«Per mantenir el model d'èxit del BETA, necessitem el suport de la Generalitat»

Entrevista al director del centre tecnològic de la UVic-UCC, Sergio Ponsá, que espera rebre finançament per tenir més impacte al territori

Sergio Ponsá és el director del centre BETA, que ha estrenat instal·lacions aquest any.
Sergio Ponsá és el director del centre BETA, que ha estrenat instal·lacions aquest any. | Josep M. Montaner
14 d'octubre del 2021
Actualitzat a les 17:23h
El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC ha estrenat aquest any les noves instal·lacions a Can Baumann. Tenir més espai és sinònim d'incrementar el potencial i alhora l'impacte social en els camps en els quals treballa. Aquest centre posa el focus al tractament i valorització de diferents afluents residuals, la biodiversitat i els ecosistemes, o la tecnologia alimentària, entre altres. L'objectiu principal és desenvolupar i transferir coneixement i tecnologia a la societat per ajudar-la a reduir alguns impactes ambientals.

Però actualment, tal com ha explicat el seu director, Sergio Ponsá, a Osona.com, té un repte molt clar i imprescindible: sobreviure. És a dir, és necessari que obtingui recursos i suport de la Generalitat de Catalunya per mantenir el model d'èxit que ha assolit des del 2014. Analitzem aquestes qüestions i d'altres en aquesta entrevista.

- Aquest estiu han inaugurat noves instal·lacions, què suposa per al centre BETA?

- Marquen un abans i un després del centre perquè incrementen de manera significativa les capacitats i els serveis que pot oferir al territori. Tenir un centre de referència equipat amb aquests equips és clau. Fins ara el BETA disposava d'unes instal·lacions acceptables, però limitaven molt a l'hora d'executar projectes. Amb aquest nou escenari, el nostre potencial i impacte és molt més gran. La capacitat que tenim d'influir positivament i ajudar les empreses, la societat i l'entorn rural ha crescut moltíssim. I esperem que pugui créixer més en un futur.

- Com es materialitza aquest augment d'espai i de personal?

- De personal hem incrementat molt, però ho fem des del primer dia. A finals de 2014, érem 4 persones i ara, 56. A principis de l'any vinent, potser ja serem 60. Hem crescut molt i no és només conseqüència dels nous espais. Hem més que duplicat els espais que teníem a la facultat. Aquí tenim capacitat de projectar-nos cap al futur si ho necessitem. Tot i això, per nosaltres, créixer no és un objectiu. El creixement ha estat la conseqüència de fer les coses ben fetes, d'intentar tenir el màxim d'impacte, etc.

- De quin pressupost disposen actualment? Ha augmentat amb les noves instal·lacions?

- El pressupost ha augmentat any rere any. Disposar d'aquestes instal·lacions fa que el pressupost tingui molt més impacte, esprémer-lo molt més i que els resultats siguin molt millors que en les altres instal·lacions. El pressupost del 2021 està al voltant dels 2,8 milions; el del 2020 era poc més de 2 milions; i l'any que vam començar no arribava als 300.000 euros. Segurament millorarà, però és una conseqüència de la bona feina. Com millor gent i millors instal·lacions hi ha, més capacitat hi ha de fer bé les coses.

"Disposar d'aquestes instal·lacions fa que el pressupost tingui molt més impacte"

- Precisament durant la inauguració, el rector Josep-Eladi Baños va demanar més recursos a la consellera Gemma Geis, que s'hi va comprometre. Fa pocs dies també els visitava la consellera Teresa Jordà. Creu que compliran?

- La nostra esperança és que la Generalitat complexi. Fins el dia d'avui el centre BETA s'ha mantingut sense cap tipus de finançament per part de l'administració catalana. L'aconseguim en l'àmbit competitiu i el finançament basal de la UVic-UCC. La resta de centres catalans i espanyols tenen entre un 25% i un 45% del pressupost provinent de finançament basal del govern. El nostre és zero. No tenim finançament de la Generalitat. Esperem tenir un suport per poder mantenir el model actual. Com que no tenim recursos, invertim amb el que tenim: temps. Però també s'acaba el temps de la nostra vida i no es pot mantenir ad eternum. Si volem mantenir aquest model d'èxit, necessitem el suport de la Generalitat.
 

Sergio Ponsá, director del Centre Beta. Foto: Josep M Montaner.


- L'objectiu del centre és transferir coneixement i tecnologia per reduir certs impactes ambientals. Què està transmetent el BETA actualment?

- El BETA sempre ha pretès treballar en aquells àmbits que són d'especial interès per al sector agroalimentari o per als sectors en els quals tenim capacitat d'influir amb la nostra expertesa. Parlem amb els sectors i la societat per decidir quins són els reptes i orientar molt bé la nostra feina. Necessitem saber les seves problemàtiques. D'aquesta manera, tenim diferents contractes de transferència de coneixement amb empreses, per temes de tecnologies ambientals, d'evolució de sostenibilitat, d'ecoetiquetatge, de conservació de la biodiversitat i ecosistemes, de producció agrícola, fertilització... Observem el que necessita, competim per tenir finançament i adquirir aquest coneixement, i després transferir-lo. Aquesta és la nostra manera de tenir impacte per ser més productius.

- I com casa aquest impacte amb les regulacions?

- Des del principi ens vam diferenciar. Sempre hem tingut clar que el nostre impacte serà en tecnologies i processos productius, però també d'administracions públiques competents per poder adaptar, millorar o fer noves regulacions perquè les tecnologies es puguin aplicar. N'hi ha moltes que no es poden aplicar perquè hi ha una regulació que no ho permet. Les tecnologies avancen molt ràpidament i la legislació no canvia. Aquesta és una feblesa del sistema. S'inverteix molt en noves tecnologies i coneixement, però tenim legislacions de fa trenta o quinze anys.

- Per què creuen que és important participar en projectes internacionals per implementar-los en l'àmbit local o viceversa?

- El desenvolupament de tecnologies o coneixement està globalitzat i internacionalitzat. La recerca d'avui dia ha de ser internacional, col·laborativa i competitiva, si es vol estar a la frontera de la innovació. A més, és on hi ha el finançament per portar-ho a terme. Volem que entitats del territori perdin la por i vinguin a jugar a aquesta lliga. Si es vol mantenir la competitivitat, les empreses d'aquí han de ser capaces de conèixer què estan fent els seus competidors globalment. O sabem el que està fent tothom, quines són les tecnologies que s'estan movent, i som capaços d'aplicar-les aquí, o ens quedarem fora de la partida.

També és una altra manera de tenir impacte: portant actors catalans a participar en grans iniciatives europees. Actualment participem en 18 projectes internacionals, sis dels quals liderem. N'hi ha molt pocs en els quals no hi hagi entitats catalanes. Tenir la visió del que passa internacionalment millora molt el que s'està fent en l'àmbit local o regional. És la clau per ser competitiu perquè estem en un entorn global.

"El potencial de transferir que té el centre és molt gran"

- El territori aprofita aquest coneixement? És a dir, les empreses o institucions de la zona, han incorporat les seves tecnologies?

- Hi ha de tot. Com a centre estem contents i satisfets amb l'impacte que tenim, però sabem que pot ser molt millor. El potencial de transferir que té el centre és molt gran. La nostra missió és donar aquest suport a la societat, ja que tenim una vocació de servei públic. El 100% dels nostres recursos els invertim per tenir un impacte social. La nostra voluntat és incrementar al màxim el nombre d'entitats a les quals puguem tenir impacte. Per això, arribar cada vegada a més actors és un dels nostres reptes. Generalment, la predisposició que ens trobem és bona. El BETA ha estat capaç d'adquirir moltes relacions de confiança amb molts sectors del territori. Molts d'Osona, però també de l'àmbit català i estatal. L'èxit és que la relació es mantingui o es repeteixi.
 

Durant l'entrevista amb Sergio Ponsá. Foto: Josep M Montaner


- El desenvolupament sostenible és a l'ordre del dia de totes les empreses. Això ha fet que se'ls hagin apropat més actors?

- Hi ha diverses motivacions. La primera és econòmica, és a dir, que les empreses es puguin estalviar diners amb estratègies d'aquest tipus que permeten reduir costos de producció. Després, també econòmica, ja que si en l'àmbit europeu cada vegada hi ha més restriccions, cada vegada costarà més produir. Per tant compensa més aplicar aquesta tecnologia o coneixement. I l'altra motivació és professional perquè hi ha marques que es volen diferenciar i aposten per la sostenibilitat. El context socioeconòmic actual ha facilitat i ajudat molt que els sistemes productius -no només l'agroalimentari- caminin cap a ser més sostenibles.

- La clau de l'èxit del centre BETA?

- El centre BETA ha tingut èxit perquè des que vam néixer vam alinear-nos amb aquestes tendències internacionals. En aquell moment potser no eren tan clares, però sí que vam aconseguir estructurar-nos en proveir uns coneixements i unes tecnologies per anar cap aquí. Ara està molt clar, però, fa set anys no ho estava tant. Estàvem preparats i estem preparats per fer-ho.
 
- El sector agroalimentari s'ha adaptat a aquest desenvolupament sostenible?

- El sector agroalimentari sempre ha sigut molt conscient de la necessitat de desenvolupament sostenible, però no sempre s'ha aconseguit. N'hi ha que no fan bé les coses i esquitxen la resta. La manca de sostenibilitat o l'impacte ambiental de l'activitat d'aquest sector és la que més perjudica, ja que està lligada al context ambiental. Si treballo produint aliments, faig servir el territori. Hi ha molt marge de millora perquè moltes tecnologies avançades o biotecnològiques no s'han aplicat. No s'han vist amb bons ulls perquè no hi ha un retorn tan ràpid com el sector químic o farmacèutic. Ara estan entrant amb força al sector i realment hi haurà un abans i un després. Com el tema d'agricultura de precisió, la digitalització de la cadena de producció, la millora logística, de pèrdues alimentàries... Això incrementa de manera exponencial l'eficiència i redueix de manera molt significativa els impactes ambientals. 

- Treballen sobretot també amb el sector ramader.

- És un sector que ha tendit a concentrar-se, a Osona, Lleida o zones d'Aragó. Això ha portat a una situació que no és sostenible. Els purins per si mateixos no són un problema perquè són un fertilitzant. El problema és tenir-ne un excés i no tenir terreny on aplicar-ho. Les tecnologies ambientals que s'estan desenvolupant van a solucionar el problema, és a dir, com recuperar aquest excedent de purins i convertir-lo en producte de valor afegit i exportar-lo a territoris que en són deficitaris. Actualment, estem important nitrats d'Amèrica o Xile perquè Europa és deficitària en nutrients. Aquest context és molt favorable, ja que és molt millor portar-los d'Osona que no de Xile. A Europa hi ha grans estratègies per millorar els balanços de nutrients entre els territoris europeus. En aquest sentit, estem coordinant el projecte europeu de dejeccions ramaderes, que es diu Fertimanure. Està liderat des d'Osona i s'estan fent moltes coses amb els sectors del territori per buscar la solució.

"Hem de tenir un sistema regulador que sigui capaç d'adaptar-se a les noves tecnologies perquè sinó com a societat no serem competitius."

- Parlava de la doble velocitat tecnologia legislació, els seus projectes encaixen amb les polítiques catalanes, espanyoles o europees?

- Treballem a tots els nivells perquè sabem que el que s'aprova a Europa, s'acabarà transposant a Espanya i Catalunya. És molt més fàcil, tenir influència i definir les polítiques internacionals en l'àmbit europeu perquè sabem segur que acabaran tenint impacte. En canvi si s'ataca en l'àmbit català, vindrà l'europea de torn i acabarà condicionant-la. Tenim un grup que treballa específicament sobre com donar suport als diferents nivells europeus en positiu per, amb evidències científiques i tècniques, ajudar-los amb les regulacions. A vegades els tempos no són coincidents: les tecnologies avancen molt ràpid i canviar una regla és molt lent. Hem de tenir un sistema regulador que sigui capaç d'adaptar-se perquè sinó com a societat no serem competitius, perquè hi altres regions, estats o continents que són molt més pràctics. És superimportant ser garantista però també ser suficientment àgil per tenir una regulació adaptada a les tecnologies.

Sergio Ponsá, a les noves instal·lacions del centre BETA. Foto: Josep M Montaner


- Com ha afectat la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 al centre BETA?

- Ens ha impactat en positiu en diversos sentits. Primer perquè ens va fer replantejar la nostra estratègia. Sabíem que el context canviaria i havia de ser una oportunitat per preparar i afrontar tot el que estem fent. Es va redefinir com havien de ser les àrees de treball, com havíem de comunicar-nos amb els actors, havíem de tenir una manera de fer networking diferent... Vam fer-ho molt aviat i vam ser molt competitius. El 2020 ha estat l'any que hem aconseguit més finançament i que més èxit hem tingut amb les propostes preparades. D'altra banda, la consciència social en l'àmbit de la sostenibilitat i protecció del medi ambient s'han vist afavorides. Això facilita la receptivitat i les oportunitats en aquest àmbit. Hem patit la manca de treballar en equip presencialment, però hem sortit reforçats de la situació. Cap projecte en pandèmia va caure gràcies a l'esforç de la gent del BETA.

- Quins reptes té el centre a sobre la taula?

- Tenim dos tipus de reptes com a centre. Tenim el repte de supervivència com a model de centre. El model i la dinàmica que tenim no és sostenible molt més temps. Com he dit abans, com que no tenim recursos suficients per poder mantenir un centre d'aquestes característiques, invertim tot el temps que tenim. Això té coses bones i dolentes. D'una banda, la gent s'ha agafat el BETA com un projecte personal i no professional, cosa que fa que s'hagi agafat una dinàmica molt bona. Com a punt menys positiu és que no es pot mantenir sempre perquè la gent acaba cansada i cremada. Per això necessitem un impuls, aquest finançament basal. Una estructura que ens permeti mantenir el centre de manera professional. M'agradaria passar d'una estratègia de supervivència a una visió consolidada i estratègica de veritat.

- I el segon tipus de repte?

- D'altra banda, òbviament com a centre volem convertir-nos en un referent internacional en la bioeconomia circular i els sistemes agroalimentaris. Creiem que estem en el bon camí perquè en set anys hem aconseguit una visibilitat i un reconeixement internacional molt gran. Hem tingut capacitat de tenir impacte molt més enllà de Catalunya i influir positivament en els resultats que hem aportat. Catalunya, Osona i Vic pot posar en valor que des d'aquí s'està influenciant estratègies internacionals que tindran un impacte directe sobre els nostres sistemes productius. I que es posicioni el BETA implica que també ho faci la UVic-UCC. Som de la universitat a tots els efectes i ho volem seguir sent.

Arxivat a