25
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
04
de març
a les
18:23h
El compostatge comunitari ha entrat amb força a Osona. Aquesta setmana s'ha presentat a Vic una prova pilot als barris de Sant Llàtzer i de les Quatre Estacions, però fa uns mesos que a les Masies de Roda, els veïns només coneixen aquest sistema. Ambdós projectes formen part del projecte de recerca europeu ENI DECOST (Descentralitzed Composting in Small to Medium Towns), que desenvolupa nous models de gestió dels residus orgànics per a municipis petits i mitjans de l'arc mediterrani.
A Osona, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC és qui lidera aquest projecte, que implica set socis més d'Itàlia, Grècia, Jordània, Israel i Palestina. Osona.com ha entrevistat Joan Colón, investigador del BETA i coordinador de la iniciativa, que apunta que aquest model "ha vingut per quedar-se" i remarca la importància de la gestió professionalitzada d'aquests compostadors. A més, destaca que la combinació amb el porta a porta, incrementa la recollida selectiva: "Fàcilment pot arribar al 70 o 80%".
- En què consisteixen aquests projectes de Vic i les Masies de Roda a grans trets?
- Són dos projectes amb objectius diferents. A les Masies de Roda, s'ha plantejat un canvi radical de model de gestió de residus, en el qual el 100% dels residus orgànics que generen al poble passen a ser gestionats mitjançant compostatge comunitari. Això significa que ja no tenen contenidor d'orgànic al carrer. I la resta de fraccions es gestionen a través del sistema de recollida de residus porta a porta. És un repte molt gran i un projecte que no es fa a cap lloc de l'estat espanyol.
- I a Vic?
- A Vic és més una prova pilot per veure com funcionaria el compostatge comunitari en una ciutat més gran. Les Masies és un poble de 700 habitants, molt acotat i amb unes característiques molt bones per la implementació d'aquest compostatge comunitari. Un dels grans reptes és traslladar el compostatge comunitari a pobles i ciutats més grans. A Vic es fa aquesta prova i sobretot es vol avaluar la viabilitat de les noves tecnologies, com el control d'usuari amb targetes magnètiques per poder avançar en un futur cap al pagament per generació.
- A Vic la iniciativa acaba de començar. A les Masies de Roda, fa més temps. Quina valoració en fan?
- De moment és molt positiva. De fet, la setmana passada ens vam reunir amb l'Ajuntament per fer-ne una valoració dels tres mesos inicials d'implementació. És molt positiva per dues raons. La primera és que el poble tenia un problema greu de turisme de residus. El volum de residus que havia de gestionar les Masies havia crescut moltíssim en dos anys. Això suposava tant un increment de despesa com de tractament molt gran. La implementació del porta a porta ha eliminat pràcticament tot aquest turisme de residus.
- I la segona?
- D'altra banda, estan molt contents perquè generalment el sistema de recollida de residus porta a porta genera una reticència al ciutadà per la gestió de l'orgànica. El que fa la implementació del compostatge comunitari conjuntament amb el porta a porta és solucionar un dels principals problemes que és la recollida d'aquesta fracció. Els ciutadans poden anar a tirar l'orgànica com si fos un contenidor al carrer. En definitiva, tenen allò bo del porta a porta que elimina el turisme de residus i incrementa la recollida selectiva; i allò bo del compostatge al carrer.
- I aquests contenidors de compostatge no generen reticències, com per exemple que hi hagi més pudors?
- Es tracta d'una gestió professionalitzada dels compostadors. I per tant, ve a solucionar aquest problema. Hi ha el mite o no tant mite, que els compostadors comunitaris generen pudors, mosques... però va molt associat a una mala gestió. En la majoria de casos que s'implementen, no és un sistema real de residus sinó un afegit, i perquè fa gràcia tenir-ho al veïnat. Però al final passa que si no hi ha una bona gestió es va deteriorant. El que assegura una gestió professionalitzada del compostatge és eliminar problemes d'olors. En general en fa menys que un contenidor de carrer.
- Com funciona aquest nou model?
- Quan vam pensar en el projecte, vam pensar què li agradaria a l'usuari. Com a ciutadà volem desfer-nos de les escombraries i que no ens suposi una feina afegida. Per tant, la concepció general del projecte és intentar facilitar al màxim la vida del ciutadà. Si volem arribar a una taxa de recollida de residus de separació en origen del 80-85%, s'ha de posar fàcil. Si els hi complico la vida, l'única cosa que genera és rebuig. Tot el projecte està dissenyat perquè l'experiència de l'usuari pràcticament no canviï, com si tingués un contenidor d'orgànic al carrer. L'únic requisit que se li demana és que separi la matèria orgànica i la posi en una bossa compostable. Amb una targeta magnètica obren els compostadors i quan vulgui tira la bossa.
- I la gestió de les restes de jardí?
- És un dels altres aspectes que pretén gestionar aquest projecte, ja que és una de les altres necessitats detectades quan vam parlar-ne amb els ajuntaments. Herba, fulla o petita brancada... suposen un problema relativament gran a l'hora de fer la recollida tradicional d'orgànica. S'acaben trobant bosses plenes de fulles al rebuig o contenidors de rebuig plens de branques. Al final són residus orgànics que es poden valoritzar. Per tant, el projecte dona una solució a les restes de menjar i també les restes verdes de jardí.
- Per què són necessaris aquests nous models de gestió dels residus orgànics actualment?
- D'una banda, hi ha la necessitat de recuperació de la matèria orgànica en climes mediterranis. Al mediterrani generalment tenim sòls molt pobres de matèria orgànica. I és clau per mantenir, no només la fertilitat, sinó sobretot altres propietats estructurals del sòl com retenció de la humitat, retenció de nutrients... És molt important que retornem al sòl aquesta matèria orgànica per mantenir la capacitat de cultivar-hi coses a llarg termini. Si no la separem en origen, la tractem i la retornem al sòl, acaba en un abocador. I per tant, al llarg dels anys, anem empobrint els sòls de matèria orgànica i ens anem dificultant poder ser autosuficients per la producció d'aliments. És un aspecte clau.
- I d'altra banda?
- La importància que té en el nostre sistema. La matèria orgànica és un residu complicat de gestionar, sobretot la seva separació i que dificulta la valorització de la resta de fraccions. Si la gent no separa correctament l'orgànica de la resta de fraccions, quan les portes a separar per poder recuperar materials, els sistemes de detecció actuals no són capaços de separar bé i acaba en dipòsits controlats. En canvi, sistemes com el nostre milloren enormement la qualitat de la separació en origen tant de la matèria orgànica com la resta de fraccions. El percentatge que es pot valoritzar incrementa moltíssim.
- Com bé diu, hi ha un benefici ambiental. I econòmicament quins avantatges té aquest compostatge comunitari?
- Amb les dades inicials de tres mesos, d'una banda, elimina els preus de recol·lecció i transport de matèria orgànica fins a tractaments; i també elimina el preu d'entrada a planta per tractar. El segon benefici és que quan s'implementa aquest sistema, incrementa la taxa de recollida selectiva. Per tant, es redueix la quantitat de rebuig generat, és a dir, aquell del contenidor gris. El contenidor gris quan es porta a gestionar, a part del preu de la gestió que demana la instal·lació, hi ha una taxa extra de disposició de rebuig per intentar promoure la separació selectiva. Aquesta taxa ambiental va pujant de cost. Ara mateix està a 50 euros la tona, i el 2024 estarà a més de 70 euros.
- Quins inconvenients té?
- La gestió professionalitzada requereix d'hores de personal. Es tracta, per tant, de fer un balanç d'hores de personal dedicades a la gestió dels compostadors versus tots els estalvis que suposa la seva implementació, que acabo de comentar.
- Osona és una de les comarques capdavanteres en reciclatge. Com pot ajudar aquest procediment en el reciclatge?
- Ajuda moltíssim. Sobretot la combinació de sistema porta a porta i compostatge comunitari. Al final, la recollida selectiva d'una ciutat que tingui un sistema de contenidors difícilment passa del 55% en el millor dels casos. Quan es passa al porta a porta i compostatge comunitari, fàcilment se'n va al 70% o 80%. Clarament anar cap aquests sistemes incrementa el reciclatge. També és clar que no és fàcil aplicar aquests sistemes a ciutats més grans i denses. S'ha d'avaluar en cada cas quan té sentit fer-ho.
- Quin retorn social té el projecte per als veïns de la zona?
- Hi poden haver retorns més directes i obvis, i d'altres d'indirectes. El retorn directe és que es pot disposar del compost produït per utilitzar als horts, jardins i el que es vulgui. També creiem que n'hi ha un d'indirecte que, com a mínim en barris o poble petits, pot ajudar a crear cohesió social. Crea una consciència de tenir quelcom propi i que val la pena cuidar. D'altra banda, ara des del CT BETA se'n fa la gestió professionalitzada, però la idea és que quan acabi el projecte, ho faci un tercer, que acaba sent feina local. També és una manera de descentralitzar la gestió de residus a les grans empreses.
- Per acabar, aquest sistema de compostatge comunitari ha vingut per quedar-se?
- La idea és que sí. Una de les grans virtuts del programa ENI és que finança projectes reals i amb clara vocació de permanència. És a dir, projectes que demostren que les innovacions funcionen. Per tant totes les inversions gràcies a aquest programa han vingut per quedar-se i llavors dependrà dels ajuntaments en qüestió si realment volen mantenir el sistema o no. De moment, el feedback de les Masies de Roda és bo i estan pensant en com ho han de gestionar quan acabi el projecte d'aquí a uns anys.
A Osona, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC és qui lidera aquest projecte, que implica set socis més d'Itàlia, Grècia, Jordània, Israel i Palestina. Osona.com ha entrevistat Joan Colón, investigador del BETA i coordinador de la iniciativa, que apunta que aquest model "ha vingut per quedar-se" i remarca la importància de la gestió professionalitzada d'aquests compostadors. A més, destaca que la combinació amb el porta a porta, incrementa la recollida selectiva: "Fàcilment pot arribar al 70 o 80%".
- En què consisteixen aquests projectes de Vic i les Masies de Roda a grans trets?
- Són dos projectes amb objectius diferents. A les Masies de Roda, s'ha plantejat un canvi radical de model de gestió de residus, en el qual el 100% dels residus orgànics que generen al poble passen a ser gestionats mitjançant compostatge comunitari. Això significa que ja no tenen contenidor d'orgànic al carrer. I la resta de fraccions es gestionen a través del sistema de recollida de residus porta a porta. És un repte molt gran i un projecte que no es fa a cap lloc de l'estat espanyol.
- I a Vic?
- A Vic és més una prova pilot per veure com funcionaria el compostatge comunitari en una ciutat més gran. Les Masies és un poble de 700 habitants, molt acotat i amb unes característiques molt bones per la implementació d'aquest compostatge comunitari. Un dels grans reptes és traslladar el compostatge comunitari a pobles i ciutats més grans. A Vic es fa aquesta prova i sobretot es vol avaluar la viabilitat de les noves tecnologies, com el control d'usuari amb targetes magnètiques per poder avançar en un futur cap al pagament per generació.
- A Vic la iniciativa acaba de començar. A les Masies de Roda, fa més temps. Quina valoració en fan?
- De moment és molt positiva. De fet, la setmana passada ens vam reunir amb l'Ajuntament per fer-ne una valoració dels tres mesos inicials d'implementació. És molt positiva per dues raons. La primera és que el poble tenia un problema greu de turisme de residus. El volum de residus que havia de gestionar les Masies havia crescut moltíssim en dos anys. Això suposava tant un increment de despesa com de tractament molt gran. La implementació del porta a porta ha eliminat pràcticament tot aquest turisme de residus.
- I la segona?
- D'altra banda, estan molt contents perquè generalment el sistema de recollida de residus porta a porta genera una reticència al ciutadà per la gestió de l'orgànica. El que fa la implementació del compostatge comunitari conjuntament amb el porta a porta és solucionar un dels principals problemes que és la recollida d'aquesta fracció. Els ciutadans poden anar a tirar l'orgànica com si fos un contenidor al carrer. En definitiva, tenen allò bo del porta a porta que elimina el turisme de residus i incrementa la recollida selectiva; i allò bo del compostatge al carrer.
- I aquests contenidors de compostatge no generen reticències, com per exemple que hi hagi més pudors?
- Es tracta d'una gestió professionalitzada dels compostadors. I per tant, ve a solucionar aquest problema. Hi ha el mite o no tant mite, que els compostadors comunitaris generen pudors, mosques... però va molt associat a una mala gestió. En la majoria de casos que s'implementen, no és un sistema real de residus sinó un afegit, i perquè fa gràcia tenir-ho al veïnat. Però al final passa que si no hi ha una bona gestió es va deteriorant. El que assegura una gestió professionalitzada del compostatge és eliminar problemes d'olors. En general en fa menys que un contenidor de carrer.
- Com funciona aquest nou model?
- Quan vam pensar en el projecte, vam pensar què li agradaria a l'usuari. Com a ciutadà volem desfer-nos de les escombraries i que no ens suposi una feina afegida. Per tant, la concepció general del projecte és intentar facilitar al màxim la vida del ciutadà. Si volem arribar a una taxa de recollida de residus de separació en origen del 80-85%, s'ha de posar fàcil. Si els hi complico la vida, l'única cosa que genera és rebuig. Tot el projecte està dissenyat perquè l'experiència de l'usuari pràcticament no canviï, com si tingués un contenidor d'orgànic al carrer. L'únic requisit que se li demana és que separi la matèria orgànica i la posi en una bossa compostable. Amb una targeta magnètica obren els compostadors i quan vulgui tira la bossa.
"El projecte dona una solució a les restes de menjar i també les restes de jardí"
- I la gestió de les restes de jardí?
- És un dels altres aspectes que pretén gestionar aquest projecte, ja que és una de les altres necessitats detectades quan vam parlar-ne amb els ajuntaments. Herba, fulla o petita brancada... suposen un problema relativament gran a l'hora de fer la recollida tradicional d'orgànica. S'acaben trobant bosses plenes de fulles al rebuig o contenidors de rebuig plens de branques. Al final són residus orgànics que es poden valoritzar. Per tant, el projecte dona una solució a les restes de menjar i també les restes verdes de jardí.
- Per què són necessaris aquests nous models de gestió dels residus orgànics actualment?
- D'una banda, hi ha la necessitat de recuperació de la matèria orgànica en climes mediterranis. Al mediterrani generalment tenim sòls molt pobres de matèria orgànica. I és clau per mantenir, no només la fertilitat, sinó sobretot altres propietats estructurals del sòl com retenció de la humitat, retenció de nutrients... És molt important que retornem al sòl aquesta matèria orgànica per mantenir la capacitat de cultivar-hi coses a llarg termini. Si no la separem en origen, la tractem i la retornem al sòl, acaba en un abocador. I per tant, al llarg dels anys, anem empobrint els sòls de matèria orgànica i ens anem dificultant poder ser autosuficients per la producció d'aliments. És un aspecte clau.
- I d'altra banda?
- La importància que té en el nostre sistema. La matèria orgànica és un residu complicat de gestionar, sobretot la seva separació i que dificulta la valorització de la resta de fraccions. Si la gent no separa correctament l'orgànica de la resta de fraccions, quan les portes a separar per poder recuperar materials, els sistemes de detecció actuals no són capaços de separar bé i acaba en dipòsits controlats. En canvi, sistemes com el nostre milloren enormement la qualitat de la separació en origen tant de la matèria orgànica com la resta de fraccions. El percentatge que es pot valoritzar incrementa moltíssim.
- Com bé diu, hi ha un benefici ambiental. I econòmicament quins avantatges té aquest compostatge comunitari?
- Amb les dades inicials de tres mesos, d'una banda, elimina els preus de recol·lecció i transport de matèria orgànica fins a tractaments; i també elimina el preu d'entrada a planta per tractar. El segon benefici és que quan s'implementa aquest sistema, incrementa la taxa de recollida selectiva. Per tant, es redueix la quantitat de rebuig generat, és a dir, aquell del contenidor gris. El contenidor gris quan es porta a gestionar, a part del preu de la gestió que demana la instal·lació, hi ha una taxa extra de disposició de rebuig per intentar promoure la separació selectiva. Aquesta taxa ambiental va pujant de cost. Ara mateix està a 50 euros la tona, i el 2024 estarà a més de 70 euros.
- Quins inconvenients té?
- La gestió professionalitzada requereix d'hores de personal. Es tracta, per tant, de fer un balanç d'hores de personal dedicades a la gestió dels compostadors versus tots els estalvis que suposa la seva implementació, que acabo de comentar.
"Quan es passa al porta a porta i compostatge comunitari, fàcilment se'n va al 70% o 80% de recollida selectiva".
- Osona és una de les comarques capdavanteres en reciclatge. Com pot ajudar aquest procediment en el reciclatge?
- Ajuda moltíssim. Sobretot la combinació de sistema porta a porta i compostatge comunitari. Al final, la recollida selectiva d'una ciutat que tingui un sistema de contenidors difícilment passa del 55% en el millor dels casos. Quan es passa al porta a porta i compostatge comunitari, fàcilment se'n va al 70% o 80%. Clarament anar cap aquests sistemes incrementa el reciclatge. També és clar que no és fàcil aplicar aquests sistemes a ciutats més grans i denses. S'ha d'avaluar en cada cas quan té sentit fer-ho.
- Quin retorn social té el projecte per als veïns de la zona?
- Hi poden haver retorns més directes i obvis, i d'altres d'indirectes. El retorn directe és que es pot disposar del compost produït per utilitzar als horts, jardins i el que es vulgui. També creiem que n'hi ha un d'indirecte que, com a mínim en barris o poble petits, pot ajudar a crear cohesió social. Crea una consciència de tenir quelcom propi i que val la pena cuidar. D'altra banda, ara des del CT BETA se'n fa la gestió professionalitzada, però la idea és que quan acabi el projecte, ho faci un tercer, que acaba sent feina local. També és una manera de descentralitzar la gestió de residus a les grans empreses.
- Per acabar, aquest sistema de compostatge comunitari ha vingut per quedar-se?
- La idea és que sí. Una de les grans virtuts del programa ENI és que finança projectes reals i amb clara vocació de permanència. És a dir, projectes que demostren que les innovacions funcionen. Per tant totes les inversions gràcies a aquest programa han vingut per quedar-se i llavors dependrà dels ajuntaments en qüestió si realment volen mantenir el sistema o no. De moment, el feedback de les Masies de Roda és bo i estan pensant en com ho han de gestionar quan acabi el projecte d'aquí a uns anys.