EL REPORTATGE DE LA SETMANA

Mobilitzats per aconseguir un pla per a la plana de Vic

Ressuscita 10 anys després la plataforma "Per una Plana Viva!" per reivindicar una planificació urbanística i ambiental conjunta a Osona

per Carles Fiter, Manlleu | 8 d'abril de 2021 a les 15:55 |
Membres de la plataforma «Per una Plana Viva!» a l'esplanada on es projectava un macroprojecte de plaques fotovoltaiques | Adrià Costa
Mobilització per vetllar la plana de Vic. Fa deu anys va néixer a Osona la plataforma "Per una Plana Viva!" arran del macropolígon que es projectava entre Vic i Folgueroles. Ara, s'ha recuperat la iniciativa amb l'objectiu de reivindicar una planificació urbanística i ambiental conjunta al territori El detonant de la reactivació d'aquesta plataforma ha estat el macroprojecte de plaques fotovoltaiques de 432 hectàrees entre Manlleu, l'Esquirol i Torelló, que, de moment, la Generalitat de Catalunya ha tombat després de l'oposició a la comarca.

"Per una Plana Viva!" agrupa diverses entitats de la comarca, com Osona amb Bici, Adoberies No Calldetenes o Salvaguarda del Montseny. Osona.com ha parlat amb tres dels seus membres per conèixer més a fons aquesta iniciativa. Es tracta d'Ester Comas, de Justícia Alimentària; Eduard Botey, de Som Energia; i Lluís Muntal, d'Unió de Pagesos.


"Seguim en un punt en què no es planifica amb visió de conjunt a la plana de Vic", explica Ester Comas, que fa deu anys ja formava part de la plataforma. En aquest sentit remarca que "hi ha moltes agressions, com l'aparició sobtada d'aquests megaparcs d'energies renovables, urbanitzacions que es tornen a posar en marxa o polígons sobredimensionats". "I en van entrant de noves", alerta.

Els tres entrevistats critiquen que hi ha una "política de campanar". "Cada alcalde o alcaldessa mira el seu terme municipal i, a vegades, Vic s'ho mira com a ciutat en lloc de com a capital de comarca", diu Eduard Botey. Per la seva banda Comas explica que "hi ha una interrelació constant i diària, però la planificació no es fa d'aquesta manera". "Cal un pla i una visió conjunta per a la plana", conclou.


Els principals eixos de "Per una Plana Viva!"

- Protegir el terreny agrícola.
- Donar ús als habitatges buits i aturar la contínua expansió urbanística.
- Pobles compactes per fer possible el petit comerç.
- Reduir la mobilitat amb vehicle privat, afavorir el transport públic i l'ús de la bicicleta.
- Mantenir espais agraris i naturals de lleure i per fer esport.
- Recuperar aqüífers, rius i rieres i fer un ús racional de l'aigua.
- Mantenir i millorar la biodiversitat del territori.
- Apostar per un model energètic descentralitzat, participat per la ciutadania i basat en renovables.
- Apostar per un model econòmic més diversificat, dimensionat a la comarca, sostenible i que generi llocs de treball dignes.

"La plataforma és molt iniciàtica i encara no tenim el full de ruta marcat", explica Comas. En tot cas, l'agrupació s'ha pres aquesta primavera per fer una anàlisi i reflexió. "Aquest mentrestant" els serveix per anar creant l'argumentari i "alhora està obert a tothom". "És un toc d'atenció a la societat" i mentrestant es vol augmentar "el múscul social". De fet, ja fa dies que ha començat a caminar i ha organitzat alguna xerrada i té previst fer altres activitats. Aquest diumenge mateix, per exemple, han preparat una caminada al voltant de l'indret on es contemplava aquest macroparc.

Des de la plataforma també volen conscienciar a la població, per tal que "obrin els ulls" i vegin allò que està passant. En aquest sentit Botey destaca que "la societat pot fer moure moltes coses". "Al final tots i cadascun de nosaltres som responsables del paisatge que tenim i el territori que volem", diu Ester Comas, mentre remarca que diàriament es prenen decisions que aposten per una línia una altra. És a dir, si s'aposta per la pagesia vinculada al territori, per les petites empreses que treballen amb energies renovables o pel comerç de proximitat. "Això també ajuda a canviar-ho", conclou.

Entitats diverses amb un objectiu comú

La plataforma està formada per més d'una trentena d'entitats tan diverses com sindicats, agrupacions de productors, entitats excursionistes, veïnals o ecologistes. "És un moviment transversal i propositiu", ressalta Comas. I, de fet, cadascuna d'aquestes que integren Per una Plana Viva! estan "més al dia en alguns aspectes", com per exemple la mobilitat. "El mínim comú múltiple és la defensa de la terra i l'ordenació del territori", opinen Botey i Muntal.
 

Eduard Botey, Lluís Muntal i Ester Comas. Foto: Adrià Costa


Pel que fa a l'interès polític, de moment, no se n'ha detectat. Tot i que alguns partits s'han volgut adherir a la plataforma, aquesta s'ha declarat apolítica i per tant no contempla la seva entrada. Malgrat això, des de la plataforma apunten que tard o d'hora caldrà reunir-se i asseure's amb els actors principals i "entre tots decidir certes coses".

Cal destacar que en el cas concret del macroprojecte de plaques fotovoltaiques a Osona, els ajuntaments afectats i el Consell Comarcal van unir esforços i van fer mostrar la seva oposició al projecte per l'impacte al territori.

"La Generalitat ha d'agafar el bou per les banyes"

Per la seva banda, Eduard Botey remarca que "la Generalitat hauria d'agafar el bou per les banyes" en els macroprojectes fotovoltaics en el cas d'Osona o eòlics en altres punts del territori. "No es poden anar fent agressions al territori rural, agrícola i forestal, per fer-hi qualsevol cosa", explica, mentre remarca que "no pot ser un terreny residual" i que hi ha polígons industrials que ni tan sols estan "prou aprofitats". "Si no som capaços d'ordenar el territori, d'Osona i també de Catalunya, tindrem problemes" avisa.

"Per a la Generalitat li és molt més ràpid i eficaç deixar-ho en mans de grans multinacionals perquè en treuen diners i Catalunya està a la cua pel que fa a energies renovables", afegeix el representant d'UP, Lluís Muntal.
 

Eduard Botey i Lluís Muntal Foto: Adrià Costa


Muntal explica que "quan es veuen corbs volar és que hi ha carnassa; i quan es veuen multinacionals voltant pel territori és que hi ha diners a guanyar". En aquest sentit, Botey remarca que aquestes grans empreses que volen desenvolupar projectes van "en municipis petits, on el terreny no és car i l'ajuntament té relativament poca força". Per això, també hauria d'intervenir-hi el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona, ja que "tenen equips més potents que els pobles petits".

El valor de la terra

"La terra és un bé físic que triga molts segles a constituir-se i l'estem perdent any rere any", lamenta Lluís Muntal, mentre etiziba que "perdre'n més és de rucs. Cal preservar-la". Pren d'exemple, països com Alemanya, que "té poc sòl" i per això "van omplint les teulades de plaques solars".

Muntal aprofita per denunciar també la situació dels joves pagesos. "Es tanquen masos i la terra s'embosca, i els joves que volen ser pagesos o pastors no troben finques on anar a treballar", lamenta. Explica que no tenen "accés a la terra" perquè no poden competir amb els 1.500 euros que paguen les multinacionals per hectàrea i per any per posar plaques solars en un terreny. Cal tenir en compte, que un pagès per conrear pot arribar-ne a pagar com a màxim uns 500 per hectàrea per any. "És incomprensible no trobar aquest encaix i mentrestant les grans indústries s'ho mengen tot", critica.



 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació