22
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
23
de juliol
a les
12:49h
Làctia, principal distribuïdor de llet a Osona, ha millorat dos cèntims el preu que està disposada a pagar per la llet, passant de 32 cèntims a 34 cèntims el litre, segons ha avançat Catalunya Ràdio. Els ramaders ho veuen del tot insuficient perquè està lluny dels 37 cèntims que reclamen per poder cobrir costos de producció. "És un gest lloable per part de la indústria però no compensa", explica a l'ACN el portaveu de les dues cooperatives, Daniel Bassas, que insisteix que les explotacions estan al límit per les pèrdues. Remarca que la solució passaria, entre altres coses, per apujar el preu de la llet de marca blanca, passant dels 58 cèntims actuals als 80 cèntims, i repartir aquest marge en tota la cadena de producció, incloent el ramader.
La nova oferta d'apujar dos cèntims arriba després que les cooperatives Vaquers d'Osona i Plana de Vicdenunciessin fa uns dies que Làctia, distribuïdora de Mercadona, no els havia renovat el contracte i que això els deixava en una situació molt delicada per a la viabilitat de les explotacions. De fet, denunciaven que la principal distribuïdora de llet a la comarca els estava pagant fins ara a 32 cèntims el litre de llet i reclamaven poder arribar als 37 cèntims i cobrir així els costos de producció, especialment per l'increment de les matèries primeres. "Són valors que concorden amb l'estudi fet pel ministeri sobre la cadena de valor, estem molt alineats amb la realitat del sector", reivindicava aquest dijous el portaveu de les dues cooperatives, Daniel Bassas.
El també director general de la cooperativa Plana de Vic creu que la "mobilització" i el suports que han rebut des que ho van fer públic ha empès Làctia a millorar la proposta. Malgrat tot, afegeix, és del tot insuficient i "no compensa". Recorda que el problema és més greu i no se soluciona amb dos cèntims el litre. I acusa la distribució de ser el "responsable" d'aquesta situació tant delicada alhora que son conscients que la indústria també "ho està passant malament".
"Proposem que la distribució, seguint la llei de la cadena alimentària, vengui la marca blanca de llet per sobre del preu de cost i que el consumidor estigui disposat a pagar-ho i a apreciar tot el que hi ha darrere (del producte) com ja passa a França", afirma Bassas.
Això vol dir passar d'entre el 58 i 60 cèntims el litre que es paga actualment i arribar als 80 o 85 cèntims. "Si es repartissin els marges al llarg de tota la cadena i arribés al productor, podríem tenir la solució", ha detallat. Aquest augment suposaria que el consumidor pagaria uns 20 euros més a l'any, una "xifra irrisòria per la transcendència que té el sector", ha dit.
Un representant de Làctia ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio que la proposta d'apujar els 2 cèntims a partir de l'agost "no ho han fet altres indústries". I que han fet el pas perquè estan "convençuts que és el camí correcte". Ara bé, també ha admès que ells sols no poden solucionar el problema de tot el sector i que cal "avançar esglaó a esglaó".
Les explotacions, al límit
El portaveu dels ramaders insisteix que les explotacions estan al "límit" perquè no cobreixen els costos de producció i arrosseguen deutes per les millores que s'han fet en els últims anys. Unes inversions, remarca, que han permès tenir un model català "d'alta eficiència", en millores al benestar animal i ara apostant per les energies renovables. Això vol dir, però, que les explotacions s'han "rehipotecat" i que estan en una situació "insostenible".
La producció lletera a Catalunya no cobreix tota la demanda i se n'ha d'importar de fora. El 1995 a Catalunya hi havia 4.329 explotacions però el 2020 s'han reduït, és a dir, han tancat el 90%. Només l'any passat van abaixar la persiana 22. El sector reclama solucions amb urgència i alerten que està en risc la sobirania alimentària.
La nova oferta d'apujar dos cèntims arriba després que les cooperatives Vaquers d'Osona i Plana de Vicdenunciessin fa uns dies que Làctia, distribuïdora de Mercadona, no els havia renovat el contracte i que això els deixava en una situació molt delicada per a la viabilitat de les explotacions. De fet, denunciaven que la principal distribuïdora de llet a la comarca els estava pagant fins ara a 32 cèntims el litre de llet i reclamaven poder arribar als 37 cèntims i cobrir així els costos de producció, especialment per l'increment de les matèries primeres. "Són valors que concorden amb l'estudi fet pel ministeri sobre la cadena de valor, estem molt alineats amb la realitat del sector", reivindicava aquest dijous el portaveu de les dues cooperatives, Daniel Bassas.
El també director general de la cooperativa Plana de Vic creu que la "mobilització" i el suports que han rebut des que ho van fer públic ha empès Làctia a millorar la proposta. Malgrat tot, afegeix, és del tot insuficient i "no compensa". Recorda que el problema és més greu i no se soluciona amb dos cèntims el litre. I acusa la distribució de ser el "responsable" d'aquesta situació tant delicada alhora que son conscients que la indústria també "ho està passant malament".
"Proposem que la distribució, seguint la llei de la cadena alimentària, vengui la marca blanca de llet per sobre del preu de cost i que el consumidor estigui disposat a pagar-ho i a apreciar tot el que hi ha darrere (del producte) com ja passa a França", afirma Bassas.
Això vol dir passar d'entre el 58 i 60 cèntims el litre que es paga actualment i arribar als 80 o 85 cèntims. "Si es repartissin els marges al llarg de tota la cadena i arribés al productor, podríem tenir la solució", ha detallat. Aquest augment suposaria que el consumidor pagaria uns 20 euros més a l'any, una "xifra irrisòria per la transcendència que té el sector", ha dit.
Un representant de Làctia ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio que la proposta d'apujar els 2 cèntims a partir de l'agost "no ho han fet altres indústries". I que han fet el pas perquè estan "convençuts que és el camí correcte". Ara bé, també ha admès que ells sols no poden solucionar el problema de tot el sector i que cal "avançar esglaó a esglaó".
Les explotacions, al límit
El portaveu dels ramaders insisteix que les explotacions estan al "límit" perquè no cobreixen els costos de producció i arrosseguen deutes per les millores que s'han fet en els últims anys. Unes inversions, remarca, que han permès tenir un model català "d'alta eficiència", en millores al benestar animal i ara apostant per les energies renovables. Això vol dir, però, que les explotacions s'han "rehipotecat" i que estan en una situació "insostenible".
La producció lletera a Catalunya no cobreix tota la demanda i se n'ha d'importar de fora. El 1995 a Catalunya hi havia 4.329 explotacions però el 2020 s'han reduït, és a dir, han tancat el 90%. Només l'any passat van abaixar la persiana 22. El sector reclama solucions amb urgència i alerten que està en risc la sobirania alimentària.