06
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
07
de juliol
a les
8:27h
La vida i la memòria de Ramon Cotrina, professor, traductor i per davant de tot, defensor de la llengua catalana, han quedat recollides en el llibre Estimat Ramon (Editorial Viena), que acaba de publicar-se un any després de la seva desaparició. Aquest recull en clau de miscel·lània de textos i l'edició de l'obra han estat impulsats per un grup d'amics del protagonista, que han volgut sumar un element més per al record d'un home que, des de la discreció i la modèstia, va militar tota la seva vida.
Al llarg de prop de les seves 200 pàgines, l'obra reuneix textos de Cotrina, inclosos alguns poemes i cançons que havien quedat inèdites. També aplega fragments de les seves traduccions i escrits curts sobre vivències de la seva activitat cultural i pedagògica. Finalment, hi apareix un recull d'escrits d'altres autors sobre Cotrina, com ara Miquel Martí i Pol o Ricard Torrents.
Ramon Cotrina i Puig, escriptor, traductor, sociòleg i professor de literatura, pioner dels estudis universitaris a Vic va morir el 28 d'abril de 2020, a l'edat de 87 anys després de tota una vida dedicada a la causa de la llengua i la cultura catalanes. Ell mateix es definia així el 2016: "Jo soc un defensor de la llengua, un militant de la llengua, més que no pas un escriptor. He fet milers de classes de català i m'he dedicat a observar l'evolució de la meva llengua per ajudar-la en uns temps molts difícils"
Nascut a Sant Joan de les Abadesses el 1932, Cotrina va formar part del grup de joves alumnes del Seminari de Vic que el 1951 va elaborar el recull de poemes "Estudiants de Vic" -que no va poder ser publicat degut a la situació de censura que patia el país- junt amb Josep Riubrogent, Josep Esteve, Josep Junyent, Josep Grau, Antoni Pous i Segimon Serrallonga. Justament, un dels continguts més intensos que aplega aquest llibre és un fragment del text que va elaborar per a l'homenatge tributat a Serrallonga l'any 2000. També és molt remarcable el testimoni escrit per Ricard Torrents després de visitar Cotrina per darrera vegada, una setmana abans del seu traspàs.
A la introducció de l'obra, es rememora que el Grup de Vic -un col·lectiu de joves que als anys quaranta es va juramentar en la defensa de la llengua- "ja van ciclostilar clandestinament una antologia poètica", i que Cotrina "treballava amb rebel·lia, no coneixia la vanitat i somniava una Catalunya independent".
Al llarg de prop de les seves 200 pàgines, l'obra reuneix textos de Cotrina, inclosos alguns poemes i cançons que havien quedat inèdites. També aplega fragments de les seves traduccions i escrits curts sobre vivències de la seva activitat cultural i pedagògica. Finalment, hi apareix un recull d'escrits d'altres autors sobre Cotrina, com ara Miquel Martí i Pol o Ricard Torrents.
Ramon Cotrina i Puig, escriptor, traductor, sociòleg i professor de literatura, pioner dels estudis universitaris a Vic va morir el 28 d'abril de 2020, a l'edat de 87 anys després de tota una vida dedicada a la causa de la llengua i la cultura catalanes. Ell mateix es definia així el 2016: "Jo soc un defensor de la llengua, un militant de la llengua, més que no pas un escriptor. He fet milers de classes de català i m'he dedicat a observar l'evolució de la meva llengua per ajudar-la en uns temps molts difícils"
Nascut a Sant Joan de les Abadesses el 1932, Cotrina va formar part del grup de joves alumnes del Seminari de Vic que el 1951 va elaborar el recull de poemes "Estudiants de Vic" -que no va poder ser publicat degut a la situació de censura que patia el país- junt amb Josep Riubrogent, Josep Esteve, Josep Junyent, Josep Grau, Antoni Pous i Segimon Serrallonga. Justament, un dels continguts més intensos que aplega aquest llibre és un fragment del text que va elaborar per a l'homenatge tributat a Serrallonga l'any 2000. També és molt remarcable el testimoni escrit per Ricard Torrents després de visitar Cotrina per darrera vegada, una setmana abans del seu traspàs.
A la introducció de l'obra, es rememora que el Grup de Vic -un col·lectiu de joves que als anys quaranta es va juramentar en la defensa de la llengua- "ja van ciclostilar clandestinament una antologia poètica", i que Cotrina "treballava amb rebel·lia, no coneixia la vanitat i somniava una Catalunya independent".