15
de febrer
del
2022
Folgueroles és un dels municipis de Catalunya que més recicla. Concretament, supera el 85% de recollida selectiva. Tot i això, volen continuar millorant i en els últims mesos han implantat els cubells amb xip. També tenen un ambiciós pla per cobrir la demanda energètica de tots els equipaments amb biomassa i solar fotovoltaica. Una mostra que la transició energètica i la sostenibilitat també són cosa dels municipis petits.
“Què podem fer per millorar en residus?”
Folgueroles fa anys que recull selectivament més del 80% dels residus que genera. El 2020, per exemple, van ocupar el número 25 del rànquing català amb un 85,16%. Tot i això, creuen que encara hi ha marge de millora. “A la primera reunió amb els tècnics de la Mancomunitat, després de les municipals del 2019, els hi vam demanar què podíem fer millorar”, explica Imma Serra, que comparteix la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat amb Pau Coma.
Dit i fet. El novembre del 2020 es va fer un pas més i es van convertir en un dels primers municipis d'Osona en disposar de cubells amb xip. A diferència d'altres pobles com Roda de Ter o Sant Julià, hi ha un dispositiu electrònic tant al cubell de l'orgànica com el que serveix per recollir la fracció reciclable –paper, cartró i envasos lleugers- així com el rebuig. El funcionament és molt senzill: cada vegada que l'operari passa pels domicilis a recollir la brossa, passa el xip per una canellera. D'aquesta manera, hi ha informació real de la quantitat i la tipologia de residus que genera cada veí.
La mesura, més enllà de fomentar millorar la recollida selectiva, ha de servir en un futur per avançar cap a un model de pagament per generació. De fet, els residus són l'únic servei amb una taxa fixa i la futura llei de residus de Catalunya ho inclourà. La implantació dels cubells amb xip ha permès, precisament, fer un estudi de com s'hauria d'aplicar aquest nou model de taxa. Aquest mateix trimestre se'n presentaran els resultats, però no s'aplicarà fins que s'aprovi el nou marc legal. “De moment volem conscienciar, generar debat i explicar que el futur anirà cap aquí”, explica Serra.
Després de vint anys amb porta a porta, la implementació dels cubells amb xip s'ha viscut amb normalitat. “L'usuari no ha notat res, més enllà de tenir dos nous cubells que hem repartit”, assenyala el regidor Pau Coma. “La mainada ha crescut amb aquest sistema de recollida i tothom està molt conscienciat”, afegeix.
Un dels únics punts febles del sistema és la gestió de les “emergències”. Què passa si algú ha de marxar de vacances un dia que no hi ha recollida de l'orgànica? O com ho fan les persones amb una segona residència al municipi? L'àrea d'aportació pensada per les masies i per aquestes situacions no acabava de funcionar. En aquest sentit, abans de l'estiu s'espera poder executar una petita obra de cobriment i tancament. A més, es controlarà amb càmeres i l'accés es farà amb mòbil, amb un nombre d'usos permesos segons la tipologia d'usuaris.
L'aposta per reduir la generació de residus i per fomentar el reciclatge passa també per la participació ciutadana amb accions com la Setmana del Medi Ambient o el Let's Clean Up. En aquest darrer cas s'hi van adherir per primera vegada el 2021 i es va fer una neteja popular del torrent. “Estava ple de tovalloletes. Va ser la millor manera de conscienciar que no es poden tirar”, destaca Coma.
Energia fotovoltaica als dos pavellons
Fa anys que Folgueroles va fer una primera aposta per les energies renovables amb la instal·lació d'una caldera de biomassa a l'Escola Mossèn Cinto –avui convertida en institut-escola-. Tanmateix, aquests mesos s'està vivint una autèntica transició energètica que permetrà satisfer la pràctica totalitat de la demanda elèctrica i de climatització dels equipaments del poble.
El projecte més emblemàtic ja és una realitat. Acaben d'entrar en servei les 211 plaques fotovoltaiques instal·lades a la teulada del nou pavelló Les Alzines. No només dona servei al recinte esportiu sinó a tots els equipaments del seu entorn: la llar d'infants, el centre de dia i el magatzem de la brigada, el centre cultural, el consultori mèdic, la caseta del mestre i l'oficina de Correus.
A l'escola ja tenen biomassa per la calefacció i el següent pas serà instal·lar plaques fotovoltaiques per l'electricitat. Al pavelló, en canvi, a mitjà termini es projecta una caldera de biomassa que permeti climatitzar tots els equipaments de l'entorn i, fins i tot, connectar-hi la casa consistorial.
El tercer gran projecte va vinculat a la constitució d'una comunitat energètica, com estan fent la resta de municipis de la comarca en el marc del pla OsonaEcoTransició40%. Folgueroles Renovable ja té els 10 socis fundadors i està en ple procés de legalització. L'Ajuntament aprofitarà la retirada imminent de l'amiant de l'antiga pista poliesportiva per cedir a la cooperativa tant la teulada com el projecte d'instal·lació fotovoltaica redactat per la Diputació.
L'aprovació d'unes ordenances ha afavorit la instal·lació de plaques solars en desenes de cases del municipi, un fet que és molt evident a simple vista. Un fet que conviu i es retroalimenta amb els projectes municipals i comunitaris. “Si volem conscienciar a la població, des de l'Ajuntament hem de predicar amb l'exemple”, conclou la regidora Imma Serra.
Menys contaminació lumínica i un trànsit més pacificat
La transició energètica passa per les energies renovables, però també per l'eficiència i l'estalvi. En aquest sentit, el 2019 va començar la substitució de les antigues llumeneres per noves de LED. Un procés en fases que, si es concedeixen les subvencions demanades, podria finalitzar aquest mateix any.
Aquesta substitució permet un estalvi energètic i econòmic que s'enfila fins al 70%. En el cas de la zona residencial la Roca, a més, ha servit per reduir en un 96% la notable contaminació lumínica que provocaven els antics fanals.
La pacificació del trànsit també era una de les demandes de part de la població, especialment dels escolars. De fet, es va incloure en els pressupostos participatius del 2021 i ha permès, entre altres, deixar l'emblemàtica plaça Mossèn Cinto Verdaguer lliure de cotxes. L'estudi de mobilitat preveu limitar a un sol sentit la circulació d'alguns carrers, descongestionar zones com la Rambla, eixamplar voreres o evitar l'aparcament en les dues bandes d'alguns vials, entre altres.
“Què podem fer per millorar en residus?”
Folgueroles fa anys que recull selectivament més del 80% dels residus que genera. El 2020, per exemple, van ocupar el número 25 del rànquing català amb un 85,16%. Tot i això, creuen que encara hi ha marge de millora. “A la primera reunió amb els tècnics de la Mancomunitat, després de les municipals del 2019, els hi vam demanar què podíem fer millorar”, explica Imma Serra, que comparteix la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat amb Pau Coma.
Dit i fet. El novembre del 2020 es va fer un pas més i es van convertir en un dels primers municipis d'Osona en disposar de cubells amb xip. A diferència d'altres pobles com Roda de Ter o Sant Julià, hi ha un dispositiu electrònic tant al cubell de l'orgànica com el que serveix per recollir la fracció reciclable –paper, cartró i envasos lleugers- així com el rebuig. El funcionament és molt senzill: cada vegada que l'operari passa pels domicilis a recollir la brossa, passa el xip per una canellera. D'aquesta manera, hi ha informació real de la quantitat i la tipologia de residus que genera cada veí.
Les noves ordenances municipals han afavorit la proliferació de plaques solars a les teulades de Folgueroles. Foto: Josep M. Montaner
La mesura, més enllà de fomentar millorar la recollida selectiva, ha de servir en un futur per avançar cap a un model de pagament per generació. De fet, els residus són l'únic servei amb una taxa fixa i la futura llei de residus de Catalunya ho inclourà. La implantació dels cubells amb xip ha permès, precisament, fer un estudi de com s'hauria d'aplicar aquest nou model de taxa. Aquest mateix trimestre se'n presentaran els resultats, però no s'aplicarà fins que s'aprovi el nou marc legal. “De moment volem conscienciar, generar debat i explicar que el futur anirà cap aquí”, explica Serra.
Després de vint anys amb porta a porta, la implementació dels cubells amb xip s'ha viscut amb normalitat. “L'usuari no ha notat res, més enllà de tenir dos nous cubells que hem repartit”, assenyala el regidor Pau Coma. “La mainada ha crescut amb aquest sistema de recollida i tothom està molt conscienciat”, afegeix.
Un dels únics punts febles del sistema és la gestió de les “emergències”. Què passa si algú ha de marxar de vacances un dia que no hi ha recollida de l'orgànica? O com ho fan les persones amb una segona residència al municipi? L'àrea d'aportació pensada per les masies i per aquestes situacions no acabava de funcionar. En aquest sentit, abans de l'estiu s'espera poder executar una petita obra de cobriment i tancament. A més, es controlarà amb càmeres i l'accés es farà amb mòbil, amb un nombre d'usos permesos segons la tipologia d'usuaris.
L'aposta per reduir la generació de residus i per fomentar el reciclatge passa també per la participació ciutadana amb accions com la Setmana del Medi Ambient o el Let's Clean Up. En aquest darrer cas s'hi van adherir per primera vegada el 2021 i es va fer una neteja popular del torrent. “Estava ple de tovalloletes. Va ser la millor manera de conscienciar que no es poden tirar”, destaca Coma.
Energia fotovoltaica als dos pavellons
Fa anys que Folgueroles va fer una primera aposta per les energies renovables amb la instal·lació d'una caldera de biomassa a l'Escola Mossèn Cinto –avui convertida en institut-escola-. Tanmateix, aquests mesos s'està vivint una autèntica transició energètica que permetrà satisfer la pràctica totalitat de la demanda elèctrica i de climatització dels equipaments del poble.
El projecte més emblemàtic ja és una realitat. Acaben d'entrar en servei les 211 plaques fotovoltaiques instal·lades a la teulada del nou pavelló Les Alzines. No només dona servei al recinte esportiu sinó a tots els equipaments del seu entorn: la llar d'infants, el centre de dia i el magatzem de la brigada, el centre cultural, el consultori mèdic, la caseta del mestre i l'oficina de Correus.
Les 211 plaques solars del pavelló Les Alzines. Foto: Ajuntament de Folgueroles
A l'escola ja tenen biomassa per la calefacció i el següent pas serà instal·lar plaques fotovoltaiques per l'electricitat. Al pavelló, en canvi, a mitjà termini es projecta una caldera de biomassa que permeti climatitzar tots els equipaments de l'entorn i, fins i tot, connectar-hi la casa consistorial.
El tercer gran projecte va vinculat a la constitució d'una comunitat energètica, com estan fent la resta de municipis de la comarca en el marc del pla OsonaEcoTransició40%. Folgueroles Renovable ja té els 10 socis fundadors i està en ple procés de legalització. L'Ajuntament aprofitarà la retirada imminent de l'amiant de l'antiga pista poliesportiva per cedir a la cooperativa tant la teulada com el projecte d'instal·lació fotovoltaica redactat per la Diputació.
L'aprovació d'unes ordenances ha afavorit la instal·lació de plaques solars en desenes de cases del municipi, un fet que és molt evident a simple vista. Un fet que conviu i es retroalimenta amb els projectes municipals i comunitaris. “Si volem conscienciar a la població, des de l'Ajuntament hem de predicar amb l'exemple”, conclou la regidora Imma Serra.
Menys contaminació lumínica i un trànsit més pacificat
La transició energètica passa per les energies renovables, però també per l'eficiència i l'estalvi. En aquest sentit, el 2019 va començar la substitució de les antigues llumeneres per noves de LED. Un procés en fases que, si es concedeixen les subvencions demanades, podria finalitzar aquest mateix any.
Aquesta substitució permet un estalvi energètic i econòmic que s'enfila fins al 70%. En el cas de la zona residencial la Roca, a més, ha servit per reduir en un 96% la notable contaminació lumínica que provocaven els antics fanals.
Pau Coma i Imma Serra comparteixen la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Foto: Josep M. Montaner
La pacificació del trànsit també era una de les demandes de part de la població, especialment dels escolars. De fet, es va incloure en els pressupostos participatius del 2021 i ha permès, entre altres, deixar l'emblemàtica plaça Mossèn Cinto Verdaguer lliure de cotxes. L'estudi de mobilitat preveu limitar a un sol sentit la circulació d'alguns carrers, descongestionar zones com la Rambla, eixamplar voreres o evitar l'aparcament en les dues bandes d'alguns vials, entre altres.