07
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
11
d'octubre
a les
10:22h
Aquest estiu, han mort més cigonyes electrocutades en torres elèctriques al seu pas per Osona mentre migraven cap a Àfrica. Davant d'aquesta reincident circumstància, la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona ha reclamat a Endesa -una de les principals companyies que opera a la comarca- que faci les "reparacions necessàries per evitar futurs casos". Tal com ha pogut saber Osona.com, a principis de setembre el ministeri fiscal ho ha demanat al jutge de Vic com a mesura cautelar.
És un nou avís de la Fiscalia, que aquest abril ja va presentar una querella criminal contra la companyia -i directius de Catalunya- per l'electrocució d'aus després de mesos d'investigació. S'acusa l'empresa de no haver pres mesures necessàries per evitar la mort dels ocells. L'escrit fa referència sobretot a l'episodi de fa tres anys en què van morir una cinquantena de cigonyes a Sant Quirze de Besora i Saderra (Orís).
Es tracta d'una querella pionera, ja que és la primera vegada que es presenta a l'Estat per l'electrocució d'aus. El document parla de la presumpta comissió d'un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i un delicte continuat relatiu a la protecció de la fauna. A Osona, entre el 2018 i el 2020 es van electrocutar almenys 255 ocells, la majoria cigonyes.
La petició als jutjats de Vic
Als jutjats de Vic de moment encara no s'ha resolt aquesta petició del fiscal de Medi Ambient. Per tant, el requeriment encara no ha arribat a mans d'Endesa. Així ho confirmen fonts de l'empresa a aquest diari.
En tot cas, recorden que la companyia fa temps que treballa en la protecció de l'avifauna i que a Osona, el 2020 va invertir més de 51 suports a Sant Quirze de Besora, Orís, Sora, Torelló i Sant Bartomeu del Grau, una de les zones on hi va haver la massacre el 2018.
L'any passat, a la xarxa elèctrica catalana, es van adequar 650 suports que van tenir un cost de 2,2 milions. Es preveu que aquest any s'inverteixin 4,6 milions més arreu de Catalunya.
Aquests treballs d'adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d'aparellatges ja existents o la instal·lació d'elements de protecció, d'anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada.
La companyia reconeix que prioritza en funció de les casuístiques del mapa d'una zona de protecció. A Osona, no es compleixen cap de les tres principals característiques, i, a més, és difícil establir en quins punts pararan les cigonyes a fer nit.
D'altra banda, des del jutjat de Vic, s'ha demanat un informe pericial sobre l'estat de les línies a l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).
És un nou avís de la Fiscalia, que aquest abril ja va presentar una querella criminal contra la companyia -i directius de Catalunya- per l'electrocució d'aus després de mesos d'investigació. S'acusa l'empresa de no haver pres mesures necessàries per evitar la mort dels ocells. L'escrit fa referència sobretot a l'episodi de fa tres anys en què van morir una cinquantena de cigonyes a Sant Quirze de Besora i Saderra (Orís).
Es tracta d'una querella pionera, ja que és la primera vegada que es presenta a l'Estat per l'electrocució d'aus. El document parla de la presumpta comissió d'un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i un delicte continuat relatiu a la protecció de la fauna. A Osona, entre el 2018 i el 2020 es van electrocutar almenys 255 ocells, la majoria cigonyes.
La petició als jutjats de Vic
Als jutjats de Vic de moment encara no s'ha resolt aquesta petició del fiscal de Medi Ambient. Per tant, el requeriment encara no ha arribat a mans d'Endesa. Així ho confirmen fonts de l'empresa a aquest diari.
En tot cas, recorden que la companyia fa temps que treballa en la protecció de l'avifauna i que a Osona, el 2020 va invertir més de 51 suports a Sant Quirze de Besora, Orís, Sora, Torelló i Sant Bartomeu del Grau, una de les zones on hi va haver la massacre el 2018.
L'any passat, a la xarxa elèctrica catalana, es van adequar 650 suports que van tenir un cost de 2,2 milions. Es preveu que aquest any s'inverteixin 4,6 milions més arreu de Catalunya.
Aquests treballs d'adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d'aparellatges ja existents o la instal·lació d'elements de protecció, d'anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada.
La companyia reconeix que prioritza en funció de les casuístiques del mapa d'una zona de protecció. A Osona, no es compleixen cap de les tres principals característiques, i, a més, és difícil establir en quins punts pararan les cigonyes a fer nit.
D'altra banda, des del jutjat de Vic, s'ha demanat un informe pericial sobre l'estat de les línies a l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).