25
de març
del
2021
La comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vic encara té algun rastre de l'atac que va viure fa poc més d'un mes. Es poden diferenciar els vidres que es van haver d'apedaçar poc després. La nit va acabar amb una quinzena de persones ferides, dotze de les quals eren agents. I també detinguts. Fins al moment, n'hi ha set i la investigació encara segueix oberta.
Joan Salamaña, cap de l'Àrea Bàsica Policial Osona, també era aquella nit a la comissaria. Osona.com ha pogut fer-li la primera entrevista després d'aquells aldarulls.
Com ho va viure el cos de Mossos d'Esquadra? Què suposa per als agents? Com han de canviar les comissaries? El cap remarca que les actituds que es van veure el dia dels aldarulls per l'empresonament de Pablo Hasél "no s'estilen a les mobilitzacions de Vic" i que el primer episodi de bel·ligerància" ja es va detectar "amb la visita de Vox".
Salamaña és inspector en cap de l'Àrea Policial Bàsica de Vic des del març del 2020. Però anteriorment ja havia estat a la zona com a sotscap, del 2005 al 2010. No només hem parlat de l'atac a la comissaria de Vic, sinó dels reptes i projectes que es volen tirar endavant a la comarca, com la possibilitat de fer denúncies des de fora de la comissaria.
- Fa més d'un mes que hi va haver l'atac a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Vic. Està tocat el cos?
- Els agents de Vic vam viure-ho amb intensitat i preocupació. Es genera el dubte de cap a on estem anant i si és un inici o un fet puntual. Malgrat tot estem bé i som prudents, a l'expectativa de cap on va tot això. El servei el continuem prestant. A la mateixa nit, després de l'atac, al minut u ja estàvem atenent el 112 i els requeriments.
- Dos dels dotze agents ferits encara no han tornat a treballar. Vostè és un dels que va resultar ferit aquella mateixa nit. Com ho va viure?
- Sort que hi era. La reflexió no és per un "menys mal", sinó que no se m'acut cap moment més important per ser-hi. Pots passar-te tota una vida treballant i no tenir una vivència així. Malgrat que les previsions de risc eren baixes, vaig decidir quedar-me a la manifestació perquè estava de guàrdia. Van ser moments molt complicats. Al pas de la manifestació pel jutjat vam viure molta hostilitat i bel·ligerància contra nosaltres i vam veure actituds que no s'estilen en les mobilitzacions a Vic. L'acció de trencar vidres als jutjats ens va posar sobre avís, sabíem que quan arribessin a la comissaria seria complicat, però ni de lluny que pogués arribar a passar això.
- Es van sentir sols després de l'atac a la comissaria de Vic?
- A la comissaria de Vic hem rebut suport de tothom. Una altra cosa és que, fruit del moment polític, s'hagi pogut explicitar més o menys o s'hagin mesurat les paraules i els gestos als mitjans de comunicació. Des del minut u hem rebut la conselleria d'Interior, que han estat aquí un munt de vegades, per compartir amb ells els fets i les nostres sensacions.
- L'assalt a la comissaria suposa un abans i un després per al cos?
- És un fet sense precedents a Vic. És un atac a una comissaria d'agents de seguretat ciutadana. Fem serveis de proximitat, no som d'ordre públic. Prestem serveis als veïns de tota a la comarca, des d'accidents de trànsit, robatoris fins a violència de gènere. Més que un punt d'inflexió és de reflexió. És moment de reflexionar de com prestar el servei. Si això és un fet puntual, si ha vingut per quedar-se, en quin moment estem. Aquests debats van molt més enllà del que puguem pensar aquí, s'ha d'estudiar i mirar amb calma la seguretat de les comissaries, el material que han de portar els agents de seguretat ciutadana, si ha de ser d'ordre públic, etc.
- Creu que una remodelació de l'estructura de la comissaria per fer-la més segura pot fer canviar la proximitat que vol transmetre el cos?
- Crec que no. La proximitat és un tema que tenim molt interioritzat i prioritzat. Hi ha marge de millora i per això s'està fent un treball al respecte. Però es faran molts esforços per combinar la proximitat amb la seguretat. Sense perdre la visió d'una comissaria oberta i amable, podem posar-hi elements de seguretats per als que hi treballin o la visitin.
- Com hauria de ser el model policial que es vol reforma i que ara està a l'ordre del dia?
- No em veig en cor de valorar el model policial i d'ordre públic. És cosa d'experts que amb bon criteri acabaran decidint-ho. Dins d'una organització tan gran com la nostra, des de Vic tenim una mirada local. Osona no és l'Hospitalet, ni Ripoll, ni Tremp. El model que tenim aquí de proximitat ens agrada i ens sentim còmodes. Més d'un 90% de la gent de la comissaria són de la comarca, i n'hi ha que hi són des de l'inici del desplegament, fa més de 25 anys. Per tant, entenen perfectament la comarca i estan en simbiosi amb la gent d'Osona. Tot i això, hi haurà algunes qüestions que s'hauran de revisar a nivell organitzatiu. De fet, la seguretat, com tot en aquesta vida, va canviant i ens hem d'anar adaptant. Però el nucli dur dels Mossos és la proximitat.
- El model ha entrat de ple en les negociacions per formar govern. S'han sentit instrumentalitzats pels partits polítics?
- Jo em dedico a mediar. Miro les estadístiques si hi ha robatoris, quant tardem en els requeriments, si donem un bon servei... soc un professional de la seguretat. Tenim una normativa i unes resolucions judicials per complir. La resta són debats polítics en els quals no podem entrar.
- Per tant, tampoc em respondrà si li demano si creu que s'ha de reestructurar la Brimo i l'ARRO?
- No em veig en cor. Tots els països tenen serveis policials d'ordre públic i no soc cap expert. Hi ha la necessitat de professionals d'ordre públic en mobilitzacions o grans esdeveniments. Dels diferents models que hi pot haver, però, desconec quin és el millor.
- Diu que van viure més hostilitat i bel·ligerància el dia de l'atac a la comissaria. A Vic, també s'han vist escenes violentes a l'estació o quan va venir Vox a fer campanya electoral. Creu que hi ha hagut un augment de la radicalització de les protestes?
- Des de l'any passat, estem copsant nervis i malestar a la mateixa recepció de comissaria. La gent porta mesos tancada, sense feina, sense rebre ajuts... cosa que es tradueix en crispació. Això, traslladat a masses de persones, no ho vam detectar durant el 2020. El primer episodi de bel·ligerància va ser amb la visita de Vox a Vic. Va haver-hi hostilitat entre els que venien a fer el discurs i els que no volien que el fessin. I nosaltres estàvem al mig.
- I després hi va haver diverses destrosses a l'estació de tren.
- Aprofitant la situació de plaça, un grup de jovent desvinculat a això va ocasionar danys a la Renfe, va intimidar un vigilant, va cremar algun contenidor, va robar un telèfon mòbil. És una catarsi de circumstàncies. Segurament aquesta canalla també s'han quedat sense feina, estan desangelats amb la situació... Mentre a la manifestació contra Vox hi havia una càrrega ideològica, a les destrosses no n'hi havia. Ja es van fer les detencions i tenim una investigació oberta.
- Pel que fa a la investigació dels aldarulls, la setmana passada es van produir més detencions. En total set. En quin punt es troba la investigació? N'hi haurà més?
- No t'ho puc dir. La investigació la porta la comissaria general d'informació. Porten aquesta i també la dels fets del dia de Vox. Miren si hi ha connexions entre aquests episodis. La de l'atac a la comissaria està en secret d'actuacions i en cap cas està tancat.
- A la comissaria de Vic hi ha un total de 131 agents. Creu que si n'hi hagués hagut més, l'atac no s'hagués produït?
- No, en cap cas. No s'ha de vincular el nombre d'efectius amb el que hagi pogut passar. És obvi que si haguéssim estat quatre vegades més dels que érem, hagués estat diferent. Però la repercussió d'augmentar el nombre global es tradueix amb un torn de pocs efectius perquè treballem amb molts torns tots els dies de l'any.
- Quins agents hi havia aquell dia a la comissaria?
- Només hi havia agents de seguretat ciutadana i de trànsit. I també una víctima de violència de gènere que estava denunciant. Inicialment eren aliens al que estava passant fins que els van trencar els vidres de l'oficina i es van haver de refugiar a sota la taula i posteriorment a l'àrea de detinguts.
- Fa més d'un any que és el màxim responsable de l'ABP a Osona. Ha entrat en plena pandèmia, ha viscut l'atac a la comissaria...
- El primer dia que vaig entrar com a cap hi va haver l'accident a la Festa del Pi de Centelles, amb diversos ferits. No és un tema policial però s'havia d'investigar. Llavors hi va haver el Glòria i arrossegàvem l'increment de robatoris a domicilis, que ens portava de corcoll. Osona és una comarca complicada de protegir.
- Per què?
- Quan tens foc a un lloc, no hi ha problema. Però quan n'hi ha al Lluçanès, al Cabrerès, a Espinelves, a Taradell.... tens molt a protegir. És una comarca molt gran i amb moltes carreteres ben comunicades. Quan no se sap per on entraran els robatoris, s'ha de prioritzar una estratègia que protegeixi el màxim de llocs possibles. Per exemple, apostem per la C-25 i la C-17, perquè llavors sospitàvem que venien de Girona. Això protegeix molts punts, però després els robatoris es produeixen en altres pobles i la gent no veu que estem focalitzats en altres punts. És més eficient cobrir una carretera que arribar fins al poble. I això també s'ha de saber explicar.
- Com ha fet canviar la pandèmia el dia a dia del cos?
- Ens ha afectat molt. S'han anat vivint diferents moments. A l'inici ens dedicàvem al control de totes les mesures establertes. Hi ha hagut un esforç d'adaptació perquè les mesures han anat canviant. Hem invertit moltes hores en això. Sí que és cert que de l'època de pandèmia ens queda una disminució molt gran de delictes, especialment contra el patrimoni. Ens pensàvem que els delictes contra les persones incrementarien, però no. Ens feia patir especialment la violència de gènere. Per això vam contactar amb totes les víctimes dels processos que tenim engegats per fer-los saber que les vetllàvem, ja que és una situació molt complicada.
- I el cos com ho va viure?
- Com tothom, inicialment amb pors i inseguretat. Som una empresa de serveis que anem a casa la gent per diverses situacions. Hem estat segurs perquè de material no ens n'ha faltat mai, però és delicat de gestionar. Ho vam anar trampejant. Actualment ja està interioritzat i gairebé ja estem tots vacunats. De l'inici fins ara s'han viscut moments molt diferents.
- Pateixen per què un empitjorament de les situacions socioeconòmiques derivi en més activitat delictiva?
- No. Penso que el que roba, ho farà sempre. I el que no, no. Si que en un moment donat, algú pot estar tan fotut que per necessitat pot anar a robar. Però la gent que robava és la que segueix robant.
- En plena pandèmia, a finals d'octubre es va desarticular el principal distribuïdor de cocaïna a Osona. La Covid els ha ajudat a l'hora d'intervenir aquest tipus d'organitzacions?
- Aquesta investigació és de l'Àrea d'Investigació criminal de la Regió Central. És molt important perquè feia molt de temps que hi anaven al darrere. No han aflorat aquestes grans investigacions, però sí el menudeig. Sobretot també perquè la gent no ha sortit tant de casa i ha vist més coses.
- També se segueixen desarticulant plantacions de marihuana. És de les comarques amb més producció?
- No. És una més com tantes altres. L'any passat vam fer intervencions amb plantacions exteriors, com Rupit, Tavertet, Vilanova de Sau, Seva... però també plantacions indoor i encara en tenim alguna en cartera, que estem investigant. Em preocupa tot el que se'n deriva, és a dir, tot allò que hi ha al darrere: màfies, delinqüència o les malalties mentals associades al consum. És un tema que no s'ha de banalitzar.
- Cada vegada hi ha més municipis que instal·len càmeres i alhora demanen més presència policial perquè no se senten segurs. Com ho treballen?
- Hi ha dos vessants de la seguretat: l'objectiva i la subjectiva. A vegades casen i a vegades, no. L'objectiva són els delictes que hi ha i passen; i la subjectiva, quina percepció en té la gent. Tenim alguns indicadors que ens mesuren aquesta percepció de seguretat o inseguretat. Hem de mirar si casen l'objectiva o la subjectiva. I encara que no ho facin, hem de treballar si la gent se sent insegura malgrat que no estigui passant res. A tot això, les noves tecnologies i les xarxes socials ens juguen en contra. Com els grups de Whatsapp, en què els missatges van d'una punta de la comarca a l'altra i la majoria de vegades són rumors. Són un focus d'inseguretat. La comarca pot estar espantada en un dia. Aquests és un dels nous reptes que tenim.
- I quins altres reptes es marca a l'ABP d'Osona?
- A part dels delictes contra les persones i contra el patrimoni, prioritzem els robatoris amb força a domicilis i establiments i els furts, perquè és el que hi ha més a Osona i arreu de Catalunya. Tenen una pena molt baixa i, per tant, molta reincidència. Aquest any hem notat certa mobilitat delinqüencial i hi ha grups de fora d'Osona que fan el robatori del sembrat en supermercats. Sortosament, no ens hem d'enfocar en delictes patrimonials i amb violència, perquè n'hi ha de puntuals.
- I quins projectes s'ha fixat?
- Hi ha tres grans projectes: l'atenció a la comissaria, la recollida de denúncies fora de l'oficina i la reordenació dels serveis a la comarca. Sobre l'eix de prestar un millor servei al ciutadà, hi ha d'haver un tracte professional i exquisit. A l'oficina ens preocupava el temps d'espera que s'ha reduït gràcies a la cita prèvia. Així podem endreçar l'arribada de la gent, tot i que les urgències han de seguir venint directament.
- També recollir les denúncies de forma diferent...
- Estem estudiant poder-les fer des de fora l'oficina. És a dir, oferir aquest servei amb el mateix criteri de la cita prèvia i que ens puguem desplaçar a una hora concreta a un lloc.
- Finalment, també volen reordenar la planificació dels serveis a la comarca...
- Hi ha d'haver un canvi de direcció de la planificació dels serveis. Qualsevol municipi té dret a presència policial, és a dir, unes hores malgrat que no passin coses. Hem de calcular i planificar quantes hores som capaços d'oferir al mes. Patrullar ja es fa, però estem dissenyant què volem.
Joan Salamaña, cap de l'Àrea Bàsica Policial Osona, també era aquella nit a la comissaria. Osona.com ha pogut fer-li la primera entrevista després d'aquells aldarulls.
Com ho va viure el cos de Mossos d'Esquadra? Què suposa per als agents? Com han de canviar les comissaries? El cap remarca que les actituds que es van veure el dia dels aldarulls per l'empresonament de Pablo Hasél "no s'estilen a les mobilitzacions de Vic" i que el primer episodi de bel·ligerància" ja es va detectar "amb la visita de Vox".
Salamaña és inspector en cap de l'Àrea Policial Bàsica de Vic des del març del 2020. Però anteriorment ja havia estat a la zona com a sotscap, del 2005 al 2010. No només hem parlat de l'atac a la comissaria de Vic, sinó dels reptes i projectes que es volen tirar endavant a la comarca, com la possibilitat de fer denúncies des de fora de la comissaria.
- Fa més d'un mes que hi va haver l'atac a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Vic. Està tocat el cos?
- Els agents de Vic vam viure-ho amb intensitat i preocupació. Es genera el dubte de cap a on estem anant i si és un inici o un fet puntual. Malgrat tot estem bé i som prudents, a l'expectativa de cap on va tot això. El servei el continuem prestant. A la mateixa nit, després de l'atac, al minut u ja estàvem atenent el 112 i els requeriments.
- Dos dels dotze agents ferits encara no han tornat a treballar. Vostè és un dels que va resultar ferit aquella mateixa nit. Com ho va viure?
- Sort que hi era. La reflexió no és per un "menys mal", sinó que no se m'acut cap moment més important per ser-hi. Pots passar-te tota una vida treballant i no tenir una vivència així. Malgrat que les previsions de risc eren baixes, vaig decidir quedar-me a la manifestació perquè estava de guàrdia. Van ser moments molt complicats. Al pas de la manifestació pel jutjat vam viure molta hostilitat i bel·ligerància contra nosaltres i vam veure actituds que no s'estilen en les mobilitzacions a Vic. L'acció de trencar vidres als jutjats ens va posar sobre avís, sabíem que quan arribessin a la comissaria seria complicat, però ni de lluny que pogués arribar a passar això.
- Es van sentir sols després de l'atac a la comissaria de Vic?
- A la comissaria de Vic hem rebut suport de tothom. Una altra cosa és que, fruit del moment polític, s'hagi pogut explicitar més o menys o s'hagin mesurat les paraules i els gestos als mitjans de comunicació. Des del minut u hem rebut la conselleria d'Interior, que han estat aquí un munt de vegades, per compartir amb ells els fets i les nostres sensacions.
Salamaña és cap de l’Àrea Bàsica Policial d’Osona des de fa un any. Foto: Adrià Costa
- L'assalt a la comissaria suposa un abans i un després per al cos?
- És un fet sense precedents a Vic. És un atac a una comissaria d'agents de seguretat ciutadana. Fem serveis de proximitat, no som d'ordre públic. Prestem serveis als veïns de tota a la comarca, des d'accidents de trànsit, robatoris fins a violència de gènere. Més que un punt d'inflexió és de reflexió. És moment de reflexionar de com prestar el servei. Si això és un fet puntual, si ha vingut per quedar-se, en quin moment estem. Aquests debats van molt més enllà del que puguem pensar aquí, s'ha d'estudiar i mirar amb calma la seguretat de les comissaries, el material que han de portar els agents de seguretat ciutadana, si ha de ser d'ordre públic, etc.
- Creu que una remodelació de l'estructura de la comissaria per fer-la més segura pot fer canviar la proximitat que vol transmetre el cos?
- Crec que no. La proximitat és un tema que tenim molt interioritzat i prioritzat. Hi ha marge de millora i per això s'està fent un treball al respecte. Però es faran molts esforços per combinar la proximitat amb la seguretat. Sense perdre la visió d'una comissaria oberta i amable, podem posar-hi elements de seguretats per als que hi treballin o la visitin.
"El nucli dur dels Mossos d'Esquadra és la proximitat".
- Com hauria de ser el model policial que es vol reforma i que ara està a l'ordre del dia?
- No em veig en cor de valorar el model policial i d'ordre públic. És cosa d'experts que amb bon criteri acabaran decidint-ho. Dins d'una organització tan gran com la nostra, des de Vic tenim una mirada local. Osona no és l'Hospitalet, ni Ripoll, ni Tremp. El model que tenim aquí de proximitat ens agrada i ens sentim còmodes. Més d'un 90% de la gent de la comissaria són de la comarca, i n'hi ha que hi són des de l'inici del desplegament, fa més de 25 anys. Per tant, entenen perfectament la comarca i estan en simbiosi amb la gent d'Osona. Tot i això, hi haurà algunes qüestions que s'hauran de revisar a nivell organitzatiu. De fet, la seguretat, com tot en aquesta vida, va canviant i ens hem d'anar adaptant. Però el nucli dur dels Mossos és la proximitat.
- El model ha entrat de ple en les negociacions per formar govern. S'han sentit instrumentalitzats pels partits polítics?
- Jo em dedico a mediar. Miro les estadístiques si hi ha robatoris, quant tardem en els requeriments, si donem un bon servei... soc un professional de la seguretat. Tenim una normativa i unes resolucions judicials per complir. La resta són debats polítics en els quals no podem entrar.
"El primer episodi de bel·ligerància a Vic va ser amb la visita de Vox".
- Per tant, tampoc em respondrà si li demano si creu que s'ha de reestructurar la Brimo i l'ARRO?
- No em veig en cor. Tots els països tenen serveis policials d'ordre públic i no soc cap expert. Hi ha la necessitat de professionals d'ordre públic en mobilitzacions o grans esdeveniments. Dels diferents models que hi pot haver, però, desconec quin és el millor.
Joan Salamaña, cap de l’Àrea Bàsica Policial d’Osona. Foto: Adrià Costa
- Diu que van viure més hostilitat i bel·ligerància el dia de l'atac a la comissaria. A Vic, també s'han vist escenes violentes a l'estació o quan va venir Vox a fer campanya electoral. Creu que hi ha hagut un augment de la radicalització de les protestes?
- Des de l'any passat, estem copsant nervis i malestar a la mateixa recepció de comissaria. La gent porta mesos tancada, sense feina, sense rebre ajuts... cosa que es tradueix en crispació. Això, traslladat a masses de persones, no ho vam detectar durant el 2020. El primer episodi de bel·ligerància va ser amb la visita de Vox a Vic. Va haver-hi hostilitat entre els que venien a fer el discurs i els que no volien que el fessin. I nosaltres estàvem al mig.
- I després hi va haver diverses destrosses a l'estació de tren.
- Aprofitant la situació de plaça, un grup de jovent desvinculat a això va ocasionar danys a la Renfe, va intimidar un vigilant, va cremar algun contenidor, va robar un telèfon mòbil. És una catarsi de circumstàncies. Segurament aquesta canalla també s'han quedat sense feina, estan desangelats amb la situació... Mentre a la manifestació contra Vox hi havia una càrrega ideològica, a les destrosses no n'hi havia. Ja es van fer les detencions i tenim una investigació oberta.
- Pel que fa a la investigació dels aldarulls, la setmana passada es van produir més detencions. En total set. En quin punt es troba la investigació? N'hi haurà més?
- No t'ho puc dir. La investigació la porta la comissaria general d'informació. Porten aquesta i també la dels fets del dia de Vox. Miren si hi ha connexions entre aquests episodis. La de l'atac a la comissaria està en secret d'actuacions i en cap cas està tancat.
- A la comissaria de Vic hi ha un total de 131 agents. Creu que si n'hi hagués hagut més, l'atac no s'hagués produït?
- No, en cap cas. No s'ha de vincular el nombre d'efectius amb el que hagi pogut passar. És obvi que si haguéssim estat quatre vegades més dels que érem, hagués estat diferent. Però la repercussió d'augmentar el nombre global es tradueix amb un torn de pocs efectius perquè treballem amb molts torns tots els dies de l'any.
- Quins agents hi havia aquell dia a la comissaria?
- Només hi havia agents de seguretat ciutadana i de trànsit. I també una víctima de violència de gènere que estava denunciant. Inicialment eren aliens al que estava passant fins que els van trencar els vidres de l'oficina i es van haver de refugiar a sota la taula i posteriorment a l'àrea de detinguts.
"Osona és una comarca complicada de protegir".
- Fa més d'un any que és el màxim responsable de l'ABP a Osona. Ha entrat en plena pandèmia, ha viscut l'atac a la comissaria...
- El primer dia que vaig entrar com a cap hi va haver l'accident a la Festa del Pi de Centelles, amb diversos ferits. No és un tema policial però s'havia d'investigar. Llavors hi va haver el Glòria i arrossegàvem l'increment de robatoris a domicilis, que ens portava de corcoll. Osona és una comarca complicada de protegir.
Durant l'entrevista a Joan Salamaña, cap de l’Àrea Bàsica Policial d'Osona. Foto: Adrià Costa
- Per què?
- Quan tens foc a un lloc, no hi ha problema. Però quan n'hi ha al Lluçanès, al Cabrerès, a Espinelves, a Taradell.... tens molt a protegir. És una comarca molt gran i amb moltes carreteres ben comunicades. Quan no se sap per on entraran els robatoris, s'ha de prioritzar una estratègia que protegeixi el màxim de llocs possibles. Per exemple, apostem per la C-25 i la C-17, perquè llavors sospitàvem que venien de Girona. Això protegeix molts punts, però després els robatoris es produeixen en altres pobles i la gent no veu que estem focalitzats en altres punts. És més eficient cobrir una carretera que arribar fins al poble. I això també s'ha de saber explicar.
- Com ha fet canviar la pandèmia el dia a dia del cos?
- Ens ha afectat molt. S'han anat vivint diferents moments. A l'inici ens dedicàvem al control de totes les mesures establertes. Hi ha hagut un esforç d'adaptació perquè les mesures han anat canviant. Hem invertit moltes hores en això. Sí que és cert que de l'època de pandèmia ens queda una disminució molt gran de delictes, especialment contra el patrimoni. Ens pensàvem que els delictes contra les persones incrementarien, però no. Ens feia patir especialment la violència de gènere. Per això vam contactar amb totes les víctimes dels processos que tenim engegats per fer-los saber que les vetllàvem, ja que és una situació molt complicada.
- I el cos com ho va viure?
- Com tothom, inicialment amb pors i inseguretat. Som una empresa de serveis que anem a casa la gent per diverses situacions. Hem estat segurs perquè de material no ens n'ha faltat mai, però és delicat de gestionar. Ho vam anar trampejant. Actualment ja està interioritzat i gairebé ja estem tots vacunats. De l'inici fins ara s'han viscut moments molt diferents.
- Pateixen per què un empitjorament de les situacions socioeconòmiques derivi en més activitat delictiva?
- No. Penso que el que roba, ho farà sempre. I el que no, no. Si que en un moment donat, algú pot estar tan fotut que per necessitat pot anar a robar. Però la gent que robava és la que segueix robant.
Joan Salamaña, cap de l’Àrea Bàsica Policial d’Osona. Foto: Adrià Costa
- En plena pandèmia, a finals d'octubre es va desarticular el principal distribuïdor de cocaïna a Osona. La Covid els ha ajudat a l'hora d'intervenir aquest tipus d'organitzacions?
- Aquesta investigació és de l'Àrea d'Investigació criminal de la Regió Central. És molt important perquè feia molt de temps que hi anaven al darrere. No han aflorat aquestes grans investigacions, però sí el menudeig. Sobretot també perquè la gent no ha sortit tant de casa i ha vist més coses.
- També se segueixen desarticulant plantacions de marihuana. És de les comarques amb més producció?
- No. És una més com tantes altres. L'any passat vam fer intervencions amb plantacions exteriors, com Rupit, Tavertet, Vilanova de Sau, Seva... però també plantacions indoor i encara en tenim alguna en cartera, que estem investigant. Em preocupa tot el que se'n deriva, és a dir, tot allò que hi ha al darrere: màfies, delinqüència o les malalties mentals associades al consum. És un tema que no s'ha de banalitzar.
"Les noves tecnologies i les xarxes socials són un focus d'inseguretat".
- Cada vegada hi ha més municipis que instal·len càmeres i alhora demanen més presència policial perquè no se senten segurs. Com ho treballen?
- Hi ha dos vessants de la seguretat: l'objectiva i la subjectiva. A vegades casen i a vegades, no. L'objectiva són els delictes que hi ha i passen; i la subjectiva, quina percepció en té la gent. Tenim alguns indicadors que ens mesuren aquesta percepció de seguretat o inseguretat. Hem de mirar si casen l'objectiva o la subjectiva. I encara que no ho facin, hem de treballar si la gent se sent insegura malgrat que no estigui passant res. A tot això, les noves tecnologies i les xarxes socials ens juguen en contra. Com els grups de Whatsapp, en què els missatges van d'una punta de la comarca a l'altra i la majoria de vegades són rumors. Són un focus d'inseguretat. La comarca pot estar espantada en un dia. Aquests és un dels nous reptes que tenim.
- I quins altres reptes es marca a l'ABP d'Osona?
- A part dels delictes contra les persones i contra el patrimoni, prioritzem els robatoris amb força a domicilis i establiments i els furts, perquè és el que hi ha més a Osona i arreu de Catalunya. Tenen una pena molt baixa i, per tant, molta reincidència. Aquest any hem notat certa mobilitat delinqüencial i hi ha grups de fora d'Osona que fan el robatori del sembrat en supermercats. Sortosament, no ens hem d'enfocar en delictes patrimonials i amb violència, perquè n'hi ha de puntuals.
Salamaña, cap de l’Àrea Bàsica Policial d’Osona. Foto: Adrià Costa
- I quins projectes s'ha fixat?
- Hi ha tres grans projectes: l'atenció a la comissaria, la recollida de denúncies fora de l'oficina i la reordenació dels serveis a la comarca. Sobre l'eix de prestar un millor servei al ciutadà, hi ha d'haver un tracte professional i exquisit. A l'oficina ens preocupava el temps d'espera que s'ha reduït gràcies a la cita prèvia. Així podem endreçar l'arribada de la gent, tot i que les urgències han de seguir venint directament.
- També recollir les denúncies de forma diferent...
- Estem estudiant poder-les fer des de fora l'oficina. És a dir, oferir aquest servei amb el mateix criteri de la cita prèvia i que ens puguem desplaçar a una hora concreta a un lloc.
- Finalment, també volen reordenar la planificació dels serveis a la comarca...
- Hi ha d'haver un canvi de direcció de la planificació dels serveis. Qualsevol municipi té dret a presència policial, és a dir, unes hores malgrat que no passin coses. Hem de calcular i planificar quantes hores som capaços d'oferir al mes. Patrullar ja es fa, però estem dissenyant què volem.