11
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
11:52h
Vic va acollir aquest divendres els actes oficials commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya. I entre aquests destaca la conferència "Tornar-hi a ser" de Jordi Turull, exconseller i pres polític indultat. Turull, que viu la primera diada en quatre anys fora de la presó, va repassar els motius pels quals Catalunya vol "tornar a ser catalana" i com fer-ho. E
Tal com recull l'Ajuntament, es va endinsar en la cultura de país del 1714 a l'octubre de 2017, i les forces per impedir que desaparegués la nació o la llengua. Va destacar que la cultura és l'eina clau per conservar la nació i esdevenir un país.
També va subratllar el referèndum de l'1 d'octubre, remarcant que va ser un abans i un després, "tot era nou i no havia passat mai res igual políticament ni socialment, tothom té el seu 1 d'octubre". En aquest sentit, va voler també posar èmfasi en la ciutadania, i el poble català, "que va fer possible aquella jornada, molt més que els polítics". "Això és el que va fer por de debò a l'Estat en veure la gent tan empoderada", va afegir.
Després del repàs històric i polític, Turull va plantejar quatre grans reptes per tornar a activar el que fins ara ha sigut "la lluita de país: refer i compactar la unitat estratègica i lleialtat independentista; recuperar el relat i plasmar-lo al full de ruta; pressió per la via de la mobilització; i tenir "bons governs" a les institucions pròpies.
Per tot això, va apel·lar directament a la ciutadania cridant-la a la mobilització i a encoratjar-la a recuperar el sentiment de lluita social i de carrer per enfortir l'objectiu i aconseguir l'esperança i lluita col·lectiva que marcarà el full de ruta, "cal en definitiva que ens octubrem de nou".
A més de la conferència de Turull, enguany també s'ha recuperat els actes tradicionals populars com el ball de l'àliga i els pilars dels sagals d'Osona i la interpretació dels Segadors a càrrec dels grallers i timbalers de la ciutat.
Per quart any consecutiu membres del consistori, partits polítics i institucions van fer l'ofrena de roses grogues a l'escultura commemorativa de Bac de Roda, Francesc Macià, a la rambla del Carme, així com també a la placa commemorativa. Hi van participar una quarantena d'entitats i institucions.
Tal com recull l'Ajuntament, es va endinsar en la cultura de país del 1714 a l'octubre de 2017, i les forces per impedir que desaparegués la nació o la llengua. Va destacar que la cultura és l'eina clau per conservar la nació i esdevenir un país.
També va subratllar el referèndum de l'1 d'octubre, remarcant que va ser un abans i un després, "tot era nou i no havia passat mai res igual políticament ni socialment, tothom té el seu 1 d'octubre". En aquest sentit, va voler també posar èmfasi en la ciutadania, i el poble català, "que va fer possible aquella jornada, molt més que els polítics". "Això és el que va fer por de debò a l'Estat en veure la gent tan empoderada", va afegir.
Conferència de Jordi Turull a Vic. Foto: Josep M. Montaner.
Després del repàs històric i polític, Turull va plantejar quatre grans reptes per tornar a activar el que fins ara ha sigut "la lluita de país: refer i compactar la unitat estratègica i lleialtat independentista; recuperar el relat i plasmar-lo al full de ruta; pressió per la via de la mobilització; i tenir "bons governs" a les institucions pròpies.
Per tot això, va apel·lar directament a la ciutadania cridant-la a la mobilització i a encoratjar-la a recuperar el sentiment de lluita social i de carrer per enfortir l'objectiu i aconseguir l'esperança i lluita col·lectiva que marcarà el full de ruta, "cal en definitiva que ens octubrem de nou".
A més de la conferència de Turull, enguany també s'ha recuperat els actes tradicionals populars com el ball de l'àliga i els pilars dels sagals d'Osona i la interpretació dels Segadors a càrrec dels grallers i timbalers de la ciutat.
Per quart any consecutiu membres del consistori, partits polítics i institucions van fer l'ofrena de roses grogues a l'escultura commemorativa de Bac de Roda, Francesc Macià, a la rambla del Carme, així com també a la placa commemorativa. Hi van participar una quarantena d'entitats i institucions.