EL REPORTATGE DE LA SETMANA

​El sector lleter, a punt del col·lapse

Les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona alerten que "si no s'arreglen els costos de producció, no hi ha futur"

per Carles Fiter, Rupit | 20 de maig de 2021 a les 16:15 |
Sebastià Juanola, pagès de Rupit i president de Vaquers d'Osona. | Josep M. Montaner
Osona és la comarca catalana amb més explotacions de vaques lleteres a Catalunya. Amb el que va de 2021, però, ja n'han plegat dues. I segurament ho faran més abans que acabi l'any. "Si no ens arreglen els costos de producció, ho tenim molt fotut. No hi ha un futur proper". Així de contundent es mostra Sebastià Juanola, president de la cooperativa Vaquers d'Osona i ramader de Rupit, que té 180 vaques de llet al Pinós Nou.

En aquest sentit, afegeix, que "fa molts anys" que el preu de la llet no quadra amb els costos de producció. "Anem tirant a base de comptar bé les coses, de no donar un valor a la terra i de l'amor propi. Però no surten els números", diu.


Aquesta enèsima alerta del sector de no cobrir les despeses de producció s'ha vist agreujada pel considerable augment del preu de les matèries primeres per alimentar el bestiar: la soja i el blat de moro. Segons dades del Ministeri d'Agricultura, a l'abril d'aquest 2021, el blat de moro s'havia encarit un 24,19% i la soja un 11,16%, respecte a l'exercici anterior. Precisament, el president de Vaquers apunta que "un 30% del cost de la producció de la llet ve determinat per això".

"Això fa que les explotacions encara siguin menys viables", avisa Daniel Bassas, director general de la cooperativa Plana de Vic. Bassas explica que "la pujada de preus de cereals està fent molt mal al sector" i denuncia que les empreses distribuïdores no han fet "cap gest" per voler-ho canviar."El model actual és inviable", reitera.


Osona, comarca lletera

A Osona, hi ha 85 granges que es dediquen a la producció de llet, meitat de les quals estan representades per les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona. Osona agrupa el 20% dels productors de Catalunya i representa un 13,4% de la producció de llet. I, a més, algunes de les explotacions més eficients de Catalunya són osonenques.

També destaquen altres àrees com el Pla de Lleida (amb un 9,2% de productors i un 26,3% de producció làctia), el Pirineu (19,8% de productors i 13,4% de producció) i les comarques gironines (35,4% de productors i 34,4% de producció). De tot el territori català, el 5% dels grans productors fan el 40% de la llet, i la resta de granges -mitjanes i petites- produeixen el 60%.

A Catalunya, les principals envasadores de llet són Lactalis (envasadora de Puleva i algunes marques blanques), Làctia (principal proveïdor de la marca blanca de Mercadona), Llet Pasqual i el Grup Cacaolat (Letona).


Ambdós representants de les cooperatives alerten del risc de col·lapse que viu el sector per l'etern escanyament per part de les grans distribuïdores de llet, que imposen un preu per sota el cost de producció, el qual, tal com al·leguen les empreses, és difícil de fixar.

Sebastià Juanola al seu despatx. Foto: Josep M. Montaner


Juanola recorda que dels tretze anys que porta de president de Vaquers d'Osona només el primer va poder negociar el preu de la llet. "No s'ha negociat pràcticament mai", remarca. En aquest sentit, explica que "actualment, tothom s'hi guanya la vida, menys el pagès". Per això, el sector reclama que el preu de la llet no estigui fixat per sota d'un preu acordat, ja que mentre vingui donat per una marca blanca, la possibilitat de pagar un preu just al ramader és nul·la.

Per intentar aconseguir un preu de venda de llet que cobreixi els costos, fa dos anys que les dues cooperatives negocien conjuntament amb els diversos operadors làctics. "N'hem tret una petita millora", explica Juanola, remarcant que l'estructura de la seva cooperativa és "molt petita", en comparació a la Plana de Vic que "toca molts més temes a part de la llet". Malgrat que s'intenta negociar i apretar totes les empreses distribuïdores, afirma que "òbviament entre elles no es foten" i, per tant, hi ha poc marge.

Les cooperatives han calculat que actualment tenen pèrdues del 6,3%, ja que tenen unes despeses de 34,56 cèntims d'euro per litre de llet i els hi paguen a 32,55. Per tot això, es calcula que entre cinc i deu anys es podrien perdre la meitat de les explotacions lletres de Catalunya. De fet, el 1992 n'hi havia 4.329 i el 2020 se'n van registrar 440. Sebastià Juanola explica que a Vaquers d'Osona "n'hi ha que voldrien pagar i no poden". I reconeix que "si el preu no s'arregla", ell també entrarà "en aquesta roda".

Esperança amb la nova llei de la cadena alimentària

El sector lleter lamenta que no s'estigui complint el Reial decret 5/2020 del 25 de febrer que estableix que els contractes han de cobrir el preu que cobreixi el cost mínim de producció. "És com una pauta de bones intencions", diu Juanola, ja que "ningú ha calculat oficialment el preu de cost de la llet i és aquí on s'agafen les empreses". "El DARPA és l'única administració que calcula entre 360 i 380 euros la tona de llet per cost de producció", puntualitza el ramader.
 

Gràfic elaborat per la Plana de Vic i Vaquers d'Osona.


Els dos representants de les cooperatives es mostren esperançats amb la nova llei de cadena alimentària que s'ha d'aprovar a finals d'any i amb la qual s'està treballant. "Es reforçarà la llei per lluitar el desequilibri de la cadena de valor alimentària", apunta Daniel Bassas. En aquest sentit, Juanola diu que el sector no demana res més que poder "guanyar-se la vida". Malgrat tot, tot i que "costarà", finalment "s'haurà d'arreglar per nassos", conclou.

Buscar la complicitat del consumidor

Pel director general de cooperativa Plana de Vic, "l'única manera de capgirar la situació és que la distribució i el consumidor prenguin consciència". "Si s'hagués informat bé el consumidor, estaria disposat a pagar més per la llet", exposa, mentre remarca que en països com França hi ha més consciència i fins i tot la llet de marca blanca reivindica que el ramader s'ha de guanyar la vida amb aquella llet que compren. A l'estat espanyol, les marques blanques de llet es venen entre 55 i 60 cèntims d'euro.

Declara que si només s'apugés el preu de la llet set cèntims i no se'ls quedés per la distribució, els ramaders no hi perdrien. En relació amb això, el president de Vaquers destaca que "amb aquests cèntims de més no ens forraríem, però ens hi guanyaríem la vida".

Bassas reitera que "no s'ha abordat prou i no s'ha impulsat prou la conscienciació al consumidor". Per això, ambdues cooperatives plantegen buscar les complicitats dels consumidors, demanar a les administracions que regulin el mercat i garanteixin un preu just i reclamar que qualsevol escenari de futur posi en valor les produccions de proximitat.

De fet, per les cooperatives, aquesta presa de consciència col·lectiva permet la viabilitat de la vida en comarques agràries, així com entendre el paisatge i l'equilibri territorial. Perquè tal com destaca el ramader Sebastià Juanola, "també som els que cuidem l'entorn".






 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació