EL REPORTATGE DE LA SETMANA

La mort evitable de les cigonyes a Osona

Entitats ambientals alerten que és una espècie protegida però des de l'administració i Endesa remarquen que Osona no és una zona prioritària per corregir les torres elèctriques

per Carles Fiter, Vic, Catalunya | 2 de setembre de 2021 a les 15:55 |
Una cigonya a prop d'una línia elèctrica d'un camp de Gurb. | Emili Vilamala
Quan és època de migració de cigonyes, col·laboradors, informadors i integrants del Grup d'Anellament de Calldetenes - Osona (GACO) fan el seguiment d'aquestes aus des de diversos punts de la comarca. Aquesta situació es dona dos cops l'any. Durant l'etapa postnupcial, entre l'agost i el setembre, les cigonyes migren del nord cap al sud després de criar a les zones més temperades d'Europa. Durant la prenupcial, que acostuma a tenir lloc entre gener i febrer, tornen d'Àfrica cap a Europa per venir a criar.

Osona és un lloc de pas. Aquestes cigonyes que hi acostumen a fer nit, però, es troben amb una trampa mortal: les torres elèctriques. En cada etapa, des del GACO, a més de llegir anelles -la majoria són d'Alemanya- veuen com desenes d'exemplars cauen morts després d'electrocutar-se. "Quan es posen a dormir a les torres elèctriques no pinta bé", alerta Laia Jiménez del GACO a Osona.com. Aquest agost, ja n'han mort una quarantena a Osona en menys de quatre dies, i una vintena més al Bages.


I no són episodis puntuals. Tal com explica Agents Rurals, la cigonya és l'espècie més afectada per electrocucions a Catalunya. Segons dades recollides per aquest cos, durant el 2020 es van registrar 177 cigonyes electrocutades, 167 el 2019, i 300 el 2018.

Una cigonya morta als peus d'una torre elèctrica aquest agost a Osona.


Precisament, fa tres anys a Osona, hi va haver un episodi molt nombrós en què van morir una cinquantena de cigonyes a Sant Quirze de Besora i Saderra (Orís). Aquest és un dels fets que va propiciar que la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona presentés una querella criminal pionera contra Endesa -una de les companyies que opera a Osona- per l'electrocució d'aus. Se l'acusa de no haver pres mesures necessàries per evitar la mort d'aquestes aus.
 

Una mort "evitable"


"Fa tres anys després d'aquell episodi massiu i continuem igual", critica Cristina Sánchez, delegada a Catalunya de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO/BirdLife), que demana que es corregeixin les torres elèctriques per evitar la mort d'aquestes cigonyes. "Si les cigonyes s'estan electrocutant aquí és perquè és una via de pas de migració. Cal assegurar que les vies de migració suposin el menor risc possible, sobretot per les espècies protegides", reclama.

En aquest sentit, destaca que "cal identificar les torres i modificar-les, però no esperar que s'hi morin". "No cal modificar-les totes, però hi ha prous estudis i informació per arreglar aquelles en què s'han donat episodis d'electrocució", afegeix.

"Tècnicament la mort de les cigonyes és evitable al 100%", remarca per la seva banda Jordi Baucells, president de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), remarcant que "hi ha prou tecnologia per corregir les línies i que no s'electrocutin".

Quan Agents Rurals identifica una cigonya morta, aixeca acta, recopila tota aquella informació necessària per obrir una instrucció administrativa (la torre on s'ha trobat, a quina companyia pertany, així com les coordenades) i passar-ho a Fiscalia. Mentrestant envia el cos al centre de fauna Torreferrussa per certificar de què ha mort l'au i també ho comunica a l'elèctrica.

Agents Rurals recopilant informació per les cigonyes mortes.


En aquest sentit, des del GACO, Jiménez demana que l'elèctrica protegeixi tota la línia i no només la torre on s'ha produït la mort. "És atzar que la cigonya pari a una torre o a una altra", alerta. A Osona, s'han pogut veure cigonyes a Vic, Manlleu, Roda de Ter o Prats de Lluçanès.

Torres més mortals que d'altres

Cal destacar que hi ha dos factors determinants que fan que hi hagi una mortalitat més alta o no: el nombre i el tipus de torres. Com més nombrós sigui el grup de cigonyes que fa parada a una torre elèctrica, més probabilitats hi ha de baixes. Però sobretot, pel tipus de torre.

"Els dissenys més perillosos són els de les torres de mitja tensió", explica Baucells, ja que l'ocell pot tocar la torre i l'arc amb el fil fàcilment a la vegada. Es diu que "fa el pont" perquè connecta amb els dos punts i és llavors quan s'electrocuta. En algunes ocasions els ocells es poden enrampar entre ells en el moment d'obrir les ales. "Per això és freqüent trobar més d'una cigonya electrocutada", explica Jiménez.

També n'hi ha d'altres que queden ferides per col·lisió, ja que han topat amb alguna que s'ha electrocutat. En una torre d'alta tensió, és més difícil que hi hagi aquestes situacions perquè hi ha més dimensió i per tant més distància entre les cigonyes.


La cigonya és una espècie protegida. "S'han fet esforços per recuperar-les arreu d'Europa i és trist que s'hagin de morir en torres elèctriques que tenen solució després de milers de quilòmetres. La pèrdua d'individus hauria de ser evitable i innecessària", remarca Baucells.

"Estem facilitant la seva desaparició si no es fa res per culpa d'una molt mala gestió", declara Sánchez, remarcant que "és culpa de l'elèctrica i després de l'administració que durant aquests tres anys no ha fet prou pressió per corregir el problema".

Osona, fora de la zona de protecció


Què determina que es protegeixi una torre elèctrica o no? Tal com explica Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, el Reial Decret 1432/2008 estableix que tots els suports elèctrics construïts a partir del 2008 han d'estar dissenyats de tal manera que evitin les electrocucions.
 

Un grup de cigonyes en un camp de Gurb, aquest agost. Foto: Emili Vilamala.


Pel que fa a la resta d'estructures construïdes, cada comunitat autònoma té "un mapa de zones de protecció" per corregir els elements més perillosos. Tal com relata Casanovas, es tracta de "parcs naturals, espais naturals protegits o zones amb espècies amenaçades". El 50% del territori català és una zona de protecció, però Osona, no té cap d'aquestes casuístiques.

El 2013, des de la Generalitat es va fer un llistat de tots els suports perillosos -que s'enfilaven a un miler- amb el compromís que el ministeri corresponent finançaria l'adequació d'aquestes torres. Però no va ser fins al 2020 que es va rebre la primera dotació de 300.000 euros. Aquest 2021 també se n'ha rebut una altra de 3 milions. Per tant, d'aquell llistat de fa vuit anys, encara s'estan corregint alguns suports mentre en van sortint de nous qualificats de perillosos. Del miler de suports de la llista de 2013, Endesa n'ha corregit uns 77. Casanovas subratlla que "no hi ha un suport elèctric únic, i n'hi ha que valen 3.000 euros i d'altres que costen 20.000".

D'altra banda, Casanovas destaca la Generalitat i E-distribució, d'Endesa, van signar un conveni el 2018 en què establien que anualment es corregirien 350 suports anualment i des de l'administració es fixa quina és la prioritat. "Poden ser suports reincidents, de dins o fora de zones de protecció", apunta. En aquest sentit, declara que l'episodi d'aquest agost a Osona segurament s'incorporarà als suports a corregir de cara l'any vinent.

Un canvi de tendència


El cap del Servei de Fauna i Flora es mostra optimista perquè "hi ha hagut un canvi de tendència", ja que hi ha "una major sensibilitat" per part de les companyies elèctriques. També destaca que des de la Generalitat i la Fiscalia s'està fent més "pressió" obrin expedients sancionadors sobretot a Endesa, "que té el monopoli de distribució de les línies elèctriques a Catalunya".

Casanovas reconeix que obren expedients sobretot per casos d'"espècies protegides en zones de protecció delimitades", és a dir, pressionen més en aquells indrets "amb més justificació tècnica i jurídica". Posa d'exemple que "té més repercussió poblacional la mort d'una àguila cuabarrada -en perill d'extinció-, que la d'una cigonya". Tot i això, remarca que les electrocucions tenen un "impacte importantíssim sobre l'avifauna" i "no eximeix a les elèctriques d'anar corregint els suports. "Això es va fent de mica en mica", reitera.
 

Una cigonya sobre una torre elèctrica amb elements nous ja instal·lats. Foto: Endesa.


Inversió per corregir les torres


Fonts d'Endesa destaquen que la companyia fa temps que treballa en la protecció de l'avifauna, abans que hi hagués una llei. A Osona, el 2020 va invertir més de 51 suports a Sant Quirze de Besora, Orís, Sora, Torelló i Sant Bartomeu del Grau. A la xarxa elèctrica catalana es van adequar 650 suports que van tenir un cost de 2,2 milions. Es preveu que aquest any s'inverteixin 4,6 milions arreu de Catalunya.

Aquests treballs d'adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d'aparellatges ja existents o la instal·lació d'elements de protecció, d'anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada.

La companyia reconeix que prioritza en funció de les casuístiques del mapa d'una zona de protecció. En el cas d'Osona, no es compleixen cap de les tres principals característiques, i, a més, és difícil establir en quins punts pararan les cigonyes a fer nit.

Esperançats amb la querella


Des de l'entitat del GACO, l'ICO o la SEO veuen amb esperança la querella criminal contra Endesa per l'electrocució d'aus. Creuen que pot crear un antecedent i així evitar aquest "problema gravíssim". Segons Sánchez, "centenars de milers d'espècimens moren any rere any a la península". "La querella serveix per prendre consciència, les elèctriques han de posar-se les piles i complir la legislació, i encoratja a les administracions a exigir el que han d'exigir", apunta.

Des del GACO, Laia Jiménez destaca que la querella "és l'única via que pot arribar a funcionar. Si no és així no serà perquè per voluntat pròpia no ho faran". "L'episodi d'Orís i Sant Quirze de Besora va ser molt nombrós, però no sabem si el que més", recorda Jiménez. "Quantes n'hi deu haver que no hem trobat! Estem segurs que n'hi ha moltes que no les trobem", conclou.






 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació