02
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
04
de novembre
a les
12:38h
Amb l'arribada del fred, també torna la tradicional Fira de la Muntanya de Vic. Del 5 al 7 de novembre, el recinte firal del Sucre acollirà la 40a edició que reuneix oferta d'esport, natura i lleure. També inclou la Fira del Llibre de Muntanya, que arriba a la 20a edició, amb estands de llibres de tota mena, conferències, taules rodones i presentacions de llibres.
Entrevistem Jaume Bosch, del Club Esquí Vic, entitat que va organitzar la fira durant 30 anys, i Miquel Ylla, president de l'Associació Cultural del Llibre de Muntanya. Les dues fires caminen juntes des del 2013. Els entrevistats coincideixen que és una bona fórmula i que el mercat d'ocasió, amb roba i material de segona mà, és el motor de l'esdeveniment i el principal atractiu.
- Com valoren els 40 anys de la Fira de la Muntanya?
- Jaume Bosch (JB). L'organització de la Fira de la Muntanya està molt bé i des que s'hi va posar la Fira del Llibre de Muntanya, encara millor. Té més possibilitats. La muntanya i els llibres es complementen. I el mercat d'ocasió n'és el motor i la base. De fet, la fira va començar per aquest mercat. La gent volia intercanviar esquís i la junta del Club Esquí Vic va tenir la idea de fer el mercat. I això va anar a més fins al punt que ha tingut molt d'èxit.
- El precedent de la Fira de Muntanya va ser el Salón de Deportes a Vic el 1948 i el 1950. Només se'n va fer aquestes dues edicions fins al 1980 que va néixer la Fira de la Neu. Per què creuen que no va tenir èxit?
- JB. Crec que perquè no ho van fer popular i la gent tampoc s'ho va fer seu. A més, també estàvem en ple franquisme.
- Miquel Ylla (MY). Eren èpoques difícils de la postguerra. Econòmicament la gent tampoc podia anar a esquiar. Alguns anaven al Montseny o a la costa del cementiri de Vic quan nevava. Anar-se'n a la Molina volia dir agafar el tren, tenir esquís, tenir equip, etc. I això no estava a l'abast de tothom. La gent no s'ho podia permetre.
- La Fira de la Muntanya actual s'assembla més a aquest Salón de Deportes o les fires posteriors?
- JB. És més igual a les posteriors. El Club Esquí Vic va organitzar-ho del 1980 al 2010 i va tenir diversos formats. Al principi era molt centrada en una fira de la neu, però va anar a menys. L'èxit ha estat com a fira dedicada a la muntanya amb els mercats d'ocasió.
- A l'altra cara de la moneda hi ha la Fira del Llibre de Muntanya, com encaren l'edició dels 20 anys?
- MY. L'encarem amb molt d'optimisme. Com s'ha dit, la fusió de les fires ha aportat molt de positiu. Ha estat molt bo exportar la cultura i barrejar-la amb material de muntanya.
- Va néixer al Collsacabra.
- MY. Va néixer el 2002 a Tavertet. Arran d'un exitós homenatge a l'escriptor Quirze Parés, que havia fet un llibre sobre el despoblament rural i a les masies del Collsacabra, els impulsors d'aquest acte i de la revista Els Cingles del Collsacabra van proposar fer una fira de llibres vells de muntanya. Tot i això, va agafar més força la idea de fer-ne una sobre llibres nous.
- Què se'n conserva de l'esperit inicial del Collsacabra?
- MY. Intentem conservar-ne l'esperit. La fira inicial era molt bonica perquè es parlava de llibres de muntanya, tocant la muntanya. A més, la fira era itinerant, cada any anava a un poble del Collsacabra. Finalment, es va arribar a un acord per portar la fira a Vic, on es va associar amb la Fira de la Neu, el 2013. Aquesta barreja entre material i llibre de muntanya ha estat un èxit. Els editors i llibreters estan molt contents ara perquè l'assistència de públic s'ha multiplicat per tres o per quatre. El gran atractiu, el que ens porta gent, és el mercat d'ocasió. Hem de cuidar-lo perquè des que l'obrim el divendres, ja hi ha cues.
- Els llibres vells de muntanya tenen un paper destacat a la fira....
- MY. Com que la primera idea va ser fer una fira de llibre vell de muntanya, vam pensar a muntar un raconet anomenat el racó del col·leccionista. Sempre hi ha hagut un o dos estands de llibre vell de muntanya. Des de l'associació, que sempre ha tingut molt interès a conservar això, muntem un estand i venem llibre vell per recaptar fons per a l'entitat. No en tenim ni cinc i costa molt fer socis.
- Els mapes en paper també tenen presència a la fira. En una època de tracks i app, quin futur tenen?
- MY. Hi ha una preocupació. Molta gent, en lloc de comprar mapes, mira les rutes a través del mòbil. És molt difícil lluitar contra el món digital, però nosaltres ho fem. Precisament per això fem la fira. Volem defensar el paper perquè volem que el món digital no se'l mengi. Ens agrada el paper, ens agrada tocar-lo, remenar-lo... ens agrada la lletra escrita en el paper. Les editorials que fan mapes se'n ressenten. A més, per tenir un mapa en digital, abans s'ha hagut de fer en paper. El món digital s'aprofita d'aquests mapes fets. I si els que fan mapes no venen, qui els farà?
- Per què creu que hi ha tanta tradició de llibre de muntanya?
- MY. D'alguna manera, l'alpinisme i l'excursionisme és una afició que convida a llegir i a escriure sobre la muntanya. Molts excursionistes llegeixen, els agraden els llibres i alguns fins i tot s'han atrevit a fer un butlletí o escriure un llibre. D'alguna manera, la muntanya porta a un sentiment i agrada escriure sobre ella. Hi ha guies, mapes, narrativa de muntanya, etc.
- Per què Osona, malgrat no ser un territori especialment muntanyenc, ha tingut tradicionalment aquesta febre per l'excursionisme i els esports de muntanya?
- MY. Abans aquí Vic se'n deia muntanya per la gent de Barcelona. I, de fet, estem molt més a prop de la muntanya. Estem als peus de la muntanya.
- JB. Sempre hi ha hagut molta tradició. La Unió Excursionista sempre ha tingut molt reclam a Osona.
- La pandèmia ha accelerat una tendència de freqüentació de muntanyes i espais naturals. Com a excursionistes veterans, com veuen aquesta situació?
- JB. Jo visc entre Vic i a la Cerdanya, i a la Cerdanya ha estat bestial. Abans podies anar a pujar el Puigpedrós i aparcar el cotxe bé. Ara, en veus al mig dels prats de les vaques. Tothom té dret a anar a la muntanya, però s'hi ha d'anar amb civisme. I tot això, també s'ha notat amb els rescats, que n'hi ha molts més. Alguns tampoc van mínimament preparats.
- MY. Amb la sortida del confinament i el límit perimetral, la gent s'ha quedat més a prop de casa. I això és el nostre Pirineu, que ha quedat massificat. És un tema molt important i greu. Precisament a la fira tenim una taula rodona parlant de la massificació.
- La Fira de la Muntanya de Vic ha tingut diversos formats fins a l'actual. Malgrat l'entrebanc de la pandèmia, està per fi consolidat, no?
- MY. Crec que sí. Només s'ha de veure amb el creixement del nombre de visitants que tenim. Enguany estem preocupats perquè hi ha la venda anticipada per les mesures anticovid. Pensem que això ens pot treure públic. Ja ens ho trobarem. A veure què passarà.
- Des del 2013, les dues fires caminen juntes. Després de tots aquests anys es pot entendre una fira sense l'altra?
- JB. No. La gent ja hi està acostumada. És una fira esperada per la gent muntanyenca i la que no ho és, que s'acosta per passejar-hi. Els llibres ajuden a la botiga d'esports i viceversa. Tot es complementa.
- MY. El futur no el sabem. De moment, tenim molt bona relació entre els dos organitzadors i funcionem bé. Ens entenem i intentem per totes que aquesta simbiosi i fusió continuï.
Aconsegueix aquí les entrades per a la Fira de la Muntanya de Vic.
Entrevistem Jaume Bosch, del Club Esquí Vic, entitat que va organitzar la fira durant 30 anys, i Miquel Ylla, president de l'Associació Cultural del Llibre de Muntanya. Les dues fires caminen juntes des del 2013. Els entrevistats coincideixen que és una bona fórmula i que el mercat d'ocasió, amb roba i material de segona mà, és el motor de l'esdeveniment i el principal atractiu.
- Com valoren els 40 anys de la Fira de la Muntanya?
- Jaume Bosch (JB). L'organització de la Fira de la Muntanya està molt bé i des que s'hi va posar la Fira del Llibre de Muntanya, encara millor. Té més possibilitats. La muntanya i els llibres es complementen. I el mercat d'ocasió n'és el motor i la base. De fet, la fira va començar per aquest mercat. La gent volia intercanviar esquís i la junta del Club Esquí Vic va tenir la idea de fer el mercat. I això va anar a més fins al punt que ha tingut molt d'èxit.
- El precedent de la Fira de Muntanya va ser el Salón de Deportes a Vic el 1948 i el 1950. Només se'n va fer aquestes dues edicions fins al 1980 que va néixer la Fira de la Neu. Per què creuen que no va tenir èxit?
- JB. Crec que perquè no ho van fer popular i la gent tampoc s'ho va fer seu. A més, també estàvem en ple franquisme.
- Miquel Ylla (MY). Eren èpoques difícils de la postguerra. Econòmicament la gent tampoc podia anar a esquiar. Alguns anaven al Montseny o a la costa del cementiri de Vic quan nevava. Anar-se'n a la Molina volia dir agafar el tren, tenir esquís, tenir equip, etc. I això no estava a l'abast de tothom. La gent no s'ho podia permetre.
- La Fira de la Muntanya actual s'assembla més a aquest Salón de Deportes o les fires posteriors?
- JB. És més igual a les posteriors. El Club Esquí Vic va organitzar-ho del 1980 al 2010 i va tenir diversos formats. Al principi era molt centrada en una fira de la neu, però va anar a menys. L'èxit ha estat com a fira dedicada a la muntanya amb els mercats d'ocasió.
- A l'altra cara de la moneda hi ha la Fira del Llibre de Muntanya, com encaren l'edició dels 20 anys?
- MY. L'encarem amb molt d'optimisme. Com s'ha dit, la fusió de les fires ha aportat molt de positiu. Ha estat molt bo exportar la cultura i barrejar-la amb material de muntanya.
- Va néixer al Collsacabra.
- MY. Va néixer el 2002 a Tavertet. Arran d'un exitós homenatge a l'escriptor Quirze Parés, que havia fet un llibre sobre el despoblament rural i a les masies del Collsacabra, els impulsors d'aquest acte i de la revista Els Cingles del Collsacabra van proposar fer una fira de llibres vells de muntanya. Tot i això, va agafar més força la idea de fer-ne una sobre llibres nous.
Jaume Bosch, president del Club Esquí Vic i Miquel Ylla, president de l'Associació Cultural del Llibre de Muntanya. Foto: Adrià Costa
- Què se'n conserva de l'esperit inicial del Collsacabra?
- MY. Intentem conservar-ne l'esperit. La fira inicial era molt bonica perquè es parlava de llibres de muntanya, tocant la muntanya. A més, la fira era itinerant, cada any anava a un poble del Collsacabra. Finalment, es va arribar a un acord per portar la fira a Vic, on es va associar amb la Fira de la Neu, el 2013. Aquesta barreja entre material i llibre de muntanya ha estat un èxit. Els editors i llibreters estan molt contents ara perquè l'assistència de públic s'ha multiplicat per tres o per quatre. El gran atractiu, el que ens porta gent, és el mercat d'ocasió. Hem de cuidar-lo perquè des que l'obrim el divendres, ja hi ha cues.
- Els llibres vells de muntanya tenen un paper destacat a la fira....
- MY. Com que la primera idea va ser fer una fira de llibre vell de muntanya, vam pensar a muntar un raconet anomenat el racó del col·leccionista. Sempre hi ha hagut un o dos estands de llibre vell de muntanya. Des de l'associació, que sempre ha tingut molt interès a conservar això, muntem un estand i venem llibre vell per recaptar fons per a l'entitat. No en tenim ni cinc i costa molt fer socis.
- Els mapes en paper també tenen presència a la fira. En una època de tracks i app, quin futur tenen?
- MY. Hi ha una preocupació. Molta gent, en lloc de comprar mapes, mira les rutes a través del mòbil. És molt difícil lluitar contra el món digital, però nosaltres ho fem. Precisament per això fem la fira. Volem defensar el paper perquè volem que el món digital no se'l mengi. Ens agrada el paper, ens agrada tocar-lo, remenar-lo... ens agrada la lletra escrita en el paper. Les editorials que fan mapes se'n ressenten. A més, per tenir un mapa en digital, abans s'ha hagut de fer en paper. El món digital s'aprofita d'aquests mapes fets. I si els que fan mapes no venen, qui els farà?
- Per què creu que hi ha tanta tradició de llibre de muntanya?
- MY. D'alguna manera, l'alpinisme i l'excursionisme és una afició que convida a llegir i a escriure sobre la muntanya. Molts excursionistes llegeixen, els agraden els llibres i alguns fins i tot s'han atrevit a fer un butlletí o escriure un llibre. D'alguna manera, la muntanya porta a un sentiment i agrada escriure sobre ella. Hi ha guies, mapes, narrativa de muntanya, etc.
- Per què Osona, malgrat no ser un territori especialment muntanyenc, ha tingut tradicionalment aquesta febre per l'excursionisme i els esports de muntanya?
- MY. Abans aquí Vic se'n deia muntanya per la gent de Barcelona. I, de fet, estem molt més a prop de la muntanya. Estem als peus de la muntanya.
- JB. Sempre hi ha hagut molta tradició. La Unió Excursionista sempre ha tingut molt reclam a Osona.
Jaume Bosch, president del Club Esquí Vic i Miquel Ylla, president de l'Associació Cultural del Llibre de Muntanya. Foto: Adrià Costa
- JB. Jo visc entre Vic i a la Cerdanya, i a la Cerdanya ha estat bestial. Abans podies anar a pujar el Puigpedrós i aparcar el cotxe bé. Ara, en veus al mig dels prats de les vaques. Tothom té dret a anar a la muntanya, però s'hi ha d'anar amb civisme. I tot això, també s'ha notat amb els rescats, que n'hi ha molts més. Alguns tampoc van mínimament preparats.
- MY. Amb la sortida del confinament i el límit perimetral, la gent s'ha quedat més a prop de casa. I això és el nostre Pirineu, que ha quedat massificat. És un tema molt important i greu. Precisament a la fira tenim una taula rodona parlant de la massificació.
- La Fira de la Muntanya de Vic ha tingut diversos formats fins a l'actual. Malgrat l'entrebanc de la pandèmia, està per fi consolidat, no?
- MY. Crec que sí. Només s'ha de veure amb el creixement del nombre de visitants que tenim. Enguany estem preocupats perquè hi ha la venda anticipada per les mesures anticovid. Pensem que això ens pot treure públic. Ja ens ho trobarem. A veure què passarà.
- Des del 2013, les dues fires caminen juntes. Després de tots aquests anys es pot entendre una fira sense l'altra?
- JB. No. La gent ja hi està acostumada. És una fira esperada per la gent muntanyenca i la que no ho és, que s'acosta per passejar-hi. Els llibres ajuden a la botiga d'esports i viceversa. Tot es complementa.
- MY. El futur no el sabem. De moment, tenim molt bona relació entre els dos organitzadors i funcionem bé. Ens entenem i intentem per totes que aquesta simbiosi i fusió continuï.
Aconsegueix aquí les entrades per a la Fira de la Muntanya de Vic.