05
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
16:23h
El Festival Protesta de Vic torna aquest octubre. Després que l'any passat, davant de les dificultats derivades per la pandèmia s'integrés en la primera edició del Tectònic, aquest mes d'octubre recupera el seu format habitual.
Hi haurà menys activitats paral·leles que en les edicions anteriors, però manté la seva oferta de sempre de projeccions, entre les quals hi ha onze llargmetratges, tres d'ells estrenes a l'Estat; el concurs de curts –pel qual han rebut més de 400 projectes-; i la marató de curtmetratges no competitius, amb deu propostes. Entre les novetats destaca que, per primera vegada, hi haurà una trobada entre professionals de festivals de cinema amb mirada social.
El Protesta arrencarà el proper dia 15 a Vic i es perllongarà fins al 23. Tindrà com a eix temàtic els privilegis, posant l'accent en les condicions de classe, de raça i de gènere. Aquests "privilegis" seran els protagonistes de la gala inaugural, on les humoristes Ana Polo i Oye Sherman faran una reflexió al respecte. Tot seguit, a la gala, s'estrenarà per primera vegada a l'Estat Shadow Game d'Eefje Blankevoort i Els van Driel.
Aquest Festival Protesta comptarà amb la projecció d'onze llargmetratges, tres d'ells estrenes a l'Estat. A banda de Shadow Game, es projectarà Wake up on Mars de Dea Gjinovci, i End of the line de Shannon Kring. Del cartell també destaca la projecció del documental El retorn, la vida després de l'ISIS d'Alba Sotorra Clua.
La paritat: als curtmetratges i als llargmetratges
El fet que l'any passat no se celebrés el festival ha fet que enguany es presentessin 400 curtmetratges a concurs, d'una cinquantena de països, que aborden temàtiques molt diferents, des dels drets de la dona, als abusos infantils o la desigualtat de gènere. Com a novetats d'enguany també hi ha la incorporació de la "pornografia feminista". Els deu finalistes es podran veure en dues sessions: el 21 i el 23 d'octubre.
El jurat d'enguany estarà format per Montserrat Armengou, periodista i directora del Sense Ficció de TV3; Xavier Lezcano, director de l'Americana Film Fest; Magda Puig, creadora Escènica i Visual; Pol Galofre, graduat en Cinema i Audiovisuals, activista trans i feminista; i Jofre Font, periodista Cultural.
Laura Arau, membre de l'organització del Festival Protesta, ha subratllat com enguany s'ha aconseguit un dels objectius "més buscats: la paritat". Pel que fa als curts hi haurà 10 curtmetratges dirigits per dones i 10 per homes i dels 11 llargmetratges que projectaran 6 pel·lícules estan dirigides per dones i 5 per homes.
Menys activitats paral·leles
Un dels canvis d'aquesta edició és que, a causa de la reducció d'aforaments, el festival comptarà amb menys activitats paral·leles. A banda de la inauguració, la clausura i la marató de curtmetratges no competitius, hi haurà una taula rodona amb col·lectius d'Osona sobre privilegis i desigualtats, i una xerrada on l'activista trans i feminista Pol Galofre parlarà de la necessitat de construir una masculinitat conscient per resignificar-la i no reproduir el privilegi d'allò que és hegemònic.
En paral·lel i per primera vegada, es farà una trobada amb professionals d'altres festivals de cinema de Catalunya.
La festa final i entrega de premis enguany també buscarà la reflexió sobre els privilegis de la mà de l'humorista Galdric Plana. També comptarà amb l'espectacle Birdwatching, que aplega la música electrònica de Letung, i la proposta de cinema en viu a càrrec de FRAU, recerques visuals.
L'ETC, centre neuràlgic
Després del tancament del cinema vigatà, enguany l'espai ETC es convertirà en centre neuràlgic del festival, encara que algunes activitats, com la inauguració i la clausura, es faran a l'Atlàntida.
En aquest sentit, Arau ha avançat que, en aquesta edició, també es vol incidir en la necessitat de què la capital d'Osona tingui el "privilegi" de comptar amb un "cinema com cal, que sigui seu del festival i també s'hi puguin dur a terme la resta d'activitats".
Abans de l'ETC, el Protesta es va dur a terme al Cinema Nou de Vic, que va tancar el 2013, a l'ACVic, i al Cinema Vigatà, fins que també va abaixar la persiana.
La vista posada en els deu anys
Des de l'organització, Arau destaca com estan ja mirant el 2022, quan celebraran els deu anys del festival, i esperen que sigui "un any sonat". Enguany, com a preludi, han estrenat logotip i pàgina web.
Després de quasi una dècada, Arau fa un balanç positiu d'un festival "fet des de l'activisme i que manté el seu ADN". "Seguim amb la mateixa determinació i, conjuntament amb la col·laboració dels col·lectius, treballant perquè es conegui que a Vic es fa un festival amb pel·lícules que valen la pena", assegura.
Hi haurà menys activitats paral·leles que en les edicions anteriors, però manté la seva oferta de sempre de projeccions, entre les quals hi ha onze llargmetratges, tres d'ells estrenes a l'Estat; el concurs de curts –pel qual han rebut més de 400 projectes-; i la marató de curtmetratges no competitius, amb deu propostes. Entre les novetats destaca que, per primera vegada, hi haurà una trobada entre professionals de festivals de cinema amb mirada social.
El Protesta arrencarà el proper dia 15 a Vic i es perllongarà fins al 23. Tindrà com a eix temàtic els privilegis, posant l'accent en les condicions de classe, de raça i de gènere. Aquests "privilegis" seran els protagonistes de la gala inaugural, on les humoristes Ana Polo i Oye Sherman faran una reflexió al respecte. Tot seguit, a la gala, s'estrenarà per primera vegada a l'Estat Shadow Game d'Eefje Blankevoort i Els van Driel.
Aquest Festival Protesta comptarà amb la projecció d'onze llargmetratges, tres d'ells estrenes a l'Estat. A banda de Shadow Game, es projectarà Wake up on Mars de Dea Gjinovci, i End of the line de Shannon Kring. Del cartell també destaca la projecció del documental El retorn, la vida després de l'ISIS d'Alba Sotorra Clua.
La paritat: als curtmetratges i als llargmetratges
El fet que l'any passat no se celebrés el festival ha fet que enguany es presentessin 400 curtmetratges a concurs, d'una cinquantena de països, que aborden temàtiques molt diferents, des dels drets de la dona, als abusos infantils o la desigualtat de gènere. Com a novetats d'enguany també hi ha la incorporació de la "pornografia feminista". Els deu finalistes es podran veure en dues sessions: el 21 i el 23 d'octubre.
El jurat d'enguany estarà format per Montserrat Armengou, periodista i directora del Sense Ficció de TV3; Xavier Lezcano, director de l'Americana Film Fest; Magda Puig, creadora Escènica i Visual; Pol Galofre, graduat en Cinema i Audiovisuals, activista trans i feminista; i Jofre Font, periodista Cultural.
Laura Arau, membre de l'organització del Festival Protesta, ha subratllat com enguany s'ha aconseguit un dels objectius "més buscats: la paritat". Pel que fa als curts hi haurà 10 curtmetratges dirigits per dones i 10 per homes i dels 11 llargmetratges que projectaran 6 pel·lícules estan dirigides per dones i 5 per homes.
Menys activitats paral·leles
Un dels canvis d'aquesta edició és que, a causa de la reducció d'aforaments, el festival comptarà amb menys activitats paral·leles. A banda de la inauguració, la clausura i la marató de curtmetratges no competitius, hi haurà una taula rodona amb col·lectius d'Osona sobre privilegis i desigualtats, i una xerrada on l'activista trans i feminista Pol Galofre parlarà de la necessitat de construir una masculinitat conscient per resignificar-la i no reproduir el privilegi d'allò que és hegemònic.
En paral·lel i per primera vegada, es farà una trobada amb professionals d'altres festivals de cinema de Catalunya.
La festa final i entrega de premis enguany també buscarà la reflexió sobre els privilegis de la mà de l'humorista Galdric Plana. També comptarà amb l'espectacle Birdwatching, que aplega la música electrònica de Letung, i la proposta de cinema en viu a càrrec de FRAU, recerques visuals.
L'ETC, centre neuràlgic
Després del tancament del cinema vigatà, enguany l'espai ETC es convertirà en centre neuràlgic del festival, encara que algunes activitats, com la inauguració i la clausura, es faran a l'Atlàntida.
En aquest sentit, Arau ha avançat que, en aquesta edició, també es vol incidir en la necessitat de què la capital d'Osona tingui el "privilegi" de comptar amb un "cinema com cal, que sigui seu del festival i també s'hi puguin dur a terme la resta d'activitats".
Abans de l'ETC, el Protesta es va dur a terme al Cinema Nou de Vic, que va tancar el 2013, a l'ACVic, i al Cinema Vigatà, fins que també va abaixar la persiana.
La vista posada en els deu anys
Des de l'organització, Arau destaca com estan ja mirant el 2022, quan celebraran els deu anys del festival, i esperen que sigui "un any sonat". Enguany, com a preludi, han estrenat logotip i pàgina web.
Després de quasi una dècada, Arau fa un balanç positiu d'un festival "fet des de l'activisme i que manté el seu ADN". "Seguim amb la mateixa determinació i, conjuntament amb la col·laboració dels col·lectius, treballant perquè es conegui que a Vic es fa un festival amb pel·lícules que valen la pena", assegura.