10
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
11:55h
Aquest febrer, Vic estrena la primera edició de la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible (FECS), que aspira convertir-se en un referent d'aquests sectors. El nou esdeveniment recull l'estela de les que s'han celebrat anteriorment a la ciutat com la Fira de la Biomassa, Saló del Biogàs, la Fira de l'Autoconsum Elèctric i Fira de la Fusta Constructiva.
Vic les ha agrupa totes en una que se celebrarà del 17, 18 i 19 de febrer al recinte firal del Sucre, on reunirà una cinquantena d'expositors. La fira és gratuïta i està oberta tant a empreses com a ciutadania. Entrevistem Gil Salvans, tècnic de l'Agència Local de l'Energia del Consell Comarcal d'Osona i que forma part del comitè tècnic de la FECS.
- Amb quin objectiu neix la FECS?
- Neix amb l'objectiu de continuar la feina que s'havia fet fins ara amb les fires de la Biomassa, de l'Autoconsum i de la Construcció Sostenible. Se sumen esforços i sinergies, i es continua amb el camí de la transició energètica a través de l'acostament del sector professional i la ciutadana en un mateix espai. La suma de les diferents fires té un resultat positiu perquè estan vinculades i es necessiten les unes amb les altres.
- Per què s'ha apostat per aquesta fusió?
- Perquè són conceptes que van completament lligats. Si pensem en fer-nos una casa sostenible, també hem de pensar en quines energies posarem en aquesta casa, que acaben sent alternatives: biomassa, fotovoltaica, etc. Apostar per les energies renovables ha d'anar de bracet de l'eficiència energètica. Per tant, construcció sostenible vol dir eficiència energètica i reduir consums, i els que tinguem fer-los de forma renovable. Tot el ventall de professionals d'aquests sectors estan molt vinculats. Creiem que cadascun dels elements separats no tenia tant potencial. Sumant-hi aquestes tres fires i especialitzant-nos en energia i construcció, sí que té un gran potencial per ser una fira pionera.
- Energia renovable i la construcció sostenible no poden anar separades, doncs?
- No. Es poden fer projectes d'energies renovables o de construcció sostenible, però tots ells estan vinculats. La construcció sostenible ens ha d'ajudar a consumir molta menys energia de la que gastem, però sempre tindrem demanda energètica. I aquesta s'ha de portar a través d'energies de l'entorn i renovables.
- Què s'hi podrà trobar a la fira?
- Al recinte firal, s'hi podran veure tres espais concrets. Un vinculat a l'autoconsum fotovoltaic, com plaques solars, producció d'energia d'autoconsum o industrial, o la producció i venda d'energia. El segon espai serà sobre bioenergia, amb la biomassa forestal (calderes de biomassa, pèl·let, estella, estufes...) i el biogàs, és a dir, l'aprofitament de residus orgànics, com purins, per generar gas i energia. El tercer espai estarà dedicat a la construcció sostenible, on s'hi trobaran empreses que fan aquestes construccions sostenibles o ofereixen elements per impulsar una casa sostenible, com tancaments i aïllaments.
- La fira està oberta sobretot a professionals del sector, però també a ciutadania. Què hi podran trobar uns i altres?
- A part del recinte firal, hi haurà unes jornades tècniques molt importants. Dijous i divendres estaran especialment enfocades al sector professional. Tractaran l'autoconsum elèctric, el biogàs o la biomassa. Dissabte també es faran jornades de construcció sostenible i una trobada de comunitats energètiques. Al recinte, hi haurà estands tant pel particular que vol posar-se plaques solars o fer-se una casa, com pels professionals del sector amb estands de distribució d'aquests materials pensats per a l'instal·lador final.
- Una comunitat energètica a on s'haurà de dirigir? Què se la considera: sector professional o ciutadania?
- Trobem comunitats energètiques de diferents tipus. Les que han arrencat molt fort a Osona estan pensades en l'àmbit molt domèstic. Tot i això, ja estem començant a plantejar les primeres comunitats industrials. Per tant, una comunitat energètica està en el doble barret.
- A Osona, precisament s'ha avançat molt en aquest aspecte de les comunitats. Quantes n'hi ha?
- Actualment, hi ha sis comunitats energètiques creades i escripturades. I estem treballant amb 16 més, sis de les quals ja tenen el nom triat i en fase de fer els estatuts. En un mes o dos ja tindrem 12 comunitats energètiques caminant. A Osona hi ha molt interès, s'ha avançat molt i més ràpid del que preveiem. De seguida arribarem a les 25. De fet, ja hem començat a crear una cooperativa de segon grau més professionalitzada que agruparia totes aquestes comunitats i que ha d'impulsar la majoria de serveis a prestar.
- Qui ha fet més els deures en el camí de la transició energètica a la comarca: empreses o ciutadania?
- Els deures no els ha fet ningú a Catalunya. Malgrat això, Osona és la tercera comarca catalana en instal·lació de fotovoltaica. La ciutadania ha fet molta feina i també la indústria, amb grans grups com Casa Tarradellas i Bon Preu, que han fet una aposta clara per la fotovoltaica amb una inversió important. Tant empreses com ciutadania estan fent un llarg recorregut, però els queda molt per fer. Aquest any, veurem un gran canvi a Osona, on duplicarem o triplicarem les instal·lacions en pocs mesos. I sí o sí haurem d'arrencar un parc fotovoltaic.
- Per què Vic vol convertir-se en el referent d'energia i construcció sostenible?
- Vic és una ciutat de fires i ho ha demostrat amb la de Biomassa, la de l'Autoconsum o de Construcció Sostenible. Ja és un referent en aquest sentit. Osona té empreses molt potents d'energies renovables que treballen per tot Catalunya, disposa d'instal·lacions molt grans i Vic està ubicada en una posició important: molt centralitzada i amb bones comunicacions. Tot això fa que pugui ser un punt important per a la fira. Al final, les energies renovables s'hauran de situar al territori i aportar energia a Barcelona, que no serà autosuficient energèticament. En aquest marc, Vic i Osona seran un referent a l'hora d'impulsar la transició energètica. Aquesta fira, i altres projectes com l'IREC a Gurb, ens ha d'ajudar a empenta a tot això.
- Cada comarca s'ha d'adaptar a l'energia que pot obtenir.
- La transició energètica a Catalunya es basarà en tres principals sistemes de producció: la solar fotovoltaica, l'eòlica terrestre i l'eòlica marina. A partir d'aquí, cada comarca s'haurà d'especialitzar en alguna i escollir el seu model d'impuls. A algunes zones de la costa s'hauran d'especialitzar en eòlica marina, vulguem o no vulguem. És l'energia renovable amb un potencial més gran i constant de producció elèctrica. A l'extrem nord i sud de Catalunya també tenen règims de vent. El sud ja està molt aprofitat en aquest sentit, però a la zona nord, tard o d'hora veurem molins eòlics.
La fotovoltaica tindrà un important pes a la resta del país. Com a Osona, on no tenim règims de vent constants. Aquí hem creat les comunitats energètiques per vincular la majoria de projectes de parcs solars amb la ciutadania. Van sortint altres models amb els quals compartim experiències. A la llarga veurem quin és el model de més èxit.
- Osona és capdavantera en creació de comunitats energètiques?
- És una més. En el model de cooperatives som un referent perquè diàriament ens venen a veure o ens truquen d'altres territoris per veure els estatus, el model de treball... Estem iniciant un model que esperem que sigui d'èxit i referent a nivell de Catalunya. Hi ha pocs territoris on et trobis amb aquest alt nombre de cooperatives. El fet de fer un treball conjunt i agrupat dona més potencial a la comarca.
- La fira tracta sobre l'energia renovable i la construcció sostenible. En quin dels dos camps s'ha avançat més?
- Avancen tots dos, però sí que és cert que la bioconstrucció no es coneix tant. Ara mateix s'estan construint cases a la comarca d'Osona sense calefacció perquè tenen bons aïllaments. És un nivell de construcció molt elevat. S'ha avançat molt en aquest sentit i crec que no s'ha aplicat prou. És impossible fer la transició energètica amb els consums que tenim actualment. Mai hem pagat tant car el gasoil, la gasolina, el gas natural o l'electricitat. Tot el que sigui construcció sostenible amb energies sostenibles suposa un estalvi energètic, econòmic i ambiental.
- Quan es parla de sostenibilitat es pensa en una gran inversió. Sostenibilitat i viabilitat econòmica poden anar juntes?
- Segur. Quan algú fa una casa eficient ha pagat una mica més, però una construcció no sol ser per un any o tres. En sis o set anys s'amortitza tota la inversió inicial. A partir d'aquí, tot són estalvis. I sobretot, encara no hem imputat mai els estalvis ambientals a tota la despesa energètica que tenim. Qui s'hagi fet una casa eficient, hagi apostat pel vehicle elèctric... tot això són estalvis que anirà acumulant. Ha d'anar de bracet: no podem fer coses sostenibles, però que no siguin viables econòmicament. S'ha de trobar un punt d'equilibri.
- Per acabar, la FECS és el nom que agrupa tots els esdeveniments anteriors. Serà el nom definitiu? O pot incorporar altres sectors a la llarga?
- Aquest nom, genèric i més curt, s'ha buscat i triat perquè tingui un llarg recorregut. Si apareixen noves formes que encara estan en fase de millora tecnològica, com pot ser l'acumulació en bateries o l'hidrogen, tenen cabuda en el concepte d'energia. Un concepte que ha d'anar associat a la construcció sostenible. No podem fer transició energètica sense construcció sostenible, i no podem fer construcció sostenible sense energies renovables. És un encert el model de fusió de fires i crec que tindrà un llarg recorregut en els propers anys.
Vic les ha agrupa totes en una que se celebrarà del 17, 18 i 19 de febrer al recinte firal del Sucre, on reunirà una cinquantena d'expositors. La fira és gratuïta i està oberta tant a empreses com a ciutadania. Entrevistem Gil Salvans, tècnic de l'Agència Local de l'Energia del Consell Comarcal d'Osona i que forma part del comitè tècnic de la FECS.
- Amb quin objectiu neix la FECS?
- Neix amb l'objectiu de continuar la feina que s'havia fet fins ara amb les fires de la Biomassa, de l'Autoconsum i de la Construcció Sostenible. Se sumen esforços i sinergies, i es continua amb el camí de la transició energètica a través de l'acostament del sector professional i la ciutadana en un mateix espai. La suma de les diferents fires té un resultat positiu perquè estan vinculades i es necessiten les unes amb les altres.
- Per què s'ha apostat per aquesta fusió?
- Perquè són conceptes que van completament lligats. Si pensem en fer-nos una casa sostenible, també hem de pensar en quines energies posarem en aquesta casa, que acaben sent alternatives: biomassa, fotovoltaica, etc. Apostar per les energies renovables ha d'anar de bracet de l'eficiència energètica. Per tant, construcció sostenible vol dir eficiència energètica i reduir consums, i els que tinguem fer-los de forma renovable. Tot el ventall de professionals d'aquests sectors estan molt vinculats. Creiem que cadascun dels elements separats no tenia tant potencial. Sumant-hi aquestes tres fires i especialitzant-nos en energia i construcció, sí que té un gran potencial per ser una fira pionera.
- Energia renovable i la construcció sostenible no poden anar separades, doncs?
- No. Es poden fer projectes d'energies renovables o de construcció sostenible, però tots ells estan vinculats. La construcció sostenible ens ha d'ajudar a consumir molta menys energia de la que gastem, però sempre tindrem demanda energètica. I aquesta s'ha de portar a través d'energies de l'entorn i renovables.
- Què s'hi podrà trobar a la fira?
- Al recinte firal, s'hi podran veure tres espais concrets. Un vinculat a l'autoconsum fotovoltaic, com plaques solars, producció d'energia d'autoconsum o industrial, o la producció i venda d'energia. El segon espai serà sobre bioenergia, amb la biomassa forestal (calderes de biomassa, pèl·let, estella, estufes...) i el biogàs, és a dir, l'aprofitament de residus orgànics, com purins, per generar gas i energia. El tercer espai estarà dedicat a la construcció sostenible, on s'hi trobaran empreses que fan aquestes construccions sostenibles o ofereixen elements per impulsar una casa sostenible, com tancaments i aïllaments.
Gil Salvans, a les plaques solars que hi ha a l'edifici del Sucre. Foto: Adrià Costa
- La fira està oberta sobretot a professionals del sector, però també a ciutadania. Què hi podran trobar uns i altres?
- A part del recinte firal, hi haurà unes jornades tècniques molt importants. Dijous i divendres estaran especialment enfocades al sector professional. Tractaran l'autoconsum elèctric, el biogàs o la biomassa. Dissabte també es faran jornades de construcció sostenible i una trobada de comunitats energètiques. Al recinte, hi haurà estands tant pel particular que vol posar-se plaques solars o fer-se una casa, com pels professionals del sector amb estands de distribució d'aquests materials pensats per a l'instal·lador final.
- Una comunitat energètica a on s'haurà de dirigir? Què se la considera: sector professional o ciutadania?
- Trobem comunitats energètiques de diferents tipus. Les que han arrencat molt fort a Osona estan pensades en l'àmbit molt domèstic. Tot i això, ja estem començant a plantejar les primeres comunitats industrials. Per tant, una comunitat energètica està en el doble barret.
- A Osona, precisament s'ha avançat molt en aquest aspecte de les comunitats. Quantes n'hi ha?
- Actualment, hi ha sis comunitats energètiques creades i escripturades. I estem treballant amb 16 més, sis de les quals ja tenen el nom triat i en fase de fer els estatuts. En un mes o dos ja tindrem 12 comunitats energètiques caminant. A Osona hi ha molt interès, s'ha avançat molt i més ràpid del que preveiem. De seguida arribarem a les 25. De fet, ja hem començat a crear una cooperativa de segon grau més professionalitzada que agruparia totes aquestes comunitats i que ha d'impulsar la majoria de serveis a prestar.
"Aquest 2022 a Osona duplicarem o triplicarem les instal·lacions fotovoltaiques"
- Qui ha fet més els deures en el camí de la transició energètica a la comarca: empreses o ciutadania?
- Els deures no els ha fet ningú a Catalunya. Malgrat això, Osona és la tercera comarca catalana en instal·lació de fotovoltaica. La ciutadania ha fet molta feina i també la indústria, amb grans grups com Casa Tarradellas i Bon Preu, que han fet una aposta clara per la fotovoltaica amb una inversió important. Tant empreses com ciutadania estan fent un llarg recorregut, però els queda molt per fer. Aquest any, veurem un gran canvi a Osona, on duplicarem o triplicarem les instal·lacions en pocs mesos. I sí o sí haurem d'arrencar un parc fotovoltaic.
Salvans explica que cada comarca s'haurà d'especialitzar en un sistema de producció d'energia. Foto: Adrià Costa
- Per què Vic vol convertir-se en el referent d'energia i construcció sostenible?
- Vic és una ciutat de fires i ho ha demostrat amb la de Biomassa, la de l'Autoconsum o de Construcció Sostenible. Ja és un referent en aquest sentit. Osona té empreses molt potents d'energies renovables que treballen per tot Catalunya, disposa d'instal·lacions molt grans i Vic està ubicada en una posició important: molt centralitzada i amb bones comunicacions. Tot això fa que pugui ser un punt important per a la fira. Al final, les energies renovables s'hauran de situar al territori i aportar energia a Barcelona, que no serà autosuficient energèticament. En aquest marc, Vic i Osona seran un referent a l'hora d'impulsar la transició energètica. Aquesta fira, i altres projectes com l'IREC a Gurb, ens ha d'ajudar a empenta a tot això.
- Cada comarca s'ha d'adaptar a l'energia que pot obtenir.
- La transició energètica a Catalunya es basarà en tres principals sistemes de producció: la solar fotovoltaica, l'eòlica terrestre i l'eòlica marina. A partir d'aquí, cada comarca s'haurà d'especialitzar en alguna i escollir el seu model d'impuls. A algunes zones de la costa s'hauran d'especialitzar en eòlica marina, vulguem o no vulguem. És l'energia renovable amb un potencial més gran i constant de producció elèctrica. A l'extrem nord i sud de Catalunya també tenen règims de vent. El sud ja està molt aprofitat en aquest sentit, però a la zona nord, tard o d'hora veurem molins eòlics.
La fotovoltaica tindrà un important pes a la resta del país. Com a Osona, on no tenim règims de vent constants. Aquí hem creat les comunitats energètiques per vincular la majoria de projectes de parcs solars amb la ciutadania. Van sortint altres models amb els quals compartim experiències. A la llarga veurem quin és el model de més èxit.
- Osona és capdavantera en creació de comunitats energètiques?
- És una més. En el model de cooperatives som un referent perquè diàriament ens venen a veure o ens truquen d'altres territoris per veure els estatus, el model de treball... Estem iniciant un model que esperem que sigui d'èxit i referent a nivell de Catalunya. Hi ha pocs territoris on et trobis amb aquest alt nombre de cooperatives. El fet de fer un treball conjunt i agrupat dona més potencial a la comarca.
"Construir de forma sostenible amb energies renovables suposa un estalvi energètic, econòmic i ambiental"
- La fira tracta sobre l'energia renovable i la construcció sostenible. En quin dels dos camps s'ha avançat més?
- Avancen tots dos, però sí que és cert que la bioconstrucció no es coneix tant. Ara mateix s'estan construint cases a la comarca d'Osona sense calefacció perquè tenen bons aïllaments. És un nivell de construcció molt elevat. S'ha avançat molt en aquest sentit i crec que no s'ha aplicat prou. És impossible fer la transició energètica amb els consums que tenim actualment. Mai hem pagat tant car el gasoil, la gasolina, el gas natural o l'electricitat. Tot el que sigui construcció sostenible amb energies sostenibles suposa un estalvi energètic, econòmic i ambiental.
Gil Salvans apunta que la bioconstrucció no és tant coneguda com les energies renovables. Foto: Adrià Costa
- Quan es parla de sostenibilitat es pensa en una gran inversió. Sostenibilitat i viabilitat econòmica poden anar juntes?
- Segur. Quan algú fa una casa eficient ha pagat una mica més, però una construcció no sol ser per un any o tres. En sis o set anys s'amortitza tota la inversió inicial. A partir d'aquí, tot són estalvis. I sobretot, encara no hem imputat mai els estalvis ambientals a tota la despesa energètica que tenim. Qui s'hagi fet una casa eficient, hagi apostat pel vehicle elèctric... tot això són estalvis que anirà acumulant. Ha d'anar de bracet: no podem fer coses sostenibles, però que no siguin viables econòmicament. S'ha de trobar un punt d'equilibri.
- Per acabar, la FECS és el nom que agrupa tots els esdeveniments anteriors. Serà el nom definitiu? O pot incorporar altres sectors a la llarga?
- Aquest nom, genèric i més curt, s'ha buscat i triat perquè tingui un llarg recorregut. Si apareixen noves formes que encara estan en fase de millora tecnològica, com pot ser l'acumulació en bateries o l'hidrogen, tenen cabuda en el concepte d'energia. Un concepte que ha d'anar associat a la construcció sostenible. No podem fer transició energètica sense construcció sostenible, i no podem fer construcció sostenible sense energies renovables. És un encert el model de fusió de fires i crec que tindrà un llarg recorregut en els propers anys.