Pau Pratso treu el seu primer disc: «Mala bufa»

El treball és un cant a la natura i a la vida

Pau Pratso, en una imatge promocional
Pau Pratso, en una imatge promocional
Redacció
29 de maig del 2021
Pep Pratsobreroca (Pratso), de Gurb, ha publicat recentment el seu primer disc, "Mala bufa". En aquest treball trobem sis cançons escrites i cantades pel mateix Pratso, amb l’ajuda d’Edu Vergés (guitarra), Edu Fernández (baix) i Martí González (batería), tots quatre de la plana de Vic. Es van enregistrar durant l’estiu del 2020.


Les cançons són un cant a la natura i a la vida -i a la vida emmarcada dins, una alabança a fer les coses de manera lenta i pausada, de posar en valor allò que tenim a l'abast però potser oblidem massa sovint.

Amb unes estructures musicals simples i unes lletres que combinen un parlar pla i referències a diversos poemes, es basteixen aquestes sis cançons. A tot això cal sumar-hi un toc d’ironia per fer-ho passar tot millor. Darrere de tot això hi ha la voluntat de fer unes peces orgàniques, amb sons senzills, però també buscant la sonoritat de sintetitzadors i diferents registres de guitarra. 

Amb tot, aquestes cançons són fetes per qui camina distret pel bosc o per qui compta tots els carrers d’una ciutat, encara que sempre topen amb les mateixes fites: elements de la natura, del paisatge, de la vida pròpia, animals, plantes, etc.
 
PAU PRATSO (Gurb, 1999)

Quan era petit jugava amb el seu millor amic a fer cançons a piano i saxo. Fins i tot tenien previst treure un disc, però allò va ser una il·lusió frustrada de la infantesa. A Pau Pratsobreroca això de la música ja li ve de petit: va estudiar violoncel a l’escola de música municipal de Gurb i quan tenia vuit anys va entrar a l’Escolania de Montserrat on va passar cinc anys immers en la música. Tot seguit, una mica tip de la música clàssica, va seguir estudiant al Conservatori de Vic i va  entrar en un grup de punk: Skòria.

Un dia, Pau Pratso es va adonar que la poesia i la música tenen una naturalesa semblant: el ritme, la rima, l’elocució i que no era tan diferent escriure que compondre. Es va adonar que els seus escrits d’adolescent també podien ser cantats i totes les proves que feia al piano cada cop tenien més solidesa i es van acabar convertint en cançons.

El 2017 va començar a estudiar Filologia Catalana a Barcelona -amb la idea que allò que estudiava no estava tan allunyat de la música-. Un dia va tenir l’oportunitat de tocar les seves cançons en un pis d’estudiants i tot va anar prenent forma fins arribar a aquestes sis cançons que ara presenta.