11
de març
del
2021
Actualitzat
el
07
d'abril
a les
17:21h
El 12 de març de 2020 es van confirmar els dos primers casos de Covid-19 a Osona. Com arreu del món, van saltar les alarmes davant d'una malaltia tan desconeguda per al món científic i sanitari. Un dels dics de contenció més importants del coronavirus han estat els centres d'atenció primària, que han estat al peu de canó des de la primera onada. De fet, els CAP són la porta d'entrada de la majoria de pacients.
Un any després dels primers casos, Osona.com ha conversat amb responsables de l'atenció primària a la comarca per valorar el canvi que ha provocat la pandèmia en el model, els vincles establerts amb escoles i residències, o com avança la vacunació. Es tracta d'Anna Moreta, directora del Servei d'Atenció Primària (SAP) Osona; Eva Serra, adjunta a la direcció; i Soledat Ralló, responsable d'atenció a la ciutadania.
Surfejant totes les onades
Durant la primera onada de pandèmia, els hospitals es van col·lapsar per l'allau de pacients de Covid. Però l'atenció primària també hi era. "Aquí va ser terrible", recorda Eva Serra, adjunta a la direcció del SAP Osona: "Veiem que no podíem contenir ni controlar-ho, els pacients empitjoraven en poca estona i sabíem que a l'hospital no tenien lloc".
En aquest sentit es pronuncia la responsable d'atenció a la ciutadania Soledat Ralló: "A la primera etapa es va treballar amb preocupació i llavors amb ocupació". Explica que inicialment es va viure amb angoixa el fet de veure com els companys emmalaltien o els pacients es posaven greus. Després, "ens vam poder ocupar de cada cas i situació, procurant totes les necessitats del territori amb materials o espais", afegeix.
Amb el pas del temps, s'ha anat coneixent més la malaltia i els mètodes diagnòstics han permès detectar-la. Tot i això, els professionals de la primària segueixen a primera fila, a les trinxeres de la lluita contra la Covid, surfejant les onades que han vingut i potser vindran. "La gran pregunta és quan acabarà", diu Serra, remarcant que hi ha "un esgotament" per part dels professionals.
Osona ha estat una de les comarques catalanes amb més afectació de Covid. L'entrada de la variant britànica ha provocat explosions de casos en municipis com Vic, Manlleu, Tona o Sant Pere de Torelló, que s'han anat podent controlar. Ara la mutació és present arreu de Catalunya, i "a Osona costa que baixin les xifres", reconeix Moreta. Tot i això, "l'evolució de moment és bona". En aquest sentit, reivindica el personal de la primària a la comarca: "Tenim tots els professionals treballant per controlar-ho. Potser anirem més lents, però ho controlarem segur".
Donar la volta a la primària
"La primària ha canviat d'una manera espectacular", diu Anna Moreta, remarcant que els professionals s'han reinventat i han hagut de fer tasques molt diferents de les que feien habitualment. "S'ha donat la volta a la primària", declara, mentre afegeix que tot i haver-se incorporat "molts perfils professionals, els que ja hi eren han estat puntals en l'atenció a la ciutadania". Per la seva banda, Soledat Ralló apunta que hi ha hagut "una transformació en l'activitat i l'atenció amb la capacitat d'adaptació de tots els professionals de primària".
Aquesta transformació ha afectat en tots els àmbits i a tots nivells. Entre els més destacables hi ha l'auge de l'atenció telefònica, l'acceleració de les TIC, la incorporació de nous perfils i la definició de competències. Pel que fa a l'atenció telefònica, Ralló relata que es va potenciar moltíssim inicialment "per la por del ciutadà a assistir als centres", però també perquè hi ha "necessitats que es poden resoldre telefònicament i d'altres telemàticament".
Quant a les TIC, Moreta considera que han millorat a una velocitat supersònica i que potser sense la situació de pandèmia, "s'hagués tardat deu anys". "Són bones per al professional i el ciutadà, ja que hi ha coses que es poden fer des de casa i des del mòbil", afirma.
Les professionals destaquen que el nou panorama ha permès establir unes prioritats. Ralló explica que "ha ajudat a endreçar totes aquelles activitats en les quals no és necessària la presencialitat". Moreta, per la seva banda, parla bàsicament de "tasques burocràtiques", és a dir, "tota aquella paperassa que a vegades costa". "No vol dir que s'hagi de deixar de fer, sinó que cal fer-ho d'una altra manera", puntualitza. En aquest sentit posa d'exemple "un informe mèdic o una prescripció electrònica", coses que es poden fer per via telemàtica i no cal desplaçar-se fins al CAP.
Tot i això, però, la directora del SAP reivindica que cal seguir amb l'atenció presencial. "Si a un pacient li fa mal la panxa o s'afoga, s'ha de visitar, tocar la panxa o mirar el pulmó", diu, mentre remarca que hi ha elements que no es poden gestionar per via telefònica. En tot cas, reivindica que són capaços de fer diverses tasques "per via telemàtica o telefònica" i seguir fent la feina diària als centres.
Increment del 20% de plantilla
Als centres s'han incorporat noves figures que fins ara no existien. Segons Serra, per fer front al nou paradigma s'ha augmentat els recursos humans en un 20%. A Osona, s'ha incrementat molt en "tècnics en cures auxiliars d'infermeria, que tenen les competències adients per fer cribratges". Per la seva banda, Ralló apunta que a atenció ciutadana "s'ha incorporat la figura del gestor Covid" per tal de "trencar les cadenes de contagi", així com els que s'encarreguen de les escoles (anomenats "reco"). "Són figures que ajuden moltíssim: col·laboren amb l'equip i fan d'enllaç amb l'escola i salut pública".
D'altra banda, l'adjunta del SAP remarca que "hi ha hagut molta clarificació de competències", és a dir, que potser fins ara hi havia col·lectius, com les infermeres, que desenvolupaven tasques que podia fer un altre professional. "Ara s'ha pogut ordenar l'atenció primària i ha estat una oportunitat per avançar", destaca.
Suport a les residències, escoles i a l'hospital de campanya
Els CAP també han hagut de rescatar algunes residències per l'allau de casos de Covid, sobretot al principi quan es desconeixia aquesta malaltia. Moreta considera que abans de l'esclat ja s'hauria d'haver produït un canvi de model. "Ara el replantejament s'ha hagut de fer més ràpid", mentre reconeix que ni professionals de residències ni el mateix CAP sabien com entomar-ho. Sobre si residències necessiten més suport d'infermeres o metges, apunta que cada centre s'ha d'adaptar a les necessitats que té, ja que són molt diverses.
En tot cas, remarca que entre tots s'han adaptat a la situació actual: "S'han creat equips territorials que han anat a les diferents residències d'Osona". Això ha permès que s'hagi "establert un vincle molt més estret entre equips d'atenció primària i de residències". En aquesta línia, Serra remarca que "ara les residències s'han convertit en un domicili més" als que fan habitualment.
Per tot això, la primària també ha forjat vincles amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, així com l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Però també amb les escoles. L'aparició de noves figures, com els "reco", ha propiciat una relació més fluida amb les escoles. "Potser abans no era tan directe", apunta Moreta.
Els professionals de la primària també van ser claus en l'hospital de campanya, el pavelló Vic Salut. "L'aportació de la primària va ser molt important perquè el pavelló pogués tirar endavant", recorda Moreta. En aquest sentit, Serra xifra que el 40% dels recursos humans eren de l'atenció primària. "Va ser una experiència molt bona i hi va haver molt bona entesa amb els professionals de l'hospital", afegeix la directora del SAP; mentre que l'adjunta destaca la bona organització d'aquest "projecte en clau de ciutat i comarca".
Assignatures pendents: millores d'infraestructures, salut mental i comunitària
Les infraestructures són una de les mancances que més ha evidenciat la pandèmia. Aquest març s'ha instal·lat uns mòduls al costat del CAP Osona, a Vic, i properament també se'n posarà un altre a Torelló. La directora del SAP explica que "els espais estan pendents a l'atenció primària" i per això aprofita per reivindicar un CAP nou al Vic nord però també en altres municipis de la comarca. "Tona i Manlleu són projectes prioritaris", afegeix Serra, mentre destaca que "com més espai es treballa, més espai i seguretat hi ha per a l'usuari".
No creuen que hi hagi una mancança de professionals sanitaris, però "de mans sempre en falten", diu Moreta, remarcant que "com més suport, millor". En aquest sentit, es pronuncia Ralló: "Com més som, més es reparteix la feina i tothom no va tan cansat".
D'altra banda, la salut mental i la comunitària són els reptes que haurà d'afrontar la primària ben aviat. De fet, "la salut mental és un tema que ja està apareixent", explica Moreta. "La gent està cansada perquè és una situació dura, no només per la malaltia, sinó per les conseqüències socials", afegeix. En aquest sentit, Eva Serra destaca que s'aguanta "per l'adrenalina del moment", però en el moment que baixi, "llavors afloraran més els problemes mentals". En aquest sentit, també fixa a l'horitzó un augment de casos de salut comunitària, és a dir, "vindran molts problemes socials que es convertiran en sanitaris".
Més valor per la primària i aprenentatge
Durant la pandèmia s'ha posat més en valor la tasca dels CAP, però les entrevistades troben a faltar que n'hi hagi més, sobretot pel que fa a suport polític. Totes tres reiteren que la portada d'entrada és la primària i que atenen el 80% dels usuaris. "L'hospital sempre ha tingut la publicitat de lluita durant molts anys pel sol fet de ser hospital. I a la primària ens ho hem hagut de guanyar dia a dia", diu Ralló. En tot cas, Moreta puntualitza que "és una tema que va més enllà dels proveïdors de Salut", entre els quals hi ha "una bona relació".
Malgrat això, de tot plegat, n'ha quedat un valuós pòsit d'aprenentatge. La vulnerabilitat de l'ésser humà o el patiment de pacients i companys de feina són alguns dels aspectes més rellevants; però també s'ha après a treballar en equip, a ser pacients, a valorar la prioritat i la urgència, a comunicar-se amb claredat, o a fer més pinya. "Sols no anem enlloc i si es vol aconseguir quelcom important, cal anar junts", destaca Eva Serra per la seva banda. Però, sobretot que "ens hem de cuidar per poder cuidar".
Un any després dels primers casos, Osona.com ha conversat amb responsables de l'atenció primària a la comarca per valorar el canvi que ha provocat la pandèmia en el model, els vincles establerts amb escoles i residències, o com avança la vacunació. Es tracta d'Anna Moreta, directora del Servei d'Atenció Primària (SAP) Osona; Eva Serra, adjunta a la direcció; i Soledat Ralló, responsable d'atenció a la ciutadania.
Surfejant totes les onades
Durant la primera onada de pandèmia, els hospitals es van col·lapsar per l'allau de pacients de Covid. Però l'atenció primària també hi era. "Aquí va ser terrible", recorda Eva Serra, adjunta a la direcció del SAP Osona: "Veiem que no podíem contenir ni controlar-ho, els pacients empitjoraven en poca estona i sabíem que a l'hospital no tenien lloc".
En aquest sentit es pronuncia la responsable d'atenció a la ciutadania Soledat Ralló: "A la primera etapa es va treballar amb preocupació i llavors amb ocupació". Explica que inicialment es va viure amb angoixa el fet de veure com els companys emmalaltien o els pacients es posaven greus. Després, "ens vam poder ocupar de cada cas i situació, procurant totes les necessitats del territori amb materials o espais", afegeix.
Amb el pas del temps, s'ha anat coneixent més la malaltia i els mètodes diagnòstics han permès detectar-la. Tot i això, els professionals de la primària segueixen a primera fila, a les trinxeres de la lluita contra la Covid, surfejant les onades que han vingut i potser vindran. "La gran pregunta és quan acabarà", diu Serra, remarcant que hi ha "un esgotament" per part dels professionals.
La vacuna és el millor que ens ha passat. És la gran esperança de ciutadans i professionals sanitaris.
Osona ha estat una de les comarques catalanes amb més afectació de Covid. L'entrada de la variant britànica ha provocat explosions de casos en municipis com Vic, Manlleu, Tona o Sant Pere de Torelló, que s'han anat podent controlar. Ara la mutació és present arreu de Catalunya, i "a Osona costa que baixin les xifres", reconeix Moreta. Tot i això, "l'evolució de moment és bona". En aquest sentit, reivindica el personal de la primària a la comarca: "Tenim tots els professionals treballant per controlar-ho. Potser anirem més lents, però ho controlarem segur".
La vacuna, una dosi d'esperança
"La vacuna és el millor que ens ha passat", explica Moreta, mentre destaca que aquesta eina els permetrà controlar "la pandèmia molt més ràpid". "És la gran esperança de ciutadans i professionals sanitaris", afegeix. Malgrat això, Serra reconeix que el ritme de vacunació "és més lent del desitjable", però que l'atenció primària d'Osona està "preparada" per administrar totes les dosis que vagin arribant. L'objectiu és clar: Assolir el 70% de població vacunada per tenir "immunitat de grup". La incògnita és quan es podrà arribar a aquest percentatge. Tot depèn de les dosis que arribem.
"La vacuna és el millor que ens ha passat", explica Moreta, mentre destaca que aquesta eina els permetrà controlar "la pandèmia molt més ràpid". "És la gran esperança de ciutadans i professionals sanitaris", afegeix. Malgrat això, Serra reconeix que el ritme de vacunació "és més lent del desitjable", però que l'atenció primària d'Osona està "preparada" per administrar totes les dosis que vagin arribant. L'objectiu és clar: Assolir el 70% de població vacunada per tenir "immunitat de grup". La incògnita és quan es podrà arribar a aquest percentatge. Tot depèn de les dosis que arribem.
Donar la volta a la primària
"La primària ha canviat d'una manera espectacular", diu Anna Moreta, remarcant que els professionals s'han reinventat i han hagut de fer tasques molt diferents de les que feien habitualment. "S'ha donat la volta a la primària", declara, mentre afegeix que tot i haver-se incorporat "molts perfils professionals, els que ja hi eren han estat puntals en l'atenció a la ciutadania". Per la seva banda, Soledat Ralló apunta que hi ha hagut "una transformació en l'activitat i l'atenció amb la capacitat d'adaptació de tots els professionals de primària".
Hi ha hagut una transformació en l'activitat i l'atenció amb la capacitat d'adaptació de tots els professionals de primària.
Aquesta transformació ha afectat en tots els àmbits i a tots nivells. Entre els més destacables hi ha l'auge de l'atenció telefònica, l'acceleració de les TIC, la incorporació de nous perfils i la definició de competències. Pel que fa a l'atenció telefònica, Ralló relata que es va potenciar moltíssim inicialment "per la por del ciutadà a assistir als centres", però també perquè hi ha "necessitats que es poden resoldre telefònicament i d'altres telemàticament".
Quant a les TIC, Moreta considera que han millorat a una velocitat supersònica i que potser sense la situació de pandèmia, "s'hagués tardat deu anys". "Són bones per al professional i el ciutadà, ja que hi ha coses que es poden fer des de casa i des del mòbil", afirma.
Anna Moreta, directora, Eva Serra, adjunta a direcció i Soledat Ralló, responsable d'atenció a la ciutadania del Servei d'Atenció Primària d'Osona. Foto: Adrià Costa
Les professionals destaquen que el nou panorama ha permès establir unes prioritats. Ralló explica que "ha ajudat a endreçar totes aquelles activitats en les quals no és necessària la presencialitat". Moreta, per la seva banda, parla bàsicament de "tasques burocràtiques", és a dir, "tota aquella paperassa que a vegades costa". "No vol dir que s'hagi de deixar de fer, sinó que cal fer-ho d'una altra manera", puntualitza. En aquest sentit posa d'exemple "un informe mèdic o una prescripció electrònica", coses que es poden fer per via telemàtica i no cal desplaçar-se fins al CAP.
Tot i això, però, la directora del SAP reivindica que cal seguir amb l'atenció presencial. "Si a un pacient li fa mal la panxa o s'afoga, s'ha de visitar, tocar la panxa o mirar el pulmó", diu, mentre remarca que hi ha elements que no es poden gestionar per via telefònica. En tot cas, reivindica que són capaços de fer diverses tasques "per via telemàtica o telefònica" i seguir fent la feina diària als centres.
Ser proper amb la mirada
I en aquest nou panorama com s'és proper? A més d'atenció telefònica i telemàtica, ara els pacients es troben els seus professionals de referència amb mascareta i, en algunes ocasions, amb EPI i tot. "Sí que és més fred que abans", reconeix Moreta, "però la mirada dels ulls també diu moltes coses". "El to de veu i els gestos també ajuden", afegeix. En aquest sentit, l'adjunta del SAP, Eva Serra, destaca que són els "referents" de molts pacients i "fa molts anys" que han estat en contacte. "Ens coneixem i ens podem entendre amb el to i la mirada", destaca.
I en aquest nou panorama com s'és proper? A més d'atenció telefònica i telemàtica, ara els pacients es troben els seus professionals de referència amb mascareta i, en algunes ocasions, amb EPI i tot. "Sí que és més fred que abans", reconeix Moreta, "però la mirada dels ulls també diu moltes coses". "El to de veu i els gestos també ajuden", afegeix. En aquest sentit, l'adjunta del SAP, Eva Serra, destaca que són els "referents" de molts pacients i "fa molts anys" que han estat en contacte. "Ens coneixem i ens podem entendre amb el to i la mirada", destaca.
Increment del 20% de plantilla
Als centres s'han incorporat noves figures que fins ara no existien. Segons Serra, per fer front al nou paradigma s'ha augmentat els recursos humans en un 20%. A Osona, s'ha incrementat molt en "tècnics en cures auxiliars d'infermeria, que tenen les competències adients per fer cribratges". Per la seva banda, Ralló apunta que a atenció ciutadana "s'ha incorporat la figura del gestor Covid" per tal de "trencar les cadenes de contagi", així com els que s'encarreguen de les escoles (anomenats "reco"). "Són figures que ajuden moltíssim: col·laboren amb l'equip i fan d'enllaç amb l'escola i salut pública".
D'altra banda, l'adjunta del SAP remarca que "hi ha hagut molta clarificació de competències", és a dir, que potser fins ara hi havia col·lectius, com les infermeres, que desenvolupaven tasques que podia fer un altre professional. "Ara s'ha pogut ordenar l'atenció primària i ha estat una oportunitat per avançar", destaca.
Suport a les residències, escoles i a l'hospital de campanya
Els CAP també han hagut de rescatar algunes residències per l'allau de casos de Covid, sobretot al principi quan es desconeixia aquesta malaltia. Moreta considera que abans de l'esclat ja s'hauria d'haver produït un canvi de model. "Ara el replantejament s'ha hagut de fer més ràpid", mentre reconeix que ni professionals de residències ni el mateix CAP sabien com entomar-ho. Sobre si residències necessiten més suport d'infermeres o metges, apunta que cada centre s'ha d'adaptar a les necessitats que té, ja que són molt diverses.
En tot cas, remarca que entre tots s'han adaptat a la situació actual: "S'han creat equips territorials que han anat a les diferents residències d'Osona". Això ha permès que s'hagi "establert un vincle molt més estret entre equips d'atenció primària i de residències". En aquesta línia, Serra remarca que "ara les residències s'han convertit en un domicili més" als que fan habitualment.
Per tot això, la primària també ha forjat vincles amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, així com l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Però també amb les escoles. L'aparició de noves figures, com els "reco", ha propiciat una relació més fluida amb les escoles. "Potser abans no era tan directe", apunta Moreta.
Soledat Ralló, responsable d'atenció a la ciutadania, Anna Moreta, directora i Eva Serra, adjunta a direcció del SAP d'Osona. Foto: Adrià Costa
Els professionals de la primària també van ser claus en l'hospital de campanya, el pavelló Vic Salut. "L'aportació de la primària va ser molt important perquè el pavelló pogués tirar endavant", recorda Moreta. En aquest sentit, Serra xifra que el 40% dels recursos humans eren de l'atenció primària. "Va ser una experiència molt bona i hi va haver molt bona entesa amb els professionals de l'hospital", afegeix la directora del SAP; mentre que l'adjunta destaca la bona organització d'aquest "projecte en clau de ciutat i comarca".
Assignatures pendents: millores d'infraestructures, salut mental i comunitària
Les infraestructures són una de les mancances que més ha evidenciat la pandèmia. Aquest març s'ha instal·lat uns mòduls al costat del CAP Osona, a Vic, i properament també se'n posarà un altre a Torelló. La directora del SAP explica que "els espais estan pendents a l'atenció primària" i per això aprofita per reivindicar un CAP nou al Vic nord però també en altres municipis de la comarca. "Tona i Manlleu són projectes prioritaris", afegeix Serra, mentre destaca que "com més espai es treballa, més espai i seguretat hi ha per a l'usuari".
No creuen que hi hagi una mancança de professionals sanitaris, però "de mans sempre en falten", diu Moreta, remarcant que "com més suport, millor". En aquest sentit, es pronuncia Ralló: "Com més som, més es reparteix la feina i tothom no va tan cansat".
Vindran molts problemes socials que es convertiran en sanitaris.
D'altra banda, la salut mental i la comunitària són els reptes que haurà d'afrontar la primària ben aviat. De fet, "la salut mental és un tema que ja està apareixent", explica Moreta. "La gent està cansada perquè és una situació dura, no només per la malaltia, sinó per les conseqüències socials", afegeix. En aquest sentit, Eva Serra destaca que s'aguanta "per l'adrenalina del moment", però en el moment que baixi, "llavors afloraran més els problemes mentals". En aquest sentit, també fixa a l'horitzó un augment de casos de salut comunitària, és a dir, "vindran molts problemes socials que es convertiran en sanitaris".
Més valor per la primària i aprenentatge
Durant la pandèmia s'ha posat més en valor la tasca dels CAP, però les entrevistades troben a faltar que n'hi hagi més, sobretot pel que fa a suport polític. Totes tres reiteren que la portada d'entrada és la primària i que atenen el 80% dels usuaris. "L'hospital sempre ha tingut la publicitat de lluita durant molts anys pel sol fet de ser hospital. I a la primària ens ho hem hagut de guanyar dia a dia", diu Ralló. En tot cas, Moreta puntualitza que "és una tema que va més enllà dels proveïdors de Salut", entre els quals hi ha "una bona relació".
Malgrat això, de tot plegat, n'ha quedat un valuós pòsit d'aprenentatge. La vulnerabilitat de l'ésser humà o el patiment de pacients i companys de feina són alguns dels aspectes més rellevants; però també s'ha après a treballar en equip, a ser pacients, a valorar la prioritat i la urgència, a comunicar-se amb claredat, o a fer més pinya. "Sols no anem enlloc i si es vol aconseguir quelcom important, cal anar junts", destaca Eva Serra per la seva banda. Però, sobretot que "ens hem de cuidar per poder cuidar".