07
de maig
del
2021
A principis de 2020, el contracte d'activitat anual amb el CatSalut va establir que el Consorci Hospitalari de Vic havia de realitzar 6.055 intervencions programades de cirurgia major. Tot i que la situació derivada de la Covid va trastocar el sistema sanitari, a 31 de desembre s'havien fet 5.944 operacions, més d'un 98% del previst. Tal com explica el CHV, tots els procediments quirúrgics amb temps d'espera garantit complien amb els terminis de referència i fins i tot la llista d'espera s'havia reduït en 1.521 pacients.
Tot i la pandèmia i dos períodes en els quals es va haver d'aturar l'activitat programada, un pla de xoc intensiu amb finançament del CatSalut va ajudar a recuperar l'activitat quirúrgica. A principis d'estiu i en el tram final de l'any, es va multiplicar aquesta activitat a les sales d'operacions de l'Hospital Universitari de Vic i la Clínica de Vic. Tal com destaca el CHV, aixòo va suposar més personal, hores extra, molt esforç i uns quiròfans que en alguns moments han arribat a funcionar quasi les 24 hores del dia. Com a exemple, si al mes de maig s'havien programat 390 intervencions, a l'octubre, en el punt àlgid del pla de xoc, van ser-ne 1.155.
La llista d'espera es va reduir un 43%
Pel que fa a llista d'espera, el confinament va suposar una reducció dels accidents de trànsit i les lesions traumàtiques (per caigudes, lesions esportives...), i en conseqüència també es van requerir menys intervencions. Per això, el fet d'haver pogut recuperar quasi tota la cirurgia programada, ha comportat una gran reducció de les llistes d'espera.
El 31 de desembre totes les intervencions amb temps d'espera garantit estaven per sota del termini fixat pel CatSalut (6 mesos), i hi havia 474 persones pendents d'operar: 200 menys que en començar l'any. És a dir, el nombre de pacients en llista d'espera es va reduir un 43%.
En la resta de procediments quirúrgics, es va passar de 2.848 a 1.524 pacients en llista d'espera, amb un 9% d'aquests pacients per sobre del temps màxim d'un any (a principis del 2020 eren l'11%). Paral·lelament, es van seguir realitzant sense interrupció, fins i tot durant la primera onada, totes les intervencions tant urgents com inajornables (oncologia, marcapassos...).
Visites amb l'especialista
Pel que fa a l'activitat ambulatòria, es van tancar les consultes presencials i aturades les proves no urgents al març i es va començar a reprendre progressivament a mitjans de maig. Les consultes externes van funcionar dos mesos només amb visita telefònica, més tard amb 10 pacients diaris per consultori i així fins als 20-25 actuals, en un sistema encara mixt (presencial i telemàtic).
L'activitat es va reduir però encara ho van fer més les sol·licituds per visitar-se, especialment durant la primera onada. Si el 2019 s'havien fet unes 52.000 primeres visites amb l'especialista, el 2020 se'n van fer 40.350 (-22%). En conjunt, s'ha reduït un 40% el nombre de pacients pendents de visitar-se (de 6.953 a 4.176), i el temps mitjà d'espera ha passat de 56 a 51 dies.
Proves diagnòstiques
Les proves diagnòstiques han seguit una tendència semblant. La incorporació de nous equips de radiodiagnòstic, entre ells un segon TAC, i la programació de proves en cap de setmana durant el darrer trimestre de l'any, ha permès recuperar part de l'activitat ajornada per la pandèmia. Això, sumat al fet que s'han rebut quasi 3.560 sol·licituds menys que l'any anterior, ha comportat una reducció del 22% dels pacients en llista d'espera (de 1.861 en començar l'any, a 1.443 en finalitzar). El temps mitjà d'espera també ha baixat quatre dies (de 31 a 27) en el conjunt de proves, i molt més en algunes com mamografies (-11), ecocardiogrames (-10) o colonoscòpies (-7).
Tota aquesta activitat s'ha dut a terme aplicant totes les mesures de prevenció, neteja, distància, control (PCR prèvia a qualsevol prova o intervenció), renovació d'aire, restricció d'acompanyants... Tot plegat, tal com destaca el CHV, suposa un esforç afegit al de la mateixa activitat, però imprescindible per seguir garantint la seguretat de pacients i professionals.
Tot i la pandèmia i dos períodes en els quals es va haver d'aturar l'activitat programada, un pla de xoc intensiu amb finançament del CatSalut va ajudar a recuperar l'activitat quirúrgica. A principis d'estiu i en el tram final de l'any, es va multiplicar aquesta activitat a les sales d'operacions de l'Hospital Universitari de Vic i la Clínica de Vic. Tal com destaca el CHV, aixòo va suposar més personal, hores extra, molt esforç i uns quiròfans que en alguns moments han arribat a funcionar quasi les 24 hores del dia. Com a exemple, si al mes de maig s'havien programat 390 intervencions, a l'octubre, en el punt àlgid del pla de xoc, van ser-ne 1.155.
La llista d'espera es va reduir un 43%
Pel que fa a llista d'espera, el confinament va suposar una reducció dels accidents de trànsit i les lesions traumàtiques (per caigudes, lesions esportives...), i en conseqüència també es van requerir menys intervencions. Per això, el fet d'haver pogut recuperar quasi tota la cirurgia programada, ha comportat una gran reducció de les llistes d'espera.
El 31 de desembre totes les intervencions amb temps d'espera garantit estaven per sota del termini fixat pel CatSalut (6 mesos), i hi havia 474 persones pendents d'operar: 200 menys que en començar l'any. És a dir, el nombre de pacients en llista d'espera es va reduir un 43%.
En la resta de procediments quirúrgics, es va passar de 2.848 a 1.524 pacients en llista d'espera, amb un 9% d'aquests pacients per sobre del temps màxim d'un any (a principis del 2020 eren l'11%). Paral·lelament, es van seguir realitzant sense interrupció, fins i tot durant la primera onada, totes les intervencions tant urgents com inajornables (oncologia, marcapassos...).
La «sala de despertar» de l'Hospital de Vic, on els pacients es recuperen de l'anestèsia després de l'operació. Foto: CHV
Visites amb l'especialista
Pel que fa a l'activitat ambulatòria, es van tancar les consultes presencials i aturades les proves no urgents al març i es va començar a reprendre progressivament a mitjans de maig. Les consultes externes van funcionar dos mesos només amb visita telefònica, més tard amb 10 pacients diaris per consultori i així fins als 20-25 actuals, en un sistema encara mixt (presencial i telemàtic).
L'activitat es va reduir però encara ho van fer més les sol·licituds per visitar-se, especialment durant la primera onada. Si el 2019 s'havien fet unes 52.000 primeres visites amb l'especialista, el 2020 se'n van fer 40.350 (-22%). En conjunt, s'ha reduït un 40% el nombre de pacients pendents de visitar-se (de 6.953 a 4.176), i el temps mitjà d'espera ha passat de 56 a 51 dies.
Proves diagnòstiques
Les proves diagnòstiques han seguit una tendència semblant. La incorporació de nous equips de radiodiagnòstic, entre ells un segon TAC, i la programació de proves en cap de setmana durant el darrer trimestre de l'any, ha permès recuperar part de l'activitat ajornada per la pandèmia. Això, sumat al fet que s'han rebut quasi 3.560 sol·licituds menys que l'any anterior, ha comportat una reducció del 22% dels pacients en llista d'espera (de 1.861 en començar l'any, a 1.443 en finalitzar). El temps mitjà d'espera també ha baixat quatre dies (de 31 a 27) en el conjunt de proves, i molt més en algunes com mamografies (-11), ecocardiogrames (-10) o colonoscòpies (-7).
Tota aquesta activitat s'ha dut a terme aplicant totes les mesures de prevenció, neteja, distància, control (PCR prèvia a qualsevol prova o intervenció), renovació d'aire, restricció d'acompanyants... Tot plegat, tal com destaca el CHV, suposa un esforç afegit al de la mateixa activitat, però imprescindible per seguir garantint la seguretat de pacients i professionals.