Marçal Ortuño: «Governar en minoria requereix molt esforç, però n'estem contents»

Marçal Ortuño (ERC-Junts per Torelló) va estrenar-se a l'alcaldia de Torelló i poc després va esclatar la pandèmia de la Covid. Un fet que ha obligat a modificar el full de ruta, però que Ortuño considera que no s'ha descuidat i s'ha pogut anar desplegant. Ho han fet governant en minoria, cosa que els ha obligat a pactar amb altres grups del consistori. "Una fórmula que requereix esforç, però n'estem contents", destaca.

De fet, aquest gener, han pactat el pressupost amb la CUP. Aquest acord se sustenta en tres eixos -ecotransició, benestar social i civisme- i té com a grans projectes el Centre Cultural El Club i l'espai feminista. Aquesta setmana l'hem entrevistat per parlar d'aquesta qüestió, del polèmic semàfor del carrer Sant Bartomeu o del tancament de l'oficina bancària del barri de Montserrat. Sobre si es tornarà a presentar a les municipals, Ortuño no ho confirma. Però si hi tornés, veu "coherent" fer-ho amb el carnet d'ERC i no com a independent.

- Està a punt d'encarar el darrer any de mandat a Torelló. Com valora tot aquest temps?

- La valoració és positiva. Cal tenir en compte que és diferent de com l'havíem encarat. Ningú comptava que estaria tan condicionat per la pandèmia. Estem contents d'haver-li pogut fer front sense haver descuidat el projecte que teníem previst i hem pogut anar desplegant.

- Amb la pandèmia han hagut de prioritzar alguns projectes i deixar-ne alguns altres al tinter?

- Sí, per força. La pandèmia ha limitat i condicionat el projecte. No només per un tema de recursos econòmics, sinó materials. Quan hi havia el confinament, vam haver de replantejar el funcionament del municipi, des dels tècnics fins a la brigada. De mica en mica, però, hem anat reprenent el ritme de la normalitat i del projecte.

- Torelló va destinar inicialment 448.000 euros en ajuts per pal·liar els efectes de la Covid-19. Quant hi ha destinat en total?

- Aquesta és la xifra global que s'ha fet en diferents partides. D'una banda, per poder cobrir els casos de necessitat social, però també se'n van fer 190.000 euros per ajuts a empreses i activitats econòmiques. Ens tranquil·litza que aquestes ajudes no s'han arribat a esgotar i, per tant, les necessitats que hi havia van quedar cobertes. Estem amatents de com evoluciona tot plegat i si caldria reforçar aquestes ajudes a finals de la pandèmia. Sobretot pensant en la part econòmica, perquè la més social ja s'ha reforçat molt el pressupost del 2022, tenint en compte aquesta circumstància.

- Aquest gener, han aprovat el pressupost amb el suport de la CUP. Durant aquest mandat han hagut de negociar amb l'oposició. Desgasta?

- Aquesta fórmula de govern que vam escollir, de governar en minoria, ens obliga buscar consensos punt per punt i poder tirar endavant el projecte. Evidentment, és una fórmula que requereix molt esforç perquè cada punt és una negociació que comença de zero i en el cas dels pressupostos per la transcendència, encara més. Però n'estem contents. Hem pogut tirar endavant el nostre programa fent-hi aportacions d'altres grups que han sigut plurals. L'any passat vam aprovar el pressupost amb el PSC i aquest any amb la CUP. Governem amb minoria, però amb els complements per tirar-lo endavant.
 

- Centrant-nos en el pressupost, ens explicava que el pressupost creix sense fer créixer la pressió fiscal. Com s'aconsegueix aquest equilibri?

- El pressupost, de gairebé 21,5 milions, ha crescut i ho hem fet sense augmentar la pressió. S'ha assolit treballant al màxim les transferències que venen d'altres organismes supramunicipals, des de la Diputació, Generalitat o l'Estat mateix. Això ens ha permès aquest creixement de pressupost, mantenint una ràtio d'endeutament molt baixa i per sota la mitjana.

- Al pressupost, han establert tres línies molt clares -ecotransició, benestar social i seguretat i civisme-. Quina és la prioritària?

- Ens ha agradat destacar-los de manera conjunta perquè tenim necessitats en tots tres àmbits. Per una banda, tenim la de l'ecotransició que ens obliga a fer actuacions contundents en aquest sentit. Han d'anar en dues direccions: les que es pot fer l'Ajuntament i les que permeten que Torelló avanci en aquest sentit. La creació de comunitats energètiques és clau i l'Ajuntament hi posarà tots els recursos.

- En el cas de benestar social?

- Hem reforçat molt aquesta partida perquè sempre és important, però ara s'han detectat més necessitats arran de la pandèmia. Volem assegurar-nos que ningú queda enrere i alhora avançar en temes d'igualtat d'oportunitats com de gènere. Un dels ítems del pressupost és la incorporació d'un tècnic especialitzat en igualtat, que s'emmarca en l'espai feminista.

- I en el camp de civisme?

- Ens agrada posar-hi el focus perquè estem en una societat canviant, no només a Torelló. Un procés de canvi en què la pandèmia hi ha introduït factors que encara el tensen més. Volem fer actuacions que reforcin el civisme i que Torelló, i la societat en general, recuperi l'esperit de comunitat per tirar endavant amb èxit.

"Les màquines haurien de començar a treballar al Centre Cultural El Club aquest any"

- Una de les principals inversions és pel projecte del Centre Cultural El Club. Quan començarà agafar forma?

- Ara estem a punt de tancar el projecte executiu, que hem treballat durant tot el 2021. Si el que està previst sobre el paper, es va complint, aviat podríem encarar l'etapa de la licitació, l'adjudicació i el començament de l'obra. Això hauria de ser dins d'aquest 2022. És a dir, les màquines hi haurien de començar a treballar aquest any. Si avança així podrem inaugurar-lo a finals del 2023, principis de 2024.
 

- I la nau dels carrossaires, que van comprar fa un any, en quin punt es troba?

- Després de la compra, es van fer les obres d'adequació i seguretat. Ara ja estan acabades i s'està treballant en el projecte de convertir la nau de carrossaires en el sentit més ampli. És a dir, que hi hagi espais de construcció per al Carnaval i per tenir les carrrosses guardades, però sobretot pel projecte de l'escola de carrossaires, que és el que li dona essència. Actualment, estem treballant a nivell d'ensenyament amb la Generalitat perquè tots els oficis que s'apliquen a l'hora de fer carrosses -pintura, soldadura...- puguin tenir una certa homologació. I des d'allà es puguin emetre títols d'homologació professionals. És un projecte que ens agrada molt pensar-lo en gran. Des del curs passat a Torelló tenim un batxillerat artístic -plàstic i escènic-. Tot plegat pot crear una xarxa de formació complementària i que s'adiu molt amb aquest equipament.

- Fa pocs dies que s'ha anunciat que el Carnaval de Torelló s'ha ajornat un mes. Com ho valora?

- És un acord que s'ha arribat amb les entitats organitzadores. El Carnaval de Torelló té unes característiques que vèiem difícils de complir el 26 de febrer. Si bé es preveia que es podria permetre, seria un tipus de carnaval que no era el nostre. Per això va semblar que valia la pena esperar. Pensem que el 26 de març podrem fer un Carnaval a Torelló i de Torelló.

- Tornarà amb la rua inclosa?

- La idea és aquesta. El fet de l’ajornament ha estat per poder mantenir al màxim les característiques del nostre carnaval.

- En el llistat d'inversions també n'hi ha de previstes per a la policia, com un vehicle policial i càmeres unipersonals. Estan bé les relacions amb el cos local?

- Sí, un dels primers punts que vam entomar quan vam arribar a l'Ajuntament. En l'àmbit d'infraestructures, es va portar a terme un pla de xoc per posar-les al dia, i internament, es va entomar aquest tema que s'havia enquistat tant. Es va pactar un pla de millora, que era provisional, lligat a quan s'aprovés la relació de llocs de treball (RLT). Vam aprovar l'RLT i hem arribat al punt de solució definitiva amb la policia. Aquest procés ha permès que la relació fos la que ha de ser i treballar-ho conjuntament per consolidar el cos i fer-lo créixer.

- Es refereix a més places?

- No tant en aquest sentit. Tenim un organigrama del cos en què no totes places estan ocupades.
 

- Tots els grups de l'ajuntament han demanat l'ampliació del CAP. Salut els ha donat resposta?

- Just abans de començar la pandèmia, el tema de l'ampliació estava molt avançat. La pandèmia, però, ho ha trastocat tot i aquest tema ha quedat congelat. Així ens ho diuen des del Departament i que ja es reprendrà l'ampliació. Encara no podem concretar dates.

"Podrem aplicar el nou sistema de recollida de residus a finals del 2023"

- Pel que fa a la recollida de residus, finalment Torelló s'ha decantat per contenidors intel·ligents en totes les fraccions. Quan s'aplicarà?

- Fins ara hem fet un treball previ perquè és una decisió molt transcendent. Anava més enllà del mandat actual i havíem de prendre tots els grups. Hem visitat altres municipis, vam fer el debat entre els grups i al final s'ha optat pel model de contenidors xipats. Ara s'ha començat a veure què significa a escala de costos i logística per poder-ho recollir en un conveni de delegació amb el Consell Comarcal. Un cop delegat al Consell ho podrà incloure en la licitació que farà el servei de recollida comarcal. Això ens aboca pensar que podrem aplicar el nou sistema de Torelló a finals del 2023, principis del 2024.

- El polèmic semàfor del carrer Sant Bartomeu ja torna a multar. S'ha rebut cap més queixa?

- N'estem molt convençuts d'aquesta mesura. És un carrer de plataforma única i en línia recta, en el que s'havia d'actuar per la seva perillositat. Per la tipologia del carrer, l'únic sistema que es podia aplicar era el semàfor. Després de mesos de calibratge, es va posar en funcionament. Això va tenir ressò, però hem de contextualitzar-ho: hi ha un volum de trànsit de 2.300 vehicles diaris i d'unes 25 multes, és a dir, al voltant de l'1%. Aquesta polèmica ha servit per conscienciar-nos que realment un semàfor no es pot passar en vermell i des que s'ha posat en funcionament, hi ha una mitjana de 7 multes diàries. S'ha corregit una errada, però el funcionament és el mateix perquè estava comprovadíssim.

- Una de les altres polèmiques ha estat la del tancament de l'oficina bancària del barri de Montserrat. Com ho han entomat?

- Ho hem entomat en dues direccions. D'una banda, n'hem parlat amb l'entitat. L'Ajuntament s'ha posat al capdavant de la reivindicació, tant de l'associació de veïns com dels comerciants. Tots tres vam presentar un escrit a l'entitat que ens van dir que estudiarien el cas per almenys donar servei de caixer automàtic. En funció de la resposta, estudiarem què podem fer com ajuntament. Paral·lelament, sí que estem en un procés de digitalització, no només en serveis bancaris, i hi ha un col·lectiu de gent gran que pot quedar una mica apartada. Per això, sí que s'està treballant perquè la biblioteca del barri serveixi també com a espai TIC i es pugui donar suport a tothom que tingui necessitats digitals, des d'un tràmit bancari o de l'administració, o simplement formar en aquestes tecnologies.
 

- A finals d'any, va transcendir que una multinacional xinesa d'automoció escollia Torelló per tenir la seva primera planta a Europa. Com treballen perquè el municipi continuï sent atractiu per a les empreses?

- A Torelló, la indústria sempre ha tingut pes. Hem tingut notícies com aquestes que ens animen continuar en aquest camí. L'objectiu principal de Torelló és disposar d'una bona oferta de sòl industrial per no perdre el tren d'aquesta competitivitat que hem tingut fins ara industrialment. Això ho estem treballant. El projecte que està més avançat és el del polígon industrial de la Caseta, a on treballem colze a colze amb la junta d'aquesta promoció perquè pugui ser una realitat al més aviat possible.

"L'objectiu principal de Torelló és disposar d'una bona oferta de sòl industrial per no perdre el tren de la competitivitat"

- Aquest cap de setmana, com altres alcaldes d'ERC, va trobar-se amb el president Pere Aragonès. Va fer-li cap petició per a Torelló?

- Va ser una trobada d'alcaldes on es van exposar temes que ens afecten a tots els ajuntaments i a l'estructura municipalista. Vam compartir el projecte republicà que podem desplegar des dels ajuntaments a peu de carrer i ara amb ERC a la presidència de la Generalitat, la màxima institució del país. Comprovar les possibilitats d'aquest projecte i com les dues administracions ens podem alinear per desplegar-lo al màxim va ser un dels punts més interessants de la trobada.

- Aquest projecte el continuarà desplegant de cara a les properes municipals? És a dir, es tornarà a presentar com a alcaldable?

- Aquest primer mandat ha anat tot molt de pressa. De moment, hem de veure la feina que hem fet, però sí que és un tema que ens plantegem a l'equip de govern de com trobar la fórmula de continuar. És evident que hi ha uns projectes per fer i els que estem arrencant ara transcendiran el mandat següent. Ens agradaria poder-los continuar.

- Però vostè anirà al capdavant?

- És una decisió que prendrem tot l'equip.

- En tot cas, si torna a encapçalar la candidatura, continuarà com a independent o es farà el carnet d'ERC?

- És una possibilitat que està oberta. En un primer moment, tenia tota la lògica com a independent, però sí que és veritat que el fet de començar treballar pel projecte republicà i poder-ho fer amb el suport d'ERC és una experiència que m'ha enfortit molt. Llavors, el pas més coherent seria deixar de ser independent i fer-ho com a membre del partit.