Entrevista

Pol Serena: «Un mosso no pot tenir la llibertat de mentir per acusar manifestants»

La Fiscalia li demana vuit anys de presó per ocupació de les vies públiques i atemptat contra l'autoritat, però l'estudiant de la UVic nega els fets i contradiu els Mossos

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 11 de juliol de 2021 a les 14:00 |
Pol Serena, entrevistat a NacióDigital. | Adrià Costa
Pol Serena (Mataró, 2000) posa cara i ulls a un dels més de 3.000 represaliats pels quals l'independentisme en demana l'amnistia. La Fiscalia demana condemnar-lo a vuit anys de presó per uns presumptes delictes comesos durant la vaga general del febrer del 2019 convocada per la Intersindical-CSC i coincidint amb l'inici del judici de l'1-O. El denunciant ha estat un mosso d'Esquadra, i la Generalitat, que exerceix d'acusació particular, sol·licita sis mesos de presó.

El 19 de juliol comença el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquesta entrevista a NacióDigital, realitzada una setmana abans de l'inici del procés judicial, l'estudiant de la UVic i el militant del Jovent Republicà, les joventuts d'ERC, explica el perquè se l'està jutjant, valora quin paper està exercint la Generalitat en la causa i reflexiona sobre el seu futur tenint en compte l'esdevenir d'anteriors casos similars al seu, com el de Marcel Vivet i Adrià Catasús.


- Què va passar en la vaga general per la qual pot ser condemnat? 

- Es va convocar per la Intersindical-CSC, ens hi vam adherir tant l'organització en què milito tant jo com a títol personal i va ser una manifestació més d'aquella època, sense cap incident remarcable. Sí que és cert que hi va haver un moment a dins de l'estació de Plaça Catalunya que l'aglomeració de gent va fer que els Mossos es posessin una mica nerviosos i carreguessin, però a part d'això va ser una vaga molt tranquil·la i pacífica. Anàvem només a manifestar-nos i a denunciar la vergonya de judici que anaven a fer als presos polítics.


Tensió n'hi ha a totes les manifestacions. Quan estàs exercint la teva llibertat d'expressió i davant tens un cos de policia que et reprimeix i que no et deixa fer el que tu vols sempre hi ha tensió. En la que se'm jutja no va passar res de l'altre món, simplement que ells -els Mossos- en veure l'aglomeració a l'estació van carregar. I clar, en un lloc petit amb tants manifestants, va haver-hi una confrontació, però en cap moment va ser física, sinó només dialèctica i per expressar l'emprenyament de la gent. Però no podria destacar cap moment de tensió; per exemple, no és comparable amb Urquinaona.

- Com es demostren els fets pels quals se'l jutjarà tenint en compte que va ser una manifestació sense tensions?

- L'acusació diu tenir un recull d'imatges i vídeos on es veu que hi ha diferents llançaments d'ampolles de plàstic contra els agents de la policia. Això és el que diuen, però ho hauran de demostrar en el judici. De totes maneres, ja em diràs si amb una ampolla de plàstic es poden provocar lesions a tres agents de la Brigada Mòbil dels Mossos.

- En quins delictes s'emmarca la Fiscalia per acusar-lo? 

- Em demanen quatre anys per ocupació de les vies públiques i quatre anys per atemptat contra l'autoritat. Per justificar el primer diuen que vaig entrar i retenir les vies del tren, però la realitat és que en cap cas vaig baixar-hi. L'aglomeració de gent feia impossible la mobilitat dins de l'estació, i per tant, no vaig baixar, però ho utilitzen com a una de les coses per les quals se m'acusa. I pel que fa a l'atemptat contra l'autoritat, em diuen que vaig lesionar a tres agents de la Brimo amb unes ampolles de plàstic i unes llaunes de cervesa. És important dir que a les imatges d'aquell dia es veu com estaven buides.

- Aquests dos fets són les úniques proves que tenen per inculpar-lo?

- Que nosaltres sapiguem sí. Però és cert que el problema del meu cas està en el fet que els Mossos d'Esquadra han fet un recull d'imatges de moltes manifestacions. En la meva acusació, que avui dia encara no sé com em van trobar, van fer una investigació policial i un seguiment de diferents manifestacions on se'm veia, fins que van trobar el dia en què segons ells van decidir que havia comès un delicte.

"Va ser tot molt pacífic, només anàvem a denunciar l'inici de la vergonya de judici als presos polítics al Suprem"

Llavors associen aquestes imatges amb què jo estic inscrit dins d'un grup anarquista de Barcelona. Això falla per una qüestió lògica d'ideals: un militant del Jovent Republicà no pot estar en un moviment anarquista, bàsicament perquè és contradictori amb les seves idees. Això, en la realitat, ja desmunta una de les acusacions que em fan. Però és que si un es mira els fets i l'acusació, es fa evident que tot és un muntatge claríssim perquè les proves no se sostenen. Són il·lògiques. Que m'expliqui un pèrit com es pot lesionar a tres mossos de la Brimo, equipats de dalt a baix, amb dos ampolles de plàstic.
 

El cas de Serena és similar al de Marcel Vivet. Foto: Adrià Costa


- Passem al moment de la detenció. Quan i com es produeix? 

- Era un divendres a les deu del matí, i per casualitat, coincidia que no tenia classe aquell dia. Estava a casa només amb la meva àvia perquè els meus pares estaven treballant. De cop piquen a la porta, obro i veig que apareixen dues patrulles i la policia judicial. A partir d'aquí em demanen el DNI per identificar-me, i se m'enduen emmanillat. Aquells mossos no em van dir res, em van llegir els drets i potser l'única mala praxi que van fer és emmanillar-me amb els braços per darrere de l'esquena, i no per davant, com marca el protocol quan una persona va dins el cotxe. Però a part d'això va ser molt tranquil.

"M'inscriuen en un grup anarquista de Barcelona. Falla per una qüestió lògica d'ideals: un militant del Jovent Republicà no pot estar en un moviment anarquista"

- I un cop va ser traslladat a comissaria, com va ser el tracte per part dels agents? 

- És aquí on sí que em puc queixar. Durant el trajecte fins a comissaria es comença a donar veu de la meva detenció i es comença a concentrar gent. És llavors quan entrem al pàrquing de la comissaria de Mataró, on m'identifiquen, em fan posar les empremtes i la resta de procediments, i els agents comencen amb el tarannà i els típics comentaris aquests de "mira el famosillo...", "és que el ninyato aquest ja està portant merder..." o "si no haguessis anat a la manifestació, no t'hauria passat res d'això". Bé, és aquesta actitud de superioritat que sempre tenen en aquests casos quan tu ets indefens i ells són els que ataquen.

Una altra cosa a destacar és que soc miop i em van treure les ulleres perquè en teoria no es pot estar a la garjola portant-les posades. Van passar 16 hores fins que vaig aconseguir que el meu advocat me les pogués retornar. 16 hores sense ulleres. Imagina't l'avorriment que es passa allà tancat, que a sobre li has de sumar el fet de veure-ho tot borrós.

"Les acusacions de la Generalitat contra independentistes són una vergonya; hem de treballar per canviar-ho"

- Quant temps hi està retingut a comissaria?

- Passo 24 hores a la comissaria. Entro sobre dos quarts de deu del divendres al matí i l'endemà surto a una hora molt similar. Llavors em porten als calabossos dels jutjats de Mataró, on passo dues hores més fins que decideixen prendre'm declaració. En aquell moment exerceixo el dret de negar-me a declarar i ja em deixen en llibertat. Llavors queda vist per si m'envien a judici o no, que en aquest cas s'ha decidit que sí, i per tant, s'ha iniciat tot el procés judicial. 
 

Serena és un dels encausats per la vaga general del febrer del 2019. Foto: Adrià Costa


- En total, doncs, passa 26 hores empresonat. Això és simplement per què van trigar a prendre-li declaració?

- Correcte. Vaig estar totes aquestes hores tancat sense cap motiu. Els Mossos van decidir que el mateix dia que em van venir a buscar a casa no em podien portar als jutjats a declarar. Volien el típic escarment de passar tot un dia allà tancat, que és una cosa que sempre els hi agrada fer.

- En el seu cas, la Generalitat només demana sis mesos de presó, però en la realitat exerceix d'acusació d'uns fets que vostè nega. Que en pensa d'això? 

- La meva valoració és sincera. Les acusacions particulars de la Generalitat són una vergonya. Però llavors hi ha un fet, que és obvi veient com funciona la justícia i l'administració actual, que és que la Generalitat té l'obligació de presentar-se en el moment que hi ha lesions, que és el que diu el pacte que ERC va fer amb la CUP. I en el meu cas s'han presentat amb els mínims. Com que qui denuncia és un mosso, que és treballador de la Generalitat, aquesta s'ha hagut de presentar i han demanat aquest mínim de sis mesos.

"Els Mossos em van tenir 26 hores tancat sense prendre'm declaració perquè només volen escarment"

L'absoluta vergonya és que la Generalitat demani quatre anys en el cas de Marcel Vivet -recentment ho ha rebaixat a mig any-. Jo no justifico que la Generalitat presenti acusacions particulars contra independentistes. M'hi nego i estic totalment en contra de què l'acusació es presenti, però l'administració n'està obligada a nivell legal. Actualment és així i estic segur que hem de treballar per canviar-ho. Que no es puguin tornar a presentar com acusació contra un manifestant.

Estic convençut que hem de canviar el sistema de filtratge. Un mosso no pot tenir la llibertat total per mentir al metge i dir que ha estat una setmana de baixa i ferit quan sap perfectament que no és veritat. Menteix per acusar-nos i portar-nos a judici. Aquí és on hem de canviar les coses. Si un doctor analitza un mosso i veu que no té res, el que no pot escriure és que té lesions quan se sap per lògica que no té sentit.

- Interior, que controla els Mossos, ha passat de Junts a ERC amb el nou Govern. Com a militant del Jovent Republicà, creu que ha de canviar això la forma d'actuar del cos? 

- Òbviament. Hauria de venir explícit, però és molt complicat. Venim d'un cos, el dels Mossos, però especialment el de la Brimo, on és clar que la gent que el conforma és militant de la ultradreta i col·labora amb grups d'extrema dreta com Desokupa. Sabem qui són i sabem com actuen, però no pot ser que tinguem un cos policial que ens faci por. S'han de depurar moltes responsabilitats i treure la màfia, però l'actual conselleria de l'Interior ho farà, perquè la militància del partit fa temps que ho demana. Tan de bo es pogués fer d'avui per demà, però és molt difícil i requerirà temps.
 

Serena és militant del Jovent Republicà, la branca juvenil vinculada a ERC. Foto: Adrià Costa


- Qui l'acusa és un Mosso d'Esquadra, com en moltes altres causes contra manifestants independentistes. Aquell idil·li dels mesos previs a l'1-O entre la policia catalana i els manifestants, on ha quedat? 

- Llavors tots plegats estàvem en una bombolla. Tothom es creia el projecte, inclús és estrany pensar ara en la passivitat dels Mossos en aquella època, que és cert que eren més aviat policia de carrer. Els agents de carrer fan la seva feina, són un cos de seguretat com qualsevol altre. Millorable? Segur, però fan el que han de fer. Amb qui em concentro més aviat és en la Brimo i l'Arro, perquè realment són el problema que tenen els Mossos. Els antidisturbis només fan que reprimir i anar a fer mal, perquè es nota la contradicció política dels manifestants amb ells, i això fa que la policia vagi amb ganes de repartir.

- Diferents dirigents independentistes li han mostrat el seu suport sobretot quan el seu cas ha anat guanyat pes mediàtic. Creu que aquest gest pot arribar a ser hipòcrita? 

- Personalment estaré agraït a qualsevol persona que em doni el seu suport. N'he rebut molt, tant de polítics com de persones de carrer, i d'això n'estic eternament orgullós. Que pot ser contradictori que algú que em doni suport després sigui acusació? Bé, això és el que hem de treballar per canviar. Però no podem fer demagògia amb això. No es pot dir que la Generalitat acusi perquè és un tràmit administratiu que estan obligats a fer. Estic molt agraït amb els polítics que m'han donat suport, però s'ha de treballar per canviar aquestes coses. Hem de transformar les paraules amb propostes per fer canvis.

"No pot ser que un mosso tingui la llibertat de mentir a un metge per acusar-nos"

- Marcel Vivet va denunciar pressions de la Generalitat perquè assumís el delicte i d'aquesta manera es rebaixés la condemna. En el seu cas ha passat el mateix? 

- No, ni jo ni ningú del meu entorn ha rebut pressions. I esperem no rebre'n perquè tenim clar que no podem fer cap pacte per acceptar uns delictes que no he comès. Més que res, perquè si jo ho accepto, potser serveixo de precedent pels que vindran darrere. Tant el Marcel Vivet com jo som dels cent primers, però en vindran molts, i el que fem ara derivarà en què passarà als que vindran darrere. Per això necessitem pactar una estratègia comuna més enllà de què cada cas té les seves particularitats. Ho hem de fer perquè l'estratègia de repressió també és comuna. Som independentistes, som joves, volem canviar les coses i això els molesta.
 

El judici contra ell arrenca la setmana vinent. Foto: Adrià Costa


- Entén, però, que dins d'aquests 3.000 represaliats hi pugui haver persones que acceptin la pressió del pacte per evitar anar a la presó?

- És natural que algú no ho aguanti i em sembla totalment legítim, però aquí hi ha dues opcions. O es mira pel bé del col·lectiu o cadascú es mira el seu melic. I ho puc arribar a entendre, perquè és molt greu que et demanin vuit anys de presó. Però jo estic convençut de treballar per encarar la causa de manera comuna. Hem de portar-la a instàncies internacionals, bàsicament perquè ja sabem com és la justícia espanyola. Els hi va bé que tinguem por i que la resta d'activistes vegin com envien persones a la presó. Per això necessitem anar junts a buscar una justícia imparcial que ajudi. Si això realment s'ha de portar a Estrasburg, ens imaginem quanta força tindríem si portem 50 demandes iguals en comptes d'una?

"Algú pot acceptar un pacte per evitar la presó, però jo crec que hem d'encarar la causa d'una manera comuna. Hem d'anar a instàncies internacionals"

- Més enllà de la internacionalització, l'estratègia també passa per reclamar l'amnistia?

- Totalment. Creiem que és l'única solució. Els indults han estat pels polítics, per nou persones que han estat injustament empresonades, i puc arribar a entendre que solucionin una part del problema, però per ells. No ens podem imaginar encara la de persones que falten per ser jutjades. Hi haurà una quantitat tan gran de gent encausada que cap Estat de la Unió Europea hauria de poder assumir. No és tolerable que un país que es considera del primer món empresoni com es fa a Turquia. Per tant, l'única solució és que totes les persones que hagin fet qualsevol cosa per l'alliberament nacional del país siguin amnistiades.

- Veient els antecedents d'altres casos semblants al seu, que n'espera del judici que començarà la setmana vinent? 

- Els precedents són els que són, som conscients que l'acusació és molt gran i que hem de treballar per rebaixar-la. Però les previsions no són bones i això ho tenim molt clar. Hi ha criteris tècnics que el meu advocat confia que puguin rebaixa la condemna, però en tot cas, tenim clar que condemna n'hi haurà, perquè ens jutja la justícia espanyola i ja sabem com és. Des del primer moment treballem per evitar anar a la presó, però pinta malament, i no perquè hagi fet res condemnable, sinó perquè ens jutja una justícia corrupta que condemna com a part de l'estratègia de repressió de l'Estat espanyol.

"No haig de ser una víctima, sinó un més en la causa contra l'independentisme. Amb el cap ben alt i orgullós per què soc aquí"

- Com es viu a nivell personal haver d'assumir que pot entrar a la presó?

- És complicat. Que coi haig de fer jo amb vint anys a la presó? Ara que tinc ganes de fer una carrera i de tenir projectes personals, doncs és innegable que em fot molt. Perquè el problema també és passar per tota aquesta incertesa que no saps que passarà. És angoixant i pot generar molta ansietat, però crec que de cara al públic ho estic portant bé. Tinc el convenciment que no haig de ser una víctima, sinó un més en la causa contra l'independentisme. Amb el cap ben alt i orgullós de per què soc aquí.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació