1 de 10
Balenyà

Una segona oportunitat per a La Pista de Balenyà

"Va ser ruïna abans que edifici", explica l'arquitecta Carme Pinós que ha visitat les obres aquest desembre

Carme Pinós supervisant les obres de La Pista | Toni Carrasco
per Toni Carrasco, Balenyà, Catalunya | 24 de desembre de 2021 a les 16:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest desembre vam arribar-nos fins als Hostalets de Balenyà, aprofitant una visita d'obres de l'arquitecta Carme Pinós a l'edifici de La Pista, que el 1994 va projectar conjuntament amb el malaguanyat.

Un edifici singular, premiat i visitat mundialment, però que mai fins ara havia trobat el seu encaix al poble. Ara i tot coincidint amb l'ampliació del mateix i la construcció de l'escola de música hem parlat amb Pinós, que acaba de rebre el Premi Nacional d'Arquitectura i que supervisa la construcció.


- Com veu el moment actual de l'edifici de La Pista?

- Aquest edifici va tenir molts problemes en l'execució quan es va construir. Es parava, estava dos anys només amb l'estructura i molts d'altres complicacions. Sense protegir, es deteriorava. Després es va canviar d'ús del centre social i cívic per al poble a oficines de l'ajuntament, personalment crec un error. En els seus inicis va ser un projecte molt maco i molt estimat internacionalment, però que mai va acabar sent el que li tocava ser.


- I ara amb l'ampliació i la construcció de l'escola de música just al costat, com ho veieu?

- Aquesta és la segona oportunitat per ser el que li toca ser. I ara és molt més que en els seus orígens amb aquesta ampliació l'escola de música, que porto a terme. Per exemple li donem una nova entrada pel carrer major, que no hi era. Crec que ara tindrà molt més sentit.


- El bar comunicarà amb part de baix amb una nova escala. Li faig un pronòstic molt saludable en aquesta segona vida.

- Agraeixo a l'actual ajuntament de venir-me a buscar, tot i no tenir cap obligació en fer-ho. No hi ha, actualment, ningú que pugui saber més d'aquest edifici que jo mateixa. Posem més en valor l'edifici. Per exemple, el sòcol de pedra del carrer Major d'abans el fem de formigó perquè tot quedi més integrat.

- Creu que s'utilitzarà més i millor per als veïns de Balenyà?

- Un edifici utilitzant-lo té sentit, i creix. Ara tindrà aquest nou bar, terrassa, escola de música. I edifici així agafa sentit, i serà entès per Hostalets, cosa que li donarà vida. I to plegat, seguint l'esperit inicial. Cal recordar que el vam fer amb trenta-cinc anys als principis de la nostra carrera i de la nostra joventut. Des de l'ajuntament han tingut total confiança en mi, estic contenta.

- I el cost de les obres?

- Tenim algun problema de finançament, però tinc ganes d'anar a Madrid a recollir el premi per cercar alguna ajuda i subvenció.

- Com rep el Premi Nacional d'Arquitectura?

- De moment rebent moltes felicitacions sobretot de Llatinoamèrica com Mèxic, Xile o Argentina i també d'Itàlia. De gent amb vinculació amb Espanya. Cal recordar que tinc també obra a fora fins i tot a Austràlia. I soc membre d'honor de la societat d'arquitectes dels Estats Units, tinc la Creu Sant Jordi el Premi d'Arquitectura de Catalunya, guardons a Berkeley, etc. És un premi amb molta difusió i això em reconforta.

- Creu que és bona aquesta coincidència amb les obres actuals a la Pista?

- Doncs la veritat crec que sí. La Pista fou abans ruïna que edifici. Va durar molts anys en la seva construcció i execució definitiva i no s'acabava mai. Amb l'estructura principal feta que es feia malbé a la intempèrie. En el seu moment la subvenció de la Diputació va fer curt i des del poble mai el van utilitzar com a centre per als joves.
Participació