27
d'abril
del
2021
Cada vegada hi ha més escoles que aposten per l'ensenyament competencial, ja que permet donar als alumnes les eines i estratègies necessàries per aprendre al seu propi ritme i alhora desenvolupar competències, procediments i actituds per desenvolupar-se de manera autònoma. A Osona, la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic i l’Escola Salarich de Vic, dins el projecte Escola i Universitat, han posat en marxa el projecte Mons Imaginaris, que permet que estudiants de primer curs del grau de Mestre en Educació Infantil puguin treballar un projecte multidisciplinari amb nens de P5 que es desplacen un cop per setmana a la universitat.
Tal com recull la universitat en una nota, segons la professora i coordinadora del projecte Escola i Universitat, Mia Güell, “oferir aquesta possibilitat als estudiants de Mestre que tot just comencen el grau és tota una declaració d’intencions, ja que treballar per projectes implica un major grau de complexitat i requereix posar-se d’acord els diferents professors de diferents disciplines”.
El projecte Mons Imaginaris treballa diversos aspectes que es donen en aquesta etapa educativa de P5, i per això involucra al professorat de les assignatures de Naturalesa del coneixement artístic i literari, d’Educació audiovisual i TIC i Didàctica artística. “Tant els mestres des de l'escola com l’alumnat i professorat dels graus analitzen, reflexionen i amplien, si escau, el que s'ha estat treballant a la universitat. El fet de poder observar els estudiants (de l’escola i de la universitat) com interactuen entre ells ofereix una oportunitat única que tant els mestres com els professors coincideixen a destacar com a essencial i bàsica per a l’exercici de la professió i que poques vegades es té l’oportunitat d’experimentar”, afirma Güell.
Mons Imaginaris s’estructura al voltant d’activitats i tallers que parteixen de l’adaptació d’una rondalla popular de Nigèria que es diu “L’arbre màgic”, en què els protagonistes són un baobab i un nen.
Gisela Genaró, en nom i representació de les tutores de P5 de l’Escola Salarich, opina que “el projecte és una gran oportunitat per als nens i nenes, sobretot en aquest any de pandèmia, ja que ens ha permès sortir de l’aula, estar en uns espais diferents i poder utilitzar uns materials que a l’escola no tindríem”. També posa de manifest l’atenció individualitzada que reben els infants per part dels futurs mestres, “la qual cosa els permet aprofitar tots els recursos pedagògics que se’ls posa a l’abast”.
Tal com recull la universitat en una nota, segons la professora i coordinadora del projecte Escola i Universitat, Mia Güell, “oferir aquesta possibilitat als estudiants de Mestre que tot just comencen el grau és tota una declaració d’intencions, ja que treballar per projectes implica un major grau de complexitat i requereix posar-se d’acord els diferents professors de diferents disciplines”.
El projecte Mons Imaginaris treballa diversos aspectes que es donen en aquesta etapa educativa de P5, i per això involucra al professorat de les assignatures de Naturalesa del coneixement artístic i literari, d’Educació audiovisual i TIC i Didàctica artística. “Tant els mestres des de l'escola com l’alumnat i professorat dels graus analitzen, reflexionen i amplien, si escau, el que s'ha estat treballant a la universitat. El fet de poder observar els estudiants (de l’escola i de la universitat) com interactuen entre ells ofereix una oportunitat única que tant els mestres com els professors coincideixen a destacar com a essencial i bàsica per a l’exercici de la professió i que poques vegades es té l’oportunitat d’experimentar”, afirma Güell.
Mons Imaginaris s’estructura al voltant d’activitats i tallers que parteixen de l’adaptació d’una rondalla popular de Nigèria que es diu “L’arbre màgic”, en què els protagonistes són un baobab i un nen.
Gisela Genaró, en nom i representació de les tutores de P5 de l’Escola Salarich, opina que “el projecte és una gran oportunitat per als nens i nenes, sobretot en aquest any de pandèmia, ja que ens ha permès sortir de l’aula, estar en uns espais diferents i poder utilitzar uns materials que a l’escola no tindríem”. També posa de manifest l’atenció individualitzada que reben els infants per part dels futurs mestres, “la qual cosa els permet aprofitar tots els recursos pedagògics que se’ls posa a l’abast”.