12
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
23
d'agost
a les
8:44h
L'alcalde Àlex Garrido ha començat l'estiu amb bones notícies per a Manlleu. S'ha anunciat la compra de la planta de General Cable per part d'Electro-Jeti s'ha enderrocat l'últim bloc dels pisos de Can Garcia. A l'altra cara de la moneda hi ha projectes pendents de desenvolupar com la comissaria de la policia local o la gestió del Teatre Centre, així com el repte de convertir-se en la ciutat més gran en implantar el sistema de recollida de residus porta a porta.
Osona.com ha entrevistat aquesta setmana el batlle de Manlleu per fer valoració del que porta de mandat. Garrido, que manté que deixarà l'alcaldia el 2023, també es mostra satisfet per la tasca desenvolupada durant aquests sis anys al capdavant de l'Ajuntament de Manlleu. Avança -sense concretar- que abans d'acabar aquesta etapa s'anunciarà un projecte "nou, diferent i que agradarà" a la ciutat.
- Manlleu està de festa major. Finalment s'ha trobat comprador per la planta de General Cable.
- És una gran notícia, una de les millors dels últims temps. És una gran injecció de moral. Quan vam saber del tancament de la planta, va ser un cop molt dur per a Manlleu perquè era l'empresa amb més treballadors de la ciutat. Analitzant altres casos de la comarca, ens trobem amb espais industrials immensos com aquest -d'uns 115.000 m²- i en quedar-se en desús comença un període de declivi de l'espai. Per tant, hi havia la por que la venda costés molt. Però, des del primer moment hi ha hagut empreses interessades. Finalment hi ha hagut una oferta que s'ha acabat concretant i entenem que és molt bona per a la ciutat. Insufla ànims i positivisme de cara al futur. És extraordinari que hi hagi empreses amb projectes industrials innovadors i que pensin amb Manlleu.
- De qui ha estat mèrit aquest acord que semblava impossible?
- Bàsicament de l'empresa que s'hi ha interessat. Al final és un acord entre dues empreses privades. Evidentment cap empresa ha volgut fer cap pas, sense el vistiplau de l'Ajuntament, que hi ha intervingut. En les últimes negociacions i en aquesta final, la reducció de la plusvàlua esdevé una clau d'èxit de l'operació. L'Ajuntament ha estat atent i a l'aguait de tots els moviments que hi havia i ha intentat facilitar les operacions. Per una empresa que vulgui instal·lar-se a Manlleu és fonamental que el seu projecte interessi a la ciutat i que tingui les facilitats absolutes per part del consistori i els seus equips tècnics.
- De quantes i de quines empreses estem parlant?
- No diré de quines, perquè ara ja tant se val. Pel que fa a quantes, que en tingui constància, és a dir, que es van adreçar a mi o que vaig participar en alguna de les trobades, n'hi havia tres d'interessades en comprar la totalitat de l'espai. També se'ns van adreçar altres empreses que desitjaven tenir una part de l'espai. D'aquestes van ser moltes més.
- Quin valor creu que aportarà Electro-Jet a la ciutat?
- És un tipus d'indústria que aquí al país no existeix. En una primera fase requerirà entre 70 i 80 treballadors, molts d'ells qualificats, cosa que també ens interessa poder atraure a la ciutat. I també molts administratius, ja que aquest tipus de fabricació requereix de molta documentació. És bo que en un mig termini hi hagi aquesta oferta laboral. Aporta valor afegit, originalitat, llocs de treball... I l'empresa mateixa va explicar que a llarg termini, si funciona, poden arribar a fabricar un centenar d'helicòpters a l'any, cosa que significarà més mà d'obra.
- En aquesta primera fase, Electro-Jet només ocuparà una part dels terrenys mentre que Prysmian seguirà al solar. Està previst que s'hi pugui fer una altra cosa en aquest ampli solar?
- Cal destacar que malgrat els malgrats, Prysmian manté el centre d'I+D a la ciutat i això és molt important. I no només es queda la part de recerca, sinó que també l'amplia i s'ho mira a llarg termini. D'altra banda, el projecte d'Electro-jet és créixer en el temps. Al principi preveuen uns 15.000 m², i entreveuen que al cap d'uns anys puguin anar ocupant la resta de l'espai. Sí que és cert, que en el moment de negociar la compra, van demanar si podien fer altres tipus d'activitats en les naus i els espais existents. Ens hi vam posar bé. Per tant, és possible que en un futur immediat hi hagi altres tipus d'activitats industrials o logístiques que ocupin part d'aquests espais.
- No sabem quines són?
- No.
- Durant l'anunci de la compra destacava l'atractiu industrial de Manlleu. Què més ha de fer la ciutat per ser atractiva?
- Manlleu, pel seu posicionament estratègic, ja és interessant. Està situat en un punt de connexió d'eixos circulatoris del país, el d'Olot, la C-17 i la C-25. Ara bé, ens falten dos elements: els accessos i el sòl industrial. D'una banda, quan un vehicle pesant arriba a Manlleu o entra pel pont de Can Molas o per la carretera de la Gleva, que està a l'espera de les obres d'eixamplament a partir de l'any vinent. Ja vam arreglar l'accés per la Miranda, però el polígon necessita un accés directe. Proposem una ronda que enllaci amb els polígons. Això forma part del projecte d'urbanització aprovat aquest agost, un dels elements que més ens demanaven els empresaris. D'altra banda, el nou sòl que necessita Manlleu per construir naus grans. A la Coromina hi ha naus que no estan ocupades, però de pocs metres quadrats. Ens han arribat requeriments d'entre 3.000 i 5.000 m². Això ho aconseguirem amb el polígon del Mas que, insisteixo, ho vam aprovar també amb el pla d'urbanització. Si tot va bé, es podria licitar a finals de l'any les obres d'aquest polígon que inclouen els 540.000 euros per la construcció de la ronda d'accés als polígons.
- Una de les eines que té la ciutat és l'Oficina de Promoció Econòmica. Comarcalment també hi ha Creacció. Es complementen? Creu que una pot arribar a absorbir l'altra?
- Sí que es complementen. Manlleu és soci fundador de Creacció i participa de tota l'activitat i direcció. Sempre hem trobat els punts d'equilibri. Creacció neix essencialment per atraure inversió quan un ajuntament per si sol no pot. Per exemple, per convocatòries europees es requereixen projectes que siguin de territori. Per tant és absolutament compatible amb l'activitat que duu a terme l'OPE, que es focalitza més en la prestació de serveis directes de la indústria i del comerç de la ciutat.
- El segon bloc dels pisos de Can Garcia ja ha desaparegut de l'skyline manlleuenc. Quin projecte hi ha previst?
- Aquest espai és d'Incasòl, per tant és propietat de la Generalitat. Quan va agafar el comandament d'enderroc perquè l'Ajuntament no tenia la capacitat econòmica ni humana, hi ha un acord signat que especifica que hi haurà pisos d'una alçada molt menor i adaptat a la normativa de la ciutat. Bàsicament per un motiu: el cost global de l'enderroc ha estat molt elevat. Per això, Incasòl en el seu moment va posar com a condició i solució la construcció de nou habitatge. La seva voluntat és asseure's amb l'Ajuntament i abordar les necessitats del barri. Hi pot haver habitatge, equipaments... Ens hem emplaçat a trobar-nos a final d'estiu per tornar-ne a parlar. Incasòl està plenament disposat a escoltar el que li vulgui plantejar el consistori.
- Què tenen pensat plantejar-los?
- A la ciutat i al barri hi ha manca d'habitatge. I que n'hi hagi de digne al barri és important. Això no treu que hi pugui sorgir una necessitat a nivell d'equipament o d'espai verd que l'Ajuntament pugui posar sobre la taula. Ho hem d'analitzar i en parlarem el mes de setembre.
- En quin punt es troba el projecte de la nova comissaria de la policia local?
- Està en fase de redacció. El projecte inicial es va licitar per uns 900.000 euros i detectades noves necessitats, havent-ne parlat amb altres municipis i els cossos de seguretat, sorgeix l'oportunitat d'ampliar l'espai. Això es converteix en un projecte diferent, d'un cost més elevat i des d'intervenció municipal ens diuen que no s'ajusta i cal reformular-lo. Què hem fet? Lamentar que no es puguin incorporar aquestes necessitats, retornar a les característiques del projecte inicial i ara és amb el que està treballant l'equip d'arquitectes. Hi ha la previsió que a principis de setembre ja ens entreguin aquest projecte modificat i el puguem portar a licitació.
- Quan es podrà posar la primera pedra?
- Esperem que l'any vinent comencin les obres. Evidentment que l'execució d'un projecte molt més dimensionat i petit serà més ràpida. Preveiem que a finals de 2022 o principis del 2023 la policia es pugui traslladar al nou espai.
-Ja es pot accedir definitivament a la passera?
- Es va tancar perquè s'hi havien de fer unes millores. Segons l'empresa constructora, no ha de patir cap més trasbals i creuem els dits perquè així sigui. Tot i això, m'agradaria fer dues reflexions sobre la passera. És una construcció que ha generat molt de debat. Vam tenir la mala sort que, per un error de construcció, el riu se'n va endur la meitat. Però, hi vas qualsevol dia d'estiu i, malgrat les crítiques i les burles, és un espai que sedueix i agrada. I, a més, utilitzat. I encara més ara, que l'Ajuntament s'ha aconseguit fer amb l'espai del camí de la Devesa.
D'altra banda, arran d'aquell projecte d'un carril bici entre Vic i Manlleu, que va quedar aturat i ara s'ha reprès, la passera té més sentit que mai. Aquest itinerari desembocarà al carrer de Barcelona i el que té més sentit és que agafi el passatge dels Cingles, cap a la Devesa, que es passi per la passera i arribi al centre urbà.
- Un dels projectes amb els quals s'està treballant és el carril bici a l'avinguda de Roma. En tenen previstos d'altres a la ciutat?
- Aquest carril pràcticament està acabat. Ara s'hi està treballant de nit. I sí, n'hi ha previstos d'altres. El mateix POUM n'estableix i els carrils bici es multiplicaran. També és una demanda ciutadana. Hem de conscienciar que el transport saludable és important i també per al medi ambient. Aquest govern, en la mesura que sigui possible i que tingui diners per executar-ho, anirà introduint nous carrils bici.
- I el Teatre Centre ja té gestor?
- Encara no. Fa un mes la junta de govern local va aprovar les bases i l'adjudicació a una consultoria que està elaborant el plec de bases. Entenem que a la tardor ho podrem tenir, portar a junta de govern i finalment a concurs públic.
- També ha transcendit la intenció de la Fundació Antiga Caixa Manlleu per adquirir l'habitatge de l'antic centre cultural i cedir-lo a l'Ajuntament.
- És un procés llarg. Des d'alcaldia es va traslladar la necessitat a la fundació de poder ocupar aquest espai per fer-hi estudis universitaris. És vist amb bons ulls. Però hi havia poca concreció en la propietat de l'edifici. D'una banda es creia que tot l'edifici ja era de la fundació i, de l'altra, sorgia el dubte que dues d'aquestes plantes eren del BBVA. Es va confirmar aquesta segona opció. Per buscar l'encaix era molt important que només hi hagués un actor en joc. La fundació es va posar d'acord amb BBVA per quedar-se allò que no era seu i tenir la propietat absoluta de l'edifici.
Això facilita l'acord amb l'Ajuntament de Manlleu i la UVic. Ara ja tenim el projecte redactat per la mateixa universitat amb les necessitats que tenen i les millores que s'han de fer a l'espai. També hem de fixar quina relació establim amb la fundació, si ha de ser una cessió o un lloguer. Estem ultimant aquests serrells amb l'objectiu que a finals de setembre puguem estampar l'acord i es puguin començar les obres. L'objectiu és que els estudis puguin començar el curs 2022-2023.
- Quins estudis s'hi desplegaran?
- De moment comencem amb formació professional de grau superior universitària. La idea és que hi hagi Dietètica i Assistent de direcció en idiomes. I estem treballant per obrir el ventall de possibilitats d'estudis, ja que l'espai és molt gran. També ens hem ofert a acollir algun grau.
- Finalment, Manlleu aplicarà el sistema de recollida de residus porta a porta. Quins tempos preveuen?
- Aquest agost es va aprovar la licitació de la gestió de residus, recollida i neteja viària. Tenim previst que a finals d'any tinguem l'empresa que portarà a terme aquest procés. La idea és que al febrer comenci el porta a porta a les indústries, empreses i restauració. Després d'aquesta primera fase, encetarem la campanya informativa a una meitat de Manlleu per engegar-ho al cap de dos mesos. Al cap de dos mesos més, s'iniciarà a l'altra meitat. El juny i juliol del 2022, ja haurà d'haver acabat aquest procés d'implementació.
- Serà la ciutat més gran d'Osona i de Catalunya -i segurament de l'Estat- que implementi aquest sistema. Els fa respecte?
- El món va per aquí. D'aquí a uns anys, per directives europees, tot Catalunya s'haurà d'haver adaptat a un sistema de porta a porta o de gestió intel·ligent dels contenidors, i anirem cap al pagament per generació de residus. A Manlleu ens anticipem i serem l'exemple a seguir. És un repte i ens ha de fer sentir com un orgull de ciutat. Si el món va cap aquí, nosaltres marcarem la pauta. És evident que hi haurà problemes, crítiques, però ho assumim. La gent s'ho ha de prendre com una causa d'orgull per ser els primers a nivell poblacional.
- Manlleu també s'ha compromès a remunicipalitzar l'aigua el 2024. Això ha generat tensions amb el seu soci de govern, JxCat, que es va abstenir?
- El ple s'ha compromès a fer tots els tràmits perquè el nou equip de govern sorgit de les eleccions del 2023 ho pugui fer si així ho decideix. Pel que fa al soci de govern, no en totes les accions polítiques hem de tenir un acord absolut, sinó seríem el mateix partit polític. És un d'importància considerable, però quan es pugui fer el 2024, serà un altre equip de govern qui concretarà aquesta gestió.
- Com ha funcionat durant aquest temps l'acord amb JxCat?
- Ha anat bé. Hem anat consolidant la nostra relació. És un govern cohesionat. Sempre hi ha punts de fricció com a tot arreu. Hi ha hagut moments complicats, però també esdevenen en el mateix grup municipal. Tenim l'objectiu de transformar Manlleu i crec que ho estem aconseguint. Aquesta tasca és la que ens uneix.
- Manlleu ha projectat el seu futur a través del desenvolupament sostenible en els propers 10 anys. Quins són per a vostè els objectius més immediats de l'Agenda 20/30 per a la ciutat?
- Hi ha moltíssimes accions a emprendre i en moltes ja hi estem treballant. Manlleu també és un exemple en aquest sentit. Per exemple, en la utilització de l'energia hidràulica del canal. També hi ha la projecció del nou polígon que ha de contemplar sostenibilitat energètica en el plec de bases, noves vies verdes en el POUM, la unió de les dues grans ciutats de la comarca amb l'itinerari de vianants i bicicletes... En totes les polítiques que anem aplicant com a ajuntament, intentem assimilar i incorporar aquests objectius de sostenibilitat.
- Hi serà vostè per liderar-ho. És a dir, s'ha plantejat tornar-se a presentar com a alcaldable?
- No. El 2023 acabo el mandat i el meu treball com a alcalde de Manlleu.
- A qui li entregarà el testimoni?
- Ho estem treballant a nivell d'executiva municipal. Espero poder fer un relleu tranquil com es va fer en el seu dia entre Pere Prat i jo. Malgrat que tinc moltes idees i projectes per Manlleu, volia fer dos mandats. És sa i saludable que hi hagi renovació en els lideratges municipals i nacionals. Hem passat uns anys complicats i convulsos, primer amb el procés de l'1 d'octubre i després amb la inesperada pandèmia i la seva gestió. No han estat molt de gaudi, sinó de treball, de buscar idees imaginatives, adaptar-se a noves realitats i canviar les prioritats de la ciutat perquè ho requeria l'entorn. Això desgasta. I no vol dir que estigui cansat, però segueixo mantenint el compromís de fer dos mandats. Tinc altres idees i projectes privats i personals que també m'agradaria desenvolupar.
- Quina valoració fa d'aquests sis anys al capdavant de l'Ajuntament de Manlleu?
- Manlleu és una ciutat complexa. Personalment, he fet tot el que estava al meu abast i he posat tota la il·lusió i la feina que n'he estat capaç. M'ha apassionat desenvolupar aquesta tasca. Crec que Manlleu ha canviat i s'ha transformat. Aquest és l'objectiu als que ens dediquem això. És un pas provisional de la vida en el qual s'hi aboca tota l'energia i idees. Projectes com l'enderroc dels pisos de Can Garcia, transformacions d'accessos a la ciutat, millora de la circulació interna, la nova biblioteca, el teatre centre, el nou polígon que encetarem ben aviat... Tot allò que havíem planejat fer, malgrat la situació econòmica, social i sanitària, ho hem anat aconseguint. Per mi això és un orgull. De forma retrospectiva, en faig una valoració positiva.
Evidentment que hi ha coses millorables, que a Manlleu pequem de pessimisme. Hem intentat amb tots aquests projectes transformar i aportar optimisme a la ciutat. Ho hem aconseguit fins a on hem pogut. I encara hi ha algun projecte, que no diré, que ens pot acabar d'injectar moral i en això treballem també: Acabar el mandat amb un projecte nou, diferent i que agradarà a Manlleu.
Osona.com ha entrevistat aquesta setmana el batlle de Manlleu per fer valoració del que porta de mandat. Garrido, que manté que deixarà l'alcaldia el 2023, també es mostra satisfet per la tasca desenvolupada durant aquests sis anys al capdavant de l'Ajuntament de Manlleu. Avança -sense concretar- que abans d'acabar aquesta etapa s'anunciarà un projecte "nou, diferent i que agradarà" a la ciutat.
- Manlleu està de festa major. Finalment s'ha trobat comprador per la planta de General Cable.
- És una gran notícia, una de les millors dels últims temps. És una gran injecció de moral. Quan vam saber del tancament de la planta, va ser un cop molt dur per a Manlleu perquè era l'empresa amb més treballadors de la ciutat. Analitzant altres casos de la comarca, ens trobem amb espais industrials immensos com aquest -d'uns 115.000 m²- i en quedar-se en desús comença un període de declivi de l'espai. Per tant, hi havia la por que la venda costés molt. Però, des del primer moment hi ha hagut empreses interessades. Finalment hi ha hagut una oferta que s'ha acabat concretant i entenem que és molt bona per a la ciutat. Insufla ànims i positivisme de cara al futur. És extraordinari que hi hagi empreses amb projectes industrials innovadors i que pensin amb Manlleu.
- De qui ha estat mèrit aquest acord que semblava impossible?
- Bàsicament de l'empresa que s'hi ha interessat. Al final és un acord entre dues empreses privades. Evidentment cap empresa ha volgut fer cap pas, sense el vistiplau de l'Ajuntament, que hi ha intervingut. En les últimes negociacions i en aquesta final, la reducció de la plusvàlua esdevé una clau d'èxit de l'operació. L'Ajuntament ha estat atent i a l'aguait de tots els moviments que hi havia i ha intentat facilitar les operacions. Per una empresa que vulgui instal·lar-se a Manlleu és fonamental que el seu projecte interessi a la ciutat i que tingui les facilitats absolutes per part del consistori i els seus equips tècnics.
"La reducció de la plusvàlua ha estat una clau d'èxit en l'operació de General Cable"
- De quantes i de quines empreses estem parlant?
- No diré de quines, perquè ara ja tant se val. Pel que fa a quantes, que en tingui constància, és a dir, que es van adreçar a mi o que vaig participar en alguna de les trobades, n'hi havia tres d'interessades en comprar la totalitat de l'espai. També se'ns van adreçar altres empreses que desitjaven tenir una part de l'espai. D'aquestes van ser moltes més.
Garrido considera que la nova empresa aportarà valor afegit, originalitat i llocs de treball. Foto: Josep M Montaner.
- Quin valor creu que aportarà Electro-Jet a la ciutat?
- És un tipus d'indústria que aquí al país no existeix. En una primera fase requerirà entre 70 i 80 treballadors, molts d'ells qualificats, cosa que també ens interessa poder atraure a la ciutat. I també molts administratius, ja que aquest tipus de fabricació requereix de molta documentació. És bo que en un mig termini hi hagi aquesta oferta laboral. Aporta valor afegit, originalitat, llocs de treball... I l'empresa mateixa va explicar que a llarg termini, si funciona, poden arribar a fabricar un centenar d'helicòpters a l'any, cosa que significarà més mà d'obra.
- En aquesta primera fase, Electro-Jet només ocuparà una part dels terrenys mentre que Prysmian seguirà al solar. Està previst que s'hi pugui fer una altra cosa en aquest ampli solar?
- Cal destacar que malgrat els malgrats, Prysmian manté el centre d'I+D a la ciutat i això és molt important. I no només es queda la part de recerca, sinó que també l'amplia i s'ho mira a llarg termini. D'altra banda, el projecte d'Electro-jet és créixer en el temps. Al principi preveuen uns 15.000 m², i entreveuen que al cap d'uns anys puguin anar ocupant la resta de l'espai. Sí que és cert, que en el moment de negociar la compra, van demanar si podien fer altres tipus d'activitats en les naus i els espais existents. Ens hi vam posar bé. Per tant, és possible que en un futur immediat hi hagi altres tipus d'activitats industrials o logístiques que ocupin part d'aquests espais.
- No sabem quines són?
- No.
- Durant l'anunci de la compra destacava l'atractiu industrial de Manlleu. Què més ha de fer la ciutat per ser atractiva?
- Manlleu, pel seu posicionament estratègic, ja és interessant. Està situat en un punt de connexió d'eixos circulatoris del país, el d'Olot, la C-17 i la C-25. Ara bé, ens falten dos elements: els accessos i el sòl industrial. D'una banda, quan un vehicle pesant arriba a Manlleu o entra pel pont de Can Molas o per la carretera de la Gleva, que està a l'espera de les obres d'eixamplament a partir de l'any vinent. Ja vam arreglar l'accés per la Miranda, però el polígon necessita un accés directe. Proposem una ronda que enllaci amb els polígons. Això forma part del projecte d'urbanització aprovat aquest agost, un dels elements que més ens demanaven els empresaris. D'altra banda, el nou sòl que necessita Manlleu per construir naus grans. A la Coromina hi ha naus que no estan ocupades, però de pocs metres quadrats. Ens han arribat requeriments d'entre 3.000 i 5.000 m². Això ho aconseguirem amb el polígon del Mas que, insisteixo, ho vam aprovar també amb el pla d'urbanització. Si tot va bé, es podria licitar a finals de l'any les obres d'aquest polígon que inclouen els 540.000 euros per la construcció de la ronda d'accés als polígons.
- Una de les eines que té la ciutat és l'Oficina de Promoció Econòmica. Comarcalment també hi ha Creacció. Es complementen? Creu que una pot arribar a absorbir l'altra?
- Sí que es complementen. Manlleu és soci fundador de Creacció i participa de tota l'activitat i direcció. Sempre hem trobat els punts d'equilibri. Creacció neix essencialment per atraure inversió quan un ajuntament per si sol no pot. Per exemple, per convocatòries europees es requereixen projectes que siguin de territori. Per tant és absolutament compatible amb l'activitat que duu a terme l'OPE, que es focalitza més en la prestació de serveis directes de la indústria i del comerç de la ciutat.
Incasòl i l'Ajuntament de Manlleu es reuniran el setembre per parlar sobre els solars de Can Garcia. Foto: Josep M Montaner
- El segon bloc dels pisos de Can Garcia ja ha desaparegut de l'skyline manlleuenc. Quin projecte hi ha previst?
- Aquest espai és d'Incasòl, per tant és propietat de la Generalitat. Quan va agafar el comandament d'enderroc perquè l'Ajuntament no tenia la capacitat econòmica ni humana, hi ha un acord signat que especifica que hi haurà pisos d'una alçada molt menor i adaptat a la normativa de la ciutat. Bàsicament per un motiu: el cost global de l'enderroc ha estat molt elevat. Per això, Incasòl en el seu moment va posar com a condició i solució la construcció de nou habitatge. La seva voluntat és asseure's amb l'Ajuntament i abordar les necessitats del barri. Hi pot haver habitatge, equipaments... Ens hem emplaçat a trobar-nos a final d'estiu per tornar-ne a parlar. Incasòl està plenament disposat a escoltar el que li vulgui plantejar el consistori.
- Què tenen pensat plantejar-los?
- A la ciutat i al barri hi ha manca d'habitatge. I que n'hi hagi de digne al barri és important. Això no treu que hi pugui sorgir una necessitat a nivell d'equipament o d'espai verd que l'Ajuntament pugui posar sobre la taula. Ho hem d'analitzar i en parlarem el mes de setembre.
"Preveiem que a finals de 2022 la policia es pugui traslladar a la nova comissaria"
- En quin punt es troba el projecte de la nova comissaria de la policia local?
- Està en fase de redacció. El projecte inicial es va licitar per uns 900.000 euros i detectades noves necessitats, havent-ne parlat amb altres municipis i els cossos de seguretat, sorgeix l'oportunitat d'ampliar l'espai. Això es converteix en un projecte diferent, d'un cost més elevat i des d'intervenció municipal ens diuen que no s'ajusta i cal reformular-lo. Què hem fet? Lamentar que no es puguin incorporar aquestes necessitats, retornar a les característiques del projecte inicial i ara és amb el que està treballant l'equip d'arquitectes. Hi ha la previsió que a principis de setembre ja ens entreguin aquest projecte modificat i el puguem portar a licitació.
- Quan es podrà posar la primera pedra?
- Esperem que l'any vinent comencin les obres. Evidentment que l'execució d'un projecte molt més dimensionat i petit serà més ràpida. Preveiem que a finals de 2022 o principis del 2023 la policia es pugui traslladar al nou espai.
-Ja es pot accedir definitivament a la passera?
- Es va tancar perquè s'hi havien de fer unes millores. Segons l'empresa constructora, no ha de patir cap més trasbals i creuem els dits perquè així sigui. Tot i això, m'agradaria fer dues reflexions sobre la passera. És una construcció que ha generat molt de debat. Vam tenir la mala sort que, per un error de construcció, el riu se'n va endur la meitat. Però, hi vas qualsevol dia d'estiu i, malgrat les crítiques i les burles, és un espai que sedueix i agrada. I, a més, utilitzat. I encara més ara, que l'Ajuntament s'ha aconseguit fer amb l'espai del camí de la Devesa.
D'altra banda, arran d'aquell projecte d'un carril bici entre Vic i Manlleu, que va quedar aturat i ara s'ha reprès, la passera té més sentit que mai. Aquest itinerari desembocarà al carrer de Barcelona i el que té més sentit és que agafi el passatge dels Cingles, cap a la Devesa, que es passi per la passera i arribi al centre urbà.
- Un dels projectes amb els quals s'està treballant és el carril bici a l'avinguda de Roma. En tenen previstos d'altres a la ciutat?
- Aquest carril pràcticament està acabat. Ara s'hi està treballant de nit. I sí, n'hi ha previstos d'altres. El mateix POUM n'estableix i els carrils bici es multiplicaran. També és una demanda ciutadana. Hem de conscienciar que el transport saludable és important i també per al medi ambient. Aquest govern, en la mesura que sigui possible i que tingui diners per executar-ho, anirà introduint nous carrils bici.
- I el Teatre Centre ja té gestor?
- Encara no. Fa un mes la junta de govern local va aprovar les bases i l'adjudicació a una consultoria que està elaborant el plec de bases. Entenem que a la tardor ho podrem tenir, portar a junta de govern i finalment a concurs públic.
Àlex Garrido explicant com està el procés per acollir estudis de la UVic- Foto: Josep M Montaner
- També ha transcendit la intenció de la Fundació Antiga Caixa Manlleu per adquirir l'habitatge de l'antic centre cultural i cedir-lo a l'Ajuntament.
- És un procés llarg. Des d'alcaldia es va traslladar la necessitat a la fundació de poder ocupar aquest espai per fer-hi estudis universitaris. És vist amb bons ulls. Però hi havia poca concreció en la propietat de l'edifici. D'una banda es creia que tot l'edifici ja era de la fundació i, de l'altra, sorgia el dubte que dues d'aquestes plantes eren del BBVA. Es va confirmar aquesta segona opció. Per buscar l'encaix era molt important que només hi hagués un actor en joc. La fundació es va posar d'acord amb BBVA per quedar-se allò que no era seu i tenir la propietat absoluta de l'edifici.
Això facilita l'acord amb l'Ajuntament de Manlleu i la UVic. Ara ja tenim el projecte redactat per la mateixa universitat amb les necessitats que tenen i les millores que s'han de fer a l'espai. També hem de fixar quina relació establim amb la fundació, si ha de ser una cessió o un lloguer. Estem ultimant aquests serrells amb l'objectiu que a finals de setembre puguem estampar l'acord i es puguin començar les obres. L'objectiu és que els estudis puguin començar el curs 2022-2023.
- Quins estudis s'hi desplegaran?
- De moment comencem amb formació professional de grau superior universitària. La idea és que hi hagi Dietètica i Assistent de direcció en idiomes. I estem treballant per obrir el ventall de possibilitats d'estudis, ja que l'espai és molt gran. També ens hem ofert a acollir algun grau.
"Manlleu s'anticipa amb el porta a porta i serem l'exemple a seguir"
- Finalment, Manlleu aplicarà el sistema de recollida de residus porta a porta. Quins tempos preveuen?
- Aquest agost es va aprovar la licitació de la gestió de residus, recollida i neteja viària. Tenim previst que a finals d'any tinguem l'empresa que portarà a terme aquest procés. La idea és que al febrer comenci el porta a porta a les indústries, empreses i restauració. Després d'aquesta primera fase, encetarem la campanya informativa a una meitat de Manlleu per engegar-ho al cap de dos mesos. Al cap de dos mesos més, s'iniciarà a l'altra meitat. El juny i juliol del 2022, ja haurà d'haver acabat aquest procés d'implementació.
- Serà la ciutat més gran d'Osona i de Catalunya -i segurament de l'Estat- que implementi aquest sistema. Els fa respecte?
- El món va per aquí. D'aquí a uns anys, per directives europees, tot Catalunya s'haurà d'haver adaptat a un sistema de porta a porta o de gestió intel·ligent dels contenidors, i anirem cap al pagament per generació de residus. A Manlleu ens anticipem i serem l'exemple a seguir. És un repte i ens ha de fer sentir com un orgull de ciutat. Si el món va cap aquí, nosaltres marcarem la pauta. És evident que hi haurà problemes, crítiques, però ho assumim. La gent s'ho ha de prendre com una causa d'orgull per ser els primers a nivell poblacional.
- Manlleu també s'ha compromès a remunicipalitzar l'aigua el 2024. Això ha generat tensions amb el seu soci de govern, JxCat, que es va abstenir?
- El ple s'ha compromès a fer tots els tràmits perquè el nou equip de govern sorgit de les eleccions del 2023 ho pugui fer si així ho decideix. Pel que fa al soci de govern, no en totes les accions polítiques hem de tenir un acord absolut, sinó seríem el mateix partit polític. És un d'importància considerable, però quan es pugui fer el 2024, serà un altre equip de govern qui concretarà aquesta gestió.
- Com ha funcionat durant aquest temps l'acord amb JxCat?
- Ha anat bé. Hem anat consolidant la nostra relació. És un govern cohesionat. Sempre hi ha punts de fricció com a tot arreu. Hi ha hagut moments complicats, però també esdevenen en el mateix grup municipal. Tenim l'objectiu de transformar Manlleu i crec que ho estem aconseguint. Aquesta tasca és la que ens uneix.
- Manlleu ha projectat el seu futur a través del desenvolupament sostenible en els propers 10 anys. Quins són per a vostè els objectius més immediats de l'Agenda 20/30 per a la ciutat?
- Hi ha moltíssimes accions a emprendre i en moltes ja hi estem treballant. Manlleu també és un exemple en aquest sentit. Per exemple, en la utilització de l'energia hidràulica del canal. També hi ha la projecció del nou polígon que ha de contemplar sostenibilitat energètica en el plec de bases, noves vies verdes en el POUM, la unió de les dues grans ciutats de la comarca amb l'itinerari de vianants i bicicletes... En totes les polítiques que anem aplicant com a ajuntament, intentem assimilar i incorporar aquests objectius de sostenibilitat.
Àlex Garrido, al seu despatx. Foto: Josep M Montaner.
- Hi serà vostè per liderar-ho. És a dir, s'ha plantejat tornar-se a presentar com a alcaldable?
- No. El 2023 acabo el mandat i el meu treball com a alcalde de Manlleu.
- A qui li entregarà el testimoni?
- Ho estem treballant a nivell d'executiva municipal. Espero poder fer un relleu tranquil com es va fer en el seu dia entre Pere Prat i jo. Malgrat que tinc moltes idees i projectes per Manlleu, volia fer dos mandats. És sa i saludable que hi hagi renovació en els lideratges municipals i nacionals. Hem passat uns anys complicats i convulsos, primer amb el procés de l'1 d'octubre i després amb la inesperada pandèmia i la seva gestió. No han estat molt de gaudi, sinó de treball, de buscar idees imaginatives, adaptar-se a noves realitats i canviar les prioritats de la ciutat perquè ho requeria l'entorn. Això desgasta. I no vol dir que estigui cansat, però segueixo mantenint el compromís de fer dos mandats. Tinc altres idees i projectes privats i personals que també m'agradaria desenvolupar.
- Quina valoració fa d'aquests sis anys al capdavant de l'Ajuntament de Manlleu?
- Manlleu és una ciutat complexa. Personalment, he fet tot el que estava al meu abast i he posat tota la il·lusió i la feina que n'he estat capaç. M'ha apassionat desenvolupar aquesta tasca. Crec que Manlleu ha canviat i s'ha transformat. Aquest és l'objectiu als que ens dediquem això. És un pas provisional de la vida en el qual s'hi aboca tota l'energia i idees. Projectes com l'enderroc dels pisos de Can Garcia, transformacions d'accessos a la ciutat, millora de la circulació interna, la nova biblioteca, el teatre centre, el nou polígon que encetarem ben aviat... Tot allò que havíem planejat fer, malgrat la situació econòmica, social i sanitària, ho hem anat aconseguint. Per mi això és un orgull. De forma retrospectiva, en faig una valoració positiva.
Evidentment que hi ha coses millorables, que a Manlleu pequem de pessimisme. Hem intentat amb tots aquests projectes transformar i aportar optimisme a la ciutat. Ho hem aconseguit fins a on hem pogut. I encara hi ha algun projecte, que no diré, que ens pot acabar d'injectar moral i en això treballem també: Acabar el mandat amb un projecte nou, diferent i que agradarà a Manlleu.