20
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
14:20h
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat un escrit per demanar jutjar per terrorisme, tinença i fabricació d'armes els nou membres dels CDR detinguts el 2019, entre els quals hi ha l'osonenc Txevi Buigas, per planejar sabotatges i atemptats com a resposta a la sentència del Suprem contra els líders del procés.
Segons la Fiscalia, ha quedat acreditat que aquests membres dels CDR planejaven atemptar, tot i que la policia no ha pogut acreditar mai que tinguessin explosius. De fet, set dels acusats ja van passar uns mesos a la presó sense confirmar-se l'existència d'explosius ni de plans per atemptar contra objectius concrets.
Sense ni rastre dels explosius, els investigadors van fer referència als "precursors d'explosius", productes químics d'ús comú que poden ser considerats de risc, sobretot pel seu abast explosiu en mescles concretes. Aquesta mena de productes sovint han servit per construir acusacions de terrorisme que després no s'han pogut acreditar.
L'escrit, avançat per El Confidencial, arriba després que veiés la llum un informe de la Guàrdia Civil al maig en el qual atribueix als detinguts diverses recerques a Internet de "possibles objectius" entre diferents personalitats contràries a la independència de Catalunya, entre els quals figura el líder del PP, Pablo Casado.
Segons la Fiscalia, ha quedat acreditat que aquests membres dels CDR planejaven atemptar, tot i que la policia no ha pogut acreditar mai que tinguessin explosius. De fet, set dels acusats ja van passar uns mesos a la presó sense confirmar-se l'existència d'explosius ni de plans per atemptar contra objectius concrets.
Sense ni rastre dels explosius, els investigadors van fer referència als "precursors d'explosius", productes químics d'ús comú que poden ser considerats de risc, sobretot pel seu abast explosiu en mescles concretes. Aquesta mena de productes sovint han servit per construir acusacions de terrorisme que després no s'han pogut acreditar.
L'escrit, avançat per El Confidencial, arriba després que veiés la llum un informe de la Guàrdia Civil al maig en el qual atribueix als detinguts diverses recerques a Internet de "possibles objectius" entre diferents personalitats contràries a la independència de Catalunya, entre els quals figura el líder del PP, Pablo Casado.