13
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
10:56h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha refermat que el sistema d'adjudicació de serveis de forma directa a l'empresa pública GIACSA a través del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) és un frau de llei. La sala considera que aquest sistema no respecta la normativa de lliure competència i dissenya un sistema d'adjudicació directa.
El cas fa referència a unes obres per valor de 75.424 euros que l'Ajuntament d'Olost va adjudicar de forma directe a GIACSA l'any 2016. Sorea va impugnar aquest procediment perquè considerava que s'havien vulnerat els principis de lliure competència i ara el TSJC li ha donat la raó.
La sentència no és ferma. L'Ajuntament del Lluçanès no dona el cas per tancat i el recorrerà al Tribunal Suprem, a través d'un recurs de cassació, tal com ha anunciat l'alcalde Josep M. Freixanet a Osona.com.
El CONGIAC és un ens públic que agrupa 25 ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l'empresa pública GIACSA (formada pel propi CONGIAC, Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals i Aigües de Vilafranca). Així doncs, el TSJC dictamina que no és legal adjudicar un servei a GIACSA a través del CONGIAC perquè "no es pot considerar un mitjà propi de l'Ajuntament", i vulnera els principis d'igualtat i de transparència.
La sentència del TSJC dona la raó a la companyia Sorea i especifica que el procediment pel qual s'adjudiquen obres a GIACSA evita la concurrència i elimina la possibilitat que companyies especialistes en la gestió del cicle integral de l'aigua puguin presentar una proposta.
El Tribunal constata que l'adjudicació de serveis de forma directa a l’empresa pública GIACSA és improcedent perquè "és una societat mercantil pública subjecte a dret privat" i "no es pot considerar un mitjà propi de l'Ajuntament”". A més, GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei i subcontracta gran part dels serveis a les empreses municipals dels Ajuntaments més grans i la resta els licita.
Per tant, actua "d’intermediària" i incorre en un "frau de llei" perquè, a més, obté un benefici per la prestació del servei, fet que és incompatible amb la condició de mitjà propi. Segons Sorea, aquesta decisió judicial qüestiona la gestió directa del servei d'aigua dels municipis que s'han adherit al consorci CONGIAC com Collbató, Figaró-Montmany, Montornès del Vallès, Lliçà de Vall, o Sant Llorenç d’Hortons, entre d’altres.
Uns mecanismes jurídics "obsolets"
L'Ajuntament d'Olot considera que la sentència es basa en uns mecanismes jurídics "que ja han quedat obsolets" i la recorrerà al Tribunal Suprem. "Actualment les relacions entre els ajuntaments, el CONGIAC i GIACSA es basen en la delegació del servei i l’ús d’un medi propi que controla accionarialment en Consorci, perfectament en sintonia amb les lleis vigents", argumenta Freixanet.
L'alcalde també hi veu intencions polítiques i econòmiques al darrere: "Estem en una estratègica d’ofensiva de pressió jurídica per part d'Agbar i de desgast polític per evitar el desenvolupament de mecanismes mancomunats públics de gestió de l’aigua i d’aquesta manera continuar amb l’hegemonia del mercat sectorial".
El cas fa referència a unes obres per valor de 75.424 euros que l'Ajuntament d'Olost va adjudicar de forma directe a GIACSA l'any 2016. Sorea va impugnar aquest procediment perquè considerava que s'havien vulnerat els principis de lliure competència i ara el TSJC li ha donat la raó.
La sentència no és ferma. L'Ajuntament del Lluçanès no dona el cas per tancat i el recorrerà al Tribunal Suprem, a través d'un recurs de cassació, tal com ha anunciat l'alcalde Josep M. Freixanet a Osona.com.
El CONGIAC és un ens públic que agrupa 25 ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l'empresa pública GIACSA (formada pel propi CONGIAC, Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals i Aigües de Vilafranca). Així doncs, el TSJC dictamina que no és legal adjudicar un servei a GIACSA a través del CONGIAC perquè "no es pot considerar un mitjà propi de l'Ajuntament", i vulnera els principis d'igualtat i de transparència.
La sentència del TSJC dona la raó a la companyia Sorea i especifica que el procediment pel qual s'adjudiquen obres a GIACSA evita la concurrència i elimina la possibilitat que companyies especialistes en la gestió del cicle integral de l'aigua puguin presentar una proposta.
El Tribunal constata que l'adjudicació de serveis de forma directa a l’empresa pública GIACSA és improcedent perquè "és una societat mercantil pública subjecte a dret privat" i "no es pot considerar un mitjà propi de l'Ajuntament”". A més, GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei i subcontracta gran part dels serveis a les empreses municipals dels Ajuntaments més grans i la resta els licita.
Per tant, actua "d’intermediària" i incorre en un "frau de llei" perquè, a més, obté un benefici per la prestació del servei, fet que és incompatible amb la condició de mitjà propi. Segons Sorea, aquesta decisió judicial qüestiona la gestió directa del servei d'aigua dels municipis que s'han adherit al consorci CONGIAC com Collbató, Figaró-Montmany, Montornès del Vallès, Lliçà de Vall, o Sant Llorenç d’Hortons, entre d’altres.
Uns mecanismes jurídics "obsolets"
L'Ajuntament d'Olot considera que la sentència es basa en uns mecanismes jurídics "que ja han quedat obsolets" i la recorrerà al Tribunal Suprem. "Actualment les relacions entre els ajuntaments, el CONGIAC i GIACSA es basen en la delegació del servei i l’ús d’un medi propi que controla accionarialment en Consorci, perfectament en sintonia amb les lleis vigents", argumenta Freixanet.
L'alcalde també hi veu intencions polítiques i econòmiques al darrere: "Estem en una estratègica d’ofensiva de pressió jurídica per part d'Agbar i de desgast polític per evitar el desenvolupament de mecanismes mancomunats públics de gestió de l’aigua i d’aquesta manera continuar amb l’hegemonia del mercat sectorial".