21
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
9:05h
Una recerca realitzada per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) refà els orígens culturals de Vic. L'anàlisi, del catedràtic Jesús Alturo i la investigadora Tània Alaix, s'ha fet amb centenars de còdex i milers de documents del segle IX i X de l'arxiu episcopal de Vic, un dels més importants d'Europa.
La investigació demostra que molts manuscrits i alguns dels personatges més rellevants que els van produir jugaven un paper més important del què es pensava. A més, també revela que el primer bisbe de la seu de Vic, Gotmar, i el seu secretari, el canonge Adanagell, eren catalans i no de Narbona com es creia. La recerca obre la porta a aplicar la mateixa metodologia a la resta de diòcesis catalanes d'aquest període.
Els resultats ofereixen una nova visió sobre la producció cultural en el segle IX i X, i els seus protagonistes. És el cas del primer bisbe de la seu de Vic, Gotmar, i el seu secretari, el canonge Adanagell que, al contrari del que es pensava, eren autòctons i, per tant, no van arribar de la diòcesi de Narbona. La seva escriptura, carolíngia però amb clares influències visigòtiques, així ho demostra. L'estudi s'ha recollit al volum El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).
L'atribució de la procedència forana dels dos eclesiàstics havia donat peu a considerar del mateix origen molts manuscrits actualment conservats a l'arxiu episcopal vigatà, i ara s'ha demostrat que, per tant, es van produir a Vic. Al mateix temps, els experts han determinat que el segon bisbe, Ideler, era narbonès i, en canvi, fins ara s'havia tingut com a català.
Una producció cultural continuada
La comparació dels textos de diferents territoris ha dut els autors a demostrar també que Vic, tot i que va partir inicialment d'un nivell inferior al de la resta de bisbats catalans, va tenir una mínima producció cultural durant el període anterior a la restauració i les seves institucions culturals no van desaparèixer completament.
No els ha estat possible, però, trobar gaires restes d'activitats culturals per part de les dones, fora de la firma autògrafa d'algunes d'elles o la lectura de textos litúrgics, com és el cas de la monja Riquell de Sant Joan de Ripoll. "Per trobar un cas com el d'Alba de Vic, autèntica professional de l'escriptura, caldrà esperar el segle XI, el de major esplendor cultural de Vic en temps altmedievals", assenyalen.
La investigació demostra que molts manuscrits i alguns dels personatges més rellevants que els van produir jugaven un paper més important del què es pensava. A més, també revela que el primer bisbe de la seu de Vic, Gotmar, i el seu secretari, el canonge Adanagell, eren catalans i no de Narbona com es creia. La recerca obre la porta a aplicar la mateixa metodologia a la resta de diòcesis catalanes d'aquest període.
Els resultats ofereixen una nova visió sobre la producció cultural en el segle IX i X, i els seus protagonistes. És el cas del primer bisbe de la seu de Vic, Gotmar, i el seu secretari, el canonge Adanagell que, al contrari del que es pensava, eren autòctons i, per tant, no van arribar de la diòcesi de Narbona. La seva escriptura, carolíngia però amb clares influències visigòtiques, així ho demostra. L'estudi s'ha recollit al volum El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).
Signatura original del bisbe Gotmar, amb reminiscències visigòtiques Foto: Arxiu de la Corona d'Aragó
L'atribució de la procedència forana dels dos eclesiàstics havia donat peu a considerar del mateix origen molts manuscrits actualment conservats a l'arxiu episcopal vigatà, i ara s'ha demostrat que, per tant, es van produir a Vic. Al mateix temps, els experts han determinat que el segon bisbe, Ideler, era narbonès i, en canvi, fins ara s'havia tingut com a català.
Una producció cultural continuada
La comparació dels textos de diferents territoris ha dut els autors a demostrar també que Vic, tot i que va partir inicialment d'un nivell inferior al de la resta de bisbats catalans, va tenir una mínima producció cultural durant el període anterior a la restauració i les seves institucions culturals no van desaparèixer completament.
No els ha estat possible, però, trobar gaires restes d'activitats culturals per part de les dones, fora de la firma autògrafa d'algunes d'elles o la lectura de textos litúrgics, com és el cas de la monja Riquell de Sant Joan de Ripoll. "Per trobar un cas com el d'Alba de Vic, autèntica professional de l'escriptura, caldrà esperar el segle XI, el de major esplendor cultural de Vic en temps altmedievals", assenyalen.
Els escrivans de diplomes i els amanuenses de llibres coincidien molt sovint en una mateixa persona. Foto: Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic.