​​Vic aprova un pressupost de 57,6 milions marcat per la plusvàlua

L'equip de govern tampoc aconsegueix el suport de l'oposició en l'aprovació de les ordenances en què s'apuja l'IBI i la taxa de residus

El pressupost de Vic per al 2022 puja un 3,64% respecte l'any passat
El pressupost de Vic per al 2022 puja un 3,64% respecte l'any passat | Josep M. Montaner
29 d'octubre del 2021
El ple extraordinari de l'Ajuntament de Vic d'aquest dijous va aprovar, de forma provisional, les ordenances fiscals i el pressupost d'uns 57,6 milions per al 2022. En ambdós casos, només van prosperar amb els vots de l'equip de govern (JxCat) que té majoria a l'Ajuntament.

Pel que fa al pressupost, tal com explicava la regidora d'Economia, Núria Homs, està marcat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre la plusvàlua i que ha produït una "incertesa" a tots els ajuntaments. En aquest sentit, la regidora va explicar que Vic contempla ingressar 1,6 milions d'euros de plusvàlua. "No sabem si els ingressarem i per això hem buscat una estratègia per sostenir el pressupost", afegia.

D'aquesta manera, a 1 de gener de 2022 es congelaran les despeses a l'espera que el govern espanyol es pronunciï. En cas que no ho faci, el març s'incorporaria aquesta quantitat d'1,6 milions des del romanent. Aquestes despeses congelades serien, per exemple, subvencions que no es treuen fins a l'abril o al maig.

Feta aquesta prèvia i quant al contingut del pressupost, Homs explicava que el pressupost per al 2022 és de 57.683.803 euros i que ha crescut un 3,64% respecte a l'any passat. "El nou pressupost és equilibrat, sostenible i ambiciós" i "vol donar cabuda a les noves necessitats sorgides i continuïtat als projectes de ciutat".
 

Núria Homs va ser la protagonista del ple exposant el pressupost i les ordenances. Foto: Josep M Montaner


Les inversions per al 2022 superen els 9 milions (un 26,3% dels ingressos provenen de finançament extern). Es tracta de la nova biblioteca Pilarín Bayés, la segona fase del Vicpuntzero, la rehabilitació de les Adoberies, o la reurbanització i asfaltats de carrers de la ciutat.

El pressupost també preveu un increment del 10% de la despesa corrent per posar en marxa nous equipaments de ciutat com la nova biblioteca, la subcomissaria de la Guàrdia Urbana al Remei, el Vicpuntzero, l'ETC o l'Espai Familiar. A més, es creen 19 noves places de llocs de treballs, des d'educadores i treballadors socials a informadors ambientals i tècnics de biblioteca.
 
Homs destacava que a l'àrea d'Atenció a les persones s'hi destinen uns 13,2 milions, que engloba educació i joves, benestar i família, i cultura. A la de Territori s'hi destina una partida de 10,1 milions, a la de Convivència i Seguretat, 4,9 milions; i a la de Promoció Econòmica, 2 milions.
 

Josep Lluis Garcia, al ple. Foto: Josep M Montaner


L'oposició diu "no" al pressupost
Tota l'oposició va votar en contra del pressupost. Josep Lluís Garcia, d'ERC, exposava que els models de ciutat de Junts i els republicans eren "cada cop més diferents" i va remarcar que el pressupost no tenia com a objectiu "reduir la desigualtat" i no esperonava a un canvi. Algunes de les propostes d'ERC per votar "sí" al pressupost eren un projecte de reforç escolar i un de mediació, l'adquisició dels cinemes Vigatà i Nou, o la construcció d'un centre cívic pel barri del Sucre.

Des de Capgirem Vic, Roger Cumeras, va apuntar que era un pressupost encarat "a una classe social benestant". També va criticar la manca d'un lloc nou de treball per la figura d'arqueòleg municipal (aprovada en moció el 2019); el cost de la gestió informàtica; o l'augment de la partida de FEDUART, entre altres coses.

Carme Tena, del PSC, va remarcar que el pressupost s'allunyava de les "polítiques necessàries" per Vic i va posar el focus en les polítiques d'habitatge públic, "pràcticament inexistents". També va demanar millorar la seguretat ciutadana proposant l'increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana.
 

Cumeras, de Capgirem, al ple de Vic. Foto: Josep M Montaner


S'apuja l'IBI i la taxa de residus
Pel que fa a les ordenances, que el 2021 s'han congelat, les del 2022 estan marcades per l'increment de dos impostos. Tal com explicava la regidora Homs "no hi ha grans variacions" en termes generals, ni en les bonificacions ni subvencions, però es va aprovar una "increment sostingut" de l'IBI i la taxa de recollida de residus.

Tal com relatava Homs, l'IBI tindrà una puja sostinguda d'un 3,87%, cosa que suposarà un màxim de 40 euros per llar anualment en funció del valor cadastral. En aquest sentit, la regidora remarcava que en comparació als municipis veïns i ciutats de la mateixa mida, l'impost segueix estant per sota.

Pel que fa a la taxa de residus, "no hi tenim tant a dir", deia la regidora perquè és fruit de les puges per la gestió i tractament de residus que venen marcades l'Agència de Residus e Catalunya. S'apujarà un 8,5%.

En ambdós casos, es mantenen les bonificacions i subvencions, des de les famílies monoparentals, nombroses o en situació d'atur... per a l'IBI; fins a les bonificacions per fer compostatge casolà en el cas de les taxes de residus.
 

La regidora socialista, Carme Tena. Foto: Josep M Montaner


L'oposició va votar en contra de les ordenances, que representen 58% dels ingressos del pressupost municipal. Des d'ERC, Garcia exposava que no es va tenir en compte les seves propostes d'aplicar una tarifació social a l'Escola de Música de Vic o la de fer servir bosses biodegradables o de paper per part dels paradistes o els marxants en els mercats de la ciutat.

Des de Capgirem, Cumeras apuntava que la seva proposta seria aplicar un 1% a l'IBI industrial, un sistema d'IBI per trams, que el bisbat pagués l'impost sense estar-ne exempt o que la bonificació de l'ICIO només fos pels immobles de titularitat o gestió pública. Va criticar que les noves ordenances afavorien "les desigualtats socials" de Vic.

Finalment, la regidora del PSC, Carme Tena, va remarcar que no compartia la puja de taxes tenint en compte que la situació de millora encara no s'havia notat. Per això, proposava congelar un any més les ordenances i així impulsar la recuperació econòmica.


Arxivat a