29
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
16:34h
"La transició energètica es farà sí o sí". Així de contundent es mostra Gil Salvans, responsable tècnic de l'Agència Local d'Energia d'Osona (ALEO). I l'energia fotovoltaica és la que encaixa millor a la comarca. Tal com explica en una entrevista a Osona.com, no és necessari contemplar grans macroprojectes com el de 432 hectàrees de plaques solars projectat entre Torelló, Manlleu i l'Esquirol, que finalment es va tombar. Però, "amb el consum energètic actual, és inviable poder ser autosuficients només amb plaques a les teulades".
El tècnic explica que "la transició energètica ha arrencat i els objectius europeus són molt clars". Catalunya s'ha d'abastir al 100% d'energies renovables en l'horitzó del 2050 mentre que la Unió Europea vol reduir en un 55% les emissions de C02 el 2030. Tot això suposa un decreixement important i una inversió important en energies renovables. "La transició energètica l'haurem de fer d'una manera o altra", apunta.
En aquest sentit, Salvans reitera que "amb les plaques solars a les teulades no n'hi ha prou i malauradament caldrà ocupar terrenys agrícoles". A més, apunta que a Osona hi ha moltes teulades orientades al nord, molta uralita i la velocitat de la transició energètica demana "fer molta feina amb pocs anys".
Tal com relata el tècnic, l'Institut Català d'Energia (ICAEN) treballa amb l'objectiu de tenir una potència de solar fotovoltaica de 6.000MW el 2030. "Això voldria dir que en aquests deu anys s'haurien d'instal·lar 600MW cada any". L'ICAEN calcula que un 60% de les plaques solars es col·locaran a les teulades i un 40% en terrenys. "Aquest càlcul es fa en base de cartografia àeria i al territori tenim molts metres quadrats d'uralita", és a dir, que no s'hi podrà instal·lar placa solar. Una part d'aquest 60% necessita una inversió per convertir l'uralita en teulada i, per tant, "al sòl hi ha menys complicacions que posar-ho en algunes teulades".
Ser autosuficient i exportadora
Osona és una comarca pionera en autoconsum, és la segona amb més instal·lacions d'aquest tipus a Catalunya. Tot i això, actualment només hi ha uns dotze megawatts d'autoconsum instal·lats, la meitat dels quals són de grans empreses com Casa Tarradellas o Bon Preu. És a dir, en el camí de la transició energètica va tard com la resta. "El ritme ha de ser més ràpid", apunta Salvans.
Per tal que a Osona sigui autosuficient energèticament, s'haurien de destinar unes 250 hectàrees de plaques solars. Salvans creu, però, que n'hi haurà d'haver més per abastir altres zones. "Cal una visió llarga si Catalunya vol ser autosuficient el 2050", remarca. En aquest sentit, explica que les comarques d'interior, com Osona, segurament hauran de ser "productors d'energia per l'àrea metropolitana".
Canviar el model de sempre
El model per produir aquesta energia juga un paper molt important en aquesta transició energètica. Salvans aposta per un "model democratitzat i descentralitzat en què la ciutadania tingui a dir i sigui un actiu potent". O sigui, tot el contrari del model actual que és centralitzat i en mans de grans empreses, i majoritàriament d'energies no renovables. "Es poden tancar centrals nuclears, de carbó o gas i passar a grans parcs renovables" o un nou model més participatiu i democràtic. Això, però, també passa perquè "molta gent aposti per l'autoconsum".
"L'estat espanyol té clar que vol fer la transició energètica i seguirà el mateix model", avisa Salvans. Exemplifica que ja s'han donat permisos de 900 i 1.000 hectàrees per posar plaques solars, que són més del doble del projecte de Manlleu que tanta oposició havia generat per ser macro.
El paper de la indústria
La indústria també és una baula important en aquest procés per tal que Catalunya sigui autosuficient. Tal com explica el tècnic, les grans empreses tenen tres opcions: renovar la factura elèctrica amb la companyia; apostar per l'autoconsum amb teulades o parcs petits; o invertir en un macroparc i comprar l'energia durant 40 anys.
"Si la gran indústria renuncia a l'autosuficiència energètica, hi ha un problema com a país perquè després quan es vulgui negociar -per exemple el preu de transport de l'energia- s'haurà de fer amb l'estat.
315 MW per evacuar i vendre des d'Osona
A la Ponència d'energies renovables, l'òrgan que analitza la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, "tornen a haver-hi projectes" per a diversos municipis d'Osona. És el cas de localitats com Malla, Gurb, Folgueroles o Manlleu que hi ha propostes perquè estan ubicades a prop d'una línia on evacuar-la. Però també es deu al fet que l'estació de transformació entre Vic i Calldetenes pot evacuar 315 megawatts, és a dir, vendre aquesta energia. Actualment "una empresa estatal té l'aval de garantia d'aquests 315MW i intentaran com sigui col·locar-los, que pel cap baix poden ser 350 hectàrees".
El Consell Comarcal també treballa en un planejament urbanístic global per tal que el pastís de 315 megawatts per vendre es pugui repartir en petits projectes. "La idea és que en lloc d'un grup inversor amb una macroempresa, es faci arreu del territori i acompanyat de comunitats energètiques".
"Es poden aturar els macroparcs, però alhora cal impulsar instal·lacions solars perquè hi ha molts planejaments, del 2007 o 2008, encara les prohibeixen", apunta. "Si no les posem aquí, els d'aquí pagaran per posar-les a altres llocs. Val més que la inversió es quedi aquí", conclou.
Reconeix que aquest tipus de projectes són llaminers per als ajuntaments. Per un petit ajuntament això pot suposar duplicar el pressupost anual durant molt temps. "És com el municipi que té una presó o un abocador", exemplifica.
Si un ajuntament d'Osona accedeix a posar les 300 hectàrees per generar els 315 megawatts, "ningú més podrà vendre i la resta de la comarca no podrà connectar res més que no sigui autoconsum". Sortosament a Osona s'ha anat "a l'una i s'aniran adequant els planejaments".
Decreixement i eficiència energètica a sobre la taula
Més enllà dels projectes, el tècnic remarca que les altres claus són l'eficiència energètica i el decreixement. "No podem continuar creixent si no ho acompanyem d'una millora energètica i alguns sectors han de posar a sobre la taula el decreixement", avisa. En aquest sentit, explica que si es vol preservar el territori, la biodiversitat o apostar per la sobirania alimentària, cal tenir en compte aquests factors, "sinó la transició energètica és inviable".
La fotovoltaica sola no arriba a tot arreu
L'energia solar és la que encaixa millor amb Osona, però, tal com remarca Salvans, haurà d'anar combinada amb altres sistemes. "És una comarca freda i també ens hem d'escalfar", diu, mentre destaca que caldrà apostar per la biomassa. "Caldrà fer noves calderes de biomassa perquè es puguin controlar les emissions", afegeix.
D'altra banda, Salvans remarca que el biogàs també haurà de jugar-hi un paper important. "Països com Alemanya i Dinamarca han apostat per connectar aquest biogàs a la xarxa de gas", exemplifica. Tot i així, reconeix que, a diferència de la fotovoltaica, "la tecnologia [del biogàs] encara no és prou eficient". En tot cas, "la fotovoltaica sola no arriba a tot arreu i tant la biomassa com el biogàs tindran un pes important en un futur".
Exemples a seguir a Osona i comunitats energètiques
Salvans, que també és regidor a l'Ajuntament d'Olost, posa d'exemples alguns municipis d'Osona per emmirallar-se per fer la transició energètica. "Sant Pere de Torelló és dels que ho té més treballat", diu, mentre remarca que acumulen una "tradició" per la planta de biomassa forestal, que abasteix a la majoria de població i indústria, així com un pla de transició energètica local.
A més d'aquesta localitat, també hi ha Olost i Santa Creu de Jutglar, Balenyà, Sant Julià de Vilatorta o Sobremunt. "Hi ha projectes executius i d'altres que estan en fase de redacció", que "van marcant el camí". De fet, només aquest any a la Diputació de Barcelona ja se li han encarregat una quinzena de projectes de comunitats energètiques a la comarca.
El tècnic explica que "la transició energètica ha arrencat i els objectius europeus són molt clars". Catalunya s'ha d'abastir al 100% d'energies renovables en l'horitzó del 2050 mentre que la Unió Europea vol reduir en un 55% les emissions de C02 el 2030. Tot això suposa un decreixement important i una inversió important en energies renovables. "La transició energètica l'haurem de fer d'una manera o altra", apunta.
En aquest sentit, Salvans reitera que "amb les plaques solars a les teulades no n'hi ha prou i malauradament caldrà ocupar terrenys agrícoles". A més, apunta que a Osona hi ha moltes teulades orientades al nord, molta uralita i la velocitat de la transició energètica demana "fer molta feina amb pocs anys".
Tal com relata el tècnic, l'Institut Català d'Energia (ICAEN) treballa amb l'objectiu de tenir una potència de solar fotovoltaica de 6.000MW el 2030. "Això voldria dir que en aquests deu anys s'haurien d'instal·lar 600MW cada any". L'ICAEN calcula que un 60% de les plaques solars es col·locaran a les teulades i un 40% en terrenys. "Aquest càlcul es fa en base de cartografia àeria i al territori tenim molts metres quadrats d'uralita", és a dir, que no s'hi podrà instal·lar placa solar. Una part d'aquest 60% necessita una inversió per convertir l'uralita en teulada i, per tant, "al sòl hi ha menys complicacions que posar-ho en algunes teulades".
L'Agència Local d'Energia d'Osona, que penja del Consell Comarcal d'Osona, es dedica a l'assessorament tècnic dels ajuntaments de la comarca. Tot i que va néixer amb una funció de comptabilitat energètica, intervé amb altres projectes com comunitats energètiques, assessorament amb parcs fotovoltaics i també urbanisme local. Amb la irrupció de nous macroprojectes, aquesta agència hi juga un paper important.
Actualment treballa en el pla comarcal OsonaEcoTransició40% per reduir un 42% les emissions de la comarca el 2030 i alhora quina és la inversió necessària per aconseguir-ho. La xifra s'enfila a gairebé mil milions d'euros –818 sense IVA-. Aquest projecte concreta diverses accions com, per exemple, impulsar 50 parcs fotovoltaics de 5MW a la comarca o la creació de cooperatives energètiques.
Actualment treballa en el pla comarcal OsonaEcoTransició40% per reduir un 42% les emissions de la comarca el 2030 i alhora quina és la inversió necessària per aconseguir-ho. La xifra s'enfila a gairebé mil milions d'euros –818 sense IVA-. Aquest projecte concreta diverses accions com, per exemple, impulsar 50 parcs fotovoltaics de 5MW a la comarca o la creació de cooperatives energètiques.
Ser autosuficient i exportadora
Osona és una comarca pionera en autoconsum, és la segona amb més instal·lacions d'aquest tipus a Catalunya. Tot i això, actualment només hi ha uns dotze megawatts d'autoconsum instal·lats, la meitat dels quals són de grans empreses com Casa Tarradellas o Bon Preu. És a dir, en el camí de la transició energètica va tard com la resta. "El ritme ha de ser més ràpid", apunta Salvans.
Gil Salvans, tècnic de l’Agència Local d’Energia d’Osona. Foto: Adrià Costa
Per tal que a Osona sigui autosuficient energèticament, s'haurien de destinar unes 250 hectàrees de plaques solars. Salvans creu, però, que n'hi haurà d'haver més per abastir altres zones. "Cal una visió llarga si Catalunya vol ser autosuficient el 2050", remarca. En aquest sentit, explica que les comarques d'interior, com Osona, segurament hauran de ser "productors d'energia per l'àrea metropolitana".
Canviar el model de sempre
El model per produir aquesta energia juga un paper molt important en aquesta transició energètica. Salvans aposta per un "model democratitzat i descentralitzat en què la ciutadania tingui a dir i sigui un actiu potent". O sigui, tot el contrari del model actual que és centralitzat i en mans de grans empreses, i majoritàriament d'energies no renovables. "Es poden tancar centrals nuclears, de carbó o gas i passar a grans parcs renovables" o un nou model més participatiu i democràtic. Això, però, també passa perquè "molta gent aposti per l'autoconsum".
"L'estat espanyol té clar que vol fer la transició energètica i seguirà el mateix model", avisa Salvans. Exemplifica que ja s'han donat permisos de 900 i 1.000 hectàrees per posar plaques solars, que són més del doble del projecte de Manlleu que tanta oposició havia generat per ser macro.
El paper de la indústria
La indústria també és una baula important en aquest procés per tal que Catalunya sigui autosuficient. Tal com explica el tècnic, les grans empreses tenen tres opcions: renovar la factura elèctrica amb la companyia; apostar per l'autoconsum amb teulades o parcs petits; o invertir en un macroparc i comprar l'energia durant 40 anys.
"Si la gran indústria renuncia a l'autosuficiència energètica, hi ha un problema com a país perquè després quan es vulgui negociar -per exemple el preu de transport de l'energia- s'haurà de fer amb l'estat.
315 MW per evacuar i vendre des d'Osona
A la Ponència d'energies renovables, l'òrgan que analitza la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, "tornen a haver-hi projectes" per a diversos municipis d'Osona. És el cas de localitats com Malla, Gurb, Folgueroles o Manlleu que hi ha propostes perquè estan ubicades a prop d'una línia on evacuar-la. Però també es deu al fet que l'estació de transformació entre Vic i Calldetenes pot evacuar 315 megawatts, és a dir, vendre aquesta energia. Actualment "una empresa estatal té l'aval de garantia d'aquests 315MW i intentaran com sigui col·locar-los, que pel cap baix poden ser 350 hectàrees".
El Consell Comarcal també treballa en un planejament urbanístic global per tal que el pastís de 315 megawatts per vendre es pugui repartir en petits projectes. "La idea és que en lloc d'un grup inversor amb una macroempresa, es faci arreu del territori i acompanyat de comunitats energètiques".
"Es poden aturar els macroparcs, però alhora cal impulsar instal·lacions solars perquè hi ha molts planejaments, del 2007 o 2008, encara les prohibeixen", apunta. "Si no les posem aquí, els d'aquí pagaran per posar-les a altres llocs. Val més que la inversió es quedi aquí", conclou.
Gil Salvans amb les plaques solars de la teulada de l'Ajuntament d'Olost, d'on és regidor. Foto: Adrià Costa
Reconeix que aquest tipus de projectes són llaminers per als ajuntaments. Per un petit ajuntament això pot suposar duplicar el pressupost anual durant molt temps. "És com el municipi que té una presó o un abocador", exemplifica.
Si un ajuntament d'Osona accedeix a posar les 300 hectàrees per generar els 315 megawatts, "ningú més podrà vendre i la resta de la comarca no podrà connectar res més que no sigui autoconsum". Sortosament a Osona s'ha anat "a l'una i s'aniran adequant els planejaments".
Decreixement i eficiència energètica a sobre la taula
Més enllà dels projectes, el tècnic remarca que les altres claus són l'eficiència energètica i el decreixement. "No podem continuar creixent si no ho acompanyem d'una millora energètica i alguns sectors han de posar a sobre la taula el decreixement", avisa. En aquest sentit, explica que si es vol preservar el territori, la biodiversitat o apostar per la sobirania alimentària, cal tenir en compte aquests factors, "sinó la transició energètica és inviable".
La fotovoltaica sola no arriba a tot arreu
L'energia solar és la que encaixa millor amb Osona, però, tal com remarca Salvans, haurà d'anar combinada amb altres sistemes. "És una comarca freda i també ens hem d'escalfar", diu, mentre destaca que caldrà apostar per la biomassa. "Caldrà fer noves calderes de biomassa perquè es puguin controlar les emissions", afegeix.
D'altra banda, Salvans remarca que el biogàs també haurà de jugar-hi un paper important. "Països com Alemanya i Dinamarca han apostat per connectar aquest biogàs a la xarxa de gas", exemplifica. Tot i així, reconeix que, a diferència de la fotovoltaica, "la tecnologia [del biogàs] encara no és prou eficient". En tot cas, "la fotovoltaica sola no arriba a tot arreu i tant la biomassa com el biogàs tindran un pes important en un futur".
Exemples a seguir a Osona i comunitats energètiques
Salvans, que també és regidor a l'Ajuntament d'Olost, posa d'exemples alguns municipis d'Osona per emmirallar-se per fer la transició energètica. "Sant Pere de Torelló és dels que ho té més treballat", diu, mentre remarca que acumulen una "tradició" per la planta de biomassa forestal, que abasteix a la majoria de població i indústria, així com un pla de transició energètica local.
A més d'aquesta localitat, també hi ha Olost i Santa Creu de Jutglar, Balenyà, Sant Julià de Vilatorta o Sobremunt. "Hi ha projectes executius i d'altres que estan en fase de redacció", que "van marcant el camí". De fet, només aquest any a la Diputació de Barcelona ja se li han encarregat una quinzena de projectes de comunitats energètiques a la comarca.