10
de desembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:02h
Noves mesures de suport a les explotacions lleteres. Aquest matí la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha anunciat un seguit d'iniciatives per "falcar a curt termini" el sector lleter. En una visita a les instal·lacions de la cooperativa Plana de Vic, a Santa Eugènia de Berga, Jordà ha explicat que són "una vàlvula d'oxigen important" per poder començar aplicar-se a partir del 2022.
Les tres mesures són la creació d'una línia de finançament per al sector, la creació de l'Institut de la Llet i l'impuls d'un índex de referència relatiu als costos de producció en el marc del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya (CBPC).
10 milions de crèdit sense interessos
D'una banda, a través de l'Institut Català de Finances, el departament habilitarà una línia de crèdits específica de 10 milions per al sector per finançar les seves necessitats. S'hi podran acollir unes 300 explotacions lleteres que podran sol·licitar entre 15.000 i 50.000 euros.
Els interessos que haurien de pagar aniran a càrrec del Departament. "Hi ha un problema perquè aguantin els pocs ramaders que queden", ha dit la consellera, remarcant que els costos de les matèries primeres estan pujant "de manera abismal".
Pressionar per un preu just a través del codi de bones pràctiques
Una de les altres accions és l'impuls d'un nou índex de referència relatiu als costos de producció de la llet en el marc del codi de bones pràctiques. Es proposarà als signants d'aquest codi del 2018, format per organitzacions agràries, indústria i distribució, que apliquin un preu just als contractes de compravenda segons l'Observatori de la Llet. Actualment, se situa per sobre dels 38 cèntims el litre i la venen a 33.
Malgrat que la signatura és voluntària, sí que és d'obligat compliment per a aquells que ho signen. "Com a administració creiem que és una bona manera perquè quedi estipulat un preu just en els contractes de compra i venda" ha dit Jordà, remarcant que "potser quedarà en evidència qui fa especulació o explotació dels productors llet". En definitiva, doncs, es tracta d'una eina de pressió.
Aquesta mesura és un complement de la Llei de la Cadena Alimentària aprovada aquest novembre al Congrés dels Diputats. "Si tinguéssim una bona llei, això no s'hauria d'aplicar perquè ja ho evitaria el mateix reglament", ha dit la consellera, apuntant que "la llei no els ajuda prou".
En aquest mateix sentit, s'ha expressat el president de la cooperativa Plana de Vic, Vicenç Fabré, remarcant que "la llei no té la força suficient". També ha subratllat que acaba depenent de "la voluntat" de la distribució i indústria per fer complir aquest preu de referència. "Seria important que complissin aquest preu i sinó que quedin retrats", ha conclòs.
Acord per crear l'Institut de la Llet
I finalment, com a tercera mesura, la consellera Jordà ha anunciat la creació de l'Institut Català de la Llet i els Productes Làctics, com una eina per posar en valor aquests productes com aliments saludables i sostenibles, des d'una vessant més científica, i per promoure'n el consum. Aquest institut ja estava inclòs en el Pla de l'Acció de la Llet, però no va arribar a bon port. En els darrers mesos, s'ha pogut desbloquejar sobretot per la mala situació que viu el sector.
Salvar la llet entre tots
El 2011, a Catalunya hi havia 921 explotacions lleteres i actualment n'hi ha 490. A Osona, s'ha passat de 192 a 97 en deu anys. "Perdem el sector lleter, i menys granges vol dir menys pastures, menys conreu i comarques que perden població", ha lamentat la consellera Jordà.
En aquest sentit, ha conclòs que "per salvar la llet produïda a Catalunya" s'ha de fer "entre tots plegats: consumidor, indústria, producció, administració, grans superfícies...".
Les tres mesures són la creació d'una línia de finançament per al sector, la creació de l'Institut de la Llet i l'impuls d'un índex de referència relatiu als costos de producció en el marc del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la cadena alimentària de Catalunya (CBPC).
10 milions de crèdit sense interessos
D'una banda, a través de l'Institut Català de Finances, el departament habilitarà una línia de crèdits específica de 10 milions per al sector per finançar les seves necessitats. S'hi podran acollir unes 300 explotacions lleteres que podran sol·licitar entre 15.000 i 50.000 euros.
Els interessos que haurien de pagar aniran a càrrec del Departament. "Hi ha un problema perquè aguantin els pocs ramaders que queden", ha dit la consellera, remarcant que els costos de les matèries primeres estan pujant "de manera abismal".
Pressionar per un preu just a través del codi de bones pràctiques
Una de les altres accions és l'impuls d'un nou índex de referència relatiu als costos de producció de la llet en el marc del codi de bones pràctiques. Es proposarà als signants d'aquest codi del 2018, format per organitzacions agràries, indústria i distribució, que apliquin un preu just als contractes de compravenda segons l'Observatori de la Llet. Actualment, se situa per sobre dels 38 cèntims el litre i la venen a 33.
Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a les instal·lacions de la Cooperativa Plana de Vic. Foto: Josep M Montaner.
Malgrat que la signatura és voluntària, sí que és d'obligat compliment per a aquells que ho signen. "Com a administració creiem que és una bona manera perquè quedi estipulat un preu just en els contractes de compra i venda" ha dit Jordà, remarcant que "potser quedarà en evidència qui fa especulació o explotació dels productors llet". En definitiva, doncs, es tracta d'una eina de pressió.
Aquesta mesura és un complement de la Llei de la Cadena Alimentària aprovada aquest novembre al Congrés dels Diputats. "Si tinguéssim una bona llei, això no s'hauria d'aplicar perquè ja ho evitaria el mateix reglament", ha dit la consellera, apuntant que "la llei no els ajuda prou".
En aquest mateix sentit, s'ha expressat el president de la cooperativa Plana de Vic, Vicenç Fabré, remarcant que "la llei no té la força suficient". També ha subratllat que acaba depenent de "la voluntat" de la distribució i indústria per fer complir aquest preu de referència. "Seria important que complissin aquest preu i sinó que quedin retrats", ha conclòs.
Acord per crear l'Institut de la Llet
I finalment, com a tercera mesura, la consellera Jordà ha anunciat la creació de l'Institut Català de la Llet i els Productes Làctics, com una eina per posar en valor aquests productes com aliments saludables i sostenibles, des d'una vessant més científica, i per promoure'n el consum. Aquest institut ja estava inclòs en el Pla de l'Acció de la Llet, però no va arribar a bon port. En els darrers mesos, s'ha pogut desbloquejar sobretot per la mala situació que viu el sector.
Salvar la llet entre tots
El 2011, a Catalunya hi havia 921 explotacions lleteres i actualment n'hi ha 490. A Osona, s'ha passat de 192 a 97 en deu anys. "Perdem el sector lleter, i menys granges vol dir menys pastures, menys conreu i comarques que perden població", ha lamentat la consellera Jordà.
En aquest sentit, ha conclòs que "per salvar la llet produïda a Catalunya" s'ha de fer "entre tots plegats: consumidor, indústria, producció, administració, grans superfícies...".
La premsa amb la consellera Jordà. Foto: Josep M Montaner.