30
de juliol
del
2021
Jan és el nom de nadó més freqüent a Osona. Durant aquest 2020, dels infants nascuts, 21 porten aquest nom. Quant a noms de nen, el segueixen Martí (14), Roc (13), Marc (12), Biel (11), Arnau (10) i Alguer (9). Pel que fa als noms de nenes més freqüents, Arlet lidera el rànquing (16), seguit de Júlia (13), Jana (11), Ona (10), Carla (9) i Mia (9).
El 2019, els noms més posats a Osona van ser Marc, Abril, Jan, Nil, Arlet, i Biel.
Marc i Júlia, els més posats a Catalunya
A Catalunya, Marc continua sent, un any més, el nom de nadó més freqüent (479), mentre que Júlia (467) és, per quart any consecutiu, el nom més posat a les nenes.
Per àmbits del pla territorial, Marc és el nom més posat a l’Àmbit Metropolità, Jan a les Comarques Gironines i Comarques Centrals, Pol al Camp de Tarragona i Ponent, Leo a les Terres de l’Ebre i el Penedès, i Martí a l’Alt Pirineu i Aran.
Júlia és el nom més freqüent de les nenes nascudes l’any 2020 a les comarques gironines, Alt Pirineu i Aran i Ponent. Emma és el nom més posat a l’Àmbit Metropolità i a les Terres de l’Ebre, Martina al Camp de Tarragona, i Ona al Penedès. Finalment, i per primera vegada, Arlet és el nom més posat a les Comarques Centrals.
Els naixements disminueixen
Els naixements han disminuït un 5,9% el 2020 a Catalunya, arribant als 57.889, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Això suposa una taxa bruta de natalitat de 7,5 nascuts vius per cada 1.000 habitants.
Tots els àmbits territorials registren un descens del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives del 2019, i més intensament a les Terres de l'Ebre i a l'Alt Pirineu i Aran, on els naixements han disminuït un 12,7% i un 12,6% de davallada, respectivament.
La disminució continuada de la natalitat iniciada a partir del 2008 s'ha vist accentuada per la crisi sanitària i ha suposat passar dels 89.024 naixements el 2008 als 57.889 del 2020. Aquesta reducció s'explica tant per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil com pel menor nombre de fills per dona. En aquest sentit, la fecunditat del 2020 ha baixat en relació amb l'any anterior, amb un índex sintètic que passa d'1,26 fills per dona a 1,20. Aquest indicador s'allunya de la taxa europea, que és d'1,53 fills per dona (dades del 2019).
Per edats, la disminució més accentuada de la fecunditat s'ha donat en les edats de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys), que, amb 80,7 naixements per 1.000 dones, ha caigut gairebé 5 punts respecte del 2019.
L'àmbit territorial de les Comarques Gironines és el que té la taxa bruta de natalitat més elevada, amb un 8,3‰. La taxa de natalitat més baixa es registra a les Terres de l'Ebre (6,7‰) i l'Alt Pirineu i Aran (5,7‰). Per comarques, el Gironès (9,9‰) i la Segarra (8,8‰) han registrat les taxes més elevades, mentre que el Priorat (5,3‰) i l'Aran i el Pallars Jussà (5,4‰) tenen les taxes més baixes.
El 2019, els noms més posats a Osona van ser Marc, Abril, Jan, Nil, Arlet, i Biel.
Marc i Júlia, els més posats a Catalunya
A Catalunya, Marc continua sent, un any més, el nom de nadó més freqüent (479), mentre que Júlia (467) és, per quart any consecutiu, el nom més posat a les nenes.
Per àmbits del pla territorial, Marc és el nom més posat a l’Àmbit Metropolità, Jan a les Comarques Gironines i Comarques Centrals, Pol al Camp de Tarragona i Ponent, Leo a les Terres de l’Ebre i el Penedès, i Martí a l’Alt Pirineu i Aran.
Júlia és el nom més freqüent de les nenes nascudes l’any 2020 a les comarques gironines, Alt Pirineu i Aran i Ponent. Emma és el nom més posat a l’Àmbit Metropolità i a les Terres de l’Ebre, Martina al Camp de Tarragona, i Ona al Penedès. Finalment, i per primera vegada, Arlet és el nom més posat a les Comarques Centrals.
Els naixements disminueixen
Els naixements han disminuït un 5,9% el 2020 a Catalunya, arribant als 57.889, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Això suposa una taxa bruta de natalitat de 7,5 nascuts vius per cada 1.000 habitants.
Tots els àmbits territorials registren un descens del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives del 2019, i més intensament a les Terres de l'Ebre i a l'Alt Pirineu i Aran, on els naixements han disminuït un 12,7% i un 12,6% de davallada, respectivament.
La disminució continuada de la natalitat iniciada a partir del 2008 s'ha vist accentuada per la crisi sanitària i ha suposat passar dels 89.024 naixements el 2008 als 57.889 del 2020. Aquesta reducció s'explica tant per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil com pel menor nombre de fills per dona. En aquest sentit, la fecunditat del 2020 ha baixat en relació amb l'any anterior, amb un índex sintètic que passa d'1,26 fills per dona a 1,20. Aquest indicador s'allunya de la taxa europea, que és d'1,53 fills per dona (dades del 2019).
Per edats, la disminució més accentuada de la fecunditat s'ha donat en les edats de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys), que, amb 80,7 naixements per 1.000 dones, ha caigut gairebé 5 punts respecte del 2019.
L'àmbit territorial de les Comarques Gironines és el que té la taxa bruta de natalitat més elevada, amb un 8,3‰. La taxa de natalitat més baixa es registra a les Terres de l'Ebre (6,7‰) i l'Alt Pirineu i Aran (5,7‰). Per comarques, el Gironès (9,9‰) i la Segarra (8,8‰) han registrat les taxes més elevades, mentre que el Priorat (5,3‰) i l'Aran i el Pallars Jussà (5,4‰) tenen les taxes més baixes.