25
de març
del
2021
Actualitzat
a les
16:35h
Vic celebra a partir d'aquest dijous un Mercat del Ram del tot diferent. Tot i que l'any passat no es va poder celebrar per la situació pandèmica, ha tornat, però, amb un nou format més limitat i que aposta per la gastronomia, l'artesania i la cultura, sense perdre l'essència ramadera. L'esdeveniment es desplega en dos espais amb controls d'aforament: l'exterior del recinte firal del Sucre i el parc Jaume Balmes.
Una de les novetats més destacades és la celebració del Gastro&Art. El parc Jaume Balmes acull expositors de productes alimentaris de la comarca i també expositors del sector de l'artesania que ofereixen productes i articles fets artesanalment i amb qualificació d'artesà. Hi ha 70 parades dispersades per tot el parc.
El sector de la restauració també s'ha sumat a la cita ramadera a través de la iniciativa gastronòmica "El plat del Ram" amb el suport d'Osona Cuina, en què set restaurants proposaran un plat que representi la fira. Els comensals han d'escollir quin és el millor plat i les receptes es pengen a internet. El plat que obtingui la millor valoració serà el guanyador i se sortejarà un sopar per a dues persones com a premi pels que hi hagin participat.
L'exterior del recinte firal Sucre acull la tradicional iniciativa de la Casa de Pagès, on a través d'un circuit es pot conèixer la vida al camp i a la granja. Per al sector professional, ja s'ha fet una jornada tècnica de presentació de la primera edició del BIT, un congrés de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia. S'estrenarà l'any vinent conjuntament amb Lleida, a la Fira de Sant Miquel.
Espai per a la cultura
La cultura té un espai destacat al Mercat del Ram. A més del tradicional Concurs de pintura, no hi falten els globus sobrevolant la ciutat, però també es podrà gaudir d'espectacles de circ per a la família al passeig Pep Ventura.
El protagonisme se l'emporta la cultura popular. Concert de sardanes, una mostra de balls dels gegants a la plaça de Vic, una petita acció dels Sagals d'Osona, una cantada de caramelles participativa... són algunes de les activitats per mantenir l'activitat de cultura popular.
Ni canals porcines, ni mostres d'automòbils
Tot i el canvi d'emplaçaments i aquestes novetats, al Mercat del Ram no hi haurà mostres d'automòbils, maquinària industrial i agrícola i turisme, així com els concursos de canals porcines, el de vaca frisona, ni les exhibicions eqüestres. Tot plegat, s'emplaça per a l'edició del 2022. De fet, s'ha hagut de reduir la presència d'animals per complir amb les normatives vigents. No hi haurà ni cavalls ni aus per evitar la propagació de dos virus.
Una de les novetats més destacades és la celebració del Gastro&Art. El parc Jaume Balmes acull expositors de productes alimentaris de la comarca i també expositors del sector de l'artesania que ofereixen productes i articles fets artesanalment i amb qualificació d'artesà. Hi ha 70 parades dispersades per tot el parc.
El sector de la restauració també s'ha sumat a la cita ramadera a través de la iniciativa gastronòmica "El plat del Ram" amb el suport d'Osona Cuina, en què set restaurants proposaran un plat que representi la fira. Els comensals han d'escollir quin és el millor plat i les receptes es pengen a internet. El plat que obtingui la millor valoració serà el guanyador i se sortejarà un sopar per a dues persones com a premi pels que hi hagin participat.
L'exterior del recinte firal Sucre acull la tradicional iniciativa de la Casa de Pagès, on a través d'un circuit es pot conèixer la vida al camp i a la granja. Per al sector professional, ja s'ha fet una jornada tècnica de presentació de la primera edició del BIT, un congrés de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia. S'estrenarà l'any vinent conjuntament amb Lleida, a la Fira de Sant Miquel.
Espai per a la cultura
La cultura té un espai destacat al Mercat del Ram. A més del tradicional Concurs de pintura, no hi falten els globus sobrevolant la ciutat, però també es podrà gaudir d'espectacles de circ per a la família al passeig Pep Ventura.
El protagonisme se l'emporta la cultura popular. Concert de sardanes, una mostra de balls dels gegants a la plaça de Vic, una petita acció dels Sagals d'Osona, una cantada de caramelles participativa... són algunes de les activitats per mantenir l'activitat de cultura popular.
Ni canals porcines, ni mostres d'automòbils
Tot i el canvi d'emplaçaments i aquestes novetats, al Mercat del Ram no hi haurà mostres d'automòbils, maquinària industrial i agrícola i turisme, així com els concursos de canals porcines, el de vaca frisona, ni les exhibicions eqüestres. Tot plegat, s'emplaça per a l'edició del 2022. De fet, s'ha hagut de reduir la presència d'animals per complir amb les normatives vigents. No hi haurà ni cavalls ni aus per evitar la propagació de dos virus.
Una pregonera vigatana
El tret de sortida del Mercat és el tradicional pregó a l'Ajuntament aquest dijous a les 7 del vespre. Es pot seguir en directe pel web. La vigatana Elisabet Viladecans- Marsal serà l'encarregada de recitar el pregó que parlarà sobre les ciutats del passat, del present i del futur, un tema d'actualitat i de reflexió. Ja ho havia de fer l'any passat, però la situació pandèmica ho va capgirar.
Viladecans-Marsal és catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona i investigadora associada al CEPR (Center for Economic Policy Research) i al CEMFI (Centro de Estudios Monetarios y Financieros). A més, és directora de la Càtedra en Economia Urbana de la Universitat de Barcelona i també del programa de recerca Ciutats de l' Institut d'Economia de Barcelona.
El tret de sortida del Mercat és el tradicional pregó a l'Ajuntament aquest dijous a les 7 del vespre. Es pot seguir en directe pel web. La vigatana Elisabet Viladecans- Marsal serà l'encarregada de recitar el pregó que parlarà sobre les ciutats del passat, del present i del futur, un tema d'actualitat i de reflexió. Ja ho havia de fer l'any passat, però la situació pandèmica ho va capgirar.
Viladecans-Marsal és catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona i investigadora associada al CEPR (Center for Economic Policy Research) i al CEMFI (Centro de Estudios Monetarios y Financieros). A més, és directora de la Càtedra en Economia Urbana de la Universitat de Barcelona i també del programa de recerca Ciutats de l' Institut d'Economia de Barcelona.