EL REPORTATGE DE LA SETMANA

Les comunitats energètiques, la transició des de baix

Es constitueixen les primeres cooperatives a Osona, "un element clau" per assolir i democratitzar la transició energètica

per Carles Fiter, Balenyà, Catalunya | 28 d'octubre de 2021 a les 17:05 |
Alguns dels socis fundadors de la Cooperativa Balenyà Sostenible, que s'ha formalitzat aquest octubre. | Josep M. Montaner
Aquest octubre s'han constituït oficialment les primeres comunitats energètiques a Osona. Es tracta de la Cooperativa Balenyà Sostenible (Hostalets de Balenyà) i la Cooperativa Santperenca d'Energia Sostenible (Sant Pere de Torelló).

"Són agrupacions de ciutadans que tenen com a finalitat impulsar la transició energètica i esdevenir agents del sector", explica Gil Salvans, tècnic de l'Agència Local d'Energia d'Osona (ALEO) del Consell Comarcal, que assessora els ajuntaments de la comarca.


Segons Salvans, "el naixement d'aquestes comunitats energètiques és el més important de la transició energètica", ja que "és una eina de canvi que fa que l'energia sigui molt més democràtica i participativa". En aquest sentit, apunta que, per exemple, serà "un element clau" en els camps solars, ja que podran participar-hi.

La cooperativa de Balenyà va néixer per donar resposta a l'actual crisi mediambiental instal·lant sistemes alternatius al municipi i així avançar cap a una economia verda i sostenible. "El repte final és la transició energètica", diu Ramon Roig, regidor de Balenyà i soci. En aquest sentit, remarca que "si d'aquí a uns anys ho fan tots els municipis d'Osona i els mil de Catalunya, al final es farà realitat aquesta transició a tot el país".


Una comunitat energètica a cada poble


A Osona s'hi està treballant. El Consell Comarcal ha ideat el pla OsonaEcoTransició40% que, entre altres, té com a objectiu impulsar 50 parcs fotovoltaics de 5 MW a la comarca o la creació de cooperatives energètiques. "L'objectiu a 2025 és crear una comunitat a cadascun dels 50 municipis" explica Salvans, mentre remarca que "el 'model Osona' són cooperatives de consum sense ànim de lucre, formades per veïns, que sigui fàcil ser-ne soci i que tothom pugui participar-hi".


A més de Sant Pere de Torelló i els Hostalets de Balenyà, les properes comunitats que es formalitzaran a la comarca seran a Olost, Santa Eulàlia de Riuprimer, Gurb o Sant Julià de Vilatorta. El tècnic confessa que s'ha anat més ràpid del que pensaven. El pla preveu tenir totes les 50 previstes el 2025, i Salvans apunta que si l'any que ve s'arriba a la vintena serà "un èxit".

En aquest sentit, remarca que "l'augment del preu de l'energia elèctrica està facilitant que les comunitats energètiques avancin". Des de Balenyà un dels socis de la nova cooperativa, en Francesc, reconeix que "hi ha gent interessada" sobretot per "la desconfiança del model elèctric actual", i per això, busquen altres alternatives de proximitat. "També és sobirania energètica perquè acaba sent la mateixa població qui genera energia i la consumeix", subratlla.

Una altra sòcia, la Silvia, afegeix que encara no han obert "les inscripcions" per donar d'alta els nous socis, però tenen comptabilitzades unes 140 persones. En el cas de Balenyà, el preu per ser soci capital és de 50 euros (a Sant Pere de Torelló és de 100), però tal com remarquen és un import que es recupera en cas de deixar el grup.

Les plaques, primer objectiu


Els ajuntaments tenen un paper cabdal en el naixement d'aquestes cooperatives. De fet, majoritàriament s'ha impulsat aquestes comunitats des dels consistoris. "L'Ajuntament fa d'impulsor i posa la llavor del projecte: cedeix espais per potenciar-ho", explica el tècnic del consell comarcal. És a dir, el primer objectiu de la cooperativa és la instal·lació i gestió de les plaques solars.

A Balenyà, per exemple, està previst instal·lar-les en cinc espais: l'escola bressol, la coberta de la pista, el pavelló, el camp de futbol i un terreny. L'Ajuntament ha aprovat aquest dijous la cessió d'aquests espais a 25 anys amb la possibilitat de fer fins a cinc pròrrogues fins a un màxim de 40 anys. "Les primeres plaques que podran instal·lar seran el 2022", calcula el tècnic.

Actualment la cooperativa de Balenyà està fent difusió de la seva posada en marxa i està estudiant les diferents possibilitats d'instal·lació de plaques solars, des de vincular-les a una empresa o gestionar-les independentment. Preveuen que la primera sigui a la teulada de l'escola bressol i posteriorment la de la coberta de la pista. L'anàlisi prèvia ja està fet en els cinc espais.
 

Alguns dels socis de la cooperativa davant l'escola bressol de Balenyà. Foto: Josep M Montaner


"La idea era començar tots els cinc projectes de cop", declara l'Enric, un dels altres socis, remarcant que així se'n podria beneficiar tota la població. De fet, amb les cinc plantes preveuen cobrir el 100% dels habitatges del nucli urbà.

Tot i això, caldrà establir quina potència d'energia es faria arribar a cadascuna de les famílies. És a dir, si amb tota l'energia generada a les cinc ubicacions es repartís un 1 kW per família, es podria arribar només a unes 400 famílies. Però si es rebaixés a 0,5 kW, cobriria pràcticament totes les famílies de Balenyà. Una companyia elèctrica acostuma a oferir entre 5 i 6 kW, que no acostuma a ser el consum familiar real. Sigui com sigui, la cooperativa està treballant en aquesta qüestió per trobar un equilibri.

Les cooperatives també tenen un altre entrebanc. Tal com explica Gil Salvans, s'està esperant la transposició de les directives europees a l'estat espanyol. Mentrestant, per límits legals, només poden compartir l'energia a les llars que estiguin a uns 500 metres de la instal·lació i amb un màxim de 100 kW. A França, per exemple, tal com explica Salvans, són 2 km en àrees poblades i 10 km en àrees rurals. "Esperem que al pas dels anys, es millori", apunta.

Més enllà de les plaques solars


Amb l'aprovació del decret de renovables, les comunitats energètiques encara tenen un paper més destacat. Tal com reitera Salvans, "els projectes de parc solars hauran de tenir com a mínim un 20% de participació del municipi". I per tant, si hi ha una cooperativa creada al municipi "això és molt més fàcil".

D'altra banda, a més de participar en els parcs fotovoltaics, pot formar part d'altres cooperatives per tenir una flota de vehicles elèctrics o gestionar els punts de recàrrega d'aquests cotxes. En tot cas, tal com subratlla Salvans, "les plaques solars en teulades públiques només són l'inici. Si es vol fer la transició, també es necessitaran teulades privades".


Comunitats energètiques industrials


A més de les cooperatives que es crearan a cadascun dels 50 municipis d'Osona, Salvans avança que "s'està estudiant crear comunitats energètiques" als polígons industrials de Vic, Manlleu i Gurb.

Precisament, des de Balenyà, Roig reflexiona que el polígon del municipi "en un moment o altre" haurà de formar part de la iniciativa. "Que siguin autosuficients també és un dels objectius de tot aquest projecte", afegeix.

Una cooperativa de segon grau


El tècnic de l'Agència Local d'Energia d'Osona també apunta que s'ha començat a treballar amb el projecte d'una cooperativa de segon grau. Des d'aquesta agència, es dona suport per impulsar i supervisar projectes, però "en algun moment la cooperativa s'haurà de professionalitzar".

Per això, tenen pensat crear-ne una de segon grau que vetlli les tasques administratives, com girar factures als clients, donar d'alta als nous socis o recollir dades. "La idea és que amb l'agrupació de les cooperatives de diversos municipis es pugui contractar algú que doni aquest servei. Per si soles no mouen prou diners per gestionar-ho", conclou.






 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació