05
de març
del
2021
Actualitzat
el
08
de març
a les
12:34h
"Sentim que tenim bastanta sort", diu l'Uriel, un dels dotze alumnes de l'escola l'Agullola de Rupit. Al seu centre no hi ha hagut cap cas de Covid-19 i és de les poquíssimes escoles d'Osona que no ha hagut de confinar-se. Una sort que per la Maria també és una "tranquil·litat". Osona.com ha pogut visitar l'escola d'aquest poblet del Collsacabra, en què pràcticament no han notat l'impacte del coronavirus.
"És com un regal, per als infants i per als docents", explica la directora del centre Eva Vila. Malgrat tenir "present" la situació, "es viu amb força normalitat". Per la seva banda, una de les mestres, Marta Sabata, remarca que no han canviat la metodologia ni l'estructura escolar, ja que s'han definit com a "grup estable". Això significa que hi ha moments que els alumnes d'infantil i primària poden fer classes junts, però també separats.
"En una escola com la nostra el risc és mínim", diu Sabata, remarcant que, a més, molts dels alumnes "viuen en cases aïllades i amb el confinament perimetral no s'han relacionat amb altres infants". Tot i això, sí que és cert que "alguns d'ells tenen germans que van a l'institut".
D'altra banda, la directora destaca com a avantatge que l'escola "no ha perdut els especialistes" mentre que l'altra mestra apunta que tampoc han patit el "distanciament social" de les grans escoles, on s'han hagut de partir patis, diferenciar les entrades i sortides, o establir un únic grup bombolla.
Gel i mascareta, els grans canvis a l'aula
L'Ingrid, una altra alumna de l'escola, explica que "les classes no han canviat". Tret "del gel i la mascareta", "tot és com abans". "Al matí ens mirem la temperatura, ens rentem les mans i tothom ha d'anar amb mascareta", declara la directora.
La mestra, Marta Sabata, reconeix que alguns infants la tenen "poc integrada" i apunta que la directriu de portar-la a partir dels sis anys en alguns dels seus casos no té "gaire sentit", ja que hi ha germans a l'aula que conviuen tot el dia, però a l'escola el més gran ha de posar-se-la.
Tot i això, reconeix que quan surten "a l'aire lliure" i poden mantenir les distàncies de seguretat "en algun moment se la treuen". En aquest sentit, destaca que aprofiten l'entorn que tenen. Per exemple, a la tornada del segon trimestre van arribar a l'escola amb un pam de neu: "Vam anar a baixar en trineu".
Precisament, un dels pares de l'escola, Ignasi Camps, remarca que la Covid "des dels pobles es viu d'una altra manera": "No tenim la pressió social de la ciutat". I tot això, "també fa desconnectar els nens i els impacta de forma positiva", ja que no estan "obsessionats amb aquest tema". "Saben que s'han de posar màscara en alguns llocs", però "ho viuen d'una altra manera".
Impacte educatiu i emocional
Tot i els pocs canvis a l'aula, la Covid ha tingut un lleuger impacte en l'aprenentatge i les emocions dels infants. D'una banda, Vila apunta que l'any passat va afectar "sobretot en els cursos en què els alumnes feien processos d'aprenentatge que són la base, com la lectoescriptura o la de matemàtiques". "Hi havia un alumne que sabia comptar del 20 al 100 però no del 10 al 20 perquè segur que ens vam confinar quan estava fent aquest procés", exemplifica. Tot i això, un cop s'ha tornat a l'aula, s'ha polit aquest aspecte.
D'altra banda, també s'han aturat les seves relacions amb altres infants. "Estem acostumats a veure a tothom i ara no veiem a ningú", diu en Ton, posant d'exemple alguns amics estiuejants que ara no poden tornar pel confinament. De fet, la directora explica que el fet d'aturar algunes activitats extraescolars, els alumnes s'han trobat amb "les seves relacions socials aturades". "Això ho han patit", reconeix Vila, remarcant que així ho han verbalitzat els infants. Aquests nens van a altres municipis a fer activitats, però ara s'han reduït al grup bombolla i algunes han exclòs als alumnes de Rupit.
En aquest sentit es pronuncia l'altra mestra del centre, que apunta que hi ha set famílies en total a l'escola i hi ha alumnes que són germans: "El contacte ja és prou reduït, només falta que els tanquin els extraescolars que se senten més desplaçats".
El major repte: la supervivència
La Covid és el mal menor de l'escola de Rupit, "el nostre problema és el futur", explica Sabata. "Per apostar per una escola com la nostra es necessita un mínim d'alumnes i relacions socials", afegeix la directora, remarcant que dotze infants "és un número fluix". La xifra adequada se situaria en la vintena.
Per evitar la pèrdua d'alumnat i que el projecte de l'escola perilli, s'ha posat en marxa una comissió, impulsada per les famílies, i a on també hi participa l'Ajuntament i mestres per fer més atractiu el projecte. Vila parla de dos aspectes "clau": oferir el servei de llar d'infants (P1 i P2) perquè hi hagi una continuïtat i un acord per tenir servei de menjador, ja que ara dinen amb carmanyola. Aquest darrer està assegurat.
Per la seva banda, Ignasi Camps, el pare que porta els seus fills a l'escola de Rupit, reivindica la seva aposta per l'escola rural: "Ens agradava el projecte, ja que és una educació molt lliure i molt personalitzada".
"És com un regal, per als infants i per als docents", explica la directora del centre Eva Vila. Malgrat tenir "present" la situació, "es viu amb força normalitat". Per la seva banda, una de les mestres, Marta Sabata, remarca que no han canviat la metodologia ni l'estructura escolar, ja que s'han definit com a "grup estable". Això significa que hi ha moments que els alumnes d'infantil i primària poden fer classes junts, però també separats.
"En una escola com la nostra el risc és mínim", diu Sabata, remarcant que, a més, molts dels alumnes "viuen en cases aïllades i amb el confinament perimetral no s'han relacionat amb altres infants". Tot i això, sí que és cert que "alguns d'ells tenen germans que van a l'institut".
D'altra banda, la directora destaca com a avantatge que l'escola "no ha perdut els especialistes" mentre que l'altra mestra apunta que tampoc han patit el "distanciament social" de les grans escoles, on s'han hagut de partir patis, diferenciar les entrades i sortides, o establir un únic grup bombolla.
Gel i mascareta, els grans canvis a l'aula
L'Ingrid, una altra alumna de l'escola, explica que "les classes no han canviat". Tret "del gel i la mascareta", "tot és com abans". "Al matí ens mirem la temperatura, ens rentem les mans i tothom ha d'anar amb mascareta", declara la directora.
La mestra, Marta Sabata, reconeix que alguns infants la tenen "poc integrada" i apunta que la directriu de portar-la a partir dels sis anys en alguns dels seus casos no té "gaire sentit", ja que hi ha germans a l'aula que conviuen tot el dia, però a l'escola el més gran ha de posar-se-la.
Els alumnes de l'escola L'Agullola de Rupit fent un taller pel 8-M. Foto: Adrià Costa
Tot i això, reconeix que quan surten "a l'aire lliure" i poden mantenir les distàncies de seguretat "en algun moment se la treuen". En aquest sentit, destaca que aprofiten l'entorn que tenen. Per exemple, a la tornada del segon trimestre van arribar a l'escola amb un pam de neu: "Vam anar a baixar en trineu".
Precisament, un dels pares de l'escola, Ignasi Camps, remarca que la Covid "des dels pobles es viu d'una altra manera": "No tenim la pressió social de la ciutat". I tot això, "també fa desconnectar els nens i els impacta de forma positiva", ja que no estan "obsessionats amb aquest tema". "Saben que s'han de posar màscara en alguns llocs", però "ho viuen d'una altra manera".
Impacte educatiu i emocional
Tot i els pocs canvis a l'aula, la Covid ha tingut un lleuger impacte en l'aprenentatge i les emocions dels infants. D'una banda, Vila apunta que l'any passat va afectar "sobretot en els cursos en què els alumnes feien processos d'aprenentatge que són la base, com la lectoescriptura o la de matemàtiques". "Hi havia un alumne que sabia comptar del 20 al 100 però no del 10 al 20 perquè segur que ens vam confinar quan estava fent aquest procés", exemplifica. Tot i això, un cop s'ha tornat a l'aula, s'ha polit aquest aspecte.
D'altra banda, també s'han aturat les seves relacions amb altres infants. "Estem acostumats a veure a tothom i ara no veiem a ningú", diu en Ton, posant d'exemple alguns amics estiuejants que ara no poden tornar pel confinament. De fet, la directora explica que el fet d'aturar algunes activitats extraescolars, els alumnes s'han trobat amb "les seves relacions socials aturades". "Això ho han patit", reconeix Vila, remarcant que així ho han verbalitzat els infants. Aquests nens van a altres municipis a fer activitats, però ara s'han reduït al grup bombolla i algunes han exclòs als alumnes de Rupit.
En aquest sentit es pronuncia l'altra mestra del centre, que apunta que hi ha set famílies en total a l'escola i hi ha alumnes que són germans: "El contacte ja és prou reduït, només falta que els tanquin els extraescolars que se senten més desplaçats".
El major repte: la supervivència
La Covid és el mal menor de l'escola de Rupit, "el nostre problema és el futur", explica Sabata. "Per apostar per una escola com la nostra es necessita un mínim d'alumnes i relacions socials", afegeix la directora, remarcant que dotze infants "és un número fluix". La xifra adequada se situaria en la vintena.
Els alumnes de l'escola L'Agullola de Rupit fent un taller pel 8-M amb una artista local. Foto: Adrià Costa
Per evitar la pèrdua d'alumnat i que el projecte de l'escola perilli, s'ha posat en marxa una comissió, impulsada per les famílies, i a on també hi participa l'Ajuntament i mestres per fer més atractiu el projecte. Vila parla de dos aspectes "clau": oferir el servei de llar d'infants (P1 i P2) perquè hi hagi una continuïtat i un acord per tenir servei de menjador, ja que ara dinen amb carmanyola. Aquest darrer està assegurat.
Per la seva banda, Ignasi Camps, el pare que porta els seus fills a l'escola de Rupit, reivindica la seva aposta per l'escola rural: "Ens agradava el projecte, ja que és una educació molt lliure i molt personalitzada".
Només vuit escoles d'Osona se salven de la Covid
A Osona, fins a principis d'aquesta setmana, només hi ha vuit escoles del centenar llarg que no han registrat cap grup confinat. La majoria són escoles rurals (ZER: Zona Escolar Rural). Tal com detalla els Serveis Territorials d'Ensenyament de la Catalunya Central, es tracta de l'escola la Forja d'Aplens, l'escola Aurora de Sant Boi de Lluçanès i l'escola Heurom de Perafita (ZER Alt Lluçanès); l'escola Terra Nostra d'Olost; l'escola Llevant d'Oristà (ZER Gavarresa); l'escola El Gurri de Taradell (ZER Guilleries); l'escola les Roques de Vilanova de Sau, i la de Rupit. Una circumstància que pot canviar en qualsevol moment.
Tal com explica a Osona.com Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament de la Catalunya Central, "Osona és la comarca de la zona que sempre ha tingut més grups", que se suposa un 40% del total. "És un reflex de la transmissió comunitària", és a dir, de la situació a la comarca.
A Osona, fins a principis d'aquesta setmana, només hi ha vuit escoles del centenar llarg que no han registrat cap grup confinat. La majoria són escoles rurals (ZER: Zona Escolar Rural). Tal com detalla els Serveis Territorials d'Ensenyament de la Catalunya Central, es tracta de l'escola la Forja d'Aplens, l'escola Aurora de Sant Boi de Lluçanès i l'escola Heurom de Perafita (ZER Alt Lluçanès); l'escola Terra Nostra d'Olost; l'escola Llevant d'Oristà (ZER Gavarresa); l'escola El Gurri de Taradell (ZER Guilleries); l'escola les Roques de Vilanova de Sau, i la de Rupit. Una circumstància que pot canviar en qualsevol moment.
Tal com explica a Osona.com Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament de la Catalunya Central, "Osona és la comarca de la zona que sempre ha tingut més grups", que se suposa un 40% del total. "És un reflex de la transmissió comunitària", és a dir, de la situació a la comarca.