16
d'abril
del
2021
La Biblioteca Joan Triadú de Vic va inaugurar aquest dijous a la tarda l'exposició Joan Triadú a la ciutat dels llibres, una mostra centrada en la faceta de crític literari de l'autor. La mostra s'emmarca en els actes que durant tot el 2021 es duran a terme arreu del país per commemorar el centenari del naixement d'aquest pedagog, crític literari i activista cultural nascut a Ribes de Freser, al Ripollès. Pel comissari de la mostra, Joan Josep Isern, Triadú "és com un dau amb moltes cares i, a més, a totes les cares hi ha bon joc". "En Triadú és escriptor, crític literari, traductor, però també és mestre, pedagog i un defensor aferrissat de la llengua catalana", resumeix. En aquest sentit, també el reivindica com un "referent cívic i ètic".
Joan Triadú va escriure la seva primera crítica literària dedicada a Narcís Oller l'any 1946 a la revista Ariel, mentre el seu darrer article es va publicar pòstumament al diari Avui l'any 2010, 15 dies després de la seva mort. Segons relata Isern, que també és comissari de l'Any Triadú, explicar els 64 anys d'articles publicats de Triadú és molt complicat perquè "la vida de Triadú és una vida escrita i sempre que intentis fer un resum seràs reductiu". Per això, assegura, han intentat fer una exposició "amb un efecte multiplicatiu" perquè "es pugui distribuir per la xarxa de biblioteques de Catalunya i pugui arribar al màxim de gent possible".
De fet, Isern creu que el l'hàbitat natural d'aquesta exposició és una biblioteca. Precisament, la mostra es diu Joan Triadú i la ciutat dels llibres, que pren el nom d'una de les seves obres on les biblioteques hi prenen un protagonisme destacat. "Les biblioteques són un lloc d'ordre, endreça, seny, tolerància i, per tant, Triadú hi havia de ser", conclou Isern.
L'exposició Joan Triadú a la ciutat dels llibres està formada per set pantalles enrotllables que, exposades l'una al costat de l'altra, ocupen un espai màxim de sis metres lineals. Es tracta de set pantalles que expliquen la bibliografia de Triadú ordenada de manera cronològica i que detallen, per exemple, la seva faceta de crític literari concentrada en els quatre mitjans on va publicar més articles: Ariel, Forja, Serra d'Or i el diari Avui. També s'aturen en les diverses antologies que va escriure al llarg de la seva vida, amb una atenció especial a la publicació, l'any 1951, de l'Antologia de contistes 1850-1950 i, sobretot, l'Antologia de poesia 1900-1950.
La mostra també dedica un espai per conèixer el Triadú "activista esperançat" i defensor de la llengua. Sobre aquest punt, Isern explica que l'activisme de Triadú té un "component d'esperança i no simplement de voluntarisme i bones intencions". El comissari ho exemplifica amb una anècdota: "En comptes d'anar un dia a fer classe de català els anys cinquanta en una parròquia a quatre persones, una activitat que tenia molt mèrit, ell es va dedicar a formar formadors. De fet, va ser un pioner del treball en xarxa i incorpora el factor multiplicatiu, ja que forma a gent que poden ser mestres".
L'exposició acaba amb un repàs d'alguns dels referents en què es va inspirar com ara Verdaguer, Maragall, Víctor Català, Pompeu Fabra, Maria Antònia Salvà o Carles Riba. En aquest sentit, Isern apunta que Tiradú "no amaga els seus referents, tot al contrari" i creu que "d'aquí uns anys, quan algú faci una exposició sobre algú altre, estic convençut que si hi ha un plafó de referents en Triadú hi serà".
Conferències, taules rodones, exposicions i llibres
Al llarg de tot l'any se celebraran més d'una cinquantena d'activitats com ara conferències, taules rodones i exposicions per reivindicar la figura i el llegat de Triadú. Sobre les exposicions, Isern ha explicat que al juliol s'inaugurarà una exposició sobre el Triadú pedagog a l'Insitut d'Estudis Catalans, mentre que a la tardor se n'inaugurarà una altra a l'Arxiu Nacional de Catalunya sobre el Triadú activista. També està previst que es publiquin dos llibres, un dels quals serà una recopilació d'una cinquantena d'entrevistes.
Joan Triadú va escriure la seva primera crítica literària dedicada a Narcís Oller l'any 1946 a la revista Ariel, mentre el seu darrer article es va publicar pòstumament al diari Avui l'any 2010, 15 dies després de la seva mort. Segons relata Isern, que també és comissari de l'Any Triadú, explicar els 64 anys d'articles publicats de Triadú és molt complicat perquè "la vida de Triadú és una vida escrita i sempre que intentis fer un resum seràs reductiu". Per això, assegura, han intentat fer una exposició "amb un efecte multiplicatiu" perquè "es pugui distribuir per la xarxa de biblioteques de Catalunya i pugui arribar al màxim de gent possible".
De fet, Isern creu que el l'hàbitat natural d'aquesta exposició és una biblioteca. Precisament, la mostra es diu Joan Triadú i la ciutat dels llibres, que pren el nom d'una de les seves obres on les biblioteques hi prenen un protagonisme destacat. "Les biblioteques són un lloc d'ordre, endreça, seny, tolerància i, per tant, Triadú hi havia de ser", conclou Isern.
L'exposició Joan Triadú a la ciutat dels llibres està formada per set pantalles enrotllables que, exposades l'una al costat de l'altra, ocupen un espai màxim de sis metres lineals. Es tracta de set pantalles que expliquen la bibliografia de Triadú ordenada de manera cronològica i que detallen, per exemple, la seva faceta de crític literari concentrada en els quatre mitjans on va publicar més articles: Ariel, Forja, Serra d'Or i el diari Avui. També s'aturen en les diverses antologies que va escriure al llarg de la seva vida, amb una atenció especial a la publicació, l'any 1951, de l'Antologia de contistes 1850-1950 i, sobretot, l'Antologia de poesia 1900-1950.
La mostra també dedica un espai per conèixer el Triadú "activista esperançat" i defensor de la llengua. Sobre aquest punt, Isern explica que l'activisme de Triadú té un "component d'esperança i no simplement de voluntarisme i bones intencions". El comissari ho exemplifica amb una anècdota: "En comptes d'anar un dia a fer classe de català els anys cinquanta en una parròquia a quatre persones, una activitat que tenia molt mèrit, ell es va dedicar a formar formadors. De fet, va ser un pioner del treball en xarxa i incorpora el factor multiplicatiu, ja que forma a gent que poden ser mestres".
L'exposició acaba amb un repàs d'alguns dels referents en què es va inspirar com ara Verdaguer, Maragall, Víctor Català, Pompeu Fabra, Maria Antònia Salvà o Carles Riba. En aquest sentit, Isern apunta que Tiradú "no amaga els seus referents, tot al contrari" i creu que "d'aquí uns anys, quan algú faci una exposició sobre algú altre, estic convençut que si hi ha un plafó de referents en Triadú hi serà".
Conferències, taules rodones, exposicions i llibres
Al llarg de tot l'any se celebraran més d'una cinquantena d'activitats com ara conferències, taules rodones i exposicions per reivindicar la figura i el llegat de Triadú. Sobre les exposicions, Isern ha explicat que al juliol s'inaugurarà una exposició sobre el Triadú pedagog a l'Insitut d'Estudis Catalans, mentre que a la tardor se n'inaugurarà una altra a l'Arxiu Nacional de Catalunya sobre el Triadú activista. També està previst que es publiquin dos llibres, un dels quals serà una recopilació d'una cinquantena d'entrevistes.