18
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
18:12h
"Estava molt baix d'ànims, creia que no me'n sortiria. Vaig tenir un problema de salut mental". Aquest és el testimoni d'en Jordi Sisquellas que està a punt d'acabar el seu procés de recuperació a Osonament, la fundació que atén a persones amb problemes de salut mental i addiccions d'Osona. Abans d'arribar a aquest punt, però, va estar primer ingressat a l'Hospital de Vic a Psiquiatria. "Gràcies a tots ells, ens n'hem acabat sortint", diu.
Però què passa quan algú té un problema de salut mental? Quins són els mecanismes que s'activen? Primer és atesa a l'atenció primària. Si necessita més suport, se'l deriva al Consorci Hospitalari de Vic (CHV), on pot ingressar a la planta de salut mental o estar a l'hospital de dia. Se l'atén en funció de les seves necessitats, si ha d'estar en règim ambulatori o d'hospitalització.
Paral·lelament, hi ha programes específics per a problemes o circumstàncies concrets. "Als hospitals hi ha programes i dispositius diversos per atendre les necessites de les persones que requereixen tractament pel seu problema mental, ja sigui per mitjà de fàrmacs, de psicoteràpia o ambdós alhora", explica Santi Escoté, director de Salut Mental del CHV.
Un cop ha passat per la part ambulatòria, Osonament es cuida de la comunitària i atén a la persona de forma integrada i des de diversos àmbits. Es tracta d'un model pioner perquè s'ha adaptat "a les necessitats de la persona". Així ho explica Judith Martínez, coordinadora de l'àrea de rehabilitació. "La persona entra per una única porta d'entrada, la rep un equip de professionals i li ofereixen un conjunt d'activitats o programes enfocats a la recuperació, inserció laboral, comunitària o d'habitatge, en funció del que necessita", afegeix.
Això significa que l'usuari no ha d'anar d'un servei a un altre com passa a altres comarques, que habitualment estan ubicats en diferents llocs. "La persona que ve aquí, ve a treballar un programa concret. No sap a quin servei específic pertany de la cartera de la Generalitat", apunta Martínez.
Per exemple, en Jordi ha fet teràpies individuals o en grup per treballar la part emocional, com l'autoestima, però també per trobar feina. "S'acompanya l'usuari durant tot l'itinerari amb una històrica unificada i un pla de treball", especifica la psicòloga, remarcant que l'acompanyament ha d'estar format per la mateixa persona, els familiars i professionals.
Entendre la malaltia per poder acompanyar
"Al principi va ser dur viure la malaltia d'en Jordi", recorda la seva germana Marta. Estava ingressat i va ser complicat entomar el problema de salut mental, que "encara està molt estigmatitzat". Sigui com sigui, van fer-li costat en aquest procés de recuperació.
I en aquest cas la família va jugar-hi un paper important. Així ho explica la psicòloga Judith Martínez, que remarca que van participar en els grups de teràpia familiar. D'aquesta manera, "tenen unes pautes per entendre i gestionar la malaltia". "És un puntal. Si s'entén la malaltia mental, és quan es pot acompanyar realment", afegeix.
"Em van ajudar molt aquestes teràpies per veure que no érem els únics", recorda la germana d'en Jordi. Van anar-li bé per compartir-ho amb altres famílies i sobretot "per entendre que estava malalt i per això actuava d'aquella manera".
La inserció laboral, la cirereta del pastís
"Aquí em van ajudar a trobar feina i ara mateix estic treballant". En Jordi treballa des de fa un temps en una empresa del sector del metall de la comarca. Abans de tot això, van estar parlant amb els professionals sobre què li agradava fer o què encaixaria amb el seu perfil. Després van elaborar un curriculum vitae i al cap de dos mesos va trobar feina. "Estic molt content. Ja m'han fet fix", subratlla.
"Trobar feina és la cirereta del pastís", explica Jordi Plans, coordinador de l'àrea inserció laboral de la fundació, destacant que "a mesura que en Jordi va millorar la seva autoestima, va poder-se trobar amb ell mateix i després ser capaç de fer coses". Entre aquestes, la inserció laboral en què "es normalitza la situació de qualsevol persona amb un trastorn de salut mental".
El pacient, motor en la recuperació
Sigui com sigui, Plans remarca que l'usuari és "qui porta el carro" en el seu procés de recuperació. "És qui pren les decisions, qui marca el ritme, i qui decideix si es vol incorporar al mercat laboral o no", declara. "Els professionals et donen les eines i a partir d'aquí dius què vols", corrobora en Jordi.
"El pes de la família és important, però la primera persona ho és molt", subratlla Mercè Generó, gerent d'Osonament, destacant que s'ha de posar en valor l'usuari per tenir èxit. En aquest mateix sentit, s'expressa Plans: "Cadascú ha de marcar el seu projecte vital. La família, els professionals, la societat poden ser acompanyants, però el motor l'ha de portar ell".
Convertir l'usuari en terapeuta
Un dels reptes que té a sobre la taula l'entitat és convertir l'usuari en terapeuta. "Què millor que l'expertesa del que ha passat tot el procés perquè es converteixi en un terapeuta?" apunta la gerent Mercè Generó. Està previst que de cara l'any vinent, es faci una prova pilot per incorporar exusuaris al seu equip de professionals. "Són agents de suport entre iguals", afegeix.
De fet, en Jordi recorda que les teràpies ajuden a veure que "hi ha altra gent que va millorant i al final se'n surten".
En aquesta línia, la psicòloga Judith Martínez destaca que s'ha canviat la forma de treballar amb la salut mental. "Abans es treballava més la malaltia i ara es treballa el potencial i les capacitats de les persones", apunta.
D'altra banda, atendre des de la comunitat és molt important. "El fet que el ciutadà tingui a prop els serveis que precisa, dona qualitat de vida a les persones. Si, a més, aquests serveis estan comandats des de la mateixa comarca, és millor perquè hi ha una major coneixença de les peculiaritats socioeconòmiques, històriques o organitzatives de la zona", exposa per la seva banda Santi Escoté del CHV.
L'entorn i la lluita contra l'estigma
A més de l'usuari, la família i els professionals, "l'altre pilar important és la societat", diu Mercè Generó, remarcant que "si l'entorn no és favorable, no aconseguirem l'èxit de la recuperació". Des d'Osonament dediquen molts esforços per tal que la societat entengui les malalties de salut mental i lluitar contra l'estigma.
Fan activitats, tallers i cursos a les escoles, instituts, carreres universitàries i col·laboren amb altres entitats. "Si el CineClub de Vic té una programació estable durant l'any, es proposa una pel·lícula sobre salut mental", exemplifica la gerent. En definitiva, porten la salut mental a "entorns normalitzats" com l'àmbit educatiu, esportiu, cultura, d'oci... per tal que se'n vagi parlant.
Per tot això, consideren que és cabdal que l'edició d'enguany de La Maratóde TV3 i Catalunya Ràdio estigui dedicada a aquesta temàtica. "Si surt gent coneguda i explica aquestes problemàtiques, ajuda a entendre-ho una mica més", opina en Jordi.
Ell no s'ha sentit discriminat per haver patit un problema de salut mental, i que fins i tot ha fet noves amistats que han entès que li pot passar a qualsevol persona. Reconeix que la seva concepció ha canviat. "Tenia el pensament que podia tenir la gent abans sobre la salut mental: que eren bojos i que no em passaria mai", declara.
Per la seva banda, Generó remarca que s'han fet "passos de gegant" però encara queda camí per recórrer. "En el moment que siguem capaços de dir 'a mi també em passa o m'ha passat', serà quan ho normalitzarem", apunta.
Les paraules d'en Jordi cap als seus professionals només són d'agraïment. "Estava molt malament i vaig tornar a néixer", conclou.
Però què passa quan algú té un problema de salut mental? Quins són els mecanismes que s'activen? Primer és atesa a l'atenció primària. Si necessita més suport, se'l deriva al Consorci Hospitalari de Vic (CHV), on pot ingressar a la planta de salut mental o estar a l'hospital de dia. Se l'atén en funció de les seves necessitats, si ha d'estar en règim ambulatori o d'hospitalització.
Paral·lelament, hi ha programes específics per a problemes o circumstàncies concrets. "Als hospitals hi ha programes i dispositius diversos per atendre les necessites de les persones que requereixen tractament pel seu problema mental, ja sigui per mitjà de fàrmacs, de psicoteràpia o ambdós alhora", explica Santi Escoté, director de Salut Mental del CHV.
Un cop ha passat per la part ambulatòria, Osonament es cuida de la comunitària i atén a la persona de forma integrada i des de diversos àmbits. Es tracta d'un model pioner perquè s'ha adaptat "a les necessitats de la persona". Així ho explica Judith Martínez, coordinadora de l'àrea de rehabilitació. "La persona entra per una única porta d'entrada, la rep un equip de professionals i li ofereixen un conjunt d'activitats o programes enfocats a la recuperació, inserció laboral, comunitària o d'habitatge, en funció del que necessita", afegeix.
Això significa que l'usuari no ha d'anar d'un servei a un altre com passa a altres comarques, que habitualment estan ubicats en diferents llocs. "La persona que ve aquí, ve a treballar un programa concret. No sap a quin servei específic pertany de la cartera de la Generalitat", apunta Martínez.
Per exemple, en Jordi ha fet teràpies individuals o en grup per treballar la part emocional, com l'autoestima, però també per trobar feina. "S'acompanya l'usuari durant tot l'itinerari amb una històrica unificada i un pla de treball", especifica la psicòloga, remarcant que l'acompanyament ha d'estar format per la mateixa persona, els familiars i professionals.
Entendre la malaltia per poder acompanyar
"Al principi va ser dur viure la malaltia d'en Jordi", recorda la seva germana Marta. Estava ingressat i va ser complicat entomar el problema de salut mental, que "encara està molt estigmatitzat". Sigui com sigui, van fer-li costat en aquest procés de recuperació.
Marta Sisquellas, Jordi Sisquellas i Judih Martínez Foto: Adrià Costa.
I en aquest cas la família va jugar-hi un paper important. Així ho explica la psicòloga Judith Martínez, que remarca que van participar en els grups de teràpia familiar. D'aquesta manera, "tenen unes pautes per entendre i gestionar la malaltia". "És un puntal. Si s'entén la malaltia mental, és quan es pot acompanyar realment", afegeix.
"Em van ajudar molt aquestes teràpies per veure que no érem els únics", recorda la germana d'en Jordi. Van anar-li bé per compartir-ho amb altres famílies i sobretot "per entendre que estava malalt i per això actuava d'aquella manera".
La inserció laboral, la cirereta del pastís
"Aquí em van ajudar a trobar feina i ara mateix estic treballant". En Jordi treballa des de fa un temps en una empresa del sector del metall de la comarca. Abans de tot això, van estar parlant amb els professionals sobre què li agradava fer o què encaixaria amb el seu perfil. Després van elaborar un curriculum vitae i al cap de dos mesos va trobar feina. "Estic molt content. Ja m'han fet fix", subratlla.
"Trobar feina és la cirereta del pastís", explica Jordi Plans, coordinador de l'àrea inserció laboral de la fundació, destacant que "a mesura que en Jordi va millorar la seva autoestima, va poder-se trobar amb ell mateix i després ser capaç de fer coses". Entre aquestes, la inserció laboral en què "es normalitza la situació de qualsevol persona amb un trastorn de salut mental".
El pacient, motor en la recuperació
Sigui com sigui, Plans remarca que l'usuari és "qui porta el carro" en el seu procés de recuperació. "És qui pren les decisions, qui marca el ritme, i qui decideix si es vol incorporar al mercat laboral o no", declara. "Els professionals et donen les eines i a partir d'aquí dius què vols", corrobora en Jordi.
"El pes de la família és important, però la primera persona ho és molt", subratlla Mercè Generó, gerent d'Osonament, destacant que s'ha de posar en valor l'usuari per tenir èxit. En aquest mateix sentit, s'expressa Plans: "Cadascú ha de marcar el seu projecte vital. La família, els professionals, la societat poden ser acompanyants, però el motor l'ha de portar ell".
Convertir l'usuari en terapeuta
Un dels reptes que té a sobre la taula l'entitat és convertir l'usuari en terapeuta. "Què millor que l'expertesa del que ha passat tot el procés perquè es converteixi en un terapeuta?" apunta la gerent Mercè Generó. Està previst que de cara l'any vinent, es faci una prova pilot per incorporar exusuaris al seu equip de professionals. "Són agents de suport entre iguals", afegeix.
Jordi Sisquellas i Judith Martínez a l'entrada d'Osonament Foto: Adrià Costa
De fet, en Jordi recorda que les teràpies ajuden a veure que "hi ha altra gent que va millorant i al final se'n surten".
En aquesta línia, la psicòloga Judith Martínez destaca que s'ha canviat la forma de treballar amb la salut mental. "Abans es treballava més la malaltia i ara es treballa el potencial i les capacitats de les persones", apunta.
D'altra banda, atendre des de la comunitat és molt important. "El fet que el ciutadà tingui a prop els serveis que precisa, dona qualitat de vida a les persones. Si, a més, aquests serveis estan comandats des de la mateixa comarca, és millor perquè hi ha una major coneixença de les peculiaritats socioeconòmiques, històriques o organitzatives de la zona", exposa per la seva banda Santi Escoté del CHV.
L'entorn i la lluita contra l'estigma
A més de l'usuari, la família i els professionals, "l'altre pilar important és la societat", diu Mercè Generó, remarcant que "si l'entorn no és favorable, no aconseguirem l'èxit de la recuperació". Des d'Osonament dediquen molts esforços per tal que la societat entengui les malalties de salut mental i lluitar contra l'estigma.
Fan activitats, tallers i cursos a les escoles, instituts, carreres universitàries i col·laboren amb altres entitats. "Si el CineClub de Vic té una programació estable durant l'any, es proposa una pel·lícula sobre salut mental", exemplifica la gerent. En definitiva, porten la salut mental a "entorns normalitzats" com l'àmbit educatiu, esportiu, cultura, d'oci... per tal que se'n vagi parlant.
Per tot això, consideren que és cabdal que l'edició d'enguany de La Maratóde TV3 i Catalunya Ràdio estigui dedicada a aquesta temàtica. "Si surt gent coneguda i explica aquestes problemàtiques, ajuda a entendre-ho una mica més", opina en Jordi.
Ell no s'ha sentit discriminat per haver patit un problema de salut mental, i que fins i tot ha fet noves amistats que han entès que li pot passar a qualsevol persona. Reconeix que la seva concepció ha canviat. "Tenia el pensament que podia tenir la gent abans sobre la salut mental: que eren bojos i que no em passaria mai", declara.
Per la seva banda, Generó remarca que s'han fet "passos de gegant" però encara queda camí per recórrer. "En el moment que siguem capaços de dir 'a mi també em passa o m'ha passat', serà quan ho normalitzarem", apunta.
Les paraules d'en Jordi cap als seus professionals només són d'agraïment. "Estava molt malament i vaig tornar a néixer", conclou.