 anys i en fa 10 que viu a Osona, on venia cada estiu des que era una nena. Aquí hi té la seva família d'acollida, i a Ucraïna hi té la família de sang: la mare i el germà, que aquests dies viuen amagats en un refugi de Kíev, d'on no s'atreveixen a sortir. "Voldria portar-los aquí, però Kíev està encerclat, el meu germà té 26 anys i no el deixaran sortir del país, i la mare no el vol deixar sol, així que, de moment, no s'atreveixen a sortir", explica.
La mare de Povarenkova va haver d'abandonar casa seva, a Lugansk, l'any 2014, enmig del conflicte al Donbás i, per tant, aquest és el segon cop que la Svetlana viu el patiment des de la distància. Tot i això, explica que "aquesta vegada encara és més horrorós; la història es repeteix i amb més intensitat, és un genocidi, una guerra oberta contra la població civil". Disposada a ajudar amb el que calgui, des d'Osona, el que li consola, és comprovar el suport que rep la seva gent. "També des de la població russa, que pateixen i patiran les conseqüències d'estar sota aquest règim", explica.
Els mòbils de l'ONG no han parat de sonar des que va començar la guerra de Rússia contra Ucraïna. La seva principal preocupació és localitzar i saber que els nens i joves que van acollir i amb qui tenen forts vincles estan bé i buscar la manera de trobar una casa d'acollida per quan puguin arribar a Catalunya. "No els podem tenir en una tenda en un parc", afirma la seva presidenta, Mercè Fiol, que subratlla la importància de dignificar la seva arribada i poder-los donar un projecte de vida el més aviat possible. Per això, reclamen que les administracions treballin per agilitzar els documents d'asil tan aviat com es pugui.
Són moments durs, afirmen, perquè no poden ajudar als que encara estan a Ucraïna i segueixen els seus avenços amb molta por. Expliquen que les xarxes socials són una bona eina perquè, malgrat no poder parlar amb molts d'ells, veuen si s'han connectat al llarg del dia i segueixen vius. I mentrestant, estan fent tots els esforços per buscar aliances amb altres entitats, com ara el Consell Comarcal d'Osona, amb qui ja s'han reunit per ampliar al màxim la cobertura que podran rebre un cop arribin. "Ajuda psicològica segur, al marge d'allotjament", afirma Ceci Arenyes, una mare d'acollida de l'entitat que també està seguint amb molta angoixa el conflicte.
Ella ja fa temps que va acollir una nena de 10 i un de 4, amb qui la seva filla biològica ha tingut sempre molt bona relació. "Són de la família", explica Arenyes, que porta tots aquests dies seguint-los la pista per comprovar que estan bé. La noia, que ara té 35 anys i una filla, ha aconseguit sortir del país després d'un llarg periple. Ja li ha dit, però, que no anirà a Catalunya sinó que es vol quedar a la frontera per ajudar a més refugiats que ho necessitin.
Pel que fa al nen que va acollir, que ara té 24 anys i està cridat a lluitar, va intentar sortir del país amb la seva dona, el seu germà i la cunyada, que està embarassada, i una criatura. I encara ho estan intentant. "Espero que puguin venir tots, els acollirem a tots ells, amb moltes ganes", remarca Arenyes. També diu que pateixen molt per ells i que ho viuen amb molta impotència perquè no poden fer res des d'aquí.
"Ho tornem a reviure tot per segon cop, és molt injust"
La Svetlana Povarenkova té 36 anys i en fa 10 que viu a Osona, on venia cada estiu des que era una nena. Aquí hi té la seva família d'acollida, i a Ucraïna hi té la família de sang: la mare i el germà, que aquests dies viuen amagats en un refugi de Kíev, d'on no s'atreveixen a sortir. "Voldria portar-los aquí, però Kíev està encerclat, el meu germà té 26 anys i no el deixaran sortir del país, i la mare no el vol deixar sol, així que, de moment, no s'atreveixen a sortir", explica.
La mare de Povarenkova va haver d'abandonar casa seva, a Lugansk, l'any 2014, enmig del conflicte al Donbás i, per tant, aquest és el segon cop que la Svetlana viu el patiment des de la distància. Tot i això, explica que "aquesta vegada encara és més horrorós; la història es repeteix i amb més intensitat, és un genocidi, una guerra oberta contra la població civil". Disposada a ajudar amb el que calgui, des d'Osona, el que li consola, és comprovar el suport que rep la seva gent. "També des de la població russa, que pateixen i patiran les conseqüències d'estar sota aquest règim", explica.