​Un model matemàtic per predir els episodis de mal gust i mala olor a l'aigua

El projecte, liderat per la UVic-UCC, Aigües de Vic i Aigües d'Osona, prediu amb un 87% de fiabilitat i pretén millorar els tractaments actuals

Responsables del centre BETA, la UVic, Aigües de Vic i Aigües d'Osona
Responsables del centre BETA, la UVic, Aigües de Vic i Aigües d'Osona | UVic-UCC
Osona.com
29 de març del 2021
Els episodis de geosmina –una molècula que provoca episodis de mal gust i mala olor a l'aigua potable- són cada vegada més freqüents, sobretot, pels efectes del canvi climàtic. Davant d'aquesta situació, el centre BETA de la UVic-UCC, Aigües de Vic i Aigües d'Osona s'han unit per desenvolupar un projecte que millori els tractaments actuals per acabar amb aquests episodis. En els darrers tres anys, els tres socis han treballat per comprendre millor els mecanismes responsables de l'aparició de la geosmina i han desenvolupat un model matemàtic que permet predir amb un 87% de fiabilitat els episodis de mal gust i mala olor a l'aigua abans que arribi al ciutadà. Ara, s'ha signat un conveni per allargar la investigació un any més.

La geosmina és una molècula produïda a nivell intracel·lular per microorganismes naturals que l'alliberen a l'aigua superficial en determinades condicions. La seva presència és la causant d'episodis de mala olor i mal gust en l'aigua potable, especialment en la transició entre finals d'hivern i principi de la primavera, i a causa del canvi climàtic és de preveure que cada vegada aquests episodis seran més freqüents. La geosmina no afecta la salut, és a dir, no és tòxica ni tampoc fa que l'aigua sigui potable o no.

El nou conveni signat entre les tres empreses té un doble objectiu. D'una banda, vol optimitzar el tractament que es fa servir actualment per tractar els episodis de geosmina, que es basa en el carbó actiu. En concert, s'investigarà l'efecte de les propietats dels carbons actius sobre el procés d'absorció d'aquesta molècula. En segon lloc, s'avaluarà l'ús d'agents oxidants com l'ozó i el peròxid d'hidrogen com a possible via alternativa per eliminar la geosmina en l'aigua.

La feina feta els últims tres anys ha permès poder entendre millor els mecanismes responsables de l'aparició de la geosmina a les aigües superficials del riu Ter que provoquen problemes a les empreses potabilitzadores que capten l'aigua d'aquest riu. A més, s'ha fet un seguiment regular del riu en cinc punts distribuïts al llarg de la conca de l'Alt Ter, des del Pirineu fins a Gurb, incloent els punts de captació de les empreses Aigües Vic i Aigües d'Osona.

Amb aquesta informació s'ha generat una base de dades "que ens ha permès desenvolupar models de predicció capaços de preveure els nivells de geosmina a l'aigua superficial amb un 87% de fiabilitat, una xifra difícil d'aconseguir", segons detalla el responsable de l'àrea d'ecologia i canvi global del Centre Tecnològic Beta, Lorenzo Proia.