16
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
17
de desembre
a les
12:22h
Elsa Gascón, de Taradell, acaba de publicar un llibre en què relata una història sobre l'anorèxia. Amb només 15 anys, Gascón va patir un brot d'anorèxia molt important. Va ser a partir d'aquí que va començar a escriure relats sobre aquest trastorn mental. "Escriure va ser com una teràpia", recorda.
Passat un temps, el 2020 va aconseguir l'alta mèdica des del Consorci Hospitalari de Vic, però el març d'aquest 2021 va patir una altra recaiguda. Ara segueix en el procés de recuperació i aquest llibre l'ha ajudat. No és una novel·la autobiogràfica, però té molt de l'Elsa: "Són els meus pensaments i la major part dels fets són reals".
És una novel·la romàntica protagonitzada per la Gabriela on s'hi pot llegir el desenvolupament del trastorn alimentari. Des que no esmorza un dia, a provocar-se els vòmits, fins que acaba ingressada a un hospital on hi coneix un noi.
La força de l'amor
Com a la novel·la, l'amor ha estat clau per avançar en la recuperació. "L'amor em va ajudar moltíssim a recuperar-me", explica la jove, recordant que el 2018 va conèixer la seva parella actual que ha estat "l'empenta per sortir del pou".
"Ajuda moltíssim aquella il·lusió d'una persona que t'estima incondicionalment, que ho donaria tot per tu i que no tot depèn d'un físic", afegeix. "És l'amor en sí, ja sigui de parella, amistats o família", destaca.
Una malaltia ir(racional)
El títol de la novel·la és ir(racional). "L'anorèxia és com si tinguessis el cervell dividit en dos", exposa la jove escriptora. D'una banda, "hi ha la part irracional, la de la malaltia que et controla"; i de l'altra, la racional, "aquella que conserves de tu però que s'ha fet molt petita".
Per "reforçar" aquesta part racional fan falta fàrmacs, psiquiatres, psicòlegs... per "incrementar l'autoestima, creure en tu mateixa, sentir-se segura i veure que per molt que no t'agradi el teu físic, et pots acceptar i conviure amb això". "I inclús arribar a veure petites coses que t'agradin", afegeix.
Un llibre per ajudar
A més de ser un element terapèutic per a ella, Gascón vol ajudar a adolescents i adults que estiguin passant per aquest trastorn. "Al llibre es mostra tot el desenvolupament de la malaltia", afegeix. "Si algunes persones es troben al principi de la malaltia i llegeixen tot el camí que els espera, veuran que no els val la pena" o "d'altres en un moment més avançat podran veure que hi ha llum al final del túnel", relata.
De moment, ja ha rebut missatges de retorn de persones que patien aquest trastorn o de gent propera. "Que els pugui ajudar és la màxima satisfacció de fer la novel·la", subratlla.
Gascón recorda que demanar ajuda enmig d'un trastorn com aquest "és molt complicat". "No va d'un dia per l'altre. Comences saltant-te un esmorzar, després, un berenar i continues reduint ingesta... fins que arribes en una fase que ni controles el que penses ni el que fas", declara.
"En aquest moment, t'adones que has perdut el control de tu mateixa i de la teva vida, i has de demanar ajuda", subratlla la jove, que va sentir-se aïllada, amb dolor als ossos i fins i tot va desmaiar-se. "Costa demanar ajuda perquè la part irracional et pressiona. Si en demanes, aquell cos ideal que vols aconseguir no serà possible", conclou.
Els trastorns alimentaris són els problemes de salut mental que més afecten a joves. "És una lluita constant contra un mateix les 24 hores. No hi ha descans", explica. En aquest sentit, aconsellaria als joves que ho pateixen que "no abaixin la guàrdia", ja que a la mínima pot tornar a aparèixer la malaltia. "Els diria que posin barreres i vigilin els pensaments, descartant aquells que no són bons per a ells mateixos. I sobretot que no perdin l'esperança", conclou.
Parlar de la salut mental
"Ser que és complicat veure una malaltia mental perquè no és un braç trencat, però que no es vegi no significa que no hi sigui", expressa. Per això considera que és "essencial" que La Marató d'enguany tracti sobre la salut mental.
"Anys enrere, la mort o el sexe eren tabú. Per què no trenquem el tabú de la salut mental?", reflexiona Gascón. "Hauríem de conèixer més bé les malalties mentals i sobretot no jutjar des de fora", conclou.
Passat un temps, el 2020 va aconseguir l'alta mèdica des del Consorci Hospitalari de Vic, però el març d'aquest 2021 va patir una altra recaiguda. Ara segueix en el procés de recuperació i aquest llibre l'ha ajudat. No és una novel·la autobiogràfica, però té molt de l'Elsa: "Són els meus pensaments i la major part dels fets són reals".
És una novel·la romàntica protagonitzada per la Gabriela on s'hi pot llegir el desenvolupament del trastorn alimentari. Des que no esmorza un dia, a provocar-se els vòmits, fins que acaba ingressada a un hospital on hi coneix un noi.
La força de l'amor
Com a la novel·la, l'amor ha estat clau per avançar en la recuperació. "L'amor em va ajudar moltíssim a recuperar-me", explica la jove, recordant que el 2018 va conèixer la seva parella actual que ha estat "l'empenta per sortir del pou".
"Ajuda moltíssim aquella il·lusió d'una persona que t'estima incondicionalment, que ho donaria tot per tu i que no tot depèn d'un físic", afegeix. "És l'amor en sí, ja sigui de parella, amistats o família", destaca.
Una malaltia ir(racional)
El títol de la novel·la és ir(racional). "L'anorèxia és com si tinguessis el cervell dividit en dos", exposa la jove escriptora. D'una banda, "hi ha la part irracional, la de la malaltia que et controla"; i de l'altra, la racional, "aquella que conserves de tu però que s'ha fet molt petita".
Per "reforçar" aquesta part racional fan falta fàrmacs, psiquiatres, psicòlegs... per "incrementar l'autoestima, creure en tu mateixa, sentir-se segura i veure que per molt que no t'agradi el teu físic, et pots acceptar i conviure amb això". "I inclús arribar a veure petites coses que t'agradin", afegeix.
Un llibre per ajudar
A més de ser un element terapèutic per a ella, Gascón vol ajudar a adolescents i adults que estiguin passant per aquest trastorn. "Al llibre es mostra tot el desenvolupament de la malaltia", afegeix. "Si algunes persones es troben al principi de la malaltia i llegeixen tot el camí que els espera, veuran que no els val la pena" o "d'altres en un moment més avançat podran veure que hi ha llum al final del túnel", relata.
Elsa Gascón Foto: Adrià Costa
De moment, ja ha rebut missatges de retorn de persones que patien aquest trastorn o de gent propera. "Que els pugui ajudar és la màxima satisfacció de fer la novel·la", subratlla.
Gascón recorda que demanar ajuda enmig d'un trastorn com aquest "és molt complicat". "No va d'un dia per l'altre. Comences saltant-te un esmorzar, després, un berenar i continues reduint ingesta... fins que arribes en una fase que ni controles el que penses ni el que fas", declara.
"En aquest moment, t'adones que has perdut el control de tu mateixa i de la teva vida, i has de demanar ajuda", subratlla la jove, que va sentir-se aïllada, amb dolor als ossos i fins i tot va desmaiar-se. "Costa demanar ajuda perquè la part irracional et pressiona. Si en demanes, aquell cos ideal que vols aconseguir no serà possible", conclou.
Els trastorns alimentaris són els problemes de salut mental que més afecten a joves. "És una lluita constant contra un mateix les 24 hores. No hi ha descans", explica. En aquest sentit, aconsellaria als joves que ho pateixen que "no abaixin la guàrdia", ja que a la mínima pot tornar a aparèixer la malaltia. "Els diria que posin barreres i vigilin els pensaments, descartant aquells que no són bons per a ells mateixos. I sobretot que no perdin l'esperança", conclou.
Parlar de la salut mental
"Ser que és complicat veure una malaltia mental perquè no és un braç trencat, però que no es vegi no significa que no hi sigui", expressa. Per això considera que és "essencial" que La Marató d'enguany tracti sobre la salut mental.
"Anys enrere, la mort o el sexe eren tabú. Per què no trenquem el tabú de la salut mental?", reflexiona Gascón. "Hauríem de conèixer més bé les malalties mentals i sobretot no jutjar des de fora", conclou.