23
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
9:10h
El juliol del 2020, els tres alcaldes del Collsacabra, Àlex Montanyà (L'Esquirol), Albert Marcé (Rupit) i Albert Prados (Tavertet), van signar un acord per assolir "un Collsacabra habitat amb un paisatge equilibrat, saludable, resilient, bell i silenciós, amb una població arrelada, amb fort sentit de pertinença i responsabilitat".
"Ens vam trobar perquè compartim problemàtiques que afecten els tres municipis per igual", explica Albert Marcé. "Arran de les reunions polítiques va sortir la necessitat d'ampliar-ho a tot el territori", afegeix per la seva banda, Àlex Montanyà.
Per tant, ara els tres ajuntaments han passat el testimoni a la població. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, han engegat un procés participatiu -"Collsacabra, visió de futur"- per traçar les accions i línies a seguir de cara el futur a tots els nivells. "Hem de donar eines perquè els veïns se sentin de la terra i no hagin de marxar", subratlla l'alcalde de l'Esquirol.
De la massificació dels espais naturals al despoblament o la fibra òptica
Els batlles reconeixen que un dels principals problemes que comparteixen els seus municipis és la massificació dels espais naturals per part de turistes. Segons Marcé, "hi ha una problemàtica associada que s'ha de saber gestionar perquè sigui una oportunitat". "Cal buscar un equilibri entre el sector rural i el del turisme", afegeix Albert Prado, alcalde de Tavertet.
De fet, des de fa temps tots tres municipis hi han treballat de valent. Per això, quan va arribar el desconfinament enmig de la pandèmia de la Covid, van poder afrontar-ho perquè ja estaven preparats. Llavors, el seu crit d'alerta es va donar a altres llocs de la comarca, com el Bisaura o la Creu de Gurb.
Malgrat que aquesta ha estat una de les problemàtiques que ha fet anar de corcoll els ajuntaments de la zona, no és l'únic. Volen tractar altres temes com la pagesia, el producte local, les infraestructures (xarxa de camins i fibra òptica) o l'habitatge (despoblament). "La gent del món rural ha de tenir les mateixes oportunitats que la del món urbà", reivindica Marcé.
Una llavor per al futur
Aquesta iniciativa vol donar veu a la ciutadania perquè reflexioni, debati i defineixi les prioritats del territori i per avançar cap als escenaris desitjats. L'alcalde de l'Esquirol remarca que des dels ajuntaments posen "la primera pedra" per crear una xarxa "que funcioni sense l'administració".
"Tenim molt clar que això va de territori, no de persones. Volem una base prou sòlida perquè la gent que vingui a darrere ja ho tingui", destaca Marcé. "Això ha de ser la llavor perquè després qualsevol problemàtica es pugui resoldre conjuntament", apunta Prado, remarcant que "al final, si no treballem en xarxa, estem acabats com a pobles".
De moment, els alcaldes veuen amb il·lusió i esperança el procés participatiu. "És un projecte ambiciós que suposarà una cohesió territorial importantíssima. Després d'això, aconseguirem treballar de forma conjunta els tres municipis", considera l'alcalde de Rupit i Pruit.
La bona entesa entre alcaldes
Fa temps que els tres ajuntaments treballen conjuntament molt abans de l'acord del 2020, ja sigui per no solapar-se amb activitats culturals o per organitzar una recollida de plàstics agrícoles.
Malgrat que els alcaldes són de partits diferents (Montanyà i Marcé d'ERC i Prado de JxCat), es palpa una bona entesa entre els batlles del Collsacabra. Tal com subratlla el de Tavertet, hi ha "voluntat política i d'implicació personal al territori".
En anteriors mandats, els alcaldes no s'havien trobat mai tant com ara. "Vivíem més separats, no ho veien necessari i potser tenien problemàtiques diferents", suposen els batlles de l'Esquirol i Rupit. Sigui com sigui, "tot aquest acord l'hem de traslladar a la població", conclou Àlex Montanyà.
"Ens vam trobar perquè compartim problemàtiques que afecten els tres municipis per igual", explica Albert Marcé. "Arran de les reunions polítiques va sortir la necessitat d'ampliar-ho a tot el territori", afegeix per la seva banda, Àlex Montanyà.
Per tant, ara els tres ajuntaments han passat el testimoni a la població. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, han engegat un procés participatiu -"Collsacabra, visió de futur"- per traçar les accions i línies a seguir de cara el futur a tots els nivells. "Hem de donar eines perquè els veïns se sentin de la terra i no hagin de marxar", subratlla l'alcalde de l'Esquirol.
De la massificació dels espais naturals al despoblament o la fibra òptica
Els batlles reconeixen que un dels principals problemes que comparteixen els seus municipis és la massificació dels espais naturals per part de turistes. Segons Marcé, "hi ha una problemàtica associada que s'ha de saber gestionar perquè sigui una oportunitat". "Cal buscar un equilibri entre el sector rural i el del turisme", afegeix Albert Prado, alcalde de Tavertet.
De fet, des de fa temps tots tres municipis hi han treballat de valent. Per això, quan va arribar el desconfinament enmig de la pandèmia de la Covid, van poder afrontar-ho perquè ja estaven preparats. Llavors, el seu crit d'alerta es va donar a altres llocs de la comarca, com el Bisaura o la Creu de Gurb.
Malgrat que aquesta ha estat una de les problemàtiques que ha fet anar de corcoll els ajuntaments de la zona, no és l'únic. Volen tractar altres temes com la pagesia, el producte local, les infraestructures (xarxa de camins i fibra òptica) o l'habitatge (despoblament). "La gent del món rural ha de tenir les mateixes oportunitats que la del món urbà", reivindica Marcé.
Cantonigròs i la participació
El procés participatiu acaba d'iniciar-se aquesta tardor. La presentació va tenir lloc el passat 23 d'octubre a les escoles de Cantonigròs, un poble que, segons Marcé, "és l'epicentre del Collsacabra i ens uneix a tots una mica". Els alcaldes fan una valoració positiva de la primera trobada.
A partir d'aquí s'aniran formant diverses taules de treball per copsar i abordar les diferents temàtiques. Fins l'estiu del 2021, no es presentaran els primers resultats del procés participatiu. L'alcalde de Tavertet destaca que "la gent cada vegada vol ser més participativa i això també fa que siguin corresponsables de les accions".
El procés participatiu acaba d'iniciar-se aquesta tardor. La presentació va tenir lloc el passat 23 d'octubre a les escoles de Cantonigròs, un poble que, segons Marcé, "és l'epicentre del Collsacabra i ens uneix a tots una mica". Els alcaldes fan una valoració positiva de la primera trobada.
A partir d'aquí s'aniran formant diverses taules de treball per copsar i abordar les diferents temàtiques. Fins l'estiu del 2021, no es presentaran els primers resultats del procés participatiu. L'alcalde de Tavertet destaca que "la gent cada vegada vol ser més participativa i això també fa que siguin corresponsables de les accions".
Una llavor per al futur
Aquesta iniciativa vol donar veu a la ciutadania perquè reflexioni, debati i defineixi les prioritats del territori i per avançar cap als escenaris desitjats. L'alcalde de l'Esquirol remarca que des dels ajuntaments posen "la primera pedra" per crear una xarxa "que funcioni sense l'administració".
"Tenim molt clar que això va de territori, no de persones. Volem una base prou sòlida perquè la gent que vingui a darrere ja ho tingui", destaca Marcé. "Això ha de ser la llavor perquè després qualsevol problemàtica es pugui resoldre conjuntament", apunta Prado, remarcant que "al final, si no treballem en xarxa, estem acabats com a pobles".
De moment, els alcaldes veuen amb il·lusió i esperança el procés participatiu. "És un projecte ambiciós que suposarà una cohesió territorial importantíssima. Després d'això, aconseguirem treballar de forma conjunta els tres municipis", considera l'alcalde de Rupit i Pruit.
La bona entesa entre alcaldes
Fa temps que els tres ajuntaments treballen conjuntament molt abans de l'acord del 2020, ja sigui per no solapar-se amb activitats culturals o per organitzar una recollida de plàstics agrícoles.
Malgrat que els alcaldes són de partits diferents (Montanyà i Marcé d'ERC i Prado de JxCat), es palpa una bona entesa entre els batlles del Collsacabra. Tal com subratlla el de Tavertet, hi ha "voluntat política i d'implicació personal al territori".
En anteriors mandats, els alcaldes no s'havien trobat mai tant com ara. "Vivíem més separats, no ho veien necessari i potser tenien problemàtiques diferents", suposen els batlles de l'Esquirol i Rupit. Sigui com sigui, "tot aquest acord l'hem de traslladar a la població", conclou Àlex Montanyà.