01
d'abril
del
2021
L'Ajuntament de l'Esquirol va aprovar inicialment el passat 1 de febrer el pla especial de masies i cases rurals. Un tràmit que suposa encarar la recta final d'una llarga tasca per identificar i catalogar totes les edificacions i, sobretot, per determinar quins usos i quines modificacions es permeten amb l'objectiu de recuperar i consolidar la vida rural al municipi. Les masies es poden convertir, en definitiva, en una de les estratègies per frenar el despoblament.
Més d'un centenar de masies
L'Esquirol té un vast terme municipal de quasi 62 quilòmetres quadrats on, a banda de nucli principal, hi ha Cantonigròs, Sant Martí Sescorts i Sant Julià de Cabrera. És la porta d'entrada de la subcomarca del Collsacabra, també denominada Cabrerès, i bona part del municipi se situa entre els 600 i els 1.000 metres d'altitud. “Estem al costat de Vic però sense boira”, resumeix gràficament l'alcalde Àlex Montanyà.
En aquest territori tan ampli, les masies han jugat tradicionalment un paper capital. N'hi ha més d'un centenar que, si s'hi sumen cases construïdes més recentment, arriben a les 130 edificacions que el catàleg ha identificat. D'aquestes, 80 estan habitades permanentment i una vintena més ocasioalment. Ara bé, la xifra cau fins al 62% quan s'estudia si es manté la gestió conjunta entra masia i finca agrària.
El 2007 es va aprovar un primer catàleg de masies però, ben aviat, es va demostrar poc útil. “Ni va reproduir la realitat ni va contribuir a la sostenibilitat del món rural al municipi”, explica Àlex Montanyà a Osona.com. Al seu parer, presentava moltes deficiències tant a nivell d'identificació de les masies, de catalogació dels seus elements com d'impediments legals per facilitar l'arrelament dels seus habitants, la continuïtat dels usos agroramaders o la implantació de noves activitats. “Va ser un document realitzat des d'un despatx de Barcelona, sense trepitjar el terreny i que va resultar una còpia estàndard d'altres catàlegs”, conclou Montanyà.
La masia que va ser l'origen de tot
Hi ha una masia que és clau en la història de l'Esquirol i que, es podria dir, és l'origen de tot. Es tracta del Perai, l'antic hostal que donava servei als traginers que passaven pel camí ral de Vic a Olot.
Es considera la primera construcció i a partir de la qual va créixer el poble. Curiosament, ni apareixia al catàleg de masies del 2007. “Quan vam veure que no hi sortia, vam tenir clar que calia fer-ne un de nou”, explica Montanyà.
L'antic hostal va ser l'origen del poble i, probablement, també li va donar nom. Els Carol eren la família que el regentava i de l'hostal dels Carol es podria haver passat a l'Esquirol. També explica la tradició popular que hi tenien un esquirol engabiat, però sembla més difícil de creure. Una altra versió és que el nom actual sigui una deformació de la paraula quer (pedra).
A mitjans del segle XVIII el poble va passar ser Santa Maria de Corcó, a causa del trasllat de la parròquia de Corcó. Una situació que no va canviar fins al 2014 quan, després d'una consulta popular, es va recuperar el nom tradicional. Els GPS, però, encara no ho tenen massa clar.
Sigui pels quers, per la família Carol o per un animal engabiat, el nom del poble també ha servit per anomenar els trencavagues de mig món. La història explica que veïns del poble van substituir els treballadors en vaga d'una fàbrica de la plana i d'aquí –presumptament- va sortir l'apel·latiu pels sabotejadors de protestes laborals.
L'oportunitat de la pandèmia
La població de l'Esquirol ha oscil·lat molt en els darrers dos segles i ara pràcticament té els mateixos 2.200 habitants que a l'entorn del 1850. Una situació que contrasta amb la resta de la comarca –especialment a la plana- i que no amaga l'envelliment i l'abandonament progressiu d'una part de les activitats del sector primari que mantenien viu el territori.
Cadascuna del centenar de masies de l'Esquirol acollia una família completa, diverses generacions i un bon nombre de fills. “Ara la situació ha canviat com un mitjó”, explica Àlex Montanyà. I cada casa que queda abandonada –o s'hi deixa de viure tot l'any- suposa menys activitat econòmica, una menor gestió del medi rural i un avanç de la massa forestal.
El nou catàleg de masies de l'Esquirol és fruit d'un treball exhaustiu durant quatre anys. Per tant, la decisió de tirar-lo endavant és molt anterior a la pandèmia. Tanmateix, és cert que l'actual context una oportunitat als municipis rurals. El 2020, per exemple, es van comptabilitzar fins a 35 nous empadronaments. La majoria es tracta de veïns de segones residències que l'han volgut convertir en primera, però també hi ha força demanda de persones d'altres poblacions de la comarca o de l'entorn de Barcelona que s'hi volen establir sigui comprant o llogant.
Per l'Ajuntament de l'Esquirol, el catàleg de masies ha de ser una eina que ajudi en un procés de repoblament que es va iniciar tímidament fa uns anys. Anirà acompanyat d'ajuts en la rehabilitació d'aquestes construccions rurals, però també de cases i pisos al nucli urbà. Unes mesures que van en paral·lel a l'esforç per millorar la cobertura telefònica i la fibra òptica així com la conversió de l'actual centre educatiu en institut-escola. “Garantir oferta educativa des de la llar d'infants fins als 16 anys ens ha d'ajudar molt a arrelar i atreure famílies joves”, afegeix.
Un augment de la demanda d'habitatge en un municipi rural no sempre és fàcil de gestionar. A l'Ajuntament de l'Esquirol els preocupa preservar l'equilibri entre aquesta situació i les necessitats dels joves del mateix municipi. “Desgraciadament. L'especulació també existeix aquí”, explica l'alcalde que recorda que, en municipis propers com Rupit, s'ha hagut d'establir una moratòria per frenar la conversió de cases en habitatge turístic. “Aquí no hi hem arribat i esperem que no acabi passant. Però hi estem molt amatents perquè no només perjudica l'accés a l'habitatge sinó que suposa una pèrdua d'identitat i una desnaturalització del poble”, conclou.
Ampliacions, divisions horitzontals i turisme rural
L'anterior catàleg de masies, segons l'actual equip de govern, dificultava l'arrelament de les noves generacions en l'àmbit rural. Per exemple, no era legal fer cap tipus d'ampliació de l'habitatge ni es permetia una divisió horitzontal. Això, a la pràctica, feia quasi impossible que dues o tres famílies poguessin conviure en una mateixa finca en un context on cada unitat familiar acostuma a necessitar una certa independència.
El document del 2007 tampoc permetia les noves oportunitats econòmiques en l'àmbit rural més enllà de l'activitat agroramadera més clàssica. Per exemple, era impossible convertir antics coberts i pallisses en turisme rural. Una circumstància que lamenta Marta Puigdesens, l'última família de pastors de l'Esquirol. Fa més de vint anys van comprar una cinquantena d'ovelles i es van establir com a masovers al Mas la Serra de Corcó. “Ens vam plantejar fer turisme rural però el fet de no ser propietaris i, especialment, el marc normatiu ens va fer descartar-ho”, explica. Qui sap si ara tindrien més clar un relleu a l'explotació que no tenen garantit.
Un altre dels usos no permesos a les masies eren els obradors, tant per a activitats artesanals com per a productes agroalimentaris. Normativa en mà: fer formatges a una masia de l'Esquirol era il·legal (però tenir les ovelles o les cabres, no). Aquesta circumstància també s'ha canviat a dins dels pobles i ara, per exemple, ja hi ha una formatgeria al nucli urbà de l'Esquirol.
El nou document no només permet l'ampliació de fins al 10% de la superfície construïda així com les divisions horitzontals. També determina les condicions de reconstrucció i rehabilitació, amb els materials i textures acceptades, així com quines construccions annexes es recomana enderrocar o realitzar treballs d'integració. De fet, segons l'alcalde Àlex Montanyà, el fet que l'antic catàleg pràcticament no permetés cap canvi, a la pràctica va afavorir la “barra lliure” i “actuacions il·legals”. En aquest sentit, un altre dels objectius és treballar per evitar que es desvirtuï el caràcter de la masia catalana tradicional al municipi.
La tramitació encara no s'ha acabat però a sobre la taula ja hi ha quasi una desena de peticions per incorporar els canvis que preveu el nou catàleg. Un exemple és el d'una família on el fill, que prendrà el relleu a l'explotació agrària, també vol viure a la masia. En aquest cas s'ampliarà la superfície habitable un 10% i, al mateix temps, es farà una divisió horitzontal.
En un altre cas es permetrà “girar” l'orientació d'una masia –a nivell d'obertures- ja que l'ampliació de fa unes dècades havia provocat que quedés orientada cara nord. Finalment, es preveu la transformació d'almenys cinc pallers en negocis de turisme rural.
Més d'un centenar de masies
L'Esquirol té un vast terme municipal de quasi 62 quilòmetres quadrats on, a banda de nucli principal, hi ha Cantonigròs, Sant Martí Sescorts i Sant Julià de Cabrera. És la porta d'entrada de la subcomarca del Collsacabra, també denominada Cabrerès, i bona part del municipi se situa entre els 600 i els 1.000 metres d'altitud. “Estem al costat de Vic però sense boira”, resumeix gràficament l'alcalde Àlex Montanyà.
En aquest territori tan ampli, les masies han jugat tradicionalment un paper capital. N'hi ha més d'un centenar que, si s'hi sumen cases construïdes més recentment, arriben a les 130 edificacions que el catàleg ha identificat. D'aquestes, 80 estan habitades permanentment i una vintena més ocasioalment. Ara bé, la xifra cau fins al 62% quan s'estudia si es manté la gestió conjunta entra masia i finca agrària.
La masia la Serra de Corcó. Foto: Josep Maria Montaner
El 2007 es va aprovar un primer catàleg de masies però, ben aviat, es va demostrar poc útil. “Ni va reproduir la realitat ni va contribuir a la sostenibilitat del món rural al municipi”, explica Àlex Montanyà a Osona.com. Al seu parer, presentava moltes deficiències tant a nivell d'identificació de les masies, de catalogació dels seus elements com d'impediments legals per facilitar l'arrelament dels seus habitants, la continuïtat dels usos agroramaders o la implantació de noves activitats. “Va ser un document realitzat des d'un despatx de Barcelona, sense trepitjar el terreny i que va resultar una còpia estàndard d'altres catàlegs”, conclou Montanyà.
La masia que va ser l'origen de tot
Hi ha una masia que és clau en la història de l'Esquirol i que, es podria dir, és l'origen de tot. Es tracta del Perai, l'antic hostal que donava servei als traginers que passaven pel camí ral de Vic a Olot.
Es considera la primera construcció i a partir de la qual va créixer el poble. Curiosament, ni apareixia al catàleg de masies del 2007. “Quan vam veure que no hi sortia, vam tenir clar que calia fer-ne un de nou”, explica Montanyà.
L'antic hostal va ser l'origen del poble i, probablement, també li va donar nom. Els Carol eren la família que el regentava i de l'hostal dels Carol es podria haver passat a l'Esquirol. També explica la tradició popular que hi tenien un esquirol engabiat, però sembla més difícil de creure. Una altra versió és que el nom actual sigui una deformació de la paraula quer (pedra).
A mitjans del segle XVIII el poble va passar ser Santa Maria de Corcó, a causa del trasllat de la parròquia de Corcó. Una situació que no va canviar fins al 2014 quan, després d'una consulta popular, es va recuperar el nom tradicional. Els GPS, però, encara no ho tenen massa clar.
Sigui pels quers, per la família Carol o per un animal engabiat, el nom del poble també ha servit per anomenar els trencavagues de mig món. La història explica que veïns del poble van substituir els treballadors en vaga d'una fàbrica de la plana i d'aquí –presumptament- va sortir l'apel·latiu pels sabotejadors de protestes laborals.
L'oportunitat de la pandèmia
La població de l'Esquirol ha oscil·lat molt en els darrers dos segles i ara pràcticament té els mateixos 2.200 habitants que a l'entorn del 1850. Una situació que contrasta amb la resta de la comarca –especialment a la plana- i que no amaga l'envelliment i l'abandonament progressiu d'una part de les activitats del sector primari que mantenien viu el territori.
Cadascuna del centenar de masies de l'Esquirol acollia una família completa, diverses generacions i un bon nombre de fills. “Ara la situació ha canviat com un mitjó”, explica Àlex Montanyà. I cada casa que queda abandonada –o s'hi deixa de viure tot l'any- suposa menys activitat econòmica, una menor gestió del medi rural i un avanç de la massa forestal.
El nou catàleg de masies de l'Esquirol és fruit d'un treball exhaustiu durant quatre anys. Per tant, la decisió de tirar-lo endavant és molt anterior a la pandèmia. Tanmateix, és cert que l'actual context una oportunitat als municipis rurals. El 2020, per exemple, es van comptabilitzar fins a 35 nous empadronaments. La majoria es tracta de veïns de segones residències que l'han volgut convertir en primera, però també hi ha força demanda de persones d'altres poblacions de la comarca o de l'entorn de Barcelona que s'hi volen establir sigui comprant o llogant.
Alex Montanyà, alcalde de l'Esquirol. Foto: Josep Maria Montaner
Per l'Ajuntament de l'Esquirol, el catàleg de masies ha de ser una eina que ajudi en un procés de repoblament que es va iniciar tímidament fa uns anys. Anirà acompanyat d'ajuts en la rehabilitació d'aquestes construccions rurals, però també de cases i pisos al nucli urbà. Unes mesures que van en paral·lel a l'esforç per millorar la cobertura telefònica i la fibra òptica així com la conversió de l'actual centre educatiu en institut-escola. “Garantir oferta educativa des de la llar d'infants fins als 16 anys ens ha d'ajudar molt a arrelar i atreure famílies joves”, afegeix.
Un augment de la demanda d'habitatge en un municipi rural no sempre és fàcil de gestionar. A l'Ajuntament de l'Esquirol els preocupa preservar l'equilibri entre aquesta situació i les necessitats dels joves del mateix municipi. “Desgraciadament. L'especulació també existeix aquí”, explica l'alcalde que recorda que, en municipis propers com Rupit, s'ha hagut d'establir una moratòria per frenar la conversió de cases en habitatge turístic. “Aquí no hi hem arribat i esperem que no acabi passant. Però hi estem molt amatents perquè no només perjudica l'accés a l'habitatge sinó que suposa una pèrdua d'identitat i una desnaturalització del poble”, conclou.
Ampliacions, divisions horitzontals i turisme rural
L'anterior catàleg de masies, segons l'actual equip de govern, dificultava l'arrelament de les noves generacions en l'àmbit rural. Per exemple, no era legal fer cap tipus d'ampliació de l'habitatge ni es permetia una divisió horitzontal. Això, a la pràctica, feia quasi impossible que dues o tres famílies poguessin conviure en una mateixa finca en un context on cada unitat familiar acostuma a necessitar una certa independència.
El document del 2007 tampoc permetia les noves oportunitats econòmiques en l'àmbit rural més enllà de l'activitat agroramadera més clàssica. Per exemple, era impossible convertir antics coberts i pallisses en turisme rural. Una circumstància que lamenta Marta Puigdesens, l'última família de pastors de l'Esquirol. Fa més de vint anys van comprar una cinquantena d'ovelles i es van establir com a masovers al Mas la Serra de Corcó. “Ens vam plantejar fer turisme rural però el fet de no ser propietaris i, especialment, el marc normatiu ens va fer descartar-ho”, explica. Qui sap si ara tindrien més clar un relleu a l'explotació que no tenen garantit.
Un altre dels usos no permesos a les masies eren els obradors, tant per a activitats artesanals com per a productes agroalimentaris. Normativa en mà: fer formatges a una masia de l'Esquirol era il·legal (però tenir les ovelles o les cabres, no). Aquesta circumstància també s'ha canviat a dins dels pobles i ara, per exemple, ja hi ha una formatgeria al nucli urbà de l'Esquirol.
El nou document no només permet l'ampliació de fins al 10% de la superfície construïda així com les divisions horitzontals. També determina les condicions de reconstrucció i rehabilitació, amb els materials i textures acceptades, així com quines construccions annexes es recomana enderrocar o realitzar treballs d'integració. De fet, segons l'alcalde Àlex Montanyà, el fet que l'antic catàleg pràcticament no permetés cap canvi, a la pràctica va afavorir la “barra lliure” i “actuacions il·legals”. En aquest sentit, un altre dels objectius és treballar per evitar que es desvirtuï el caràcter de la masia catalana tradicional al municipi.
La tramitació encara no s'ha acabat però a sobre la taula ja hi ha quasi una desena de peticions per incorporar els canvis que preveu el nou catàleg. Un exemple és el d'una família on el fill, que prendrà el relleu a l'explotació agrària, també vol viure a la masia. En aquest cas s'ampliarà la superfície habitable un 10% i, al mateix temps, es farà una divisió horitzontal.
En un altre cas es permetrà “girar” l'orientació d'una masia –a nivell d'obertures- ja que l'ampliació de fa unes dècades havia provocat que quedés orientada cara nord. Finalment, es preveu la transformació d'almenys cinc pallers en negocis de turisme rural.