21
de gener
del
2022
La granja Cal Ros de Muntanyola té una planta pilot per convertir els purins en fertilitzants. Es tracta d'una biorfeineria pionera arreu de l'Estat espanyol -és la primera- i que forma part del projecte Fertimanure, liderat pel Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC.
Gràcies a diverses tecnologies combinades i després d'un procés, les dejeccions dels porcs d'aquesta granja s'obtenen cinc productes biofertilitzants. De les dejeccions líquides, en surt sulfat d'amoni i un bioestimulant i de les dejeccions sòlides: orgànica rica en nutrients, àcid fosfòric i un concentrat de nutrients.
"Són productes que es poden utilitzar directament o es poden combinar entre ells en funció de la necessitat de cada sòl", explica la coordinadora del projecte Fertimanure, Laia Llenas. El fet que sigui una prova pilot fins d'aquí dos anys no es determinarà quina viabilitat econòmica i tècnica té tot aquest procés.
A més, també caldrà veure si els productes finals donen bon resultat. "El què busquem no és només la tecnologia, sinó anar un pas més enllà i veure com podem obtenir productes d'interès per al mercat", afegeix Llenas.
A més d'aquests cinc productes, també s'aconsegueix energia i aigua. El resultat final d'aquest procés, doncs, és que la mateixa explotació no generi residus.
Osona acull aquesta biorefineria perquè, a més que el BETA lidera el projecte, és un dels territoris de Catalunya que arrossega la problemàtica de les dejeccions ramaderes des de fa temps.
A més d'aquesta comarca, però, hi ha quatre biorefineries més arreu d'Europa. Estan situades en explotacions d'Alemanya, Bèlgica, França, i Holanda. En total, d'aquest projecte, que es va impulsar fa uns dos anys, en surten 20 productes biofertilitzants. La iniciativa compta amb un pressupost de 8 milions i la col·laboració d'una vintena d'entitats.
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural n'és un d'aquests. Precisament, aquest divendres la consellera Teresa Jordà ha inaugurat les instal·lacions i ha destacat que aquesta iniciativa va en consonància amb les polítiques de "bioeconomia" i "economia circular" impulsades pel departament. També ha subratllat que "Catalunya va en la bona direcció malgrat que queda molt camí per fer per revertir la situació".
Convertir el problema en una oportunitat
Llenas ha destacat que a través d'aquesta iniciativa es vol "canviar el paradigma" i deixar de veure les dejeccions ramaderes "com un problema" i veure-les "com un recurs", "un producte de valor afegit".
En aquest mateix sentit, s'ha expressat Vicenç Fabré, de la cooperativa Plana de Vic, destacant que s'està "a punt de donar un valor" a les dejeccions. També ha expressat que aquest projecte ha de servir per donar "viabilitat" a les explotacions ramaderes.
Gràcies a diverses tecnologies combinades i després d'un procés, les dejeccions dels porcs d'aquesta granja s'obtenen cinc productes biofertilitzants. De les dejeccions líquides, en surt sulfat d'amoni i un bioestimulant i de les dejeccions sòlides: orgànica rica en nutrients, àcid fosfòric i un concentrat de nutrients.
"Són productes que es poden utilitzar directament o es poden combinar entre ells en funció de la necessitat de cada sòl", explica la coordinadora del projecte Fertimanure, Laia Llenas. El fet que sigui una prova pilot fins d'aquí dos anys no es determinarà quina viabilitat econòmica i tècnica té tot aquest procés.
A més, també caldrà veure si els productes finals donen bon resultat. "El què busquem no és només la tecnologia, sinó anar un pas més enllà i veure com podem obtenir productes d'interès per al mercat", afegeix Llenas.
A més d'aquests cinc productes, també s'aconsegueix energia i aigua. El resultat final d'aquest procés, doncs, és que la mateixa explotació no generi residus.
Laia Llenas amb la consellera Teresa Jordà, a la inauguració de la prova pilot pionera. Foto: Carles Fiter.
Osona acull aquesta biorefineria perquè, a més que el BETA lidera el projecte, és un dels territoris de Catalunya que arrossega la problemàtica de les dejeccions ramaderes des de fa temps.
A més d'aquesta comarca, però, hi ha quatre biorefineries més arreu d'Europa. Estan situades en explotacions d'Alemanya, Bèlgica, França, i Holanda. En total, d'aquest projecte, que es va impulsar fa uns dos anys, en surten 20 productes biofertilitzants. La iniciativa compta amb un pressupost de 8 milions i la col·laboració d'una vintena d'entitats.
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural n'és un d'aquests. Precisament, aquest divendres la consellera Teresa Jordà ha inaugurat les instal·lacions i ha destacat que aquesta iniciativa va en consonància amb les polítiques de "bioeconomia" i "economia circular" impulsades pel departament. També ha subratllat que "Catalunya va en la bona direcció malgrat que queda molt camí per fer per revertir la situació".
Convertir el problema en una oportunitat
Llenas ha destacat que a través d'aquesta iniciativa es vol "canviar el paradigma" i deixar de veure les dejeccions ramaderes "com un problema" i veure-les "com un recurs", "un producte de valor afegit".
En aquest mateix sentit, s'ha expressat Vicenç Fabré, de la cooperativa Plana de Vic, destacant que s'està "a punt de donar un valor" a les dejeccions. També ha expressat que aquest projecte ha de servir per donar "viabilitat" a les explotacions ramaderes.