02
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
03
de desembre
a les
11:02h
"L'avet arriba: la farola se'n va". D'aquesta manera, un 24 de desembre de 1981, el diari Ausona anunciava l'arribada del primer arbre de Nadal al centre de la plaça Major de Vic en substitució del gran fanal de vuit braços. El fotògraf Josep M. Montaner va captar des que el tallaven fins a arribar a la plaça.
La col·locació de l'arbre va tenir lloc la tarda del dimarts 22 de desembre, ara fa quaranta anys. Per "guillotinar" la farola en van fondre la base amb flama autògena mentre una grua la sostenia perquè no s'estimbés contra el terra.
Tal com recorda El 9 Nou, l'11 de desembre del 1981, "des de fa anys la plaça estava il·luminada per una farola de vuit braços, que si bé feia força claror, trencava l'estètica".
Un arbre pagat per Centre Vic
Els responsables de la iniciativa van ser Centre Vic, la unió de botiguers de l'època i que va acabar convertint-se en Vic Comerç. "Volíem donar una nota de Nadal i crear un ambient, ja que no hi havia cotxes", recorda Miquel Bofill, de Can Bofill (actualment Celler d'Osona) i integrant de la junta de llavors. A la plaça es va prohibir aparcar-hi el cotxe al voltant dels anys 80.
"Vam comprar-lo perquè la plaça no quedés tan deserta", recorda Joan Riera, de Can Vilada, i també del Centre Vic de l'època. "Ens vam rascar la butxaca per pagar-lo perquè llavors no teníem subvencions de l'Ajuntament", afegeix.
De fet, Bofill calcula que els devia costar entre 70.000 i 75.000 pessetes. I no era l'única cosa que havien de pagar. Aleshores, la compra i la instal·lació de les lluminàries també anava a càrrec de les botigues.
"Alguns ens van criticar perquè havíem malmès un arbre de Nadal per plantar-lo a la plaça", recorda Bofill com a anècdota. "Ho fèiem amb bona fe i més aviat ens criticaven", afegeix. Tot i aquesta polèmica, "en el fons ha agradat perquè continuen posant-lo", conclou, per la seva banda, Joan Riera.
Un avet del Mas Nogué de Viladrau
Tal com recollia la premsa, era "un avet dels nostres boscos", del Mas Nogué de Viladrau. Feia 14 metres d'alçada. "L'avi Josep Bayés, colrat per l'aire fi del Matagalls, ens explica la vida i miracles de l'avet: amb orgull del qui veu marxar l'hereu de la masia que va per cabo gastador a Melilla...", es podia llegir a l'Ausona, a l'edició del 24 de desembre del 1981. A sota l'arbre, s'hi va fer el pessebre de Sant Tomàs.
L'últim dia de l'any, 31 de desembre, el mateix diari publicava: "Ara pel Nadal de 1981, Vic ha estrenat faroles. I arbre. De l'arbre fugisser, ja no en parlarem mai més. D'aquí pocs dies serà llenya".
No es té constància de quant temps va durar la iniciativa, ja que uns anys després van començar les obres per fer l'aparcament soterrat a la plaça.
El precedent de Planes Bones
Abans d'aquest arbre al centre de la plaça, ja feia alguns anys que Planes Bones, empresa de plats per emportar de cuina tradicional i casolana, ja en posava un davant de la seva botiga, a la cantonada entre el carrer de la Riera i el carrer Verdaguer, a tocar de la plaça Major.
Josep Saborit i la seva dona Montserrat Puntí van obrir l'establiment al 1966 i "al cap de dos o tres anys devíem posar l'arbre", explica Saborit. "Vam posar-lo perquè feia Nadal", declara, tot recordant que "va costar bastant perquè vam haver de picar roca per fer un forat". "Després ja vam tenir-lo per cada any", afegeix.
"Algun any hi vam fer un prestatge i vam posar-hi un porró de 20 litres de vi. No tothom el podia aixecar", rememora Saborit. Com mana la tradició, instal·laven l'arbre de Nadal a mitjans de desembre i el treien per la Candelera. Explica que van col·locar-lo gairebé cada any fins que van traslladar-se.
Planes Bones va canviar-se de botiga la diada de Sant Jordi del 1998. Van anar al Sucre i encara avui conserven la tradició de decorar l'establiment amb un gran arbre de Nadal. En aquest cas, a dins la botiga.
Un arbre d'economia circular i de proximitat
El primer any que l'Ajuntament de Vic va posar un arbre de Nadal a la plaça Major va ser el 2010, fa més de deu anys. Tal com relata Albert Castells, regidor de Manteniment, Serveis i Medi Ambient, aquest arbre i la resta que es col·loquen a la ciutat "provenen d'una gestió forestal sostenible". És a dir, són arbres plantats a les Guilleries per "silvicultors professionals".
Un cop han passat les festes nadalenques, aquests arbres de Nadal serveixen de compost per als jardins de la ciutat. Es trituren conjuntament amb la resta d'avets que molts particulars deixen als punts de recollida. D'aquesta manera, "es tanca el cercle", diu el regidor, remarcant que es tracta d'"economia circular i de proximitat".
Castells apunta que arran de la tradició i l'èxit de l'arbre de la plaça "on tothom s'hi fa una foto", s'ha estès la iniciativa a altres barris de la ciutat. Actualment, l'Ajuntament en col·loca una desena més arreu de la ciutat, quatre dels quals són naturals i només se'ls engalana. "Estan situats als eixos comercials estratègics i d'entrada la ciutat", explica Castells.
Sigui com sigui, el comerç de la ciutat va impulsar una iniciativa que al llarg dels anys s'ha consolidat.
La col·locació de l'arbre va tenir lloc la tarda del dimarts 22 de desembre, ara fa quaranta anys. Per "guillotinar" la farola en van fondre la base amb flama autògena mentre una grua la sostenia perquè no s'estimbés contra el terra.
Tal com recorda El 9 Nou, l'11 de desembre del 1981, "des de fa anys la plaça estava il·luminada per una farola de vuit braços, que si bé feia força claror, trencava l'estètica".
Un arbre pagat per Centre Vic
Els responsables de la iniciativa van ser Centre Vic, la unió de botiguers de l'època i que va acabar convertint-se en Vic Comerç. "Volíem donar una nota de Nadal i crear un ambient, ja que no hi havia cotxes", recorda Miquel Bofill, de Can Bofill (actualment Celler d'Osona) i integrant de la junta de llavors. A la plaça es va prohibir aparcar-hi el cotxe al voltant dels anys 80.
"Vam comprar-lo perquè la plaça no quedés tan deserta", recorda Joan Riera, de Can Vilada, i també del Centre Vic de l'època. "Ens vam rascar la butxaca per pagar-lo perquè llavors no teníem subvencions de l'Ajuntament", afegeix.
De fet, Bofill calcula que els devia costar entre 70.000 i 75.000 pessetes. I no era l'única cosa que havien de pagar. Aleshores, la compra i la instal·lació de les lluminàries també anava a càrrec de les botigues.
"Alguns ens van criticar perquè havíem malmès un arbre de Nadal per plantar-lo a la plaça", recorda Bofill com a anècdota. "Ho fèiem amb bona fe i més aviat ens criticaven", afegeix. Tot i aquesta polèmica, "en el fons ha agradat perquè continuen posant-lo", conclou, per la seva banda, Joan Riera.
Un avet del Mas Nogué de Viladrau
Tal com recollia la premsa, era "un avet dels nostres boscos", del Mas Nogué de Viladrau. Feia 14 metres d'alçada. "L'avi Josep Bayés, colrat per l'aire fi del Matagalls, ens explica la vida i miracles de l'avet: amb orgull del qui veu marxar l'hereu de la masia que va per cabo gastador a Melilla...", es podia llegir a l'Ausona, a l'edició del 24 de desembre del 1981. A sota l'arbre, s'hi va fer el pessebre de Sant Tomàs.
Dos retalls de la portada i la notícia de l'avet a l'«Ausona» del 24 de desembre del 1981. Foto: Osona.com.
L'últim dia de l'any, 31 de desembre, el mateix diari publicava: "Ara pel Nadal de 1981, Vic ha estrenat faroles. I arbre. De l'arbre fugisser, ja no en parlarem mai més. D'aquí pocs dies serà llenya".
No es té constància de quant temps va durar la iniciativa, ja que uns anys després van començar les obres per fer l'aparcament soterrat a la plaça.
Un avet i quatre faroles
La instal·lació del nou arbre va coincidir amb la de les quatre faroles a les quatre cantonades de la plaça. De fet, a les imatges es pot observar com s'acaben de col·locar aquests quatre nous elements. Segons la premsa de l'època, van arribar el dimecres 16 de desembre de 1981.
Aquests fanals eren bessons dels de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, però en una de les seves cares hi constava l'escut de Vic. El cost va enfilar-se a uns 2,6 milions de pessetes.
La instal·lació del nou arbre va coincidir amb la de les quatre faroles a les quatre cantonades de la plaça. De fet, a les imatges es pot observar com s'acaben de col·locar aquests quatre nous elements. Segons la premsa de l'època, van arribar el dimecres 16 de desembre de 1981.
Aquests fanals eren bessons dels de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, però en una de les seves cares hi constava l'escut de Vic. El cost va enfilar-se a uns 2,6 milions de pessetes.
El precedent de Planes Bones
Abans d'aquest arbre al centre de la plaça, ja feia alguns anys que Planes Bones, empresa de plats per emportar de cuina tradicional i casolana, ja en posava un davant de la seva botiga, a la cantonada entre el carrer de la Riera i el carrer Verdaguer, a tocar de la plaça Major.
Josep Saborit i la seva dona Montserrat Puntí van obrir l'establiment al 1966 i "al cap de dos o tres anys devíem posar l'arbre", explica Saborit. "Vam posar-lo perquè feia Nadal", declara, tot recordant que "va costar bastant perquè vam haver de picar roca per fer un forat". "Després ja vam tenir-lo per cada any", afegeix.
Josep Saborit de Planes Bones amb una imatge de l'arbre. Foto: Josep M Montaner.
"Algun any hi vam fer un prestatge i vam posar-hi un porró de 20 litres de vi. No tothom el podia aixecar", rememora Saborit. Com mana la tradició, instal·laven l'arbre de Nadal a mitjans de desembre i el treien per la Candelera. Explica que van col·locar-lo gairebé cada any fins que van traslladar-se.
Planes Bones va canviar-se de botiga la diada de Sant Jordi del 1998. Van anar al Sucre i encara avui conserven la tradició de decorar l'establiment amb un gran arbre de Nadal. En aquest cas, a dins la botiga.
Un arbre d'economia circular i de proximitat
El primer any que l'Ajuntament de Vic va posar un arbre de Nadal a la plaça Major va ser el 2010, fa més de deu anys. Tal com relata Albert Castells, regidor de Manteniment, Serveis i Medi Ambient, aquest arbre i la resta que es col·loquen a la ciutat "provenen d'una gestió forestal sostenible". És a dir, són arbres plantats a les Guilleries per "silvicultors professionals".
Un cop han passat les festes nadalenques, aquests arbres de Nadal serveixen de compost per als jardins de la ciutat. Es trituren conjuntament amb la resta d'avets que molts particulars deixen als punts de recollida. D'aquesta manera, "es tanca el cercle", diu el regidor, remarcant que es tracta d'"economia circular i de proximitat".
Castells apunta que arran de la tradició i l'èxit de l'arbre de la plaça "on tothom s'hi fa una foto", s'ha estès la iniciativa a altres barris de la ciutat. Actualment, l'Ajuntament en col·loca una desena més arreu de la ciutat, quatre dels quals són naturals i només se'ls engalana. "Estan situats als eixos comercials estratègics i d'entrada la ciutat", explica Castells.
Sigui com sigui, el comerç de la ciutat va impulsar una iniciativa que al llarg dels anys s'ha consolidat.